tag:blogger.com,1999:blog-19489973792151092202024-03-13T02:00:31.116+01:00Xavier TomàsXavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.comBlogger320125tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-73330555504136594792021-03-28T13:47:00.006+02:002021-03-28T13:49:29.355+02:00Apunts de comunicació pel nou govern: l'estratègia a les xarxes socials del Goven.<p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5TWUmio_gsKU-8OoRmbmkG_5x1QBwO6R6NOfTOgj3NuhGlOrAwci0T_uATRbTF1066kTjKQHLGiP72JcbiDdWui2LDNJXBpuIB8s1gefToiDf45P2IPIg4HASxSFHyzlkqc19DHloAxry/s512/unnamed.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="288" data-original-width="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5TWUmio_gsKU-8OoRmbmkG_5x1QBwO6R6NOfTOgj3NuhGlOrAwci0T_uATRbTF1066kTjKQHLGiP72JcbiDdWui2LDNJXBpuIB8s1gefToiDf45P2IPIg4HASxSFHyzlkqc19DHloAxry/s320/unnamed.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Impecable <a href="http://atenciociutadana.gencat.cat/ca/serveis/xarxes-i-missatgeria-instantania/xarxes-socials/">portal</a> de xarxes socials de la Generalitat.</td></tr></tbody></table><br />La Generalitat de Catalunya ha sigut històricament (adaptant l'escala històrica al món digital) una administració puntera i tractora en l'àmbit digital i de les xarxes socials. A tall d'exemple, la pàgina web de la Generalitat <a href="https://web.gencat.cat/ca/gencat-25-anys/" target="_blank">va complir 25 anys</a> el passat mes de setembre, i la <a href="http://atenciociutadana.gencat.cat/ca/serveis/xarxes-i-missatgeria-instantania/xarxes-socials/guies-i-normativa/guia-de-xarxes-socials/" target="_blank">guia d'ús de les xarxes socials</a> del govern català és de les més exhaustives i referents a nivell europeu, copiada per administracions de diferents nivells d'arreu. O el <a href="https://generalitat.blog.gencat.cat/2020/04/16/gencat-sestrena-a-whatsapp-amb-un-bot-sobre-el-coronavirus/" target="_blank">xatbot a Whatsapp</a>, entre altres exemples.</p><p style="text-align: justify;">Tot això és mèrit a un gran equip professional de l'administració catalana, que sempre ha liderat, des d'una vessant de servei públic i d'atenció ciutadana, el desplegament digital cap a la ciutadania, fent una feina transversal, innovadora i <i>apolítica</i>. I precisament, aquestes que són les grans característiques del model de xarxes socials de l'administració catalana, són també les seves debilitats. </p><p style="text-align: justify;">Segueixo aquí la sèrie d'articles "<span style="text-align: left;"><a href="http://xtomas.blogspot.com/2021/03/apunts-de-comunicacio-pel-nou-govern-la.html" target="_blank">Apunts de comunicació pel nou govern</a>", parlant de la estratègia, els continguts i la difusió de les xarxes socials del govern català (que no de l'administració catalana).</span></p><p style="text-align: justify;">En primer lloc, l'estratègia digital del govern català separa competencial, funcional, orgànica i, sobretot, conceptualment, l'atenció ciutadana (1) i la difusió corporativa, tant de la Generalitat, com dels diferents departaments (2). Dit d'una altra manera: <i>els espais (també a les xarxes socials) destinats a l'atenció ciutadana, no fan difusió corporativa del govern del país, i al inrevés, les eines destinades a la difusió del Govern, o dels diferents Departaments, no contenen elements d'atenció ciutadana</i>. Un model que presenta avantatges i inconvenients, però... allò que funciona en el món físic (si hom es vol adreçar a un conseller o a un Departament, no trucarà al 012), no necessàriament ha de funcionar en el món digital.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc9o1zlIxoDL3KPNl_Okx5kVKyyQcoaYqwPWfTbYzgWfStWUruO2JwRENvTRckSbmv57W1dOnpm96WW4Enlh6MRqKva5FJiX9wGzQsi2MICw5ZkqoiuxJd2H6CReCoWm5RtZNaFae9EWuc/s2048/Captura+de+Pantalla+2021-03-28+a+les+12.56.34.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1139" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc9o1zlIxoDL3KPNl_Okx5kVKyyQcoaYqwPWfTbYzgWfStWUruO2JwRENvTRckSbmv57W1dOnpm96WW4Enlh6MRqKva5FJiX9wGzQsi2MICw5ZkqoiuxJd2H6CReCoWm5RtZNaFae9EWuc/s320/Captura+de+Pantalla+2021-03-28+a+les+12.56.34.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ús de les xarxes socials a Espanya. <a href="https://iabspain.es/estudio/estudio-redes-sociales-2020/" target="_blank">Font</a>.</td></tr></tbody></table><br />En segon lloc, la <a href="http://web.gencat.cat/ca/directoris/directori-de-xarxes-socials/" target="_blank">presència a les xarxes socials</a> del Govern català està enormement sesgada (com succeeix amb altres administracions, tot sigui dit), cap a Twitter. Si bé l'administració catalana va ser pionera en col·laborar institucionament amb aquesta companyia, mantenint fins i tot una relació fluida amb els seus responsables, no succeeix el mateix amb altres xarxes socials, més encara quan Twitter no ha sigut mai la xarxa social amb més audiència (usuaris), en cap moment des de la seva fundació, entre les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya.</p><p style="text-align: justify;">De fet, aquesta descompensació arriba fins al punt que <i>el Govern de Catalunya és l'únic govern d'una CCAA a tot l'Estat Espanyol</i> (incloent-hi les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla), <i>que NO disposa de perfil propi a Instagram </i>(ni que dir que hi ha més catalans i catalanes amb instagram que no pas amb compte de Twitter). Alhora, sí existeix un perfil, <a href="https://www.instagram.com/gencat/" target="_blank">GENCAT</a>, però destinat única i exclusivament a l'atenció ciutadana (això ens lliga amb el primer punt tractat en aquest article).</p><p style="text-align: justify;">En tercer lloc, i més enllà dels continguts i de tenir-hi presència o no a una o altra xarxa, no hi ha sistemes més o menys estandaritzats, d'interacció ciutadana. Ni pel que fa als missatges rebuts via xarxes socials (què passa quan un ciutadà fa una pregunta, o una menció a un Departament?) ni, sobretot, utilitzar les característiques pròpies de les xarxes socials per fer-hi productes ad-hoc. Un exemple: institucions com la Comissió Europea, la Casa Blanca, o tantíssims Ajuntaments fan, periòdicament, xats o diàlegs de tota mena, bé sigui entre ells (amb diferents directius o responsables de diferents àmbits), o bé amb la ciutadania. I és que <i>no es tracta només d'adaptar per a les xarxes socials, continguts pensats per a la premsa, sinó d'aprofitar les xarxes socials per fer-hi continguts i cada cop més, esdeveniments, pensats específicament per a l'audiència a les xarxes.</i> La pandèmia ha provocat un autèntic boom de formats i creadors de continguts que fan periòdicament entrevistes, diàlegs, jocs o xats pensats específicament per a les xarxes socials i amb una enorme audiència. I algunes administracions hi han vist aquí també, com una triple oportunitat: en termes de difusió corporativa (1), d'atenció i interacció ciutadana (2), i de millora del prestigi / coneixement / popularitat del govern respectiu (3). I més encara quan es tracta, gairebé sempre, d'eines amb un cost baix o fins i tot 0.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsdORPzazRxaSuSBcnrfhyphenhypheny7qxYQeVWxa4dR_mQUcsksx0OfrKIi5X00rOlB66JhOcANm8MXNTceV3E8w7lNFDr_9iognP3WmG5IKPquUavobLQYOQDMTGntlq5yKd5hr0xdTPYaUSzpoP/s2608/IMG_7110.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2608" data-original-width="1205" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsdORPzazRxaSuSBcnrfhyphenhypheny7qxYQeVWxa4dR_mQUcsksx0OfrKIi5X00rOlB66JhOcANm8MXNTceV3E8w7lNFDr_9iognP3WmG5IKPquUavobLQYOQDMTGntlq5yKd5hr0xdTPYaUSzpoP/s320/IMG_7110.PNG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Roda de premsa a Instagram. </td></tr></tbody></table><br />En quart lloc, i relacionat amb l'anterior, m'agradaria tornar a insistir amb el mateix concepte però des d'una altra vessant: <i>no es tracta només d'adaptar per a les xarxes socials, continguts pensats per a la premsa, sinó d'aprofitar les xarxes socials per fer-hi continguts i cada cop més, esdeveniments, pensats específicament per a l'audiència a les xarxes.</i> Aquí voldria destacar que altres CCAA com Andalusia, per exemple, aprofiten les rodes de premsa per retransmetre-les en directe a totes les xarxes socials, en especial, a Instagram. I és que no només Youtube, Facebook o Twitter permeten fer-hi esdeveniments (ad-hoc, o bé pensats per a un altre públic) en directe, sinó que cada cop més cal pensar en emetre senyal en directe a xarxes socials com Instagram, LinkedIN, o Twitch. </p><p style="text-align: justify;">Aquesta reflexió, sobre la dicotomia entre rodes de premsa i xarxes socials, ens porta a una paradoxa, que pot semblar irrellevant, però és xocant per a una administració pública. Imaginem-nos que tenim una pregunta (político-directiva, no burocràtica) que volem fer al Govern sobre un tema, el que sigui. Si hom és periodista, i especialment treballa a un mitjà de comunicació, podrà posar-se en contacte amb els equips de premsa de cada Departament, que el respondran, l'atendran i gairebé amb tota seguretat, li respondran, o bé ells mateixos, o bé el propi dirigent corresponent. Molt bé. Imaginem-nos però, que aquella mateixa pregunta, la té un ciutadà que no és periodista: què fa? Dit d'una altra manera,<i> l'estratègia enormement descompensada entre mitjans de comunicació i ciutadania </i>(via sigui xarxes socials o com sigui)<i>, acaba provocant discriminacions fins al punt que, mentre hi ha moltes vies per respondre a les preguntes fetes per la premsa, no n'hi ha, per les mateixes preguntes fetes per la ciutadania a la que es deu el propi govern.</i></p><p style="text-align: justify;">I en cinquè lloc: la publicitat a les xarxes socials. Al 2018, <a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/07/a-barcelona-internet-i-el-mobil-ja-han.html" target="_blank">internet va superar a la televisió</a> com a principal mitjà de comunicació entre les barcelonines i barcelonins. Òbviament, aquesta fita avui ja s'ha produit arreu del país. A més, les xarxes socials tenen una capacitat de <a href="http://xtomas.blogspot.com/search?q=segmentaci%C3%B3" target="_blank">segmentació</a> infinitament superior (i millora cada dia) a la de qualsevol altra plataforma publicitària, i ens permeten, amb un comparativament baix cost, pagar per tal d'impactar específicament sobre la ciutadania a la qui afecta cada decisió de l'Administració. Dit d'una altra manera, si la despesa publicitària està justificada en el sentit que la ciutadania té dret a saber (i afegiria jo, directament), què fan les seves administracions), aquest axioma és encara molt més evident en el cas de la publicitat a les xarxes socials, que en el seu ADN tenen la micro-segmentació i la contenció de costos. I en aquest àmbit, no s'ha explotat encara el potencial, per part del govern català, de les xarxes socials com a eines de publicitat i, el què encara és més important, com a eines per arribar de la millor forma possible a la ciutadania interpel·lada per cadascuna de les accions dels seus servidors públics.</p>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-1122346629024678072021-03-18T20:19:00.001+01:002021-03-18T20:19:49.183+01:00Apunts de comunicació pel nou govern: la roda de premsa setmanal del Govern.<p style="text-align: justify;">A finals de març, si tot va com està previst, i dilatant els terminis al màxim (quina enveja del Regne Unit, on el Primer Ministre prèn possessió a l'endemà mateix de celebrar-se les eleccions), Catalunya disposarà d'un nou govern que tindrà molts reptes, però que també haurà d'abordar, en termes de comunicació, a vàries transformacions pendents en el model comunicatiu de la Generalitat de Catalunya.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjESYLeSo-2kR49AqXbEzuukAh3cdvNhsHOlJ70zNi1nyan8x_BZ8yzyjPtbp5jmOMNk6FerHYiIYldKPPNfwqlTdKi9eJGJg0eaZ11BpV939UTkww0KNQ-allfow7PnawsHB0hALMR49CO/s1500/70491475-6cbe-473c-8238-e185857798b3.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjESYLeSo-2kR49AqXbEzuukAh3cdvNhsHOlJ70zNi1nyan8x_BZ8yzyjPtbp5jmOMNk6FerHYiIYldKPPNfwqlTdKi9eJGJg0eaZ11BpV939UTkww0KNQ-allfow7PnawsHB0hALMR49CO/s320/70491475-6cbe-473c-8238-e185857798b3.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Roda de premsa setmanal en el mandat del president Montilla.</td></tr></tbody></table>Així doncs, començo una sèrie d'articles al voltant dels canvis necessaris en el plantejament i en els models de comunicació i difusió del Govern de Catalunya.</p><p style="text-align: justify;">Va ser Jordi Pujol qui, en la dècada dels 80 del segle passat, va instaurar el model de roda de premsa setmanal del Govern. Es feia els dimecres pel matí, el dia posterior a les reunions del Consell Executiu (dimarts per la tarda), i on el president i/o els consellers explicaven als mitjans de comunicació les principals decisions del govern i responien a la premsa. Es feia des del Palau de la Generalitat, amb els ponents asseguts rere una taula, en un format molt més reduit que l'actual.</p><p style="text-align: justify;">Aquest format aniria guanyant protagonisme especialment amb el nomenament d'Artur Mas com a <a href="https://elpais.com/diario/1998/10/28/catalunya/909540439_850215.html" target="_blank">conseller en Cap</a>, però va ser al final del govern Montilla que es va fer la <a href="https://www.tecnics-g3.com/nova-sala-de-premsa-del-palau-de-la-generalitat-de-catalunya-p-83-ca" target="_blank">nova sala de premsa</a> del Palau de la Generalitat, que permetria ara tant les compareixences a peu dret com assegut i, sobretot, amb nous espais per facilitar el treball als mitjans escrits, cabines de ràdio i de televisió, amb una superfície de 350 m2. Amb el govern Mas es canviaria la imatge corporativa de la Generalitat, fins arribar al color blau corporatiu actual.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggoPgNQgkZXja0GgFeHpPSXCP_fFPJOU2HMqKG_zP4rmbX_pAGUYEkDFareffPgeVbUHH70TImXlcRzpK4xzDYjbY3TnUFFQjyVoC6_5Nmf94J8qH6f9GTKWPal9dCDOjQNDxzsF3GpZgl/s1200/1200_1592309557IMG_9416.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggoPgNQgkZXja0GgFeHpPSXCP_fFPJOU2HMqKG_zP4rmbX_pAGUYEkDFareffPgeVbUHH70TImXlcRzpK4xzDYjbY3TnUFFQjyVoC6_5Nmf94J8qH6f9GTKWPal9dCDOjQNDxzsF3GpZgl/w320-h213/1200_1592309557IMG_9416.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Així és l'actual sala de premsa del Palau de la Generalitat. </td></tr></tbody></table>Com és tradició, cada dimarts (ara ja sí, pel matí) es reuneix el Consell Executiu i, en finalitzar (al voltant de les 12:30h, 60 minuts abans que en l'anterior legislatura), compareix el/la portaveu del Govern per explicar els acords adoptats als mitjans de comunicació. I és aquí quan hem d'aprofundir en els desajustos que es produeixen que sumats, provoquen que el model tradicional de <i>roda de premsa dels dimarts</i> s'hagi quedat obsolet.</p><p style="text-align: justify;">En primer lloc pels elements de forma: <i>el/la portaveu apareix setmanalment absolutament sol (o sola) sense cap tipus d'element de suport gràfic, discursiu o de qualsevol altra naturalesa</i>. Fins al punt que l'únic acompanyament de la seva paraula són les còpies en paper que el personal de comunicació de Presidència lliura als periodistes presents a la sala. Tot i que es disposa (es pot veure a l'esquerra de la sala de premsa) d'una pantalla mòbil, aquesta no s'ha utilitzat gairebé mai, i tampoc es preparen gràfics, infografies, esquemes, imatges, vídeos o elements de suport de cap tipus per reforçar, ampliar o complementar al missatge del portaveu. El fons d'escenari és una lona fixa que no permet cap tipus de joc, provocant fins i tot desajustos en les ubicacions dels logotips que hi apareixen, amb la posició i alçada del/s portaveu/s del Govern.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA_V6P2ZUihKjC37MV-s-lJJBpTjIVjCFxtKKCZ5VmQaTnJdjlKcVnvnxVGt1SZHGiUw1xlNtioK5xyIdPxsyOuoCfIIBglnYPGyz5mN5f8FC5UBSjSWXeUdMTL3kGIZLOyhjcPA0ZCkwm/s1200/8ca0ba87-f814-43c3-adf4-bfbe541802fc_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="676" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA_V6P2ZUihKjC37MV-s-lJJBpTjIVjCFxtKKCZ5VmQaTnJdjlKcVnvnxVGt1SZHGiUw1xlNtioK5xyIdPxsyOuoCfIIBglnYPGyz5mN5f8FC5UBSjSWXeUdMTL3kGIZLOyhjcPA0ZCkwm/s320/8ca0ba87-f814-43c3-adf4-bfbe541802fc_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A França és traidició fer un rètol de faristol per a cada acte.</td></tr></tbody></table><br />Tampoc varien els rètols del faristol, una tradició tant francesa, on es produeix sempre un rètol de faristol en exclusiva per a cada acte, com a manera també de marcar el missatge, la ubicació i la data d'aquell esdeveniment i complementar així, la imatge i l'enfocament que fan les televisions i els mitjans gràfics d'aquell esdeveniment.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXQvQLvddYrXhn3fUauqfbXxfjyF7f2-QQAHVViVC5rEl0sxiG9arvauN7JaLDHPk4R218wUvP9qf3fhXk3W_8MUYAPsxsi2L2RVPlilvMctSgsoGTA7qN5prTMu7Zyhqxp0wv0f_wZL3e/s1170/isabel_diaz_ayuso_en_el_acto_del_dia_de_la_mujer.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="780" data-original-width="1170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXQvQLvddYrXhn3fUauqfbXxfjyF7f2-QQAHVViVC5rEl0sxiG9arvauN7JaLDHPk4R218wUvP9qf3fhXk3W_8MUYAPsxsi2L2RVPlilvMctSgsoGTA7qN5prTMu7Zyhqxp0wv0f_wZL3e/s320/isabel_diaz_ayuso_en_el_acto_del_dia_de_la_mujer.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Acte del 8M a la seu de la Comunitat de Madrid, amb un fons LED.</td></tr></tbody></table><br /></p><p style="text-align: justify;">Mentrestant, partits i institucions comencen a fer servir (de forma esporàdica o continuada) les pantalles murals de LED com a fons d'escenari, per tal de poder utilitzar fons dinàmics, tant estàtics com amb vídeos logotips, rètols i infografies, per potenciar els actes i compareixences. Aquest format, cada cop més habitual, permet personalitzar el fons d'escenari a cada acte, reforçar les compareixences amb animacions, gràfics, presentacions i fons personalitzats, i adaptar els grafismes a les alçades i al número de portaveus, entre altres infinites opcions. A més, és clar, de permetre multitud d'actes i formats, i utilitzar l'espai no només un dia a la setmana. Una opció que a Catalunya, han explotat especialment el PSC i ERC, fent-hi instal·lacions fixes a les seves respectives sales de premsa / actes.</p><p style="text-align: justify;">També cal apuntar que l'actual sistema de videocàmeres instal·lat a la sala de premsa catalana no permet fer-hi una bona realització, amb diferents plans frontals, laterals o contraplans, que servirien per dotar de més dinamisme a aquests actes, i permetre fer-hi tota mena d'actes, més enllà de la roda de premsa setmanal del govern.</p><p style="text-align: justify;">Seguint amb la forma, un fet característic d'aquest <i>ritual dels dimarts</i> és que el/la portaveu s'adreça contínuament (tant en la mirada, com en el pensament, com en el vocabulari i el temps verbal) als periodistes que segueixen la compareixença informativa, enlloc de a la ciutadania. I és que tot i que l'acte es sol emetre en directe pel canal de notícies 3/24 i per les xarxes socials (no a totes, per cert), tots els gestos, missatges, referències i expressions estan adreçades prioritàriament (quan no només) als mitjans. És un acte on la ciutadania és una mera espectadora secundària d'un format pensat en exclusiva pels professionals dels mitjans de comunicació.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCvr7-4U5O55tYtjuTgTa_OfrBgE65H4xt30yHyIxRP2hogQMOtWPhDfvw4aCn2I2hJzxxEQcXLeAFHUI9QRpwwkE27IG65l-JO70NVQM-_LebNwpha1nWIK0PTI7aIqM-s-HzlNif4x50/s1280/69.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCvr7-4U5O55tYtjuTgTa_OfrBgE65H4xt30yHyIxRP2hogQMOtWPhDfvw4aCn2I2hJzxxEQcXLeAFHUI9QRpwwkE27IG65l-JO70NVQM-_LebNwpha1nWIK0PTI7aIqM-s-HzlNif4x50/s320/69.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Roda de premsa de Pedro Sánchez a La Moncloa.</td></tr></tbody></table>Tot el contrari succeeix a la Moncloa, on l'actual president Pedro Sánchez, quan fa rodes de premsa, <i>ignora</i> en el seu discurs incial (una altra cosa és el torn de preguntes) a la premsa, i <i>s'adreça només</i> a la ciutadania, tant pel que fa al format, com en el contingut, els gestos i el marc mental. Part d'aquest fet es deu a l'ús del teleprompter ja que, en les habituals rodes de premsa posteriors al Consell de Ministres (a sobre, ara també en dimarts), no disposar d'aquesta eina fa que l'enfocament sigui híbrid entre ciutadania i mitjans de comunicació.</p><p style="text-align: justify;">Passem ara al contingut, i seguim aprofundint en la dicotomia de l'enfocament per a la ciutadania / per als mitjans de comunicació. A les rodes de premsa setmanals tampoc s'hi han permès mai preguntes per part de la ciutadania, ni previ formulari (com fa el <a href="https://twitter.com/hmtreasury/status/1367037177889193986" target="_blank">govern britànic</a>, o com esporàdicament ha fet el mateix Pedro Sànchez, per exemple), ni prèvia selecció entre algun hashtag o caixa de comentaris (de la pròpia emissió a Youtube o Facebook) corresponent. I és que, <i>si es tracta de rendir comptes davant de la ciutadania, què costaria respondre a 2, 3 o 4 preguntes (previ filtre, és clar), de ciutadanes o ciutadans, en un acte públic, per part dels seus governants?.</i> Per no parlar, és clar, que els mitjans de comunicació <a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/07/a-barcelona-internet-i-el-mobil-ja-han.html" target="_blank">ja no tenen el monopoli</a> del consum informatiu per part de la ciutadania. Dit d'una altra manera, <i>si els mitjans de comunicació ja no són (de forma desagregada), la principal font d'informació que utilitzen els electors per informar-se de la política, per què fer que l'única eina més o menys transparent i regular de rendició de comptes lliure estigui feta només per a aquests, sense cap altre tipus de participació possible?</i></p><p style="text-align: justify;">La <i>litúrgia</i> i la <i>imitació</i> del model de roda de premsa, l'hem agafat de la Casa Blanca, on allà el/la portaveu del president compareix 2 cops al dia, de mitjana, i on els principals mitjans de comunicació tenen corresponsals que segueixen permanentment al president dels EEUU, tant informativament com físicament, treballant de forma similar a una corresponsalia, des de la pròpia Casa Blanca. Tot el contrari d'aquí, on només hi ha 1 roda de premsa a la setmana (exceptuant la pandèmia, cal dir), i on rarament hi ha periodistes sinó és en el context d'una roda de premsa.</p><p style="text-align: justify;">Precisament per això tenim un model de sala de premsa mal pensat. En part dotat en excés (grans instal·lacions per a un ús d'un matí a la setmana), i en part, mal dotat (no hi ha gairebé elements que permetin fer posades en escena personalitzades o flexibles, per exemple).</p><p style="text-align: justify;">Finalment, dues qüestions, de calendarització, i de model. Pel que fa al calendari, des de que a l'inici de l'actual legislatura espanyola, els Consells de Ministres (i per tant, també les rodes de premsa) es passéssin del divendres al dimarts (per bé que aquestes solen començar més tard que no pas les rodes de premsa d'aquí), hi ha un evident solapament, que encara fa més llunyana la antiga percepció de que <i>aquestes rodes de premsa serveixen per marcar l'agenda de la setmana o del dia</i>. Per què no explorar altres models més flexibles, de format més reduït, d'altre tipus de contingut (part de les rodes de premsa de la Casa Blanca són per comentar l'agenda del president o altres detalls menors, quelcom impensable aquí), especialment si es disposés d'un espai amb més possibilitats, també per acollir entrevistes i connexions via dúplex amb els mitjans, per exemple.</p><p style="text-align: justify;">I una qüestió de model: <i>Com comunicar una decisió estratègica del Govern i que (poc o molt) haurà de passar pel Consell Executiu: Afegint-ho a l'ordre del dia de la roda de premsa dels dimarts, o bé mitjançant un acte fet expressament per a aquesta?</i> És una de les <a href="http://xtomas.blogspot.com/2016/01/com-comunicar-una-mesura-estrategica.html" target="_blank">diferències entre el model valencià i el català</a> de comunicació.</p>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-73678098839559657412021-02-13T10:29:00.002+01:002021-02-13T10:29:39.508+01:00El lobbisme i el cas aplicat sobre les Terres de l'Ebre<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmchz4SDoQFcybgTbbAgd50G_fv2XkIW_fQImdoInhnsFe0fb16uzldh1rzK8i9b68-XIgPGrkGO6em4GTvS_T6DKeWbuKeLb2cP17ZMyJPSWFk7wvXdfZ2we_P-6R32rrNZ8YXZG-udCN/s2048/Captura+de+Pantalla+2021-02-13+a+les+10.14.53.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1144" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmchz4SDoQFcybgTbbAgd50G_fv2XkIW_fQImdoInhnsFe0fb16uzldh1rzK8i9b68-XIgPGrkGO6em4GTvS_T6DKeWbuKeLb2cP17ZMyJPSWFk7wvXdfZ2we_P-6R32rrNZ8YXZG-udCN/s320/Captura+de+Pantalla+2021-02-13+a+les+10.14.53.png" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Ahir divendres vaig tenir el goig de poder participar en el programa '<a href="https://ebredigital.cat/canalte/el-mirador/" target="_blank">El Mirador</a>', de Canal Terres de l'Ebre, en una entrevista sobre el lobbisme i la necessitat que les Terres de l'Ebre i tota la Catalunya Sud recuperin poder polític, econòmic, social i cultural, i les estratègies per fer-ho possible.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podeu recuperar-ho en <a href="https://youtu.be/K8TEnaqR0r8?t=1545" target="_blank">aquest enllaç</a>, i on m'agradaria destacar tres aspectes:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En primer lloc, el lobbisme no és sinó l'organització (1) d'uns interessos concrets, legítims o no (2), per tal de dur-los a terme (3) i, en el cas del lobbisme aplicat a les regions perifèriques, això es concreta mitjançant l'accés, influència i participació en els òrgans i espais de decisió sobre els interessos que es volen defensar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És a dir, i en segon lloc, no es tracta tant d'<i>agitar en el territori on hi ha els interessos a defensar, sinó influir allà on es prenen les decisions al respecte</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I finalment, el lobbisme territorial no és només polític, sinó que la influència es pot exercir (i sovint de forma millor) en l'àmbit econòmic, social, cultural, etc.</div><p></p>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-52932225984711786852021-01-17T18:16:00.003+01:002021-01-17T18:16:57.478+01:00TikTok i política, una bona combinació?<p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: justify;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4VBryOeE1phbC_b9BuuTOfj28e7f4G8CAgvRum9FBMYihDO95CetLeSBMPAtthLb_mWOskSUygBjD1guFj4TDYjp7WUuD10RybTkNrVGpMLE723fQk8jB-CRpiCxehAxD-ch2t5oTNfCe/s523/600019552600007a747a4044.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="523" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4VBryOeE1phbC_b9BuuTOfj28e7f4G8CAgvRum9FBMYihDO95CetLeSBMPAtthLb_mWOskSUygBjD1guFj4TDYjp7WUuD10RybTkNrVGpMLE723fQk8jB-CRpiCxehAxD-ch2t5oTNfCe/w320-h210/600019552600007a747a4044.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Roger Torrent ha inaugurat el canal d'ERC a TikTok. </td></tr></tbody></table></p><div style="text-align: justify;">El <i>hit</i> en termes de comunicació política a Catalunya d'aquesta setmana ha vingut marcat per la posada en marxa del canal de TikTok d'<a href="https://www.tiktok.com/@esquerrarepublicana?lang=es" target="_blank">Esquerra Republicana</a>, estrenant-se amb un <a href="https://www.tiktok.com/@esquerrarepublicana/video/6917317636099509505?lang=es" target="_blank">vídeo</a> del president del Parlament, Roger Torrent, imitant un dels formats més famosos d'aquesta xarxa social. Més enllà de les opinions (subjectives i legítimes, només faltaria), d'aquests vídeos, aprofito per fer vàries reflexions <i>fredes</i> al respecte.</div><p></p><p style="text-align: justify;"><b>1. Per què els partits polítics i/o candidats obren canals a les diferents xarxes socials, i en particular a TikTok?</b></p><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;">La missió i la raó de ser dels partits polítics i dels candidats és la de representar el màxim número de gent possible (o bé en termes absoluts, o bé en termes d'una clivella ideològica concreta) i, en conseqüència, la motivació principal és la d'aconseguir més vots. En un segon nivell hi podem trobar motivacions vinculades en la cerca d'una major mobilització del votant simpatitzant (2), o la d'ocupació d'aquella xarxa, per tal que quedi el nom/marca registrat, o bé per <i>no ser els únics</i> que no hi tenen presència (3).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas particular de TikTok, aquesta xarxa social és sinònim de gent jove. I és que, segons <a href="https://www.businessinsider.es/tiktok-consigue-espana-cerca-9-millones-usuarios-2-anos-727533" target="_blank">afirma la pròpia empresa</a>, <i>1/3 dels usuaris de la plataforma a Espanya són menors d'edat i, això no és menor, 3 de cada 4 usuaris són dones</i>. En aquest sentit apunta també un dels estudis de referència de les xarxes socials, l'<a href="https://iabspain.es/estudio/estudio-redes-sociales-2020/" target="_blank">IAB corresponent a l'edició del 2020</a>. Segons aquesta consultora, <i>TikTok és la 2a xarxa social que més va incrementar la freqüència d'ús al 2019</i>, només seguida de la <i>marginal</i> Peoople. I això és especialment important, perquè<i> la forma de mesurar l'audiència a una xarxa social no és només quanta gent hi té un compte </i>(que també)<i>, sinó i sobretot, amb quina freqüència d'ús i temps hi passa davant de cada plataforma</i>.</div><div><br /></div><div><b>2. Però quina importància real té el vot jove?</b></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Darrera de la cerca del votant de menys edat (aquells que voten per primer, segon o tercer cop, i amb una edat inferior als 30 anys), sempre hi ha cert aire místic. Es considera important captar el vot jove perquè és un vot<i> qualitatiu</i>, i que <i>serveix per renovar la bossa de votants de cada partit</i>. Més enllà d'aquestes percepcions, només apuntar dos factors (que <a href="http://xtomas.blogspot.com/2015/03/quina-importancia-te-el-vot-jove-unes.html" target="_blank">desenvolupo àmpliament aquí</a>): <i>la participació entre aquells que </i>(per edat)<i> tenen dret a sufragi per primer cop és molt inferior a la gent gran </i>(en termes percentuals)<i>. I, per si això fos poc, com sabem, l'anomenada piràmide de població al nostre país representa qualsevol forma excepte la d'una piràmide</i>. En resum doncs, el joves no només són pocs numèricament, sinó que voten menys encara (percentualment, comparant cohorts de població). Aquí cal tenir en compte però que la gent jove sí és activa en altres formes de participació política diferents a les del vot, en molt major proporció que no pas la gent de més edat. I també aprofito per apuntar: <i>tot el contrari succeeix amb el <a href="http://xtomas.blogspot.com/2016/07/les-eleccions-son-cosa-de-gent-gran.html" target="_blank">vot de les persones grans</a>, que té una importància numèrica sovint molt més destacada que no pas l'estratègia, missatges i recursos que s'hi destinen per part de les campanyes i els candidats</i>.</div><div><br /></div><div><b>3. Qui ens segueix a les xarxes socials?</b></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Com hem apuntat abans i resulta obvi, quan un partit obri un compte a una xarxa social és per aconseguir més vendes (com faria per cert, qualsevol empresa), però <i>si ens fixem en el perfil dels seguidors dels candidats</i> (i encara més, dels partits) <i>a les xarxes socials, es tracta de forma exclusiva de persones ja simpatitzants </i>(quan no militants), <i>i/o molt polititzades</i> (a favor o en contra d'aquell projecte) i, per tant, amb nul·les capacitats de convèncer (si a cas podríem recórrer a incrementar o reduir-ne la seva mobilització).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta obvietat és necessària perquè <i>encara existeix la creença</i> (dramàticament majoritària en els cercles polítics del nostre entorn) <i>segons la qual, quan pengem un contingut a una xarxa social, aquest camina màgicament fins arribar a tothom qui compleix el target d'aquella xarxa social</i> (posem per cas, tota la gent jove del país). És en aquest sentit que cal recordar, un cop més, que,<i> </i><span style="text-align: left;"><i>obrir un compte a una xarxa social, per se, no t’aporta audiència, ni audiència no militant, ni mobilitza el teu votant, ni menys encara t’aporta vots. I </i></span><i>adreçar-se a cada col·lectiu de votants requereix una estratègia específica, i mai calcar formats sense un anàlisi previ.</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Dit d'una altra manera, publicar un contingut a una xarxa social és com fer-ho a una pàgina web. Per se, no aconseguirà difusió (i menys encara difusió específica al target al qual volem arribar). Necessitarem sempre estratègies de publicitat segmentada, o bé de viralització. I aquí cal reconèixer que tant el canal de Tiktok de <a href="https://www.tiktok.com/@krlspuigdemont?lang=es" target="_blank">Carles Puigdemont</a>, com sobretot l'esmentat d'ERC registren xifres de visualitzacions (que no usuaris únics), superior al número de seguidors (simpatitzants) subscrits. No hi ha, fins ara, canals en aquesta xarxa social de la resta de candidats o partits a Catalunya.</div><div><br /></div><div><b>4. A quines xarxes socials hi hem de ser?</b></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Els que ens dediquem a la comunicació política, sobretot dintre del món digital, ens trobem diàriament amb dues falses premisses. La primera ja l'hem dit, i és la creença que els continguts a les xarxes socials, caminen tots ells, màgicament, fins arribar al nostre target desitjat, un cop li hem donat al botó publicat. Però la segona, i no menys freqüent, és <i>la distorsió entre les xarxes que hom considera importants, respecte les xifres i estudis d'audiència publicats</i>.</div><div><br /></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS5yWkwB5U_7e0GX8XTlUOo96_O5IDNnht30MJUlJN0xTosfuP_HvmFBRnBVSlY3jCTlfAv3sf13TiVTyetM9GJyb9AVZT7fXKfiiE-ss-6gxvtlV7orBqPjpmqA-2PXvln3j8VSxu1C_6/s2048/Captura+de+Pantalla+2021-01-17+a+les+14.06.42.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1149" data-original-width="2048" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS5yWkwB5U_7e0GX8XTlUOo96_O5IDNnht30MJUlJN0xTosfuP_HvmFBRnBVSlY3jCTlfAv3sf13TiVTyetM9GJyb9AVZT7fXKfiiE-ss-6gxvtlV7orBqPjpmqA-2PXvln3j8VSxu1C_6/w400-h225/Captura+de+Pantalla+2021-01-17+a+les+14.06.42.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ús de les xarxes socials per part dels Espanyols que sí n'utilitzen.</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Aquí tornaré a recorrer a l'estudi que cada any fa la consultora IAB, per publicar les xarxes socials amb més audiència (número d'usuaris) a Espanya al 2019. Segons aquest rànquing, la xarxa social amb més usuaris a Espanya és Whatsapp, seguida d'a prop (tot i que amb una caiguda espectacular respecte 2018) per Facebook, Youtube, Instagram, Twitter, Spotify, LinkedIn, Telegram (també amb un fort creixement), Pinterest i Tiktok (la que més va créixer al 2019). No fa falta dir que aquest rànquing no és excloent, ja que el promig de xarxes socials per usuari és de 4,5.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK_bdIghTjIL_nh1Vi7iG2fz7Ni3tjKqrUvKkCC96a0PtETPsWDrdvaIzWWN3tG-EDhxG4sIU9GmKgXt3KGEt0Gla_Ld-Be-tJ4wuJ6XslVdDREpy2hJ1NKBnvC6GhOmgJUOA5TPRxFQXa/s2048/Captura+de+Pantalla+2021-01-17+a+les+14.11.13.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1149" data-original-width="2048" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK_bdIghTjIL_nh1Vi7iG2fz7Ni3tjKqrUvKkCC96a0PtETPsWDrdvaIzWWN3tG-EDhxG4sIU9GmKgXt3KGEt0Gla_Ld-Be-tJ4wuJ6XslVdDREpy2hJ1NKBnvC6GhOmgJUOA5TPRxFQXa/w400-h225/Captura+de+Pantalla+2021-01-17+a+les+14.11.13.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Freqüència d'ús de les diferents xarxes socials pels diferents usuaris.</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Però, com hem dit, tant d'important és saber el número d'usuaris d'una determinada xarxa com la freqüència amb la que la utilitzen. Aquí el rànquing el torna a liderar, i de molt, Whatsapp, seguit de Instagram (+11% d'enquestats s'hi van connectar vàries vegades al dia al 2019 respecte 2018), Facebook, Byte (una xarxa social minoritària i, per tant, amb una mostra poc representativa), Youtube, Telegram, Spotify, Twitter i Tiktok.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>El cas més paradigmàtic és Twitter, que passa d'un destacadíssim primer lloc </i>(quan no únic) <i>en la ment de la majoria </i>(per no dir tots)<i> de partits i candidats, fins a la 5a posició per número d'usuaris actius, i a la 8a per freqüència d'ús</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No obstant, cada cop hi ha més sinèrgies pel que fa als formats entre les diferents xarxes, el millor exemple d'això són les històries. I és que aquest format de vídeos curts (15 segons) i en vertical és compartit d'una forma o altra per Whatsapp, Instagram, Facebook, Twitter, TikTok, Snapchat i LinkedIn, entre altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquí he volgut no fer menció a la taxa de penetració de les xarxes socials, per no desviar l'objecte d'estudi, només afegir en aquest sentit que segons l'informe de la consultora IAB, el 93% de la població espanyola d'entre 16 i 65 anys utilitza internet. I d'aquests, 87% utilitza les xarxes socials. En el cas català, i segons les mètriques de Facebook, hi ha al voltant de 5,6 milions de catalans que disposen de, com a mínim, un compte en alguna xarxa social.</div><p></p>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-86119885231276363142021-01-02T12:32:00.005+01:002021-01-02T12:32:54.728+01:00Què s'amaga darrere les notes als candidats en les enquetes? La polarització política davant d'una campanya electoral i com utilitzar-la al nostre favor.<p style="text-align: justify;">Quan analitzem les enquestes electorals, solem fixar-nos en la projecció del resultat electoral (1), la intenció de vot directa i/o indirecta i la seva tendència (2) i la puntuació 0-10 sobre els diferents candidats (3), per aquest ordre.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiohc5rg2tDKGDgbTIajwdo-Y6k1gNu7JQ0k7XE2wKBF2AZJQfYKFCab0qBFT-wEGAb4b8bH6D77nfxJoqH2k0vljVN-ZVznMhixyM-sVqEgFBKvxgEp295muPqKyc-prY9X_ePYl8qie8L/s1280/Vote+3.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="628" data-original-width="1280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiohc5rg2tDKGDgbTIajwdo-Y6k1gNu7JQ0k7XE2wKBF2AZJQfYKFCab0qBFT-wEGAb4b8bH6D77nfxJoqH2k0vljVN-ZVznMhixyM-sVqEgFBKvxgEp295muPqKyc-prY9X_ePYl8qie8L/s320/Vote+3.png" width="320" /></a></div><br />De fet, <i>sovint s'utilitza la nota dels diferents candidats com a contrapunt als pronòstics electorals</i>, com succeeix amb els <a href="https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/84172" target="_blank">baròmetres semestrals</a> de l'Ajuntament de Barcelona, o en enquestes que mostren situacions properes a un doble o triple empat. Però la nota mitjana dels diferents candidats electorals no és un indicador gaire fiable i, de fet, darrera de mitjanes aritmètiques que mostren un "aprovat", gairebé sempre s'hi amaga una forta polarització política.<p></p><p style="text-align: justify;">I és que la puntuació als diferents candidats s'obté de fer la mitjana aritmètica d'entre totes les valoracions (0 al 10) i, per tant, no mostren els cada cop majors <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20210101/6160434/salvador-illa-miquel-iceta-psc-elecciones-catalanas.amp.html" target="_blank">índex de rebuig</a> dels candidats més polaritzats. Dit d'una altra manera, <i>darrera d'una mitjana aritmètica d'entre 4 i 5 sobre 10, sovint s'hi amaguen moltes puntuacions extremes </i>(tant molt baixes com molt altes)<i>, i no pas un aprovat generalitzat que sembla suggerir aquesta mitjana</i>.</p><p style="text-align: justify;">Davant d'això 3 reflexions. La primera és que no ens en podem refiar de la nota mitjana dels candidats a les enquestes electorals per treure'n conclusions en termes de simpatia sobre el conjunt dels votants, sinó que en tot cas hauríem d'utilizar com a referència <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mediana" target="_blank">la mediana</a>.</p><p style="text-align: justify;">La segona reflexió és que aquest és un fenomen creixent (el de la polarització en la puntuació dels candidats polítics) i, com a mostra, la referència de quan Josep Antoni Duran i Lleida <a href="https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2012/06/28/duran-repeteix-al-millor-valorat/569785.html" target="_blank">era el polític millor valorat</a> (en termes de mitjana aritmètica). La polarització política és un fenomen multicausal, però fortament vinculat als <a href="http://xtomas.blogspot.com/2020/10/el-futur-dels-mitjans-de-comunicacio-la.html" target="_blank">canvis comunicatius</a> de les darreres dècades, i molt particularment de les xarxes socials. <i>No només perquè més canals de comunicació </i>(tant off com online)<i> impliquen més polarització </i>(com una forma també de diferenciar-se de la competència i així aconseguir la supervivència del mitjà)<i>, sinó que específicament en les xarxes socials, aquestes estan basades en algoritmes que tendeixen a reforçar allò en que crea cada usuari</i> (client), prioritzant els continguts / perfils en que hi està d'acord per tal de retenir durant més temps la seva atenció (més temps = més oportunitats per visualitzar els anuncis i rastrejar més dades) i aconseguir que aquest faci més interaccions (més clics significa també més dades i més ingressos).</p><p style="text-align: justify;">I la tercera reflexió és que aquesta polarització política, i particularment en el context de la precampanya / campanya (faig la diferenciació aquí en funció del moment en què el valor marginal de mobilitzar al potencial elector és superior que no pas el de tractar de convèncer-lo), i de mobilització / persuassió, podem utilizar aquest element a favor nostre. Per fer-ho, proposo la següent guia pràctica:</p><p style="text-align: justify;">En la fase de la precampanya (és a dir, en el context temporal en el que el nivell de <i>soroll</i> electoral és encara moderat i ens permet convèncer als potencials votants, que encara no estan saturats de missatges polítics i les eleccions no són immediates), sobre els votants propers podrem dur a terme una estratègia de captació de dades i recaptació de fons (1), mentre que sobre els votants rivals ens hi podrem adreçar via missatges específics microsegmentats, evitant aquells elements que provoquin una major animadversió (per raó de candidat, llengua, logotip de partit, símbol, etc.), (2).</p><p style="text-align: justify;">En canvi, en els dies de campanya estricta (allà on el soroll polític és tant elevat que fa que el cost marginal de convèncer a un potencial votant sigui molt més gran que no pas el de mobilitzar a l'elector proper), haurem de dur a terme estratègies per tal de mobilitzar al màxim als votants propers, també mitjançant <a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/12/els-avantatges-de-fomentar-la.html" target="_blank">la confrontació</a> (3), i desmobilitzar als votants del/s nostre/s partit/s frontera (4).</p><p style="text-align: justify;">Si tenim clara i seguim aquesta matriu de doble factor (campanya / precampanya en el calendari, i convèncer / (des)mobilitzar), podrem aprofitar la polarització política a favor nostre, en un fenomen que tot indica que creixerà i el qual ens obliga a trencar amb els vells esquemes i creences de les campanyes electorals de dues dècades enrere: <i>les campanyes són per convèncer als votants</i>, <i>la gent propera no necessita incentius per anar a votar al nostre candidat</i>, <i>no cal fer campanya mesos abans de les eleccions i menys encara si estem al govern</i>, <i>les xarxes socials amplifiquen per sí soles el nostre missatge</i>, <i>la participació afecta per igual a tots els partits i té un efecte neutre en les eleccinos,</i> i així un llarg etcètera de tòpics que han esdevingut encara més erronis en els darrers temps.</p>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-52203958615338135702020-10-03T12:29:00.002+02:002020-10-03T12:29:54.422+02:00El futur dels mitjans de comunicació: la desaparició dels 3+1 monopolis alhora.<p style="text-align: justify;">Un dels debats eterns en l'àmbit de la comunicació i, sobretot, en el consum d'informació, és <i>al voltant del futur dels mitjans de comunicació</i>. Es parla molt sobre quin és el futur dels mitjans, la crisi de la premsa, les noves tendències de consum de ràdio i televisió, etc. Un debat etern, en bona part, perquè no s'enfoca, al meu entendre, correctament. Per dos motius.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjzxdS993-6jzVfnpzriLjGq3JxmsYCHWZrvr1cWQ0NkupUAcvTZdslkoBT-_4cBBlIw47HqGKwmbreTgZyn7nFhHF11cmMmbT7Ws3bHYqFDYx7u9IafDlXVE_qAPck05vXHF5jZvQ35Nf/s1500/Y6EMCE7LDVCNRPFKPIQ7H2ST3E.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="922" data-original-width="1500" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjzxdS993-6jzVfnpzriLjGq3JxmsYCHWZrvr1cWQ0NkupUAcvTZdslkoBT-_4cBBlIw47HqGKwmbreTgZyn7nFhHF11cmMmbT7Ws3bHYqFDYx7u9IafDlXVE_qAPck05vXHF5jZvQ35Nf/w320-h197/Y6EMCE7LDVCNRPFKPIQ7H2ST3E.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Redacció del diari ElPaís.<br /></td></tr></tbody></table><br />En primer lloc, per l'escletxa, cada cop més gran, alhora que molt inivisibilitzada encara, entre els que s'apropen al món de la comunicació des d'una perspectiva del periodisme, i els que ho fem, des d'una perspectiva de la difusió. <i>Pel món del periodisme, la comunicació es basa en l'aprenentatge dels mètodes, funcionament, eines, llenguatge i estils dels mitjans de comunicació </i>(1)<i>, per tal de convertir una necessitat o encàrrec (la de comunicar), en un producte fet, pensat i adreçat als mitjans de comunicació</i> (2) (i no al públic objectiu directe). Davant d'això, <i>apareix la perspectiva dels qui ens apropem a la comunicació des del punt de vista del públic objectiu al qual volem arribar. I aquí el que es tracta és de conèixer el llenguatge, eines, mètode i estil propi de cada públic objectiu </i>(1)<i>, al qual tenim l'encàrrec (feina) de fer arribar un o altre missatge determinat concret </i>(2)<i>, on el factor mitjans de comunicació esdevé secundari, quan no del tot irrellevant</i>.</p><p style="text-align: justify;">És per això que, per exemple, pel fet que <i>si analitzem quin és el perfil dels responsables de comunicació de les empreses </i>(especialment les orientades cap al comerç)<i>, el perfil periodista ja és gairebé inexistent</i>, on els negocis han passat de reclamar la ciència de persuadir als mitjans, a buscar la ciència d'arribar i canviar el sentiment de compra del públic en concret. Un fenòmen similar comença a donar-se pas (per bé que de forma tímida encara) en l'àmbit de la comunicació pública i, sobretot, electoral (on cada cop és més valorat l'elector respecte el mitjà de comunicació).</p><p style="text-align: justify;">De fet, <i>quan abordem el debat sobre el futur dels mitjans de comunicació, aquest sempre ve associat a la paraula crisi</i>, en el sentit de pèrdua de influència, mercat i negoci dels mitjans. Es tracta d'un debat sobre la crisi dels mitjans de comunicació, més que no pas del seu futur. Per què?</p><p style="text-align: justify;">Pel segon motiu que abordarem aquí: Fa només 20 anys, quan un ciutadà volia consumir informació o entreteniment, havia de recórrer, gairebé en exclusiva, als mitjans de comunicació. Quan una empresa (no diguem ja un candidat polític, on a Espanya la legislació electoral prohibeix gairebé sempre la publicitat en mitjans de comunicació) volia anunciar-se per tal d'incrementar la seva notorietat, havia de recórrer, gairebé en exclusiva, a un mitjà de comunicació (2). I també fa només 20 anys, al voltant d'una determinada polèmica, quan un ciutadà volia saber la veritat, també havia de recórrer, de forma gairebé exclusiva, als mitjans de comunicació. <i>Tres monopolis que fa només 20 anys tenien els mitjans de comunicació: info-entreteniment </i>(1)<i>, publicitat </i>(2)<i>, i determinar què és cert i que no </i>(3)<i>, que avui ja han perdut</i>.</p><p style="text-align: justify;">Avui, en la 2a/3a dècada dels 2000, quan un ciutadà vol informar-se o consumir entreteniment, disposa d'una enorme paleta de canals, plataformes, eines i sistemes de tot tipus per fer-ho, i on els mitjans són només una fracció (cada cop més petita), del total de l'oferta. Avui, quan una empresa (o un candidat), vol adreçar-se a un target concret de públic per aconseguir vendes (o vots), ho pot fer sense recórrer a cap agència publicitària, i menys encara a cap departament comercial de cap mitjà de comunicació. I avui, ja no existeix un únic àrbitre / monopoli de la veritat que domini el relat (i menys encara que depengui d'una llicència d'espectre radiofònic, o televisiu), per incidir de forma majoritària sobre la opinió pública.</p><p style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznEuKceTWcemzuitlgRYe9soVBAukiw4BAU4PkS_PYcK6VKimd81zm2i37mxephpcUA-TO74VyRAsiijFF1A_Yk5T4Twln5IvYXwIyhHx1tXU8kLfeFlwRkjBMCdgPjfZ3h9S53svygf4/s2048/hss-storage-midas-bf3cb06c89d3a00a69647dc5c8aaae4f-206329480-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznEuKceTWcemzuitlgRYe9soVBAukiw4BAU4PkS_PYcK6VKimd81zm2i37mxephpcUA-TO74VyRAsiijFF1A_Yk5T4Twln5IvYXwIyhHx1tXU8kLfeFlwRkjBMCdgPjfZ3h9S53svygf4/s320/hss-storage-midas-bf3cb06c89d3a00a69647dc5c8aaae4f-206329480-1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'empoderament ciutadà és clau per entendre el futur dels mitjans.<br /></td></tr></tbody></table><br />Més encara (4), allò que fa 20 anys era un ciutadà passiu, que només consumia informació o entreteniment de forma acrítica, ara ha esdevingut, mòbil en mà, com a un competidor més pels mitjans de comunicació (1), però també per a tot l'ecosistema comunicatiu de la humanitat (2).</p><p style="text-align: justify;">Davant de la caiguda d'aquest 3+1 monopoli, la recepta no és senzilla, ni única, ni certera, per bé que elements com la especialització, els sistemes de subscripció i pagament per continguts, la recerca de fons via mecenatges i fundacions, o les sinèrgies amb els nous sistemes, plataformes i eines de comunicació, hauran de ser d'anàlisi obligada pel futur (de ben segur diferent) pels mitjans de comunicació.</p>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-15264240917674801232020-08-24T14:41:00.001+02:002020-08-24T14:41:32.995+02:00Per què convèncer als votants rivals, quan podem fer que es quedin a casa?<div style="text-align: justify;">Quan pensem en campanyes electorals, estratègies i comunicació política, ens referim gairebé sempre a la competició entre diferents partits / candidats per seduir a un o altre determinat electorat. Ens ve a la ment <i>el concepte romàntic d'intentar convèncer a un votant rival per tal que s'autoesmeni el seu vot i passi de votar el candidat/a x al candidat/a y</i>. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De fet, aquesta és una concepció molt europea (i diria més, sud-europea), de les campanyes electorals, en les que aparentment tot es basa en la persuassió, i no pas en la mobilització. Ben al contrari de les campanyes nord-americanes, on el marc mental s'inverteix, i les estratègies, missatges i publicitats estan centrats en la desmobilització del votant rival, molt més fins i tot que la mobilització pròpia, i no diguem ja la persuassió, que queda relegat a un lloc gairebé anecdòtic. I per a mostra, un botó. Només cal que mireu <a href="https://www.facebook.com/ads/library/?active_status=all&ad_type=political_and_issue_ads&country=US&impression_search_field=has_impressions_lifetime&view_all_page_id=7860876103&sort_data%5Bdirection%5D=desc&sort_data%5Bmode%5D=relevancy_monthly_grouped" target="_blank">aquí</a> i <a href="https://www.facebook.com/ads/library/?active_status=all&ad_type=political_and_issue_ads&country=US&impression_search_field=has_impressions_lifetime&view_all_page_id=153080620724&sort_data%5Bdirection%5D=desc&sort_data%5Bmode%5D=relevancy_monthly_grouped" target="_blank">aquí</a> alguns dels anuncis a xarxes socials dels candidats Biden i Trump, respectivament. <i>Allà ja fa dècades que han descobert que és molt més senzill, econòmic i efectiu, fer que els votants rivals es quedin a casa el dia de les eleccions, que no pas que canviïn el seu vot. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl1yEsgijuoM3pizBUnqAmadt0o12o0hl6Gl8Z1vN_BN_xe8vz285IK-S8epzKsWt5bWaWN0L3iVIYbzRy8yCGn9vT8f4Gko737TBgMX1RV5_L5Q57460pQ6N9iF-6ChyphenhyphenONbMNjY08No5A/s320/ciu_precamp.2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl1yEsgijuoM3pizBUnqAmadt0o12o0hl6Gl8Z1vN_BN_xe8vz285IK-S8epzKsWt5bWaWN0L3iVIYbzRy8yCGn9vT8f4Gko737TBgMX1RV5_L5Q57460pQ6N9iF-6ChyphenhyphenONbMNjY08No5A/s0/ciu_precamp.2.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell de precampanya de CIU per a les eleccions catalanes del 2006. <br /></td></tr></tbody></table>Hi ha relativament poques experiències de campanyes on la desmobilització ha tingut un paper més o menys rellevant en el terreny polític català. I aquí cal fer 2 consideracions prèvies. S<i>'entén per campanya electoral quan s'hi destinen recursos específics i exclusius per a difondre un missatge </i>(criticar algú en algun mitjà, o fer un tuit, per se, no és fer cap campanya) (1), i <i>no tots els missatges negatius, tenen com a objectiu desmobilitzar al votant rival, sinó i sovint, mobilitzar el votant propi</i> (2). Una bona manera d'explicar això és amb el cartell que aquí es mostra. La precampanya de CIU al 2006 no només anava destinada a criticar (durament) al govern tripartit, sinó que amb aquesta cartelleria es volia desmobilitzar el votant proper a PSC, ERC i ICV. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlqh2NiTYjg4ICKgdaNCyyVi3VU2exTJF3UQHjjUHwo7LES5Jfz7mt79j8kQ9HjYplhw5fn5MZc0O_XTfVUP_6sPGeVH8c3W5ZABbTUAXX3TFrcgQ_6NWPv5ilCA3HlrdWLvXkGlK5HToa/s700/WhatsApp-Image-2019-11-03-at-19.28.17-e1572805784558.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlqh2NiTYjg4ICKgdaNCyyVi3VU2exTJF3UQHjjUHwo7LES5Jfz7mt79j8kQ9HjYplhw5fn5MZc0O_XTfVUP_6sPGeVH8c3W5ZABbTUAXX3TFrcgQ_6NWPv5ilCA3HlrdWLvXkGlK5HToa/w320-h320/WhatsApp-Image-2019-11-03-at-19.28.17-e1572805784558.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotogrames de l'espot del PSOE a les eleccions generals del 1996.<br /></td></tr></tbody></table>De fet, hi ha altres exemples de campanyes negatives que l'objectiu (volgut o no), no va ser desmobilitzar el votant rival, sinó mobilitzar el propi (objectiu al qual no vull restar cap importància, al contrari). Va ser aquest el cas de l'<a href="https://www.youtube.com/watch?v=vFV0qDSPB4o" target="_blank">espot de campanya</a> del PSOE l'any 1996, en el que va ser el primer cas de campanya negativa a Espanya des de la recuperació democràtica, o d'un dels millors espots negatius fets fins ara, l'<a href="https://www.youtube.com/watch?v=Hz4je52ke6w" target="_blank">espot del PSOE</a> a les eleccions europees del 2004. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Arribats aquí cal fer una altra consideració: <i>Quan més ens apropem a la data de les eleccions, menys efectiu (en termes de cost - resultat) serà persuadir (convèncer) algú, respecte mobilitzar (o des-mobilitzar) a un vot ja decidit. Per què? Ben senzill: a mesura que ens apropem a les eleccions, els votants estan exposats cada cop a més missatges polítics (de tot tipus i a tot arreu), i això dificulta la conversió del vot (la pell se'ns fa més dura), en detriment de la mobilització que, òbviament, més efectiva és quants menys minuts falten del moment de dipositar (o no) el vot a la urna</i>. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2VgEI2hyphenhyphenbe0BJCzP0UDd3_G_eBc-XARYWk9vRbrzIVALSX_-IHflampDm1ut1lLUrPolfG7_E2P7WMS4F-fTxYHUa3OtsLclw8AaczQslAwqfEgLe6WC5Lz9_SH05yEF6iu8Fc6aLmEB_/s1200/2327a51c-4ec8-435e-98fc-1218a165c77f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2VgEI2hyphenhyphenbe0BJCzP0UDd3_G_eBc-XARYWk9vRbrzIVALSX_-IHflampDm1ut1lLUrPolfG7_E2P7WMS4F-fTxYHUa3OtsLclw8AaczQslAwqfEgLe6WC5Lz9_SH05yEF6iu8Fc6aLmEB_/w320-h180/2327a51c-4ec8-435e-98fc-1218a165c77f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartelleria apareguda a les eleccions generals del 10N.<br /></td></tr></tbody></table>Algú podrà pensar: l'única manera de desmobilitzar a un votant rival és mitjançant la publicitat negativa? NO. Veiem aquí un exemple recent, <a href="https://www.eldiario.es/escolar/trampas-pp-campana-electoral_132_1279360.html" target="_blank">presumptament relacionat amb el PP</a>. Imaginem-nos que nosaltres som simpatitzants del partit X. I se'ns ocorre dissenyar, imprimir i encartellar (a petita escala o utilitzant la nostra empresa i xarxa, això és qüestió de recursos), cartells fent-nos passar per simpatitzants del partit rival Y, que estan en desacord amb el seu líder i animant a la gent a no votar. Just això és el que va passar a les eleccions del 10N, en una pràctica que alguns podran titllar d'abusiva, però que és totalment legal, legítima i amparada, és clar, en la llibertat d'expressió, d'informació i de campanya. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquest cas, la campanya #yonovoto, va tenir una presència força simbòlica (buscant l'efecte notícia?) en cartelleria de paper, però molt intensa a les xarxes socials <i>(insistim: campanya = difusió = recursos. NO fer tuits i llestos)</i>, per tal de desmobilitzar al votant socialista i de podem en demarcacions (províncies) clau. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que si les campanyes a les xarxes socials són bones eines per fer campanyes adreçades a persuadir (convèncer) als votants, encara ho són molt més en cas de voler desmobilitzar al votant rival, en termes de cost, impacte, efectivitat i sobretot, manca d'alternatives (a les xarxes), per tal de dur a terme accions per desmobilitzar al nostre rival electoral.</div><div class="page" title="Page 1"><div class="section" style="background-color: rgb(100.000000%, 100.000000%, 100.000000%);"><div class="layoutArea"><div class="column"><div class="page" title="Page 1"><div class="section"><div class="layoutArea"><div class="column"><div class="page" title="Page 1"><div class="section"><div class="layoutArea"><div class="column">
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0Barcelona, Espanya41.3850639 2.173403513.074830063821153 -32.9828465 69.695297736178844 37.3296535tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-21136568173777037122020-06-13T13:27:00.001+02:002020-08-24T14:42:27.652+02:00Com fer campanya quan ets el soci petit d'un govern de coalició.<div style="text-align: justify;">Una de les creences més populars dels governs de coalició és la que <i>el soci majoritari sempre s'acaba menjant al soci petit</i>. Segons aquesta afirmació, els socis petits d'un govern bicolor sempre acaben patint el desgast inevitable (<i>una altra falça creença: governar = desgast</i>) del govern, sumat al fet que no poden capitalitzar-ne els fruits tant bé com el soci majoritari. Això és sempre així? En absolut, i aquí ho veurem en dos exemples ben propers.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHwslWGjqzLq9eH_rJkkI4mLBY_7pFRYXv76ItZ-4kGlyinrI9BW1oX_aOP23RJOJ1zuAMNL4pUfO9T_ug01J2vuQh30GYOWR0ew3l3j_Zzr0a9XNBiEFMaPyxPRkhfoaMcOFnBvn5MeXz/s1200/zentauroepp45629254-barcelona-2018-vicepresident-aragon-visita-va181026182532-1540571225425.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHwslWGjqzLq9eH_rJkkI4mLBY_7pFRYXv76ItZ-4kGlyinrI9BW1oX_aOP23RJOJ1zuAMNL4pUfO9T_ug01J2vuQh30GYOWR0ew3l3j_Zzr0a9XNBiEFMaPyxPRkhfoaMcOFnBvn5MeXz/s320/zentauroepp45629254-barcelona-2018-vicepresident-aragon-visita-va181026182532-1540571225425.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pere Aragonès visitant l'Hospital de la Vall d'Hebron. </td></tr></tbody></table>Hi ha una estratègia tant senzilla com efectiva, i és la que utilitzen tant el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Aragon%C3%A8s_i_Garcia" target="_blank">Pere Aragonès</a>, com el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Collboni_i_Cuadrado" target="_blank">Jaume Collboni</a>. <i>L'estratègia es basa, ras i curt, en liderar totes i cadascuna de les accions (positives, s'entén) dels teus membres del govern de coalició (conselles, regidors, etc), tal que, de facto, et converteixis en una mena de líder alternatiu al del teu soci de govern (i que teòricament ell, o ella, n'és el majoritari)</i>. És una estratègia bàsica i efectiva, però que requereix d'una sèrie de condicionants per tal que sigui exitosa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1.- <i>Que el teu rival (i soci majoritari), estigui en una posició de relativa sortida política</i>, tal i com és el cas del president <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Torra_i_Pla" target="_blank">Quim Torra</a>, o de l'alcaldessa <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ada_Colau_i_Ballano" target="_blank">Ada Colau</a>. Quan s'adopta aquesta fórmula davant d'un rival-líder que no es presenta a la re-elecció, com són aquests casos (tot i que el futur de l'alcaldessa de Barcelona és incert), no només tens més espai per poder desenvolupar l'estratègia, sinó que el nivell de tensió política entre els dos socis és inferior. Tot el contrari del que succeeix, per exemple, entre la presidenta de la Comunitat de Madrid, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_D%C3%ADaz_Ayuso" target="_blank">Isabel Díaz Ayuso</a> (PP), i el vicepresident <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Aguado" target="_blank">Ignacio Aguado</a> (Cs).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHm0_tUzmQUITsyDtS9lxG6z-lfQgn2sjBmWT-5ZeUraRgc9ZJOmh9_yolzX0RS8_P4MCzuRGKA-fz2MjeWWS84a-l1QbYfVeXhGdcNTSuyP6nuaL1IBpSMvBi3UdJTUH3Uq0fqd_L-5Rp/s960/83274587_1720886191368785_5187632427746263360_n.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHm0_tUzmQUITsyDtS9lxG6z-lfQgn2sjBmWT-5ZeUraRgc9ZJOmh9_yolzX0RS8_P4MCzuRGKA-fz2MjeWWS84a-l1QbYfVeXhGdcNTSuyP6nuaL1IBpSMvBi3UdJTUH3Uq0fqd_L-5Rp/s320/83274587_1720886191368785_5187632427746263360_n.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jaume Collboni presenta l'ampliació de l'Àrea Verda de Barcelona. <br /></td></tr></tbody></table>2.- <i>Tenir un partit (i membres del teu govern) ben travat, cohesionat, organitzat i jerarquitzat</i>. Això resulta obvi: si els membres del teu govern no senten cert grau de cohesió, organització i jerarquia, difícilment voldran compartir el protagonisme de la seva gestió amb el màxim dirigent del seu partit al govern, i líder electoral. És clar. I al inrevés: govern + manca de lideratge i organització interna porta, de forma automàtica, a una dinàmica centrífuga de missatges, lideratges, rols, i agendes personals de cadascú.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">3.- <i>Tenir legitimitat, autoritat i reconeixement explícit com a líder-candidat</i>. Aquest requisit és un derivat del 2n, en el sentit que només serà possible dur a terme aquesta estratègia si hi ha un reconeixement explícit a la figura del màxim dirigent del govern de coalició sobre el qual volem <i>bolcar</i> els temes que treballen els membres del mateix color polític en aquell govern.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">4.- <i>Seleccionar (bé) els temes sobre els quals hi posem al candidat</i>. No es tracta de que el nostre membre del govern / candidat lideri tots els temes sempre de qualsevol membre del govern del nostre partit, sinó que cal fixar criteris per a seleccionar-los, sectorial - ideològicament (a), territorialment (b), i en termes de competició amb el nostre rival (c).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pel que fa a l'eix sectorial - ideològic, d'entre altres estratègies, convé no perdre mai <a href="http://xtomas.blogspot.com/2006/04/la-triangulacio-com-estrategia-politica_26.html" target="_blank">l'estratègia de la triangulació</a> com a eina per fixar els temes sobre els quals fem campanya. En l'àmbit territorial, caldrà fer un anàlisi de les bosses potencials de vot per municipis i per regions, per tal d'optimitzar els recursos, missatges i temps (cada cop que hi ha eleccions obtenim, de forma gratuïta milions de dades que gairebé mai són utilitzades i, menys encara, analitzades i comparades. Una pèrdua d'oportunitats, sens dubte). I, finalment, convé tenir en compte un rival tan important com ignorat: l'abstenció (o la desmobilització). I és que quan venen eleccions, no només lluitem contra un (o varis) rivals, sinó que també lluitem amb la desmobilització (pròpia o d'altri) i l'abstenció. I també <i>massa sovint malbaratem recursos en pretendre </i>(d'una forma naïf) <i>convertir un vot del partit a, al partit b, quan és molt més senzill que passi del partit a o b, a l'abstenció.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Finalment però, aquesta estratègia no serà completa sense les eines de difusió i publicitat que assegurin que el teu missatge arribi específicament als col·lectius els quals perseguim amb aquella acció, presentació o missatge. Dit d'una altra manera, <i>de poc serveix buidar un parell d'hores del teu líder-candidat-govern, per visitar o presentar una mesura específica, i després confiar que, només amb l'atenció corresponent a la premsa, o fent alguna foto, el missatge, sol, arribarà </i>(i no diguem ja d'una forma empírica, contrastada i repetida)<i> tot sol a les persones específiques sobre les quals volem impactar</i>.</div>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-80274756449962234162020-04-27T17:54:00.001+02:002020-08-19T18:13:32.163+02:00La tecnologia i les eines de comunicació digital poden hackejar la democràcia? No pot ser, amb Jordi Basté.<p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Kcmox5mwK8UwKl9lJMSP8Zjq8cCldCTFDWPPS1ZvCEV3GNPUAx17o2gGpnWiVzWUFwya2lCyoiX8N8hgqEAw8DQ-p1uv-mS_sGL_XM57ySyzaZHNC8A_QVippqFJAqmqbZEEmjtf6Lmm/s2048/baste+taula+2.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1225" data-original-width="2048" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Kcmox5mwK8UwKl9lJMSP8Zjq8cCldCTFDWPPS1ZvCEV3GNPUAx17o2gGpnWiVzWUFwya2lCyoiX8N8hgqEAw8DQ-p1uv-mS_sGL_XM57ySyzaZHNC8A_QVippqFJAqmqbZEEmjtf6Lmm/w320-h192/baste+taula+2.png" title="Moment de l'entrevista amb en Jordi Basté." width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Moment de l'entrevista amb en Jordi Basté.<br /></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;">El passat diumenge, 26 de maig, es va emetre el programa "<a href="https://www.ccma.cat/tv3/no-pot-ser/" target="_blank">No pot ser</a>", amb en <a href="https://twitter.com/jordibaste" target="_blank">Jordi Basté</a> (enregistrat uns mesos abans, en l'època pre-covid), sobre com la tecnologia i les eines de comunicació digital poden hackejar o amenaçar als sistemes democràtics. En el programa explico dues aplicacions, o cares de la mateixa moneda, en aquest sentit.</div><p></p><p style="text-align: justify;">D'una banda, l'exemple de com la publicitat a les xarxes socials micro-segmentada pot ser extremadament útil per als partits polítics i els candidats. D'una banda perquè amb pocs recursos (i esquivant les limitacions de la legislació electoral), es pot arribar exactament als votants que volem arribar, amb exactament els missatges que els hi volem fer arribar. I també és útil per a l'elector, en tant en quant rep informació política (publicitat), adaptada als seus gustos, geografia, interessos, etc.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTBt6h9lZbegAH3VXVls3c9M29bxVnmRhqwegEtH6lNq2tCNk7feTpoNmwJb2CI_tFMY_sF84WtML-Vbr7sbR-ZlsEQCYZU3T0v6TKCHV9dAZtozoX511USD15Jl833I1m3mIPcOShhaVX/s2048/Captura+de+Pantalla+2020-05-07+a+les+10.28.17.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1225" data-original-width="2048" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTBt6h9lZbegAH3VXVls3c9M29bxVnmRhqwegEtH6lNq2tCNk7feTpoNmwJb2CI_tFMY_sF84WtML-Vbr7sbR-ZlsEQCYZU3T0v6TKCHV9dAZtozoX511USD15Jl833I1m3mIPcOShhaVX/w262-h157/Captura+de+Pantalla+2020-05-07+a+les+10.28.17.png" width="262" /></a></div>Però, com tot a la vida, aquestes eines també poden tenir un mal ús, utilitzant la publicitat política no per fer arribar missatges concrets a persones concretes, sinó fent arribar missatges falsos, demagogs, o basats en la provocació, als electors per tal de fer-ne un ús com a mínim moralment qüestionable.<p></p><p style="text-align: justify;">Podeu <a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/no-pot-ser/hackeig-a-la-democracia/video/6035500/" target="_blank">recuperar el programa aquí</a>. </p>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-53112173247942064912020-04-25T17:45:00.000+02:002020-08-19T17:53:11.187+02:00Com ha afectat el confinament als nostres hàbits, consum i comportament digital?<p><span style="text-align: justify;">El passat 24 d'abril, vaig participar en el programa Primera Columna, de </span><a href="https://www.canal21ebre.com/" style="text-align: justify;" target="_blank">Canal 21 Ebre</a><span style="text-align: justify;">, amb en </span><a href="https://twitter.com/gustaumoreno?lang=ca" style="text-align: justify;" target="_blank">Gustau Moreno</a><span style="text-align: justify;">, on vàrem repassar els canvis en matèria de consum, hàbits i comportament digital i a les xarxes socials arran del confinament derivat de la pandèmia del coronavirus.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">De fet, aquí hi ha dues dades particularment interessants. D'una banda, amb el confinament, l'ús del telèfon mòbil s'ha incrementat en 1h al dia de mitjana (passant de les 2h i mitja a les 3h i mitja diàries). I de l'altra, la franja de població en la que més s'ha incrementat aquest ús (amb un 40%, el doble aproximadament respecte la resta de franges d'edat), és entre les persones de més de 50 anys. És a dir, és entre la població de (relativament) més edat, en la que més s'ha concentrat aquest increment de l'ús i, per tant, de la digitalització, arran del confinament.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Aquestes reflexions i altres, les podeu recuperar aquí:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/KDHSvED-7gU" width="320" youtube-src-id="KDHSvED-7gU"></iframe></div><p></p>Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-54034814251436591352020-01-11T12:55:00.001+01:002020-01-11T12:55:23.851+01:00Abel Caballero, o l'alcalde que desafia a totes les lleis polítiques possibles i arrasa a Vigo.<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_C_o90q0JT_87qdzT5WmRWYUeW4ZnCOOtxtD0arShIYDmzkU7PyFjeE02EHhZySfIYkZLZUw68LYfUi62Q3ZnyVi10W8fI5xnTElzmkPNarXhzrcd2BwLyw4_B8bVuBJF2Xv9X5Lgcqad/s1600/pImgInicio_caballerocastrelosmana-1_g.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="648" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_C_o90q0JT_87qdzT5WmRWYUeW4ZnCOOtxtD0arShIYDmzkU7PyFjeE02EHhZySfIYkZLZUw68LYfUi62Q3ZnyVi10W8fI5xnTElzmkPNarXhzrcd2BwLyw4_B8bVuBJF2Xv9X5Lgcqad/s320/pImgInicio_caballerocastrelosmana-1_g.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'alcalde de Vigo, Abel Caballero, teloner d'un concert de Maná.</td></tr>
</tbody></table>
Com pot un alcalde (i més encara, d'una gran ciutat), passar de 44.398 vots (29,43%) i 9 regidors, al 2007, a 101.058 vots (67,64%) i 20 regidors (quan la majoria absoluta se situa en els 14), 12 anys després? Com es pot desafiar la llei de la gravetat i del <i>desgast del poder</i>, després de tenir l'alcaldia durant 12 anys, incloent-hi la crisi econòmica del 2008-12? I no només això sinó aconseguir que les pròpies excentricitats del personatge, i de fet, l'alcalde en sí mateix, sigui una icona pop i turística de la ciutat? No parlem d'altre sinó de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Abel_Ram%C3%B3n_Caballero_%C3%81lvarez" target="_blank">Abel Caballero</a>, el totpoderós, mediàtic i ídol de la ciutat més poblada de Galícia, Vigo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5nsiwJlrP617P7yvRsy4E54bOuuYQ60db_zfjRlV82G6RH7VvbdmN90cyRVhkRiMKG9yaoEVyAelmjvpB1j3OxblIpILAEbaEYDWU7Ga-DeyQ6JZWgu3d_Oi2nYjgXxb8XMj34uKBQzxj/s1600/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5nsiwJlrP617P7yvRsy4E54bOuuYQ60db_zfjRlV82G6RH7VvbdmN90cyRVhkRiMKG9yaoEVyAelmjvpB1j3OxblIpILAEbaEYDWU7Ga-DeyQ6JZWgu3d_Oi2nYjgXxb8XMj34uKBQzxj/s320/maxresdefault.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abel Caballero és el símbol de la ciutat de Vigo.</td></tr>
</tbody></table>
Les xifres de les seves victòries electorals (de fet, cada cop que s'ha presentat a l'alcaldia viguesa ha pujat en vots i percentatge) maregen, fins al punt de <a href="https://www.farodevigo.es/espana/2019/11/03/abel-caballero-dirigente-politico-mejor/2196448.html" target="_blank">succionar-ho tot al seu partit</a>, el <a href="https://www.psdeg-psoe.com/" target="_blank">PSdeG</a> i, paradoxalment, quant més popular és ell, pitjor li va al seu partit a nivell autonòmic, donada la seva enorme i allargada ombra que projecta a tot arreu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans d'entrar en les claus polítiques i comunicatives del personatge repassem breument la seva biografia, que ens ajudarà a entendre la singularitat del personatge. Abel Caballero va néixer el 1946 (fa 73 anys) a Ponteareas, a la província de Pontevedra. Es va llicenciar en Economia a la Universitat de Vigo, ciutat que deixà per traslladar-se al Regne Unit, on va fer el doctorat a la Universitat de Cambridge, i un Màster a la Universitat d'Essex. S'estrenà en política el 1982 al Congreso, de la mà de la primera gran victòria del PSOE, on al 1985 seria nomenat Ministre de Transport, Comunicacions i Turisme, fins al 1988. Seguiria al Congreso 9 anys més sense destacar en gaire res, ni com a ministre, ni com a diputat gallec a Madrid (primera paradoxa).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjhfn0SSAfwe8_oF9IjuxaLvLEVsYkLerbUKguy3XJrIwvB4UUzO0ZHLWP1z07j_f2dm61sVwzH3cX4JJDko81D3PanqwdCM9NeR8B_UIU8eMJO3dnRSRloh3366DMq8IMvXI_egEorGZC/s1600/cartellcedoc_4442.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="737" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjhfn0SSAfwe8_oF9IjuxaLvLEVsYkLerbUKguy3XJrIwvB4UUzO0ZHLWP1z07j_f2dm61sVwzH3cX4JJDko81D3PanqwdCM9NeR8B_UIU8eMJO3dnRSRloh3366DMq8IMvXI_egEorGZC/s320/cartellcedoc_4442.jpg" width="230" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell electoral del PSOE a les autonòmiques de 1997.</td></tr>
</tbody></table>
L'any 1997, va encapçalar la candidatura a la presidència de la Xunta de Galícia per part del PSdeG, enfrontant-se a Manuel Fraga, qui ja portava 2 mandats al capdavant de la institució. I vet aquí la segona paradoxa: va obtenir els <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_al_Parlamento_de_Galicia_de_1997" target="_blank">pitjors resultats</a> del PSdeG, amb 310.508 vots, 19,72 % dels sufragis i 15 diputats, cedint la 2a força al BNG. Unes eleccions on el PSOE va anar en coalició amb ecologistes i una escissió gallega d'IU (1), i on Caballero va protagonitzar una campanya <a href="https://elpais.com/diario/1997/10/03/espana/875829631_850215.html" target="_blank">molt dura</a> contra el llavors totpoderós líder del PP, tot el contrari de Xosé Manuel Beiras, que va abandonar el seu característic radicalisme per presentar-se com una opció més <i>presidenciable</i>, pujant 5 diputats al Parlament gallec. De ben segur que aquí l'Abel ja en va poder extreure algunes lliçons.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOYsYxd-XGKM1oOv0fQ0SKQPc8PmvbWxRXHBDpVPj6vsE3KOvRzqC7uNtVDnenoo8R6yIYWQuAD0kM7YtuEJgfgsnTU-2xyV3r2nzBEsUphnZS2nU3HVJRf8D5qb713iRdRIidCHkzBHXb/s1600/caballero-560.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="540" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOYsYxd-XGKM1oOv0fQ0SKQPc8PmvbWxRXHBDpVPj6vsE3KOvRzqC7uNtVDnenoo8R6yIYWQuAD0kM7YtuEJgfgsnTU-2xyV3r2nzBEsUphnZS2nU3HVJRf8D5qb713iRdRIidCHkzBHXb/s320/caballero-560.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell electoral a les eleccions de 2007. Us sona l'eslògan?</td></tr>
</tbody></table>
Aviat deixaria el parlament de Santiago per tornar a la Universitat de Vigo, fins al 2005, on fou nomenat president de l'Autoritat Portuària de Vigo ja amb la idea que, 2 anys més tard, al 2007, encapçalés la candidatura del PSOE a la ciutat més poblada de Galícia. Unes eleccions que va perdre davant del PP (44,12 % dels vots i 13 regidors, enfront del 29,43% dels sufragis i 9 regidors del PSOE), però que el portarien a pactar amb el BNG (18,58% dels vots i 5 regidors... encara molts tenint en compte el seu <a href="https://www.youtube.com/watch?v=3L2AdkfppdI" target="_blank">etern i soporífer espot</a>) per treure l'alcaldia a la popular <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Corina_Porro" target="_blank">Corina Porro</a>.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNoYlIQdg05vZRZq5m67CaTArVq-FNODccHce6EIjZOouvErbg0CFyWh5zvKPlMLyY5cwZHnNyR_yXkYQQgGqPyY85WRFU8O8b6diLQCjsx5fXbNDtcviljMZR8d3MJGXzD0xgzxWWSPhw/s1600/1302030235_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="313" data-original-width="470" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNoYlIQdg05vZRZq5m67CaTArVq-FNODccHce6EIjZOouvErbg0CFyWh5zvKPlMLyY5cwZHnNyR_yXkYQQgGqPyY85WRFU8O8b6diLQCjsx5fXbNDtcviljMZR8d3MJGXzD0xgzxWWSPhw/s320/1302030235_0.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell electoral del PSOE a Vigo a les eleccions del 2011.</td></tr>
</tbody></table>
Diuen que governar desgasta, i fer-ho en coalició, encara més. Però res més lluny de la realitat per al nostre <i>súperalcalde</i>. 4 anys després, al 2011, Caballero sumaria 2 regidors més (de 9 a 11), els mateixos que perdria el BNG (de 5 a 3). Aquest cop, el BNG, veient que no havia capitalitzat l'acció de govern, passaria a l'oposició, i Caballero governaria en minoria, però incrementant suport popular (50.045 vots al 2011 respecte 44.398 al 2007)<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjREJRUoFg_m-Dd07r06A8qah2ymzHgTiT3uAxaGKoluFacF6nEFohiqiZQSZiU80sfcX62KHCT1Orn5TNRFNIJMHrBV010k5GmHcPA6TPXhqxVSI9hqCj5gBcn0drBYy_vARd12dXlNHM1/s1600/2015051509514163550+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="735" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjREJRUoFg_m-Dd07r06A8qah2ymzHgTiT3uAxaGKoluFacF6nEFohiqiZQSZiU80sfcX62KHCT1Orn5TNRFNIJMHrBV010k5GmHcPA6TPXhqxVSI9hqCj5gBcn0drBYy_vARd12dXlNHM1/s320/2015051509514163550+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell electoral de la campanya municipal del 2015.</td></tr>
</tbody></table>
2015: Qui diu que el govern desgasta? El PSOE aconseguiria la majoria absoluta amb l'escandalosa xifra de 17 regidors de 27. La resta se'ls repartirien PP (que passaria de 13 a 7) i En Marea (qui ocuparia el mateix lloc que el BNG 4 anys abans, amb 3 regidors). I un cop més, incrementant el número de votants fins a la estratosfèrica xifra de 73.074, el 51,8% de vots, ni més ni menys que després de 8 anys d'alcalde.<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCh66hLPeEmvdRvH-v95oWmkeFgrwPMSRgDT3_R8yFO-eDiUky9vSdduLwuvq2QQacPFkSvc0M-u-7Z2FJFIUp3WYHQ0_zgXzZtLDSLm_d-JskenDXTOdJPXdkC9it-H2nlaF7ec_v7RRi/s1600/1558894070_660209_1558901282_album_normal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="653" data-original-width="980" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCh66hLPeEmvdRvH-v95oWmkeFgrwPMSRgDT3_R8yFO-eDiUky9vSdduLwuvq2QQacPFkSvc0M-u-7Z2FJFIUp3WYHQ0_zgXzZtLDSLm_d-JskenDXTOdJPXdkC9it-H2nlaF7ec_v7RRi/s320/1558894070_660209_1558901282_album_normal.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell del 2019. L'assimilació de l'alcalde a la ciutat és absolut.</td></tr>
</tbody></table>
2019: 12 anys d'alcalde d'un home veterà (73 anys), governant una gran ciutat de més de 300.000 habitants, després d'una enorme majoria absoluta... ja havia tocat sostre oi? Tot al contrari. Si 17 de 27 regidors ja és un rècord, preparem-nos pels 20 de 27 regidors aconseguits el passat mes de Maig. O el què és el mateix, 101.058 vots, o el què vol dir, el 67,64% dels sufragis. És gairebé insultant oi? La resta de partits, PP (4 regidors), Marea (2 regidors) i BNG (1 regidor), simplement, són convidats de pedra.<br />
<br />
Però... quina és la clau de les seves arrasadores (cada cop més) victòries? Quins són els trets característics de la seva manera d'actuar, comportar-se i comunicar? Si bé l'Abel Caballero del 2019 és lleugerament diferent al Caballero del 2015 (aquí podeu veure un i<a href="https://www.youtube.com/watch?v=p1qnLE2-ns0" target="_blank">nteressantíssim vídeo-anàlisi</a> al respecte), hi ha essencialment 3 trets característics que han marcat les pautes de la seva trajectòria (només) com a alcalde de Vigo:<br />
<br />
<br />
<ol>
<li>Populisme sense complexes i hiper-presència a tot arreu.</li>
<li>Apel·lació constant al localisme i equiparació entre alcalde i ciutat</li>
<li>La construcció d'un relat d'un enemic o rival exterior.</li>
</ol>
<br />
<br />
Pel que fa al populisme, aquí l'alcalde de Vigo utilitza tot el manual de comunicació política del bon populista: des de parlar <a href="https://youtu.be/p1qnLE2-ns0?t=474" target="_blank">malament anglès a propòsit</a>, tenir un gran sentit de l'espectacle, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=7caxLHSBj1U" target="_blank">actuant en les seves visites als mitjans de comunicació</a>, fent de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=fPx0NmF_8gs" target="_blank">teloner a tots els concerts populars</a> de la ciutat de Vigo, o no tenir cap vergonya d'<a href="https://www.youtube.com/watch?v=tY1cK0NrhUM" target="_blank">atrevir-se a ballar</a> en qualsevol acte de la ciutat, especialment amb el públic jove.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr1F0NWt9r3emMaCqEzyaJa214Z-5sQsbXaFCkbHGv8Fz1SYgZDHyF9YFlvPC2XXYApgEUhpO5utEUSU5TEfeAg-g6QFBVfNrLBsln9QgifyuNR2Ljx3kjPooA5Rb8PNl7QDcP31ZGu0bP/s1600/Captura+de+Pantalla+2020-01-10+a+les+20.31.37.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="976" data-original-width="1600" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr1F0NWt9r3emMaCqEzyaJa214Z-5sQsbXaFCkbHGv8Fz1SYgZDHyF9YFlvPC2XXYApgEUhpO5utEUSU5TEfeAg-g6QFBVfNrLBsln9QgifyuNR2Ljx3kjPooA5Rb8PNl7QDcP31ZGu0bP/s320/Captura+de+Pantalla+2020-01-10+a+les+20.31.37.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els parcs infantils a Vigo no els fa l'Ajuntament, els fa l'alcaldia.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Però el seu populisme va molt més enllà: L'estratègia de comunicació de l'Ajuntament de Vigo cerca contínuament el culte al seu alcalde, arribant a extrems com el de la <i>substitució del logo-marca Ajuntament de Vigo pel logo-marca Alcaldia de Vigo. La ciutat no té un Ajuntament, té un alcalde.</i> Un recurs tant sorprenent com utilitzat a tot arreu de la ciutat, des del mobiliari urbà fins als equipaments o espais municipals. A tot arreu posa Alcaldia, no Ajuntament. Simplement brillant.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi34AtaRRmBRufhExGk2ZU8kdjoYPyQ665LZ4JgUxm9rbhAD1o-aGfGWJHREspnKs4koL4Dd0lyHZMjEcE2qAKW9ief7pZzmg2TnvtvQJJczSWsMJ2l6vmjIzRhkfNpUdwUGoPN5i4d8ycn/s1600/2019111822480438045.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="778" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi34AtaRRmBRufhExGk2ZU8kdjoYPyQ665LZ4JgUxm9rbhAD1o-aGfGWJHREspnKs4koL4Dd0lyHZMjEcE2qAKW9ief7pZzmg2TnvtvQJJczSWsMJ2l6vmjIzRhkfNpUdwUGoPN5i4d8ycn/s320/2019111822480438045.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell promocional de Vigo al Metro de Madrid.</td></tr>
</tbody></table>
Però per si això fos poc, aquest Nadal al Metro de Madrid s'han vist cartells (pocs, la gràcia aquí era la viralitat, i per això no calia una gran inversió en publicitat) de promoció de la ciutat gallega on apareix com a principal reclam turístic nadalenc... el seu alcalde! El personatge ha passat de dirigent de la ciutat a ídol per als locals i reclam turístic per als visitants.<br />
<br />
En aquest sentit, una de les millors formes de reforçar l'espectacularitat és mitjançant els projectes estrambòtics, amb la finalitat o bé de generar (falsa) il·lusió entre la ciutadania, o bé ajudar a projectar al seu líder.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJfsCEX_bO0b6ne70yBbpjvqA5sqBgRsA5S_9Do9q9cF96qJ6K84DKrpiQoEWyedEtHHbgdJ_kfRhHhR3jVUYTTiGc2CcUeY1EBWTIixnuynbjeYJ-E56zjOltD-SMVkFowFXyU5lF-XSh/s1600/VO25C4F1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="618" data-original-width="980" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJfsCEX_bO0b6ne70yBbpjvqA5sqBgRsA5S_9Do9q9cF96qJ6K84DKrpiQoEWyedEtHHbgdJ_kfRhHhR3jVUYTTiGc2CcUeY1EBWTIixnuynbjeYJ-E56zjOltD-SMVkFowFXyU5lF-XSh/s320/VO25C4F1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'alcalde, <i>visitant les cries</i> dels seus dinosetos.</td></tr>
</tbody></table>
Aquí l'alcalde de Vigo va començar amb el "<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dinoseto" target="_blank">dinoseto</a>", a inicis del mandat 2015, que després s'ampliaria (amb la corresponent <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ZcG0_yrspxc" target="_blank">dosi de burla i broma</a>) amb la <i>dinoseta</i> i els <i>dinosetitos</i>, tot inaugurat, és clar, pel mateix alcalde amb <a href="https://www.youtube.com/watch?v=MnLPrkjqqkQ" target="_blank">xou inclòs</a> sobre les "cries" d'aquests bonsais.. Però no seria fins al 2018 quan Abel Caballero arribaria al seu màxim moment de fama, en la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Pul78BHKS2Y" target="_blank">roda de premsa </a>(ja al setembre), per explicar la nova (i absolutament desorbitada) il·luminació nadalenca.<br />
<br />
<i>En segon lloc</i>, i pel que fa al localisme, <i>Abel Caballero ha sabut identificar-se a sí mateix com a la ciutat de Vigo</i>, i a l'inrevés. El seu projecte polític és Vigo (i només). I mitjançant el localisme ha sabut convertir-se en més que un alcalde, en un referent i defensor de la ciutat (1), alhora que aprofita els propis complexos històrics (Vigo és la ciutat més poblada de Galícia, i ni és capital de la CCAA, ni de la província), com a argument electoral propi (2). I és que, en part, és així com es forma el sentiment de pertinença, amb una equilibrada fórmula entre orgull i exaltació dels greuges comparatius.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZRzXxjAslCLNCMZ8-7F_3g4yW9Ck8flyUB15M9VmGsPBk_WBj_6wvkOTsnyV8U1gIOIX8-MtfAJChd54wAGsRUIpANoIATlv5JPS1WSyxuQyQ9WXnwDV3-Uk_rf08dHyaSP8huzI6Gnk7/s1600/pavillon.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="721" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZRzXxjAslCLNCMZ8-7F_3g4yW9Ck8flyUB15M9VmGsPBk_WBj_6wvkOTsnyV8U1gIOIX8-MtfAJChd54wAGsRUIpANoIATlv5JPS1WSyxuQyQ9WXnwDV3-Uk_rf08dHyaSP8huzI6Gnk7/s320/pavillon.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La campanya contra la Xunta arriba fins a l'extrem de la pròpia cartelleria municipal.</td></tr>
</tbody></table>
I, <i>finalment, la cerca contínua de la confrontació amb una administració / rival, en aquest cas, la Xunta de Galícia, el PP i el seu president, Alberto Núñez Feijóo</i>. Caballero utilitza contínuament aquesta fórmula per denunciar les mancances (també pròpies), i com a mecanisme cohesionador al voltant de la ciutat (què és ell), enfrontada amb la CCAA (què és el PP i l'enemic). Utilitzant arguments com e<a href="https://www.farodevigo.es/gran-vigo/2017/01/06/xunta-recurrira-contencioso-constitucion-area/1599924.html" target="_blank">l vet de la Xunta a l'Àrea Metropolitana de Vigo</a> (us recorda això al cas de Barcelona amb Maragall?), o la manca d'inversions i recursos, es permet dissimular les errades i mancances pròpies, alhora que es cohesiona al votant envers un enemic exterior, especialment en temes sensibles com la salut o els serveis socials.<br />
<br />
Finalment, aquestes són les tres principals lliçons en clau d'estratègia política i electoral del cas de l'Abel Caballero:<br />
<br />
<ol>
<li>Què una persona amb un CV i una trajectòria acadèmica tant brillant apliqui de la manera més descarnada possible el populisme demostra que aquesta, lluny del què es pensa, és una estratègia completament meditada, estudiada i analitzada, i no és fruit de l'atzar, sinó de la intel·ligència política. Fins al punt, insisteixo, de parlar malament anglès a propòsit, o el fet, per exemple, que la campanya nadalenca del 2019 hagi sigut menys estrambòtica que la del 2018, ja que Caballero ja havia aconseguit la fama, no li calia una nova i delirant sortida de to.</li>
<li>Com d'important és la capacitat de reinventar-se. Passar de ser un ministre mediocre i fracassar estrepitosament a les eleccions gallegues, a ser un dels alcaldes més populars de l'Estat Espanyol.</li>
<li>L'ús permanent (i gairebé diria jo, extrem) dels 3 vectors de l'èxit en clau política d'un candidat municipal: populisme, localisme i lluita (o creació) d'un enemic exterior.</li>
</ol>
<br />
I, com a bonus, alguna de les seves pràctiques, que ens poden ser útils com a referent:<br />
<ol>
<li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=JnSzbzJHuBg" target="_blank">Amagar (eliminar) les sigles del seu partit</a> (2011), i inici de la publicitat més de 2 mesos abans (al març) de les eleccions municipals.</li>
<li>Confusió absoluta (i interessada), és clar, entre ciutat i alcalde, i entre alcalde i candidat: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XbmpI-wkqYs" target="_blank">"mi campaña es mi ciudad, y mi mensaje es Vigo"</a>.</li>
<li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=QqCniPQR5gU" target="_blank">Agitar</a> (quan no provocar) els greuges comparatius de Galícia amb Vigo. El localisme portat a l'extrem de fer <a href="https://www.vigoe.es/vigo/local/item/23210-el-nuevo-cartel-con-el-que-el-concello-ataca-a-la-xunta-en-las-calles-de-vigo" target="_blank">campanyes amb cartelleria</a> a les obres que, teòricament, no fa la Xunta.</li>
<li>En realitat no guanya el PSOE les eleccions, <a href="https://youtu.be/ycBTrsbrjxk?t=103" target="_blank">les guanya Vigo</a>. Equiparació absoluta d'ell (com a candidat) i la ciutat.</li>
<li><a href="https://youtu.be/OwCvJ46OUPY?t=5865" target="_blank">Un programa basat en xifres d'una banda</a> (fins i tot convertint en virtut allò que és obligació, i venent tota l'acció de govern, per petita i ordinària que sigui), i <a href="https://youtu.be/eWcG1zlJJvM?t=42" target="_blank">actes estrambòtics</a> i amb impacte visual de l'altra. Tot això complementat sempre amb el sentiment de nacionalisme i orgull de ciutat, i atiant als rivals d'ell / la ciutat: La Xunta i el PP.</li>
<li>Convertir-se en una icona pop: pujar-se a TOTS els escenaris de les festes, concerts o actes de tota mena i, si cal, <a href="https://youtu.be/ZnCmhVK1HHs?t=18" target="_blank">ballar-ho tot</a>.</li>
</ol>
</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-76130498637307734802019-11-05T14:00:00.000+01:002020-01-31T19:09:21.310+01:00Quant es gasta cada partit en publicitat a Facebook? Entrevista al POPAP de Catalunya Ràdio<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkRKZOdTsJfDNfVwsdi4aZWXJFZ4c0y9jZ9BiOK8D8N4-L6WWDS99RHz_Wj77twO25LMpN9wf41Se8dgong-liu4JW6llMnGBSVOJjG6EzgEqOvRUfVq_OOzXrF0Hn9P8cqgyX2KVx6rlk/s1600/72637653_527837188049805_8552496010547288721_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="810" data-original-width="1080" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkRKZOdTsJfDNfVwsdi4aZWXJFZ4c0y9jZ9BiOK8D8N4-L6WWDS99RHz_Wj77twO25LMpN9wf41Se8dgong-liu4JW6llMnGBSVOJjG6EzgEqOvRUfVq_OOzXrF0Hn9P8cqgyX2KVx6rlk/s320/72637653_527837188049805_8552496010547288721_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El passat 5 de novembre, en plena campanya electoral per a les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_generals_espanyoles_de_novembre_de_2019" target="_blank">eleccions generals</a>, vaig participar al <a href="https://www.ccma.cat/catradio/popap/" target="_blank">POPAP</a>, de <a href="https://www.ccma.cat/catradio/" target="_blank">Catalunya Ràdio</a>, amb <a href="https://twitter.com/HolaMariola" target="_blank">Mariola Dinarès</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En l'entrevista vam abordar la campanya dels diferents partits a les xarxes socials, així com la inversió de cadascun d'ells en publicitat a Facebook i a Instagram per a la campanya del 10N, especialment després de l'anunci, per part de Twitter que <a href="https://www.elnacional.cat/ca/politica/twitter-prohibeix-publicitat-politica_436476_102.html" target="_blank">no permetria la publicitat política </a>a la seva xarxa social.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un anunci amb <i>certa trampa</i>, en el sentit que fins llavors l'ús de Twitter com a eina de publicitat política a casa nostra era inexistent... ja que la xarxa social no és una xarxa amb relativa poca audiència (és la 4a o 5a xarxa social en audiència a Catalunya, en funció de si considerem o no Whatsapp o Youtube com a xarxa social), el seu públic està ja fortament polititzat (i, per tant, amb menys opcions de canviar el vot via publicitat) i, finalment, l'elevat cost i el baix grau de segmentació de la publicitat en aquesta xarxa social.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí podeu recuperar la <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/popap/quant-es-gasta-cada-partit-en-publicitat-a-facebook/audio/1053945/" target="_blank">conversa sencera</a>!</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-48986452711994580982019-09-08T13:45:00.000+02:002019-09-08T13:45:07.963+02:00De l'era del jo a la del tothom. Per què hem de deixar enrera tot allò que crèiem de l'era del 2.0<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRvTm94P-yTBtbaXxJVRnT3z4UZBMed8Haqxwq7GkL7TP6TGoRGYgxFasn7CNcSdyug9r3aNOcguIxp2NBWioFk3LMglwEByISHP5NlahpmJiko-5_k_5EH80__Z767PGSFkO3RaQ1hDpj/s1600/arpanet.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="629" data-original-width="1024" height="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRvTm94P-yTBtbaXxJVRnT3z4UZBMed8Haqxwq7GkL7TP6TGoRGYgxFasn7CNcSdyug9r3aNOcguIxp2NBWioFk3LMglwEByISHP5NlahpmJiko-5_k_5EH80__Z767PGSFkO3RaQ1hDpj/s200/arpanet.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Internet va començar com una xarxa militar, ARPANET.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Internet#Hist%C3%B2ria" target="_blank">història d'internet</a> és ja força coneguda. A partir de les necessitats de l'exèrcit dels EEUU es va crear una xarxa telemàtica (a distància) i modular (on s'hi podien afegir un número gairebé il·limitat de punts de connexió) de comunicacions. I fruit de l'èxit d'aquest model la xarxa va anar creixent fins al punt d'afegir-hi una nova funcionalitat: el dipòsit, en servidors remots, d'informació consultable per a tots els participants d'aquella xarxa (1), i presentat d'una forma senzilla, accessible i visual (2), o el què és el mateix, l'aparició de les pàgines web.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2AVC8achsvK2U-zaEQAa-atE1JCbmfmpQqDNQbatX_xQarT9DUkrXB1gSsyM2RNlXlGwSUi9S5ZQU7pRzCtls5rJ8f3AT3AjJqR5iB2RbMHOk6op1rYSNFHir1aa3DHWd4REGIs9vWMgU/s1600/irc+xat.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="400" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2AVC8achsvK2U-zaEQAa-atE1JCbmfmpQqDNQbatX_xQarT9DUkrXB1gSsyM2RNlXlGwSUi9S5ZQU7pRzCtls5rJ8f3AT3AjJqR5iB2RbMHOk6op1rYSNFHir1aa3DHWd4REGIs9vWMgU/s320/irc+xat.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'IRC va ser el primer protocol massiu de XAT.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En principi, però, aquestes dues funcionalitats anaven separades, fins al punt que les aplicacions de comunicació massives (i per tant, fora de la xarxa militar), com ara el IRC (el primer protocol de xat massiu), estaven desconnectades de les aplicacions d'informació (via la web WWW). Dit d'una altra manera, a l'internet 1.0 o bé t'hi comunicaves (via xat, correu electrònic, o <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Bulletin_Board_System" target="_blank">BBS</a>), o bé accedies a continguts presentats mitjançant una façana (web), però totes dues funcions estaven separades entre sí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'era web, per tant, era l'<i style="font-weight: bold;">era del jo</i>, és a dir, l'època on un (particular o, sobretot, empresa o institució) publicava continguts de forma més o menys accessible (via el protocol WWW), per tal que altres hi poguessin accedir, sempre i quant sabés com fer-ho, és clar, i sense gaire preocupació per la seguretat ni per les estadístiques, dit sigui de pas, ja que la comunitat amb accés era tant petita que no hi havia motius per patir al respecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTG13AF3wlUupNfnd3jFc5dkvOUfdGfHxBXtrz4qfL83RIenPIfO8wtTTcpaIyoDOFMmsVmbI4VoUzLc9etaCE9AJRcnrkar0YK9W1UrDW-m_hk5AONhJCrlBYWEBXP7qC78WfXvYpwRf6/s1600/facebook+1.webp" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="319" data-original-width="432" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTG13AF3wlUupNfnd3jFc5dkvOUfdGfHxBXtrz4qfL83RIenPIfO8wtTTcpaIyoDOFMmsVmbI4VoUzLc9etaCE9AJRcnrkar0YK9W1UrDW-m_hk5AONhJCrlBYWEBXP7qC78WfXvYpwRf6/s320/facebook+1.webp" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Així era la primera versió de Facebook.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I precisament això és el que va canviar amb l'aparició de la WEB 2.0, les xarxes socials o simplement el món 2.0: <i>la fusió entre informació i comunicació</i>. Amb l'ampliació del número d'usuaris d'internet, fins al punt d'accedir-hi des de cada telèfon, v<i>an aparèixer les primeres eines mixtes entre continguts i comunicació, comenant pels blogs, o per les inicipents xarxes socials, dipòsits </i>(servidors) <i>d'informació però orientats no tant a la consulta sinó a la interacció</i>. Una fórmula que esdevingué màgica, fins al punt de descobrir que quant més es comunica la gent mitjançant la xarxa, més dades proporciona cada usuari, o se'n poden obtenir i, en conseqüència, se'n pot aprofitar per a la seva monetització i benefici. Eines com Facebook o Twitter no van néixer amb cap pla de negoci ni voluntat de convertir-se en gegants tecnològics, sinó que s'hi van topar, gairebé accidentalment, amb l'èxit de la fusió d'aquests conceptes: informació (o continguts) i comunicació (o interacció).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGCAnqFj4t2JeXRNVrJdLkidystBr-TNprKhRK_VPKbUcQLZGRrezj2WfLNR0fnLKP2yVhhYdt2s7AKgEtXhE745_BybjeKlwV6GUDgqp_K-5UBEUJHEcyX-g-z4ockR9zLvznH2HTL3LQ/s1600/youtube+1.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="705" data-original-width="915" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGCAnqFj4t2JeXRNVrJdLkidystBr-TNprKhRK_VPKbUcQLZGRrezj2WfLNR0fnLKP2yVhhYdt2s7AKgEtXhE745_BybjeKlwV6GUDgqp_K-5UBEUJHEcyX-g-z4ockR9zLvznH2HTL3LQ/s320/youtube+1.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera versió de Youtube.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Passem, per tant de l'era del jo a l'<b><i>era del nosaltres</i></b> (la comunitat), <i>un moment on tot el que passava en el món digital ja no era pensat i fet des d'un mateix sinó amb perspectiva de comunitat</i>. Els continguts i les webs s'haurien de transformar perquè ara serien accessibles, compartides i criticades per una comunitat, que a més, disposava de noves eines per empoderar-se, i per comunicar-se entre sí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ras i curt això és el que anomenem "2.0", al conglomerat d'eines que ens permeten la fusió entre la interacció i els continguts, a partir de la 2a meitat de la primera dècada dels anys 2.000. <b>La pregunta és: estem encara en el món 2.0? O hem evolucionat? Per què?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
De fet, <i>respecte l'inici del món 2.0</i>, (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Facebook#Hist%C3%B2ria" target="_blank">Facebook</a> es crea l'any 2004, per bé que els blogs són una mica anteriors),<i> ha canviat gairebé tot, però fonamentalment han canviat dos aspectes. La universalització i la industrialització del món digital</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Disposar d'internet avui, a la feina, a casa, o a qualsevol lloc que ens trobem, és considerat un dret d'accés universal. De fet, <i>a Catalunya internet <a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/07/a-barcelona-internet-i-el-mobil-ja-han.html" target="_blank">ja ha superat a la TV</a> tant pel que fa a audiència (número) com volum de consum (hores)</i>. I no només tots estem connectats en xarxa (el 90% dels catalans disposa de telèfon amb accés a alguna xarxa social), sinó que ho comencen a estar els nostres objectes quotidians: electrodomèstics, gadgets d'entreteniment, vehicles, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, en segon lloc, aquest increment exponencial de <i>coses connectades</i> (objectes i persones), ve aparellat d'un enorme rastre d'informació que les empreses utilitzen per obtenir-ne benefici. Es tracta d'una nova font de riquesa enorme (tot i que enormes també són les complexitats per a la seva explotació). Però, quina relació té això amb les xarxes socials?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGgj3AKyzdS_ciL_YwMs04V6aIVX8JzdXIzH-Zo5aQBkGFMKwWNgopWvzbHhki_VvKJKR2dCI57kGPDOktPGAdQO4LASzqUkR4jo34UXrzoR2vhCsj6ixotaOAR7LDeGsx0pqiXN938Rf1/s1600/twitter+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGgj3AKyzdS_ciL_YwMs04V6aIVX8JzdXIzH-Zo5aQBkGFMKwWNgopWvzbHhki_VvKJKR2dCI57kGPDOktPGAdQO4LASzqUkR4jo34UXrzoR2vhCsj6ixotaOAR7LDeGsx0pqiXN938Rf1/s320/twitter+1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Twitter cotitza a borsa, però encara actuem amb la innocència d'una start-up.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Tornem a 15 anys enrere. Facebook, Youtube, o Twitter, es van crear <i>des d'un garatge</i> per connectar persones, continguts o històries. Sense un pla de negoci, ni tant sols sense la voluntat d'esdevenir una empresa, ni molt menys un conglomerat empresarial gegant. Aquesta transformació ha vingut donada per l'enorme èxit (1) dels productes, el creixement massiu de l'audiència d'internet (2), i pel descobriment de les dades personals com a font de negoci (3). Poso tant d'èmfasi amb aquest aspecte, perquè aquesta és la clau per entendre perquè estem en una nova era, o dit d'una altra manera, perquè les creences, idees o comportaments adquirits en l'era 2.0 ja estan completament desfasats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hem passat de l'era del nosaltres a l<b style="font-style: italic;">'era del tot i del tothom</b>. O el què és el mateix, <i>de l'era en que internet girava al voltant de les comunitats, a l'era de la universalització, on totes les persones, i més encara, tots els dispositius, disposen de connexió a internet</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dit d'una altra manera: ja no queda res de la primera, senzilla i <i>innocent</i> pàgina de Facebook per connectar amb els ex-companys d'universitat. O de la precària eina per penjar vídeos, Youtube. O d'una rudimentària xarxa de micro-blogs, convertida després a xarxa social, Twitter. <i>I, si res queda d'aquella època, és un error actuar i creure, a la xarxa, que encara treballem amb les eines de fa 15 anys</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O el què és el mateix: <i><b>en un món on tothom disposa de xarxes socials, tenir un compte a una xarxa, qualsevol, no és sinònim de tenir una major audiència, sinó tot el contrari</b></i>. Aquest és el gran axioma de l'era del tot i del tothom. Per què?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT2kjkwro1ZbkWlyGDQsE5WEAK4BQskA1vizq-_rmMmrQblcTqSabcGL0AySQrl0BhV8WH92FokKX_j6TB8pmBadThrILeWWYzqLuBe0ykw3paqTSIs5mDBCmwLZFGQoS4-DtADQTSrngy/s1600/whatsapp+1.webp" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT2kjkwro1ZbkWlyGDQsE5WEAK4BQskA1vizq-_rmMmrQblcTqSabcGL0AySQrl0BhV8WH92FokKX_j6TB8pmBadThrILeWWYzqLuBe0ykw3paqTSIs5mDBCmwLZFGQoS4-DtADQTSrngy/s320/whatsapp+1.webp" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Així seran els primers anuncis a Whatsapp, al 2020.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Si hem dit que res queda de les precàries llavors web, avui xarxes socials, eines de comunicació, és perquè l'audiència gairebé universal (no s'insisteix prou en la importància que, a partir de gener del 2020, Whatsapp disposarà de publicitat), de les xarxes socials i de l'enorme negoci de les dades, ho ha transformat tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Les regles del mercat i del negoci d'internet fan que accedir al mòbil i a l'atenció dels nostres veïns, públics potencials i audiència, passin pel sedàs de la publicitat, del pagament, perquè precisament és aquest el model de negoci de les xarxes socials</i>: la possibilitat d'accedir i d'atreure l'atenció dels nostres veïns, mitjançant empreses (camuflades rere xarxes socials aparentment innocents) que ho saben gairebé tot de nosaltres i, així, monetitzar les nostres necessitats relacionals, de màrqueting o d'audiència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>És per això que si avui obrim un compte a qualsevol xarxa social, aquest compte, de manera natural </i>(també dit de manera orgànica)<i>, creixerà molt més lentament que el que ho faria si l'obríssim fa 10 anys, a pesar que l'audiència avui a les xarxes socials és brutalment superior</i>. Aquesta és la paradoxa de la era del nosaltres, i precisament per això hem de canviar les creences, actituds i objectius a les xarxes socials respecte els de l'era del 2.0</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-43484971354392798282019-06-29T18:10:00.000+02:002019-06-29T18:10:12.976+02:00L'Atenció Ciutadana al món local en l'era del smarpthone i les xarxes socials.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkcKuWgXOiqv4PZ5laTTNlJ0QGL4x0nVKteePjc4JPQQnDVfNIQ9sKaSE-_LB1Jgm3vim3nilWIkjSANNxMb7eZ69Iprx7ZLRqsacO_6MaGEF-oJ-ohNGtY-R_R8nJkeHTBStyKa6CjWow/s1600/twitter+xavier+trias.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="555" data-original-width="575" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkcKuWgXOiqv4PZ5laTTNlJ0QGL4x0nVKteePjc4JPQQnDVfNIQ9sKaSE-_LB1Jgm3vim3nilWIkjSANNxMb7eZ69Iprx7ZLRqsacO_6MaGEF-oJ-ohNGtY-R_R8nJkeHTBStyKa6CjWow/s320/twitter+xavier+trias.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.politicaymoda.com/2015/04/25/candidatos-a-la-alcaldia-de-bcn/" target="_blank">Anàlisi</a> que la Patrycia Centeno va fer a Xavier Trias.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Recordo com, en els anys 2011-15, quan vaig tenir l'honor de ser el director de Comunicació Digital de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que de mitjana, <i>responíem, només mitjançant el seu <a href="https://twitter.com/xaviertrias" target="_blank">compte de Twitter</a>, entre 125 i 150 preguntes al dia, de dilluns a diumenge, sobre tota mena de qüestions relatives a la ciutat</i>, els barris, la neteja, la seguretat, manteniment, etc. I fins i tot, en moments de "crisi", havíem passat a gestionar fins a 800 preguntes (mencions amb pregunta clara, directa, concisa i feta de bona fe) al dia. I amb els errors (meus) què se'n van derivar, és clar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I recordo també com, excepte en els moments màxims de crisi, on les preguntes eren cada pocs segons, podíem gestionar sense problema la ciutadania que es queixava d'un fanal trencat, demanava més seguretat en el seu carrer, o més neteja en el seu barri, entre altres milers d'exemples.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dic tot això perquè, tot i situar-nos en el cas de la ciutat més gran de Catalunya, i en un cas extrem de bones pràctiques a les xarxes socials (les de l'alcalde Xavier Trias, pioner en una dotzena de bones pràctiques a les xarxes socials), sempre hi havia espai (i prioritat, és clar) per gestionar les preguntes, suggerències, opinions, queixes i demandes dels veïns i veïnes. Perquè... de fet, <i>el problema que es troben els alcaldes, els governs municipals i els funcionaris dels Ajuntaments, no és tant el volum de consultes o queixes de la ciutadania, sinó amb el problema de poder-les canalitzar de manera adequada.</i> Aquesta afirmació és particularment important perquè l'experiència ens serveix per desmentir el mite que els governs municipals no volen o poden escoltar a la ciutadania pel volum que suposaria això (1), sinó que el problema rau en la canalització correcta, els circuits, els tràmits, i les respostes de cada pregunta, cada queixa, suggeriment, consulta o proposta (2).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I tot aquest complex entramat de l'Atenció Ciutadana, com encaixa en un món on tots tenim un telèfon mòbil intel·ligent, amb apps i xarxes socials? Doncs segons com es miri, poden ser un aliat o un factor que encara ho empitjori més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si mirem el mapa municipal de Catalunya, som un país de pobles i ciutats mitjanes, on sovint hi ha una mínima estructura d'Atenció al Ciutadà (combinant-ho en el cas dels pobles amb recepció, consergeria, centraleta telefònica, etc), connectada amb la resta de tècnics municipals i els regidors de govern. Dit d'una altra manera, si mirem l'estructura dels ajuntaments catalans, l'equip i el circuit per atendre al ciutadà, hi és. Però el problema n'és la canalització.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWkCGw5Cd-q9frXIz4cQkmLCeM8Qex2qPfdKX0FRsxDaphjY6Gr1wlH2EtnsV3FYC_HOGbpMQxIVrGz3vV1uaSz1GMJf73d0oCtlXo9Q5MHzxJXZiCPh3e1iTVLO3nb2XLgj_In0pqVJPL/s1600/ebando.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="567" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWkCGw5Cd-q9frXIz4cQkmLCeM8Qex2qPfdKX0FRsxDaphjY6Gr1wlH2EtnsV3FYC_HOGbpMQxIVrGz3vV1uaSz1GMJf73d0oCtlXo9Q5MHzxJXZiCPh3e1iTVLO3nb2XLgj_In0pqVJPL/s320/ebando.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exemple de l'APP E-Bando.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Alguns ajuntaments han apostat per aplicacions com l'<a href="https://www.ebando.es/" target="_blank">E-bando</a> com a sistema per enviar notificacions a la ciutadania (no permet rebre'n), o d'altres aplicacions mòbils, fetes per tercers o desenvolupades ad-hoc per als Ajuntaments. Una solució vistosa, sens dubte, però que amaga una realitat ben diferent: i és que... <i>un cop desenvolupada l'aplicació mòbil </i>(gairebé sempre amb un cost de milers d'euros)<i>, quanta gent que viu en el municipi la coneix? </i>(1)<i> i se l'ha descarregat? </i>(2)<i> i l'ha utilitzat més d'un cop? </i>(3)<i> i hi pensa com a eina de canalització de les seves queixes, propostes, etc?</i> (4).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això ens porta a un altre debat: <i>cada cop hi ha més aplicacions, què ens permeten fer més coses i de tot tipus però... realment utilitzem tantes aplicacions? Més encara, a banda de descarregar-les i tenir-les a l'escriptori del nostre smartphone, les utilitzem?</i> Això és particularment cru en el cas d'aplicacions vinculades amb la política, l'administració i els Ajuntaments.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop hem vist que, tot i excepcions, hi ha estructura, possibilitat i capacitat d'atendre i escoltar a la ciutadania, i que tots tenim smartphone (més enllà del contacte presencial, el més important en clau local), com ho podem relligar?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest sentit, una de les millors opcions és la de crear canals d'atenció al ciutadà mitjançant Whatsapp. Per què?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ol>
<li style="text-align: justify;">Whatsapp és la xarxa social, de molt llarg, més utilitzada a Catalunya. Tant pel que fa a número de catalans que l'utilitzem (1) com el temps que utilitzem aquesta xarxa en comparació amb la resta (2).</li>
<li style="text-align: justify;">Perquè permet no només enviar missatges (des dels Ajuntaments, en aquest cas), sinó també rebre (de manera individualitzada i per tant garantint la privadesa de les comunicacions) les queixes, preguntes, etc, dels ciutadans, i gestionar-les mitjançant sistemes de resposta, classificació dels missatges, re-enviament, etc.</li>
<li style="text-align: justify;">Perquè és totalment flexible... Alguna emergència o imprevist en cap de setmana? Què hi ha més eficaç què poder enviar una informació per Whatsapp a la pràctica totalitat de telèfons mòbils dels habitants del municipi?</li>
<li style="text-align: justify;">Perquè l'escalabilitat de l'eina, la fa apropiada tant per a pobles de pocs centenars d'habitants, com per a ciutats mitjanes o mitjanes-grans de Catalunya.</li>
<li style="text-align: justify;">Perquè conté elements que permeten la viralitat i la fàcil compartició de continguts, o del mateix canal en sí, que la diferencia dels missatges enviats per apps específiques, per posar un exemple.</li>
<li style="text-align: justify;">Perquè permet que sigui gestionada per vàries persones alhora (un tècnic d'atenció al ciutadà i un responsable de comunicació alhora, o un perfil més tècnic i un regidor, posem per cas), d'una manera col·laborativa i alhora podent definir bé els papers de cadascú.</li>
<li style="text-align: justify;">Perquè és molt fàcil donar a conèixer (1) i què s'hi inscrigui (2) tothom que viu, passa, treballa o resideix (segons convingui) a un municipi, tant mitjançant comunicació tradicional (papereria, falca de ràdio, etc), sinó i, sobretot, les xarxes socials, on amb només un clic, la ciutadania s'hi pot inscriure... i <i>fent que tots els veïns d'un municipi puguin apuntar-se mitjançant la segmentació i garantir que arribi a tots els mòbils que viuen al "3r 1a" de cada bloc d'edificis.</i> Dit d'una altra manera, no es tracta tant d'arribar a totes les cases, sinó d'arribar a totes les persones (mòbils) del municipi. Tant eficaç com senzill de fer.</li>
</ol>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibEuWcIS17zFj9wEwIIOOFIWj5ksbuMJYsRtwPBf3uh600XwbmUPS8jqGGzTwQzsY-THhx_tXcUAjpV0yh65ZnAofdXtO7FGzyuz4HLx8NrhDUgEhlzse4HFWwTUetBJov-K-DR6FFKiJY/s1600/whatsapp+deltebre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="871" data-original-width="1200" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibEuWcIS17zFj9wEwIIOOFIWj5ksbuMJYsRtwPBf3uh600XwbmUPS8jqGGzTwQzsY-THhx_tXcUAjpV0yh65ZnAofdXtO7FGzyuz4HLx8NrhDUgEhlzse4HFWwTUetBJov-K-DR6FFKiJY/s320/whatsapp+deltebre.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Ajuntament de Deltebre va ser un dels <a href="http://www.aguaita.cat/noticia/9356/ajuntament/deltebre/estrena/servei/notificacions/via/whatsapp" target="_blank">pioners</a> en utilitzar Whatsapp.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Tot això, a més, amb una eina (<a href="https://www.whatsapp.com/business/" target="_blank">Whatsapp Business</a>), que no només no para de créixer en l'ús (Whatsapp), sinó d'actualitzar-se, oferir noves funcionalitats i, és clar, monetitzar la xarxa social per part del seu propietari, Facebook.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
En definitiva doncs, les eines per atendre al ciutadà, en un entorn que sigui senzill, familiar, fàcil d'entendre i compartir per als veïns i veïnes hi són, hi és el mètode i hi és també la tecnologia, a banda de totes les garanties legals, de protecció de dades i de privadesa, és clar. El que cal és voluntat i lideratge per fer-ho!</div>
</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-65593317011020674412019-06-11T20:18:00.000+02:002019-06-11T20:18:54.488+02:005 lliçons del cicle electoral què hem viscut/vivim/viurem.<div style="text-align: justify;">
Com bé sabeu, acabem de viure a Catalunya i a l'Estat Espanyol un cicle electoral (que probablement aquí encara no ha acabat) amb la suma d'eleccions autonòmiques, estatals i municipals. És per això que m'agradaria centrar aquest article en un breu repàs, a mode de conclusions, que podem extreure de les campanyes electorals que hem vist, especialment en l'àmbit de les xarxes socials. Anem del més urgent al més important:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1.- La campanya electoral comença l'endemà de les mateixes eleccions, especialment en ciutats mitjanes i grans, i també si s'està al govern.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Segurament el lector haurà llegit o escoltat aquesta frase molts cops, de ben segur que sempre a mode de tòpic, però ben poques vegades a mode d'estratègia o aterratge real de la feina a fer. I per tal de demostrar-ho, m'agradaria utilitzar 2 exemples.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP7TMWcwCKN7uv29yEfnK49rIFiiE45Ur_gXErHjLK98iZHPqxU6runeaM3g1cykLfeGmAv7XnC-g5P0mWYHG3cflzYp-Cb3hdB7K3f0UFXIf_8RPKbtEpgYtKYqp-3foUtDJRH6OJ0lGb/s1600/frame+pp+andalusia.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="866" data-original-width="1600" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP7TMWcwCKN7uv29yEfnK49rIFiiE45Ur_gXErHjLK98iZHPqxU6runeaM3g1cykLfeGmAv7XnC-g5P0mWYHG3cflzYp-Cb3hdB7K3f0UFXIf_8RPKbtEpgYtKYqp-3foUtDJRH6OJ0lGb/s320/frame+pp+andalusia.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fa només 6 mesos de les eleccions a Andalusia i ja trobem quasi espots electorals.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
1.1. Fa només <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_al_Parlamento_de_Andaluc%C3%ADa_de_2018" target="_blank">6 mesos i escaig</a> de les eleccions autonòmiques andaluses, que van portar per primer cop al <i>sorpasso</i> històric del PP (acompanyat de Cs i VOX) al govern de la Junta de Andalucía. Hom podria pensar que per davant hi ha un calendari llarg de relativa estabilitat (sempre i quan el difícil encaix de les 3 forces que hi donen suport ho permeti), i que per tant no cal patir per fer campanya (en el cas de PP i Cs), sinó de governar bé, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
Res més lluny de la realitat, tant el PP com Cs, a través dels seus líders <a href="https://www.facebook.com/juanmamorenobonilla/" target="_blank">Juanma Moreno</a> i <a href="https://www.facebook.com/JuanMarinCs/" target="_blank">Juan Marín</a>, ja estan adoptant una actitud de campanya, prova són els vídeos que pengen a les seves xarxes socials, que no només estan produïts professionalment, sinó que tenen tota la intenció d'acomplir la frase inicial: a Andalusia ja ha començat la campanya electoral.</div>
<div style="text-align: justify;">
1.2. Barcelona. Com tothom sabrà, les eleccions municipals a Barcelona han sigut encara no fa 1 mes, i de fet, a data de la redacció d'aquest article encara no se sap qui serà el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9UlmIm6Tqcp639Jrsq2Idr-7gMtkhC2mTfF-IIGHE00KYlL0qR8jG5JWzs-D0kVYe1CZVWIXdL4rjHs1iDNNaU5tBV2WmU_m2UTulTy7EO6Qs1uXPKsOwDWjIYYM1J1HUWH4gPL-glDwb/s1600/whatsapp+bcomu.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1007" data-original-width="1064" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9UlmIm6Tqcp639Jrsq2Idr-7gMtkhC2mTfF-IIGHE00KYlL0qR8jG5JWzs-D0kVYe1CZVWIXdL4rjHs1iDNNaU5tBV2WmU_m2UTulTy7EO6Qs1uXPKsOwDWjIYYM1J1HUWH4gPL-glDwb/s320/whatsapp+bcomu.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Publicitat del canal de Whatsapp de Barcelona en Comú.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En <a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/06/si-tothom-utilitza-la-missatgeria.html" target="_blank">moltes ocasions</a> he parlat de la necessitat de que les empreses, institucions i partits polítics "aterrin" a la plataforma Whatsapp i, curiositat o no, els partits que més i millor han emprat aquesta eina han sigut els partits més votats, i a l'inrevés. Doncs bé, si analitzem el número de votants de les 5 forces més votades a les eleccions municipals a Barcelona del maig del 2019, veurem com de cara al maig del 2023 (les eleccions municipals no es poden moure en el calendari), cadascuna d'aquestes 5 forces polítiques hauria de disposar al maig del 2023, de canals de Whatsapp amb entre 15.000 i 50.000 inscrits (majors de 18 anys i que visquin a Barcelona, és clar). D'on surt aquesta xifra? Atenent al % d'electors que a més d'estar disposats a votar a una determinada força política (a), estan disposats a rebre'n informació mitjançant aquest cas, el Whatsapp (b).</div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs bé, si tenim en compte les eines actuals que ens permet aquesta xarxa social (encara força rudimentàries), i atenent un volum "digerible i factible" d'altes diàries per tal d'assolir aquests objectius, els partits haurien de començar a posar-s'hi, com a molt tard, ABANS dels 1.200 dies per a les eleccions municipals, o el què és el mateix, abans de final d'any.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>2. Les eleccions es guanyen amb dades.</b> O el què és el mateix, amb la combinació entre el coneixement de la composició del teu electorat (1) i la interacció i contacte amb el mateix (2). Aquest exemple també el podem explicar de manera inversa: si un candidat no coneix com és l'electorat al qual s'adreça (avui o d'aquí 4 anys) per demanar-los-hi el vot, i tampoc el coneix, bé sigui presencialment, bé en tingui les seves dades per mantenir-hi contacte. No te res a fer.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ho hem vist recentment amb la <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/Historia-inesperado-independentismo-establishment-empresarial_0_907459416.html" target="_blank">victòria, contra tot pronòstic, de l'ANC a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona</a>, un resultat espectacular que no s'entendria sense la base de dades de l'ANC ni tampoc la campanya feta a les xarxes socials.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ras i curt, el que vull dir aquí és que la campanya passa per una estratègia de captació de dades dels nostres votants actuals o potencials, per tal que disposem de les màximes dades de contacte possible d'aquells ciutadans que, insisteixo, a part de votar-nos (a), estan disposats a cedir-nos alguna de les seves dades (b), des de seguir-nos a una xarxa social, fins a donar-nos la seva adreça, passant per apuntar-se al nostre canal de whatsapp, etc. Serveixi aquest exemple per tal de fer-nos la següent preugunta: candidat, a quants potencials votants et vas poder adreçar el darrer dia de campanya, amb un sol clic, o el mateix dia de les eleccions, animant-los a votar? Aquesta pregunta ajuda també a entendre la importància d'una política de dades consistent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3. Si fem "el de sempre", especialment si estem a la oposició i/o hem perdut respecte les anteriors eleccions, treurem, amb tota seguretat, pitjors resultats.</b> O dit d'una altra manera, les campanyes (com tot el que te a veure amb un món globalitzat i orientat cap a la compra i la publicitat), cada cop menys tenen a veure en delegar-ho amb una persona o empresa de confiança, sense importar els seus coneixements, resultats, anàlisi estadístic, professionalitat, etc, per la nostra simple fe o confiança, i cada cop més tenen a veure amb la professionalitat, les dades, la ciència i l'estadística. Les campanyes electorals, com la comunicació o el màrqueting, tenen molt més a veure amb la ciència que amb la fe.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>4. Campanya a les xarxes socials ja no té res a veure amb "fer tuits", si és que algun cop ho ha tingut a veure. </b>Aquesta afirmació és tant categòrica com tossudes són les dades al respecte, però tossudament equivocats estan també centenars, quan no milers, de candidats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://iabspain.es/las-redes-sociales-se-consolidan-como-canal-de-influencia-e-informacion/" target="_blank">Gairebé de forma mensual</a> apareixen enquestes sobre les audiències i els rànquings de les xarxes socials a Barcelona, Catalunya o Espanya, i totes elles, sense excpeció, situen a Twitter, en el millor dels casos, com a la 5a xarxa social amb més audiència, a molta distància, és clar, de Whatsapp, Facebook, Instagram i Youtube, variant l'ordre en funció de l'enquesta o del moment en què es faci. Twitter no és només una xarxa social minoritària, sinó que pel propi mercat respecte la qual és atractiva, és una xarxa social on hi ha ciutadans (molts d'ells amagats rere perfils falsos, per cert), ja fortament polititzats i, per tant, no és el millor mercat on intentar canviar el vot.</div>
<div style="text-align: justify;">
I per si això fos poc, pensar que si fem una piulada adreçada a x sector, col·lectiu, barri, etc, la piulada caminarà tota sola fins arribar a tots els mòbils dels ciutadans d'aquell sector, col·lectiu o barri és tant estúpid com encara horrorosament confiat així per part de centenars de candidats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>5. Si el concepte campanya electoral és sinònim d'alguna cosa, és de màrqueting i publicitat.</b> O dit al revés, de què parlem quan parlem de campanya electoral sinó és la cerca i ús de recursos per tal de canviar l'orientació de vot (1), captar dades (2) i fer activisme (3) entre els nostres potencials votants? Sense el màrqueting i la publicitat, parlar de campanya electoral és fer-ho d'una forma absolutament buida i sense sentit.</div>
<div style="text-align: justify;">
La publicitat és el nucli, estratègia central i el motor de tota campanya electoral, especialment allà on per la dimensió del nostre electorat supera la capacitat del contacte diari humà. Una publicitat que ha de ser el més segmentada i emocional i/o emocional possible, per tal que generi l'efecte que realment busquem. <a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/11/lus-del-big-data-i-la-intelligencia.html" target="_blank">Les xarxes socials ho permeten</a>, amb eines tant potents com encara desconegudes o mal utilitzades, perquè si 2 persones tenen interessos, preferències o preocupacions diferents, perquè hauriem de pagar, per tal de què vegin el mateix anunci?</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-13777557655456707352019-04-12T11:08:00.002+02:002019-04-12T11:08:45.664+02:00Com s'ho faran els partits per enviar-nos per WhatsApp la seva propaganda electoral? Conversa al POPAP, de Catalunya Ràdio.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjxI-Z1-tWSDE01jAebtybdkOae8dRTJXO3yx6zyyQntfUi7zg7HEgrePQTf2vA4Viu3g5t3H0uq2jgWdey7DvLAAtbMMddBOrDJOPA_y4ZMGnwTDURJjMS56PEXxuOHd5L8GthEDpHaFx/s1600/popap2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="1043" data-original-width="1192" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjxI-Z1-tWSDE01jAebtybdkOae8dRTJXO3yx6zyyQntfUi7zg7HEgrePQTf2vA4Viu3g5t3H0uq2jgWdey7DvLAAtbMMddBOrDJOPA_y4ZMGnwTDURJjMS56PEXxuOHd5L8GthEDpHaFx/s320/popap2.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El passat 20 de març, vaig participar en el programa <a href="https://www.ccma.cat/catradio/popap/" target="_blank">POPAP</a>, de Catalunya Ràdio, juntament amb en <a href="https://twitter.com/josepmarpal?lang=ca" target="_blank">Josep Maria Arpal</a>, per parlar de l'ús que en fan els partits i candidats del Whatsapp.</div>
<div style="text-align: justify;">
En la conversa vàrem repassar les funcionalitats de <a href="https://www.whatsapp.com/business/" target="_blank">Whatsapp Business</a>, com es poden viralitzar els missatges polítics via aquesta xarxa, i com captar persones i gestionar els missatges via Whatsapp. Podeu <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/popap/com-sho-faran-els-partits-per-enviar-nos-per-whatsapp-la-seva-propaganda-electoral/audio/1033768/" target="_blank">recuperar la conversa aquí</a>. Espero que us resulti interessant!</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-51173798009211390472018-12-14T10:45:00.003+01:002018-12-14T10:45:59.417+01:00Entrevista al POPAP, de Catalunya Ràdio, sobre ús de les dades i les campanyes 2.0 en els partits polítics<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilDrybu6Ot9_zrvW9Wb8jNU8KPVA7DnYHYDHlGZjikkxTst7VAkamfreayk-ESiRyZ2FBkVQ36TSCaE-QQ1uZKhCvvJ2Bt8IH8qeoRqTvuuAF7rsPX3Tony1OvAe8MEl5PamwWOlZRAzaI/s1600/S1_BCSWa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="314" data-original-width="600" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilDrybu6Ot9_zrvW9Wb8jNU8KPVA7DnYHYDHlGZjikkxTst7VAkamfreayk-ESiRyZ2FBkVQ36TSCaE-QQ1uZKhCvvJ2Bt8IH8qeoRqTvuuAF7rsPX3Tony1OvAe8MEl5PamwWOlZRAzaI/s320/S1_BCSWa.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="text-align: justify;">El passat dimecres, 12 de gener, vaig participar en el programa <a href="https://www.ccma.cat/catradio/popap/" target="_blank">Popap</a>, de Catalunya Ràdio, juntament amb l'advocat </span><a href="https://twitter.com/vic_rosello" style="text-align: justify;" target="_blank">Victor Roselló</a><span style="text-align: justify;">, en una conversa al voltant de la darrera modificació de la llei espanyola de protecció de dades, i en concret, l'article 58 bis d'aquesta llei, que modifica la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O el què és el mateix, vam parlar sobre l'ús de les dades personals que fan els partits polítics, sobretot en campanya electoral, de les estratègies de publicitat a les xarxes socials, la segmentació i el big data aplicat a les campanyes polítiques, l'ús del Whatsapp com a eina de publicitat, i molt més! <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/popap/la-lopd-permet-lspam-politic-cara-a-cara-entre-un-advocat-i-un-expert-en-estrategia-digital/audio/1023461/" target="_blank">Podeu recuperar aquí el fragment del programa</a>. Gràcies!</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-59299975762045289652018-12-09T19:01:00.000+01:002018-12-09T19:01:08.049+01:00Els avantatges de fomentar la confrontació com a estratègia política.<div style="text-align: justify;">
Hi havia una vegada, en la Catalunya i Espanya dels anys 80, 90 i 2000, on la ciutadania accedia a la informació política a través dels mitjans de comunicació, qui tenien la clau de la construcció del relat polític de la societat. Uns mitjans de comunicació molt massius i propers a les èlits polítiques, des d'on s'establien vasos comunicants entre els partits polítics de govern i d'alternativa, i els diaris, ràdios i tv, que exercien de contrapès, de filtre i de sedàs mutu, en un ecosistema que expulsava als possibles nous actors polítics i mediàtics de l'escena pública. Era un món on els partits aspiraven al govern o a ser-ne l'alternativa, amb discursos adreçats a tothom (<a href="http://xtomas.blogspot.com/search?q=catch-all" target="_blank">catch-all</a>), on l'arena de la confrontació política era d'una sola dimensió o eix (l'ideològic), amb candidats <i>insiders</i> (provinents dels mateixos aparells polítics), i en un clima de competència política, sí, però controlada, amb topalls, i acompanyada de tot un sistema que protegia el clima polític o la bombolla política d'aquella època.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiJQP2ABcK6kkOyY_TsXDA1zDKxOzYT9wHyomI9b0jqJ3MdTR3kmEIn29naJhAPk9uH9BJ7t6lShC4vYC3pPF8VeZfmUKEWMOL1bVOvUov-zYjyW03tTAexR8DTkMT_AEiWVNMPgKAZTRT/s1600/Destructive-Nature-of-Conflict.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="440" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiJQP2ABcK6kkOyY_TsXDA1zDKxOzYT9wHyomI9b0jqJ3MdTR3kmEIn29naJhAPk9uH9BJ7t6lShC4vYC3pPF8VeZfmUKEWMOL1bVOvUov-zYjyW03tTAexR8DTkMT_AEiWVNMPgKAZTRT/s320/Destructive-Nature-of-Conflict.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fomentar la confrontació és una estratègia que té avantatges a tenir en compte.</td></tr>
</tbody></table>
Un passat recent que ha desaparegut per sempre: <i>avui internet ja supera a qualsevol mitjà de comunicació com a font d'informació política </i>(i no política encara més) (1), on <i>els mitjans de comunicació ja no tenen el paper de moderador del debat polític</i> (2), on <i>han aparegut nous actors polítics i mediàtics que han trencat la bombolla</i> que protegia o delimitava el camp de joc electoral (3), i on <i>el debat polític ara és sobre tres dimensions alhora: la ideològica, la identitària - territorial, i la de la mateixa política en sí</i>, al voltant de la transparència, la corrupció política i la renovació dels lideratges (4). En conseqüència, els partits polítics ja no tenen un terreny de joc acotat i conegut sobre el qual moure's i, sobretot, ja no poden aspirar a representar a una majoria (absoluta) de ciutadans.<br />
<br />
Però tot i això, <i>encara avui molts candidats aspiren</i> (conscientment o no) <i>a representar</i> (a què els votin) <i>la majoria de ciutadans, encara que estiguin davant d'un context d'una forta fragmentació política</i> (1) i sovint d'una forta polarització o rivalitat (2). És per això que també <i>massa sovint s'ignoren les avantatges estratègiques que té el foment de la confrontació com a estratègia electoral</i>. Sí, i és que <i>en un context on hom no pot aspirar a representar a la majoria </i>(absoluta) de ciutadans (1), on <i>hi ha una forta fragmentació del mapa polític</i> (2), on<i> hi ha més d'un eix de debat polític</i> (3), i existeix <i>una forta rivalitat entre espais polítics, candidats o partits</i> (4), <i>la confrontació amb el nostre rival més immediat </i>(i amb el qual en representem la oposició frontal)<i> és una estratègia que ofereix diferents avantatges</i>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/AFGiZT-MnI4/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/AFGiZT-MnI4?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
<br />
Un dels polítics que millor ha sabut utilitzar aquesta estratègia de la confrontació és Donald Trump. I d'entre tots els moments en destaco aquest. En un dels debats electorals les setmanes prèvies a les eleccions del 2016, Hillary Clinton parlava de les conseqüències negatives per al país que Trump fos president (en referència a les seves mentides continuades), i la resposta d'aquest va ser, simplement, brillant: <i>because you'll be in jail</i>, o el què és el mateix... llògic que diguis que <i>si jo </i>(Trump)<i> fos president seria dolent, perquè tu </i>(Hillary)<i> estaries a la presó</i>. Amb això, Trump va aconseguir dues coses: excitar (mobilitzar) al seu votant (1), atreure a potencials detractors de Hillary però que encara no tenien segur el seu vot republicà (2), i tenir una forta viralització del missatge, que va donar la volta arreu del món (3). I és que Trump tenia clar, des del principi, que els partidaris de la seva rival mai es decantarien per ell i, en conseqüència, provocar la confrontació no suposava cap risc major de pèrdua del seu espai electoral, al contrari.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/YD4UZnqT0UM/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/YD4UZnqT0UM?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
A casa nostra també trobem exemples de líders polítics que han fomentat la confrontació. Un dels millors exemples va ser el de Jordi Pujol, ara fa 30 anys, en una visita a Santa Coloma de Gramanet. Uns veïns enfadats s'hi van encarar i fins i tot li van llençar pedres contra el seu cotxe. Davant d'això, el president podia fer dues coses: o bé marxar per intentar que aquell moment de tensió fos el més breu possible i minimitzar el conflicte... o el contrari. Aturar-se i, al costat de les càmeres, renyar-los a tots. I va escollir la millor opció. Si ho pensem, els manifestants no els podria pas convèncer (eren antagonistes seus) però sí se'n podria aprofitar del moment de tensió per tal de mobilitzar als seus partidaris. El moment en vídeo és brillant.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/KvaEDI-5OF4/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/KvaEDI-5OF4?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
Per tal de veure millor els efectes positius d'aquesta estratègia de foment de la confrontació, veiem l'exemple contrari. Aquí tenim a Manuel Valls, fent una atenció a mitjans (stand-up o canutasso) al Raval de Barcelona, i mentre explica el seu discurs de seguretat, civisme i ordre (un dels temes claus en la propera campanya electoral barcelonina), un grup d'independentistes l'increpen, fent impossible la visita al barri i l'atenció als mitjans. Què fer davant d'això? El primer que cal fer és pensar... qui són els que es manifesten en contra meva? <i>Si es tracta d'un grup que està a les meves antípodes</i> (tant ideològiques com en l'eix nacional), <i>és obvi que ni jo els podré convèncer, ni ells a mi</i>. En conseqüència, mai ningú d'aquests em votarà. Per tant, si minimitzo el conflicte, dono per finalitzada la visita al barri, etc., en el fons guanyen ells. Però... i si aprofitant que els mitjans de comunicació hi són, (sempre requisit indispensable en aquesta estratègia), m'hi encaro? Aconseguiré atenció mediàtica en una peça de vídeo que segurament viralitzarà moltíssim a cost 0 (1), mobilitzaré als meus votants (2), marcaré el meu terreny de joc al situar-me, encara més, com l'antagonista a ells (3), i captaré possibles simpaties de votants latents (4). I a mode d'annex, insistir en dos requisits fonamentals per poder aplicar en un context determinat aquesta estratègia de foment de la confrontació: 1.- que hi hagi mitjans de comunicació (especialment càmeres de vídeo) o en el seu defecte, telèfons mòbils, gravant-ho, i 2.- hi hagi les suficients mesures de seguretat com perquè no hi hagi cap conseqüència negativa, és clar.<br />
<br />
Més enllà dels arguments exposats aquí (i que volen servir per delimitar el terreny de joc de quan pot convenir o no fomentar la confrontació), els vídeos serviran al lector per reflexionar al voltant d'aquesta estratègia.</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-49938160206134387772018-12-04T11:21:00.000+01:002018-12-04T11:21:42.463+01:00Les claus de l'èxit de VOX a les xarxes socials:<div style="text-align: justify;">
Poc més queda per afegir dels resultats de VOX a les eleccions andaluses del passat 2D. 395.978 vots, amb 12 diputats repartits per totes (8) les províncies d'Andalusia. A banda dels factors ambientals, polítics, etc, que han portat "vent de cua" per a l'arribada de l'extrema dreta a Sant Telmo, hi ha en l'àmbit de la comunicació digital, 3 claus que ajuden a entendre els resultats, a analitzar l'estratègia de campanya digital que ha dut la formació, i a pensar sobre si la resta de partits haurien d'utilitzar les mateixes eines de campanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCzAKbvTDLfewdD8ZBL0NcyTt_96BiWBJD3_zC8QoJ4sudRqagC8XHlk3po4A2mMlYWpc5w1DbrseW9pPTUbx_f-vaglqddB3pMh8KuvgkiCKZXOU5hyphenhyphenEkanXn_0rFAkLt-wVURY_kt_rr/s1600/vox.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="549" data-original-width="1600" height="109" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCzAKbvTDLfewdD8ZBL0NcyTt_96BiWBJD3_zC8QoJ4sudRqagC8XHlk3po4A2mMlYWpc5w1DbrseW9pPTUbx_f-vaglqddB3pMh8KuvgkiCKZXOU5hyphenhyphenEkanXn_0rFAkLt-wVURY_kt_rr/s320/vox.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Evolució de les cerques de VOX a Google a Andalusia.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
1.- VOX va ser el partit <a href="https://www.abc.es/espana/abci-partido-mas-buscado-google-ultimos-dias-201812021829_noticia.html" target="_blank">més buscat a internet</a> la darrera setmana de campanya. Aquesta notícia no hauria de sorprendre, perquè hom pot pensar... <i>lògic que els ciutadans busquin més a internet aquell partit qui menys coneixen</i>, però això no ens ha de fer amagar dues reflexions més. Primera: En la era de la comunicació <i>push,</i> o el què és el mateix, on tota la informació ens arriba a nosaltres <i>sense permís</i>, bé sigui via publicitat, via mitjans de comunicació, xarxes socials, etc., no només tendim a cercar menys informació (1) sinó que <i>sobretot, cerquem bàsicament allò que ens interessa</i> (2). Per tant, <i>aquesta punta de les cerques d'un partit polític amaguen, no només necessitat d'informació, sinó sobretot, interès</i> (proximitat) al mateix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuCpE3Y63RCyInREIKLxtO3S0BiL3bWGtI9EVCA91_Pwf48XiWNbDay7urMqPAr8Nrb7XrbP_on7xeEAjOOO5SMpa6pliWkpMShXhoSj2IqGiILtwzeUGsU4frardQmH9EG8ZXd6AsABXb/s1600/vox2.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="1600" height="115" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuCpE3Y63RCyInREIKLxtO3S0BiL3bWGtI9EVCA91_Pwf48XiWNbDay7urMqPAr8Nrb7XrbP_on7xeEAjOOO5SMpa6pliWkpMShXhoSj2IqGiILtwzeUGsU4frardQmH9EG8ZXd6AsABXb/s400/vox2.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ciutats on més es va buscar VOX a Google.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I segona reflexió: recordeu quan als EEUU, alguns algoritmes basats en cerques a internet i dades de les xarxes socials, <a href="https://www.infobae.com/tendencias/2016/11/09/como-funciona-el-software-inteligente-mogia-que-predijo-el-triunfo-de-trump/" target="_blank">van predir</a> la victòria de Donald Trump? Això ens porta cap al següent paradigma, <i>cada cop més, les prediccions es faran més en base a logaritmes, i menys en base a enquestes electorals</i> que, un cop més, van fracassar estrepitosament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguTrHmww9e1FGyYZF7qMqjOQgXGlKtTxBuH-FVbd-aziFT-AIPnfULZ_UWt5-NEgsBnxQu4HFJAZG0J_YfkDyfV-X6sB14HoY_9d-0wN6OYmG4L1cIyh0CvasNu7mPSsxIMkQ7GHmVDD7K/s1600/vox3.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="820" data-original-width="1600" height="164" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguTrHmww9e1FGyYZF7qMqjOQgXGlKtTxBuH-FVbd-aziFT-AIPnfULZ_UWt5-NEgsBnxQu4HFJAZG0J_YfkDyfV-X6sB14HoY_9d-0wN6OYmG4L1cIyh0CvasNu7mPSsxIMkQ7GHmVDD7K/s320/vox3.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotograma d'un dels molts anuncis de VOX a Facebook.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
2.- En aquesta campanya electoral, VOX ha sigut, de llarg, el partit que més publicitat a les xarxes socials (particularment a Facebook i a Instagram, les xarxes majoritàries a Espanya) ha fet i, sobretot, millor les ha segmentat. Al llarg de tota la campanya electoral, des de la Pàgina de Facebook de <a href="https://www.facebook.com/vox.espana/" target="_blank">VOX España</a>, fins a 9 anuncis en aquestes xarxes socials alhora, enfront dels 8 del PSOE, 4 de Ciudadanos, 1 de Adelante Andalucía (Podemos + IU) i 0 del PP. No només això, sinó que els anuncis es van mantenir (tot i la prohibició), durant la jornada de reflexió, el mateix dia de les eleccions, i fins i tot després de les mateixes, en un missatge-publicitat d'agraïment als votants i de re-afirmació dels seus principis ideològics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dins d'aquest paquet, hem trobat anuncis amb vídeo parlant sobre seguretat i tràfic il·legal de persones, en contra de la llei de violència de gènere, un altre adreçat a Algecires i al narcotràfic per l'estret de Gibraltar, un altre a Jaén sobre el Top Manta (enfocat als comerciants), un altre a Motril (Granada) reclamant el tancament de les fronteres, a Còrdova parlant contra la invasió religiosa musulmana, un altre contra el feminisme, i un genèric apel·lant al patriotisme espanyol. Opinions personals a banda, una estratègia de segmentació excel·lent (sobretot en comparació amb el nul ús que se'n sol fer encara a Espanya d'aquestes eines).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es tracta d'una eina econòmica, molt senzilla d'utilitzar i de produir, amb un gran impacte entre la població (més encara quan els <i>mitjans de comunicació tradicionals</i> no cobreixen les teves propostes) i, per tant, l'eina de publicitat electoral, de llarg, més eficaç.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0z3ziQMpTpaTDI_Hrb0wWJEombSZhf5TzFXMfAEA8hEGm1Dd76UoJkfZBI4IbK1miMUkJujp2B45_XH7FkgGhkCOXTfJlyDtxS1YPt_WRHsZQLID6z3e_S3LgsqXGNp2-w-pvpfBZi6g/s1600/gal_fee039180628071009.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0z3ziQMpTpaTDI_Hrb0wWJEombSZhf5TzFXMfAEA8hEGm1Dd76UoJkfZBI4IbK1miMUkJujp2B45_XH7FkgGhkCOXTfJlyDtxS1YPt_WRHsZQLID6z3e_S3LgsqXGNp2-w-pvpfBZi6g/s320/gal_fee039180628071009.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banner promocional del Whatsapp de VOX.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
3.- VOX no només va ser el partit que més i millor va utilitzar la publicitat a Facebook i a Instagram, sinó que també va ser <a href="https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2018-12-03/arma-secreta-vox-whatsapp-camapanas_1683286/?fbclid=IwAR185LC8xQ-zpH0i4H6UjzqfW4yGyw5ie1arY6HbZP3V5XVmUD3_dlNJiQg" target="_blank">l'únic partit en apostar</a> per una estratègia pròpia a la xarxa social més massiva a Espanya (entre un 80 i 90% dels espanyols la utilitzten): Whatsapp. I aquí la pregunta de nou és repetida:<i> com pot ser que una xarxa social tant massiva com Whatsapp </i>(i que, a més, a partir del gener tindrà publicitat via Facebook),<i> no sigui utilitzada gairebé per cap candidat o partit polític, més encara ara que ofereix eines d'automatització i gestió, més enllà de la missatgeria en sí?</i> O al revés: <i>té tot el sentit del món que siguin els partits més petits, amb menys infraestructura, i amb una relació menys rígida amb els seus membres, els qui s'adaptin a les eines de comunicació dels seus votants i simpatitzants, i no al inrevés, com sol passar amb els partits més de caire convencional</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I una reflexió final: en un món on gairebé tothom ja és conscient de la importància de les xarxes socials, també gairebé tothom qualifica com a expert en les mateixes, qualsevol usuari que disposi d'un compte a Twitter (<i>per què ningú parla de Twitter com a eina clau per guanyar unes eleccions? Ras i curt, perquè no ho és</i>), <i>i ni Twitter, ni saber fer tuits, té pràcticament res a veure amb les xarxes socials, i menys encara, amb l'estratègia política a les xarxes socials, i menys encara en una campanya electoral</i>. I és aquí on hi ha les oportunitats per a aquells qui ens dediquem professionalment a les xarxes socials, a la segmentació de mercats (electorals o no), al big data i a la intel·ligència artificial aplicada a les xarxes socials i, en definitiva, a fer què els clients puguin arribar a tots els seus públics estratègics, siguin quins siguin.</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-89892284406053807622018-11-21T12:07:00.000+01:002018-11-24T21:42:20.019+01:00L'ús del big data i la intel·ligència artificial en la comunicació política i les campanyes electorals<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNxuUVxiX7C2td1-ZvDZKQFJikAvd0EGk0C03fvdhDZGV3pcdk5b8BqwFmIVUIDSsWHAvA-rbQ65rVO9ZdaVDaoh2jEKIBbb1TcQKFLL4_CSBL_DlKD7AkUj_oCBUs7SbDhRAkzk0-VBmS/s1600/2018032819182428871.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="550" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNxuUVxiX7C2td1-ZvDZKQFJikAvd0EGk0C03fvdhDZGV3pcdk5b8BqwFmIVUIDSsWHAvA-rbQ65rVO9ZdaVDaoh2jEKIBbb1TcQKFLL4_CSBL_DlKD7AkUj_oCBUs7SbDhRAkzk0-VBmS/s320/2018032819182428871.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un cas com el de Cambridge Analytica aquí seria impossible.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aquests dies està <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20181121/453076337466/ley-proteccion-datos-partidos-opiniones-politicas-redes-sociales.html?utm_campaign=botones_sociales_app&utm_source=social-otros&utm_medium=social" target="_blank">sent notícia</a> la reforma de la Llei Orgànica de Protecció de Dades espanyola, en la línia amb el nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, molt més garantista, i un exemple més de com <i>la Unió Europea és una illa de drets, enmig d'un mar ple de turbulències</i>. Si llegim la interpretació que en fan la <a href="https://www.eldiario.es/tecnologia/partidos-enviarte-propaganda-politica-consentimiento_0_837466634.html" target="_blank">majoria de mitjans</a> de comunicació d'aquest nou text, tots ells venen a dir poc menys que un cas com el "<a href="https://elpais.com/tag/caso_cambridge_analytica/a" target="_blank">Cambridge Analytica</a>" serà possible a Espanya, o el què és el mateix, que podrem tenir eleccions manipulades segons interessos foscos de potències llunyanes. Res més lluny de la realitat. Per dos motius:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc, un motiu que pot semblar secundari, però que per als mitjans (i en conseqüència, per a l'enfocament que en fan d'aquesta notícia) no ho és gens. I és que <i>la legislació electoral espanyol</i>a (n'he parlat, entre altres, <a href="http://xtomas.blogspot.com/2015/09/les-campanyes-electorals-espanya.html" target="_blank">aquí</a> i aquí ho poso en un <a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/11/tres-notes-sobre-la-campanya-electoral.html" target="_blank">exemple recent</a>) <i>impedeix gairebé del tot la publicitat política dels partits, candidatures, etc., als mitjans de comunicació, especialment ràdio i tv</i>, <i>mentre que no regula els mitjans digitals</i>. O el què és el mateix: <i>cada avenç en el món de les xarxes socials i les seves aplicacions polítiques, priva </i>(encara més)<i> als mitjans de comunicació tradicionals del seu antic paper d'àrbitre entre espectadors i líders polítics, així com dels ingressos publicitaris, que es comencen a desviar cap a les xarxes socials</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I en segon motiu, perquè si analitzem <i>el cas Trump i la seva vitaminada victòria</i> ara fa 2 anys, <i>el factor clau no va ser les eines de publicitat política, sinó el contingut</i> (en gran part fals), <i>i pitjor encara, el finançament</i> (possiblement il·legal). Dos aspectes que aquí estan molt ben blindats, i on la normativa europea i la pròpia cultura política, faria gairebé impossible que fossin operatius.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però... de què estem parlant exactament? Ras i curt, es tracta de l'aplicació del big data i de la intel·ligència artificial a la comunicació política i a les campanyes electorals. O el què és el mateix: <i>les xarxes socials fomenten la nostra expressió pública </i>(1)<i> i interacció amb la resta d'usuaris </i>(2)<i>, per tal que així, puguin recopilar quantes més dades millor sobre nosaltres i les nostres interaccions </i>(big data)<i>, i amb això a la mà, mitjançant processos de computació </i>(intel·ligència artificial)<i>, posar-ho a disposició de tothom que en vulgui fer publicitat, bé siguin clients privats, o públics</i>, és clar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, <i>podem fer arribar el nostre missatge a la gent jove d'un determinat barri d'una ciutat, o a totes les dones d'un municipi, o als empresaris dins del radi d'influència d'un Port, o tants exemples com ens vinguin al cap</i>. I és per això que<i> la publicitat personalitzada (o segmentada), lluny d'aportar soroll, manipular, o tants altres pensaments foscos, pot ser un revulsiu per a la política, perquè utilitza el llenguatge i les eines que avui utilitza la ciutadania</i> (1) (recordem que<a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/07/a-barcelona-internet-i-el-mobil-ja-han.html" target="_blank"> a Barcelona, el mòbil ja ha desbancat a la TV</a> com a principal eina de comunicació), unes eines amb cada cop més penetració entre tots els sectors de població, i <i>no només entre la gent jove </i>(2), i perquè f<i>a que els ciutadans amb interessos o inquietuds concretes, puguin veure</i> (via publicitat, això sí), <i>propostes concretes i del seu interès específic</i> (3).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-55703996376775386022018-11-18T09:48:00.000+01:002018-11-18T09:48:06.033+01:00Tres notes sobre la campanya electoral andalusa<div style="text-align: justify;">
El proper diumenge, 2 de desembre, tindran llocs les <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_al_Parlamento_de_Andaluc%C3%ADa_de_2018" target="_blank">eleccions autonòmiques</a> al Parlament d'Andalusia. Unes eleccions que, a priori, han de confirmar la <a href="http://elelectoral.com/category/encuestas-por-ccaa/andalucia/" target="_blank">còmoda victòria</a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Susana_D%C3%ADaz_Pacheco" target="_blank">Susana Díaz</a> i del PSOE, fet que desvia més l'atenció cap al lideratge del centre-dreta, en un empat tècnic entre PP i Cs. En conseqüència doncs, seran més una prova de foc per a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pablo_Casado_Blanco" target="_blank">Pablo Casado</a>, molt més que no pas per a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedro_S%C3%A1nchez_P%C3%A9rez-Castej%C3%B3n" target="_blank">Pedro Sánchez</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxraQLD0tYhLfEHn-nk4oLFqmShF5gWGlZDIWnZRihEGcZ2Y1YB-V9anv96pFyYD2cAkWe2EN3t19yC7juXQvifEN8xTAZN2OOJsBPana-_DbmCyWA_og5o290gVWj-ftqUH8W0MwFCKpr/s1600/1541417316250.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1200" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxraQLD0tYhLfEHn-nk4oLFqmShF5gWGlZDIWnZRihEGcZ2Y1YB-V9anv96pFyYD2cAkWe2EN3t19yC7juXQvifEN8xTAZN2OOJsBPana-_DbmCyWA_og5o290gVWj-ftqUH8W0MwFCKpr/s320/1541417316250.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pablo Casado i JuanMa Moreno i les seves parelles a un Mc Donald's de Sevilla.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Tant és així que <i>el nou líder del PP està desplegant una <a href="https://elpais.com/politica/2018/11/16/actualidad/1542398390_079179.html" target="_blank">intensíssima agenda de campanya</a>, amb fins a 6 actes al dia (quant la mitjana d'actes públics d'un candidat a unes eleccions catalanes, per exemple, està entre 2 i 4 al dia com a màxim)</i>, en paral·lel a l'agenda del candidat andalús, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Manuel_Moreno_Bonilla" target="_blank">JuanMa Moreno</a>. Tot això permet multiplicar el número de llocs i persones a les quals arriben els dos candidats, per separat (1), incrementar la presència mediàtica total del PP amb declaracions dels seus dos líders (2) i, no ho oblidem, <i>limitar els danys en cas de caiguda dràstica del PP a Andalusia, gràcies a la separació de facto de tots dos polítics</i> (3). Tot això contrasta encara més amb <i>l'escassa presència de Pedro Sànchez a Andalusia en aquesta campanya</i> (ni se'l necessita electoralment, ni la presidenta andalusa li fa gaire gràcia compartir presència amb el seu fins fa poc rival), <i>i de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pablo_Iglesias_Turri%C3%B3n" target="_blank">Pablo Iglesias</a></i>, qui tampoc manté una bona relació amb la líder de la seva plataforma electoral <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Adelante_Andaluc%C3%ADa" target="_blank">Adelante Andalucía</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Teresa_Rodr%C3%ADguez-Rubio_V%C3%A1zquez" target="_blank">Teresa Rodríguez</a>. Finalment, i pel que fa a Ciudadanos, el poc carisma del seu líder andalús, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Mar%C3%ADn" target="_blank">Juan Marín</a>, es veurà auxiliat per la presència del líder (i imatge) del partit, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Rivera_D%C3%ADaz" target="_blank">Albert Rivera</a>, però sobretot, per la líder catalana<i> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/In%C3%A9s_Arrimadas_Garc%C3%ADa" target="_blank">Inés Arrimadas</a>, amb un major ganxo electoral a Andalusia que el propi Rivera</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4nXurRcdfGUcKUEO4bff1mMQPPNqmIgWEpx684EzVtbv56pyjiyjgg1t7x5MXYp2GTtOYgiTOx5o39hsK33OpfHWV4d-T_bqPSVN6MOYoDMibOSurdEEDGDywxCUzEJtyt9RgIj5TFqZv/s1600/45288607_1903195046414338_6934019919646294016_n.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="401" data-original-width="401" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4nXurRcdfGUcKUEO4bff1mMQPPNqmIgWEpx684EzVtbv56pyjiyjgg1t7x5MXYp2GTtOYgiTOx5o39hsK33OpfHWV4d-T_bqPSVN6MOYoDMibOSurdEEDGDywxCUzEJtyt9RgIj5TFqZv/s200/45288607_1903195046414338_6934019919646294016_n.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nou logotip de Cs a Andalusia.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Això em porta a abordar el segon element destacat d'aquesta campanya. Si analitzem les imatges i les logo-marques dels principals partits espanyols, PP, PSOE, Podemos i Cs, veurem com tots ells ofereixen imatges molt clares, estables i uniformes arreu de tot el territori espanyol, utilitzant sempre la mateixa marca, logotips, gràfics i colors... o no? En aquesta campanya, Ciudadanos ha presentat la seva nova versió del logotip de la formació taronja a Andalusia, que hi incorpora de manera força ben resolta els colors de la bandera andalusa. El lector podria pensar que és lògic però... <i>com és que no existeix una versió catalana del logotip de Cs, o basca, o valenciana?</i> La resposta és ben senzilla: <i>la presència d'elements distintius regionals en la comunicació dels partits estatals a Andalusia no és vista com un tret diferencial-excloent, sinó com un gest d'apropament i de re-afirmació de l'identitat</i>, en aquest cas andalusa, <i>un terreny de joc al qual hi juguen tots els partits</i> (el de vendre l'<i>andalusisme</i>), <i>i on allà no interfereix amb la identitat nacional espanyola, sinó que tot el contrari, la reforça</i>. De fet, <i>el mateix succeeix a Galícia</i>, on el màxim exponent d'aquest regionalisme gallec però fortament espanyolista, és <i>el president <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alberto_N%C3%BA%C3%B1ez_Feij%C3%B3o" target="_blank">Alberto Núñez Feijóo</a>, qui se'l sent parlar molt més en gallec que no pas en català els seus companys de partit aquí a Catalunya</i>, per posar un exemple.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el tercer element característic d'aquesta campanya electoral, i de moltes altres, són els espots de campanya. Abans d'aprofundir en aquest tema, recordem que <a href="http://xtomas.blogspot.com/2015/09/les-campanyes-electorals-espanya.html" target="_blank">la legislació electoral espanyola prohibeix explícitament</a> la contractació d'espais publicitaris ni a les ràdios ni a les tv públiques (incloses les municipals), ni a les privades. A canvi, cedeix gratuïtament uns espais publicitaris en funció del número de vots obtingut a les anteriors eleccions, en les tv i ràdios públiques (i només públiques), en els coneguts com "espais de propaganda electoral" (sovint precedit per una careta a<i>mb aquest títol que convida a tot menys a veure els espots</i>). Aquesta norma és tant anacrònica com poc coneguda, i cada dia que passa té menys sentit en un món on el consum televisiu de mitjans públics cada cop és inferior (1), on cada cop hi ha més canals de televisió (2), i on els continguts cada cop més es consumeixen en streaming i xarxes socials i menys de forma clàssica o lineal (3). <i>D'aquesta mordaça a la publicitat política només se'n salva la publicitat en les sales de cinema i, és clar, a les xarxes socials</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTONh1d_nwZZAgF2Oi_xMgAdnbAHT3dgLRtqQCm_d9XGW7L_QaGPkYWYNEgvbE6zQlMNxEv6DBcthhDSNcjq8VBWAfGANcs3PN5pYm6yE8wtzoagYXwuaBlZVattHe1vBgke-qK4XDG5Nl/s1600/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTONh1d_nwZZAgF2Oi_xMgAdnbAHT3dgLRtqQCm_d9XGW7L_QaGPkYWYNEgvbE6zQlMNxEv6DBcthhDSNcjq8VBWAfGANcs3PN5pYm6yE8wtzoagYXwuaBlZVattHe1vBgke-qK4XDG5Nl/s320/maxresdefault.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotograma del llarguíssim espot de Podemos a Andalusia.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Dic tot això perquè e<i>n un context on els espais públics gratuïts de propaganda electoral cada cop són menys vistos</i> (encara que només sigui per la continua davallada d'audiència dels mitjans de comunicació públics i del propi consum lineal de ràdio i televisió), <i>cal pensar-s'ho molt abans de gastar-se molts diners en la producció d'un espot polític </i>(que difícilment baixarà dels 50.000€ - 100.000€ com a mínim), <i>que després tindrà un recorregut limitat</i>. De fet, aquest error l'ha comès Adelante Andalucía (la coalició entre Podemos i IU per a aquestes eleccions), amb un <a href="https://www.youtube.com/watch?v=vEKWnaQ3gvs" target="_blank">llarguíssim espot</a>, de producció força cara, i que per format, ni s'ajusta bé a les característiques dels espais gratuïts (quanta més durada, menys passis podrà tenir, és clar), ni molt menys encara de la seva possible inserció en sales de cinema (qui vol, palometes amb la mà, esperar més de 3 minuts més encara per veure la pel·lícula per la qual acaba de pagar una entrada?, a més del cost astronòmic, és clar), i és nefast per a xarxes socials (on sí hi ha tot el camp obert per fer-hi publicitat), per bé que la coalició n'està fent publicitat via anuncis de Facebook des del compte de la coalició (i no de la candidata). De fet, és pitjor encara, perquè aquest espot (què és una adaptació d'una cançó andalusa) té una <a href="https://www.youtube.com/watch?v=NfxUKOy1o5k" target="_blank">versió de 30 segons</a> però no resulta gaire inintel·ligible, sent generosos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQAqdzOxG57uip2-uBtiyCNP4iWBScKet0yEH6vzRpAAUOIH3SR1iZsOP0bDbPKN8QPh9n2jQ5Gc0uU2VZr4dtKtmTYmWPStpOPL-Zkq7ZDE9c-F_g3X4xENCwawHWuEXDcAL9Iu04LTTK/s1600/descarga+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQAqdzOxG57uip2-uBtiyCNP4iWBScKet0yEH6vzRpAAUOIH3SR1iZsOP0bDbPKN8QPh9n2jQ5Gc0uU2VZr4dtKtmTYmWPStpOPL-Zkq7ZDE9c-F_g3X4xENCwawHWuEXDcAL9Iu04LTTK/s1600/descarga+%25281%2529.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inés Arrimadas serà la protagonista de la campanya de Cs a Andalusia.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un error similar ha comès Cs, per bé que el seu <a href="https://www.youtube.com/watch?v=r19ReOaWGpU" target="_blank">espot és d'una producció clarament low cost</a>, i amb una durada inferior, no arribant al minut i mig, i que com Adelante Andalucía, n'està fent publicitat via Facebook, també des del compte del partit, i no del candidat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El plantejament del PP andalús és just el contrari: un espot en forma de <a href="https://www.instagram.com/p/BqPjlb5ADZM/" target="_blank">vídeo-missatge</a> curt, amb un missatge clar i extraordinàriament barat. A més, de ben segur tindrà més versions al llarg de la campanya electoral, en la que és una bona estratègia pel que fa als mitjans tradicionals, i que està publicitant a xarxes, no des del compte del partit, sinó del candidat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVcl8Z_BurPZXM0vZa5oupYfY2TSh_Aboi4mCqZLWCMgvi-vwzElIth5hGRFgPpSm3niz_Z4bf1COBo7YmlG-sY111T_nFOJgmmnY6CuFLzvKYPJ4bAMQviXNhemT649fTqSyYX_sgyiSZ/s1600/susana+diaz.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="741" data-original-width="1600" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVcl8Z_BurPZXM0vZa5oupYfY2TSh_Aboi4mCqZLWCMgvi-vwzElIth5hGRFgPpSm3niz_Z4bf1COBo7YmlG-sY111T_nFOJgmmnY6CuFLzvKYPJ4bAMQviXNhemT649fTqSyYX_sgyiSZ/s320/susana+diaz.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotograma d'un dels espots de Susana Díaz.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Finalment, el PSOE combina el millor de tots els plantejaments. Ja ha llençat fins a 4 espots de campanya, parlant sobre <a href="https://www.youtube.com/watch?v=2-LTcF-XEak" target="_blank">educació</a>, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=8z2NKMWJNS8" target="_blank">salut</a>, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ZC3OhFuwtOY" target="_blank">treball1</a> i <a href="https://www.youtube.com/watch?v=MO_HPfLowsE" target="_blank">treball2</a>, on a més, tots ells estan circulant a xarxes socials via publicitat, tant des del compte del partit com de la pròpia candidata. Tots els espots són de 30 segons, amb una producció molt ben el·laborada però, sobretot, el seu plantejament temàtic permet que els missatges arribin sectorialment als diferents públics mitjançant, és clar, la publicitat a les xarxes socials.</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-36490020869829471132018-10-21T12:31:00.000+02:002018-10-21T12:31:40.019+02:00El futur de l'Aeroport del Prat: ampliació i complementarietat amb l'aeroport de Girona<div style="text-align: justify;">
El model aeroportuari de Catalunya s'enfronta davant dos reptes fonamentals. D'una banda, la revitalització dels aeroports propis de la Generalitat, Lleida i La Seu, i de l'altra, la resposta a la impressionant demanda d'El Prat i les seves diferents vies d'ampliació. Sobre els aeroports <i>secundaris</i> catalans n'he parlat <a href="http://xtomas.blogspot.com/2014/12/el-model-aeroportuari-espanyol-i-iii.html" target="_blank">aquí</a>, entre altres articles, i el futur passa per les polítiques comercials i d'incentius d'implementació empresarial que es poden fer des de Catalunya, ja que tenen autonomia comercial i tarifària de tot tipus. Avui em centraré a la resposta d'AENA al creixement d'El Prat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs2rFFdxcrWHyc4vlEICg-eHNAB945MVGnOn1Iqwc409xYJILypRT91rm8LBJN1dtexBW3qVPHDWlr5902_g_Ha7Bv3xV2eB5_5I-FjYqpRP5IIXFS14_xbdQqIbw_aQOCUs9PwOIIRC0G/s1600/aena.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="594" data-original-width="882" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs2rFFdxcrWHyc4vlEICg-eHNAB945MVGnOn1Iqwc409xYJILypRT91rm8LBJN1dtexBW3qVPHDWlr5902_g_Ha7Bv3xV2eB5_5I-FjYqpRP5IIXFS14_xbdQqIbw_aQOCUs9PwOIIRC0G/s320/aena.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Creixement de passatgers per tipologia al Prat. Font: AENA.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Ja fa quatre anys, el llavors CEO de Vueling, Àlex Cruz, posava una <a href="http://xtomas.blogspot.com/2014/11/laeroport-del-prat-sens-esta-quedant.html" target="_blank">veu d'alarma</a> sobre la necessària ampliació de l'Aeroport del Prat. Alertava del creixement continu tant pel que fa al tràfic de passatgers com, sobretot, d'operacions d'aeronaus per hora. El primer problema caldria afrontar-lo o bé amb la construcció de la nova Terminal T1S, o bé amb una <a href="http://xtomas.blogspot.com/2006/04/aeroport-del-prat-quarta-pista-o.html" target="_blank">millora de les connexions</a> amb Girona i Reus. I pel que fa al segon problema, aquest tenia una molt més difícil solució, ja que a la saturació dels slots (disponibilitat d'enlairaments i aterratges) a les hores punta no se li podia donar resposta sense una reconfiguració de les 3 pistes d'El Prat, o bé sense la construcció d'una 4a pista, a qual problema més complicat des d'un punt de vista mediambiental. Sobre l'ampliació d'El Prat n'he fet un detallat anàlisi <a href="http://xtomas.blogspot.com/2016/01/aeroport-de-barcelona-el-prat-es.html" target="_blank">aquí</a> i <a href="http://xtomas.blogspot.com/2016/01/aeroport-de-barcelona-el-prat-es_25.html" target="_blank">aquí</a>, i a continuació veurem els plans d'AENA al respecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlC7G5qGQnUj2cDOC03sSTuZc83KuFwzNHgA1nILFi50332nuJecM59uwNxNrTJDOupJ32-KhS5tV3b2Lp_UL3vH8Ob10SNn7UkLeUFV9PM5iLFWU0ZTZAvz6cjWDPLGzL8cd_H94iDejA/s1600/aena2.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlC7G5qGQnUj2cDOC03sSTuZc83KuFwzNHgA1nILFi50332nuJecM59uwNxNrTJDOupJ32-KhS5tV3b2Lp_UL3vH8Ob10SNn7UkLeUFV9PM5iLFWU0ZTZAvz6cjWDPLGzL8cd_H94iDejA/s320/aena2.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa de les principals inversions previstes a l'aeroport del Prat.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Fa pocs dies AENA presentava el seu <a href="http://www.aena.es/csee/Satellite?blobcol=urldata&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=3000007914795&ssbinary=true" target="_blank">pla estratègic 2018-2021</a>, que bàsicament busca optimitzar la seva rendibilitat per tal d'afrontar en termes de costos i d'inversions, la previsió d'increment de passatgers (el doble) a nivell mundial fins al 2036, especialment pel que fa a les destinacions internacionals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Concretament pel que fa al Prat, AENA planteja en l'escenari 2017-2026 unes inversions conjuntes de fins a 1.264 milions d'euros, destinades a la remodelació del dic sud de la T1 (<a href="https://www.europapress.es/economia/noticia-aena-adjudica-sacyr-obras-modernizacion-dique-sur-t1-prat-283-millones-20180730180210.html" target="_blank">ja adjudicades</a>), la nova terminal T1S (satèl·lit) i la corresponent nova plataforma per a l'estacionament de les aeronaus i, aquí la novetat, el desenvolupament complementari de l'aeroport de Girona. Anem a pams:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHzZZurhA0TH8vOcI6ODZy3xxiwt2Z_XTlpTInH2WKt_FG_uXuXtNERgEN9vL4EfCupcUXT0lULBgg0eIjSn0mL5PVH5LPzfgKCWx0Q6wRDo9o_Vc7yGRqMPl7RJ-Fa7lu4u2Dj-U6G9VZ/s1600/aena3.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="785" data-original-width="1600" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHzZZurhA0TH8vOcI6ODZy3xxiwt2Z_XTlpTInH2WKt_FG_uXuXtNERgEN9vL4EfCupcUXT0lULBgg0eIjSn0mL5PVH5LPzfgKCWx0Q6wRDo9o_Vc7yGRqMPl7RJ-Fa7lu4u2Dj-U6G9VZ/s320/aena3.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquema de les obres de remodelació del dic sud de la T1.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La remodelació del dic sud de la T1 <a href="http://www.aena.es/es/corporativa/aena-moderniza-dique-sur-t1-aeropuerto-barcelona-el-prat---con-inversion-superior-282-millones-euros.html?p=1237548067436" target="_blank">té com a objectiu</a> adaptar (o transformar) part de l'actual Terminal 1 que ara es destina a vols nacionals o Schengen, per tal que puguin acollir vols internacionals, amb una separació específica del flux de viatgers, els controls de passaports necessaris, i amb més portes d'embarcament amb <i>finger</i> fent les operacions de càrrega i descàrrega de passatgers el més ràpides (element clau per a la rendibilitat d'aquests vols) i còmodes possible. Es tracta doncs d'<i>adaptar una major part de la T1 als vols internacionals de la que es va preveure en el disseny inicial de la terminal</i>, en conseqüència amb l'increment espectacular dels passatgers internacionals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La nova terminal satèl·lit, que es situarà davant de la <i>punta d'espasa</i> de la T1 i que quedarà connectada amb un tren autònom, com succeeix entre la T4 i la T4S de Barajas, és la joia de la corona de l'aeroport barceloní. Una terminal amb capacitat per a 15 milions de passatgers / any (elevant la capacitat global de l'aeroport dels 55 actuals als 70 milions), amb 16 portes d'embarcament (totes elles amb finger), destinades als vols internacionals i intercontinentals, d'una manera similar a la T4S de Madrid (<i>són els vols intercontinentals on el passatger arriba abans i s'hi està més estona a l'aeroport i per tant, se'l pot enviar a un terminal més llunyana, que alhora millorarà la operativa de les aeronaus més voluminoses i guanyant així rendibilitat</i>).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Derivada d'aquesta nova terminal hi ha dues inversions complementàries: la connexió (soterrada, és clar), entre la T1 i la T1S, mitjançant un tren autònom, i la creació d'una nova plataforma per a l'estacionament i la operativa de les aeronaus a la nova T1S.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dues actuacions complementàries finals són el nou edifici d'aparcament per a vehicles a la T1S (es busca així reordenar i optimitzar la demanda d'aparcament per a les places propietat d'AENA (ara atomitzat en moltes companyies low-cost que operen fora aeroport), i el nou <a href="https://www.elmundo.es/cataluna/2018/03/07/5a9fc92cca474163648b46ad.html" target="_blank">desenvolupament urbanístic</a> (sobretot comercial i hoteler) dels terrenys d'AENA al voltant de l'aeroport als quals encara se'ls hi pot donar ús en funció a la seva categoria urbanística... o el què és el mateix, treure la màxima rendibilitat possible al sòl encara disponible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgQzEfqbSD3JSpIwNJBi6XqKbOszlpqPSYukGcEO8mcDSneg8BBuQzXsFpLFIQhEPHxHTuliaXf_qIqDZm0ci0ZFf-yzdK1v2fdCAu2ln2lZX1NL3mgENJGpTBWBaAvF2Mn2cT-QkHn6oj/s1600/aena4.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="872" data-original-width="1600" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgQzEfqbSD3JSpIwNJBi6XqKbOszlpqPSYukGcEO8mcDSneg8BBuQzXsFpLFIQhEPHxHTuliaXf_qIqDZm0ci0ZFf-yzdK1v2fdCAu2ln2lZX1NL3mgENJGpTBWBaAvF2Mn2cT-QkHn6oj/s320/aena4.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa de les inversions previstes a l'aeroport de Girona.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I finalment, la gran novetat: l'aposta per a la complementarietat d'el Prat amb l'aeroport de Girona. Fins al punt que <i>les inversions planificades a Girona s'adjunten al <a href="http://www.aena.es/csee/Satellite?blobcol=urldata&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=3000006873020&ssbinary=true" target="_blank">propi pla estratègic d'El Prat</a></i>, com hem vist. Es tracta aquí de l'ampliació de l'actual terminal de passatgers (amb una capacitat teòrica d'uns 20 milions de passatgers / any, si bé només n'han arribat a circular uns 5 milions en el seu millor any), la conseqüent ampliació de la plataforma d'estacionament i d'operacions de les aeronaus i, el més important, la creació d'una estació senzilla (baixador) a la línia d'Alta Velocitat, ubicada a 500 metres de l'aeroport, i que aquesta mateixa setmana el nou govern del PSOE <a href="https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/10/20/govern-del-psoe-aposta-pel/941304.html" target="_blank">refermava el seu compromís</a>, on a més, ja hi ha un <a href="http://cadenaser.com/emisora/2017/04/11/radio_girona/1491889936_678765.html" target="_blank">PAET</a> (una estació tècnica per al desviament de trens d'alta velocitat), o el què és el mateix, només caldria d'una inversió mínima.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot això, és clar, al mateix temps que segueixen les obres de l'estació d'Alta Velocitat al Prat, i de l'arribada de rodalies fins a la T1, línia que el govern vol adjudicar a FGC i que es planteja un sistema com el frustrat a la <a href="https://www.metromadrid.es/es/viaja_en_metro/red_de_metro/lineas_y_horarios/linea08.html" target="_blank">L8 de Madrid</a>, on es pugui facturar l'equipatge directament a l'estació d'origen (Sants o Passeig de Gràcia). Aquí resulta paradoxal que el TGV arribarà directament a l'aeroport de Girona (on el traçat passa pel costat de l'aeroport) i no pas a l'aeroport del Prat, on hi haurà un <a href="http://www.ccma.cat/324/el-govern-central-decideix-que-el-tgv-no-arribi-directament-a-laeroport-del-prat/noticia/21421/" target="_blank">ramal d'ample internacional</a> des de la nova estació d'El Prat de Llobregat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que es tracta, en definitiva, és fer front a la necessitat de que grans infraestructures aeroportuàries tinguin un aeroport ben connectat <i>on desviar fàcilment els vols</i> en cas de problemes meteorològics, tècnics o de tot tipus (que fins ara també es desviaven a Reus) (1), de donar espai al <i>creixement dels vols Schengen de low cost punt a punt sense connexió amb altres vols</i> un cop la T2 s'apropi al seu límit de creixement (de companyies com Ryanair o Easyjet, per exemple) (2), i disposar d'una <i>virtual</i> 4a pista davant els problemes de saturació en determinades hores del dia (especialment entre 6 i 8 del matí) (3), per bé, és clar, que no tots els vols són tècnica i logísticament desviables a qualsevol aeroport, és clar.</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-16174205647669225852018-10-14T19:31:00.000+02:002018-10-14T19:39:30.639+02:00Com els governs espanyol i català han comunicat els seus primers 100 dies de govern? Anàlisi comparatiu. (I)<div style="text-align: justify;">
El govern català del president Quim Torra i del president espanyol Pedro Sánchez sembla que corren una mena de sort o destí paral·lel (segurament no desitjat). Al fet dels evidents vasos comunicants (i d'estabilitat) entre la política catalana i espanyola, se li afegeix el fet de que tots dos van començar el seu camí en dates molt pròximes. Així doncs, l'1 de juny d'enguany es culminava amb èxit la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Moci%C3%B3n_de_censura_contra_Mariano_Rajoy_de_2018" target="_blank">primera moció de censura</a> de la història espanyola post-transició. I un dia després, el consellers del govern català <a href="http://www.ccma.cat/324/pren-possessio-el-nou-govern-de-quim-torra/noticia/2859115/" target="_blank">prenien possessió</a> després de l'atzucac de no poder nomenar als consellers a l'exili i empresonats. En els propers articles, més enllà de les moltes diferències que fan no comparables La Moncloa amb el Palau de la Generalitat, ens fixarem amb com tots dos governs van assumir comunicativament la "fita" dels seus primers 100 dies d'executiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQ11pR0LFr7UPSJR3288NANeLWNmTJ0HGkBqEKwEso6QUjrVjHpwzUtGzH933_7ZFlGskq7ZSSayMN-fOTygcU6jtSW4xHrlKFUvvfVezRvdaRiTpZ5iHxl-rTYmwBJutS8momChp0F_o/s1600/1536410019_143263_1536411079_noticia_fotograma.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="980" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQ11pR0LFr7UPSJR3288NANeLWNmTJ0HGkBqEKwEso6QUjrVjHpwzUtGzH933_7ZFlGskq7ZSSayMN-fOTygcU6jtSW4xHrlKFUvvfVezRvdaRiTpZ5iHxl-rTYmwBJutS8momChp0F_o/s320/1536410019_143263_1536411079_noticia_fotograma.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotograma del vídeo-missatge de Pedro Sánchez.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El passat 8 de setembre, Pedro Sánchez publicava al seu compte de <a href="https://twitter.com/sanchezcastejon/status/1038377923374456832?lang=ca" target="_blank">Twitter</a> i de <a href="https://www.facebook.com/pedro.sanchezperezcastejon/videos/298359187623057/" target="_blank">Facebook</a> un vídeo en primera persona, en una posada informal des del seu despatx de La Moncloa, un primer balanç dels seus 100 primers dies. Un vídeo que per cert, no va publicar a Instagram (degut a la durada del vídeo, superior als 60 segons màxim que permet aquesta xarxa social, tot i que ho hauria pogut esquivar via el seu compte de InstagramTV... però tot fa pensar que no disposaven del vídeo en format vertical tal i com exigeix aquesta xarxa), ni a <a href="https://www.youtube.com/channel/UCEIZTJkquMgOB-LfUb2LfEw" target="_blank">Youtube</a> (canal que s'ha quedat stand-by després de les eleccions) ni a <a href="https://www.linkedin.com/in/pedrosanchezcastejon/" target="_blank">LinkedIn</a> (on la seva presència podria millorar passant a ser un compte corporatiu, i no pas un perfil). Un vídeo que, per cert, a Twitter només va comptar amb 2.316 retuits i a Facebook 1.376 comparticions. Aposto a que això és degut a que la maquinària de ciber-activisme del PSOE no està (o estava) del tot afinada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqb46_EDe0c3U7Uwiu0llopbx0WnZYqbjKtNeo7_omWUp3fO_ZKXjias1RxavfCOY-jMpWHDNzaPj3VNd4-_LFoVGKIsbKCP-AiDBw4fkjpxwMgBhCo3igXDKFazyOUDVJQ5y0L1KXAk-V/s1600/empresarios-intelectuales-y-ministros-en-el-acto-de-pedro-sanchez+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="752" data-original-width="1338" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqb46_EDe0c3U7Uwiu0llopbx0WnZYqbjKtNeo7_omWUp3fO_ZKXjias1RxavfCOY-jMpWHDNzaPj3VNd4-_LFoVGKIsbKCP-AiDBw4fkjpxwMgBhCo3igXDKFazyOUDVJQ5y0L1KXAk-V/s320/empresarios-intelectuales-y-ministros-en-el-acto-de-pedro-sanchez+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un a un els convidats van desfilar pel photocall que dóna accés a l'auditori.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
9 dies després, el 17 de setembre, el president espanyol (i assumint les despeses La Moncloa), convocaria a tota la <i>societat civil</i> madrilenya en un acte a la Casa América de Madrid, on hi assistirien, a banda del seu govern en ple, empresaris (Ibex35 inclòs), líders sindicals, intel·lectuals, directors de diari i líders d'opinió, i fins i tot influencers. L'acte comptaria amb 3 parts: una benvinguda als convidats als jardins de la Casa América, amb photocall inclòs, la conferència en sí, relativament breu (35 minuts), del president espanyol (<a href="http://www.lamoncloa.gob.es/multimedia/videos/presidente/Paginas/2018/170918sanchezavanzamos.aspx" target="_blank">podeu veure aquí el vídeo</a>), i un cocktail posterior per als convidats, aquest sí, tancat als mitjans de comunicació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7YB9xfC2bUYqb-tXEm4aAJnfDipJF3_MZLB0jtr_2jII-zBizUrEeVzh6kf_USteo6N0K2wm4hhv_dKrvKIzgWrsNQtEY_O7j6zATP_l2g57lqmRvGXIHhH532f_rHfTPhuGyMrW0gEEO/s1600/20180917-636727843731312970_20180917123543182-kUHE--656x437%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="437" data-original-width="656" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7YB9xfC2bUYqb-tXEm4aAJnfDipJF3_MZLB0jtr_2jII-zBizUrEeVzh6kf_USteo6N0K2wm4hhv_dKrvKIzgWrsNQtEY_O7j6zATP_l2g57lqmRvGXIHhH532f_rHfTPhuGyMrW0gEEO/s320/20180917-636727843731312970_20180917123543182-kUHE--656x437%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotos com aquesta serien impossibles sense la distribució pensada aquí.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En total doncs, 90 minuts aprofitats en global de la millor manera possible. Primerament perquè l'acte estava dissenyat de tal manera que <i>abans d'accedir a l'auditori en sí </i>(amb una capacitat de <a href="http://www.casamerica.es/alquiler-de-espacios" target="_blank">330 butaques</a>, o el què és el mateix, molt fàcil d'omplir amb un públic selecte que no es pot negar a una invitació de Protocol de La Moncloa), <i>calia desfilar pels jardins, on s'havia situat el photocall amb la marca "avanzamos" i el logotip de l'acte</i> i on, és clar, s'hi amuntegaven a les escales els reporters gràfics i les unitats de directe (o stand-up) de les televisions. Això és especialment útil, no només per donar-li un caire més distès a una conferència política, sinó i sobretot, per tal que tots els convidats hagin de ser fotografiats pels reporters gràfics abans d'entrar a l'acte. I és que... <i>quin sentit té convidar a una personalitat a l'acte sinó li pots "obligar" a fer-se una fotografia a l'acte, i més encara, amb el logotip i eslògan que tu has dissenyat per a aquell esdeveniment?</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDPCqhwpWDlFchQ9Uxc53NjPdr80Vp-9ZiBzat2XO7Pcr0zaquGZqdSMs52sGd7laL9QgjUCMqkioFCl4io5Gns-IuGpmiPx45xWyojYvjoWO-s7eWCPKUpT8qvJTQs4clf6qdqz0PQDO6/s1600/Pedro_Sanchez-Cultura-Operacion_Triunfo-Cine-Teatro-Cultura_338728754_97533667_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDPCqhwpWDlFchQ9Uxc53NjPdr80Vp-9ZiBzat2XO7Pcr0zaquGZqdSMs52sGd7laL9QgjUCMqkioFCl4io5Gns-IuGpmiPx45xWyojYvjoWO-s7eWCPKUpT8qvJTQs4clf6qdqz0PQDO6/s320/Pedro_Sanchez-Cultura-Operacion_Triunfo-Cine-Teatro-Cultura_338728754_97533667_1024x576.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La foto més important de l'acte en termes de comunicació política.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Entre els convidats, la llista semblaria potent però només previsible sinó féssim menció a la presència de "Los Javis", sens dubte els creatius, productors i empresaris del món del cinema de moda a Madrid i a tota Espanya. Tant és així que <i>aquesta foto, la del president espanyol amb la parella de moda, va ser una de les més importants </i>(sinó la més important) <i>mediàticament d'aquell dia</i>. Tot un gest per al votant cosmopolita, consumidor de Netflix, jove, i LGTBI.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-5eaDBsdMt9ZK40ag98Cn1mY0EVHyKgk1r_6-FTk5md289VDXsYpGTNFv3BmaGSOQpCs1AyGJzZCFsiD5uJs82IpsCIoZgZZa9-D07wjbmmegZm4h7fjp7ZU6erL3-knzx8V_Q3f2p1qZ/s1600/Pedro_Sanchez-Felipe_Gonzalez-Famosos_338728103_97515315_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-5eaDBsdMt9ZK40ag98Cn1mY0EVHyKgk1r_6-FTk5md289VDXsYpGTNFv3BmaGSOQpCs1AyGJzZCFsiD5uJs82IpsCIoZgZZa9-D07wjbmmegZm4h7fjp7ZU6erL3-knzx8V_Q3f2p1qZ/s320/Pedro_Sanchez-Felipe_Gonzalez-Famosos_338728103_97515315_1024x576.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tota l'escenografia es va dissenyar específicament per a l'acte.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En segon lloc, l'acte va ser doblement aprofitat perquè <i>la conferència, breu, no va servir només de balanç dels primers 100 dies de l'agitat govern socialista, sinó també per llançar una mesura sobre els quals tots els demés s'hi haurien de pronunciar</i>: la <a href="https://elpais.com/politica/2018/09/17/actualidad/1537171600_616926.html" target="_blank">supressió (parcial) dels aforaments</a> a l'Estat Espanyol. <i>O el què és el mateix, marcar l'agenda mediàtica i política de les següents jornades</i>. A més, l'acte comptava amb <i>una escenografia feta a mida aprofitant l'enquadrament de càmera, però no només del pla principal</i> (el directe), <i>sinó també </i></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2FmNlYNsgiqNpUVBPNlFx8fV6rDXFnB-X6xob4NCwgZrzim7KEuO9lYo66xOQ88vbmAtiiLg8Ygga4WA-E1QAXi5ndP2xV3H6gTmGC7KUnjbp82EbiiRLRXgVXji7iMQXuH_y8yv-f4S6/s1600/fotonoticia_20180917132339_640.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><i><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="640" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2FmNlYNsgiqNpUVBPNlFx8fV6rDXFnB-X6xob4NCwgZrzim7KEuO9lYo66xOQ88vbmAtiiLg8Ygga4WA-E1QAXi5ndP2xV3H6gTmGC7KUnjbp82EbiiRLRXgVXji7iMQXuH_y8yv-f4S6/s320/fotonoticia_20180917132339_640.jpg" width="320" /></i></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Tota l'escenografia es va dissenyar per a les càmeres.</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<i>dels secundaris a esquerra i a dreta</i>. És a dir, no només es va dissenyar una escenografia específica per a aquell esdeveniment (1), sinó que a més, aquesta <i>va estar molt més pensada per a les càmeres de fotos i sobretot de televisió, que no pas dels assistents que van omplir l'acte </i>(2)<i>. Un gest tant obvi com sovint passat per alt</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I finalment, i com a gest d'agraïment a l'assistència i, en conseqüència, suport encara que sigui implícit i no volgut, al president, els assistents van poder fer networking entre sí, fotos incloses amb el president Pedro Sánchez, és clar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9qgAabb91pxWcBKxvSaL32GcSWutxXnp8_Wh88kCSGdBUlFvk9MLyOpTT8w5s7k5UmrvadwGTaBTogJt_vn4kpQpM-bkCXfzV4h88TxqRLNlRt-YCj0oPu1M92lODf2bpW-XljDqd3fBu/s1600/170918Presi_avanzamos01+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="579" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9qgAabb91pxWcBKxvSaL32GcSWutxXnp8_Wh88kCSGdBUlFvk9MLyOpTT8w5s7k5UmrvadwGTaBTogJt_vn4kpQpM-bkCXfzV4h88TxqRLNlRt-YCj0oPu1M92lODf2bpW-XljDqd3fBu/s320/170918Presi_avanzamos01+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de l'auditori de la Casa América.</td></tr>
</tbody></table>
En definitva doncs, els estrategues de la moncloa van convertir una fita més o menys ordinària, els 100 dies, en un esdeveniment on, si bé la excusa eren els 100 dies de govern socialista, aquest va anar molt més enllà, al treure-li to tel suc mediàtic, comunicatiu i de relacions públiques possible.</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-55211994714795425092018-09-10T14:19:00.000+02:002018-09-10T14:24:17.923+02:00Com treure-li tot el suc a Instagram per guanyar les eleccions?<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOKwCf7ybbYofk-cBtakq2y-VbhCsAqw5Xn9JxYtJDqeHl0p9WfMIxfnG3Ztii87sHvv9GuxRUmG2DVd5T6I2GwAPqWtkLZ6p9fhnUgUR45dc1ae9-NW-eEpkjSWhA_zWBX2R1n4yxUTsz/s1600/Instagram-vs-Twitter-Followers.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="606" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOKwCf7ybbYofk-cBtakq2y-VbhCsAqw5Xn9JxYtJDqeHl0p9WfMIxfnG3Ztii87sHvv9GuxRUmG2DVd5T6I2GwAPqWtkLZ6p9fhnUgUR45dc1ae9-NW-eEpkjSWhA_zWBX2R1n4yxUTsz/s320/Instagram-vs-Twitter-Followers.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Incomprensiblement encara hi ha candidats i institucions que ignoren Instagram.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Encara avui, quan parlem de xarxes socials i política, molts pensen bàsicament en (quant no, només) Twitter. Una concepció que suposa un doble error. En primer lloc per la pròpia audiència de <i>Twitter, que si bé compta amb una gran popularitat, ha quedat desbancada com a 4a xarxa social en número d'usuaris a Catalunya, per sota de Whatsapp, Facebook i Instagram</i> (<a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/07/a-barcelona-internet-i-el-mobil-ja-han.html" target="_blank">per aquest ordre</a>). I en segon lloc perquè <i>si la comunicació política del segle XXI es basa en les emocions (imatges i vídeos) i en la micro-segmentació dels mercats electorals... Twitter és, de molt llarg, la pitjor xarxa en tots dos aspectes</i>. Més encara, la xarxa social <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Twitter" target="_blank">creada al 2006</a>, compta amb una amplíssima popularitat entre el món dels periodistes i dels mitjans de comunicació, sí, però a nivell d'usuaris <i>és una xarxa social fonamentalment de gent ja pre-polititzada i on, per tant, hi ha poc marge per a la persuasió</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al mateix temps Instagram ha experimentat un autèntic boom en els darrers anys, fins al punt de superar àmpliament a la <i>teòricament totpoderosa</i> Twitter. Aquesta xarxa, <i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Instagram#History" target="_blank">creada</a></i> en un garatge al 2010, combina com cap altra els dos factors vitals de la comunicació política de la nostra era: emocions (via fotos i vídeos) i micro-segmentació, especialment arran de la compra per part de Facebook al 2011. És per això que avui em vull aturar en 3 exemples de bon ús d'aquesta xarxa social des d'una perspectiva política i electoral.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3MMuQ0GSGNjAZWPdqkiUeRa2GS8QMiNgzZWBJG-ywMcPR_gACYt6WIwO9ZQszrD4fTcnL8SVmBhgUzNtaJHPtHDA5EjAc-jhe6QbeoYIIM94pdBTTunZmbcso0uZFWQ2MlyhsAdF4U-il/s1600/images+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3MMuQ0GSGNjAZWPdqkiUeRa2GS8QMiNgzZWBJG-ywMcPR_gACYt6WIwO9ZQszrD4fTcnL8SVmBhgUzNtaJHPtHDA5EjAc-jhe6QbeoYIIM94pdBTTunZmbcso0uZFWQ2MlyhsAdF4U-il/s1600/images+%25282%2529.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El portaveu del PP a Madrid fa un ús brillant d'Instagram.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Comencem pel més llunyà a casa nostra. <a href="https://www.instagram.com/martinez_almeida_/" target="_blank">José Luis Martínez Almeida</a> esdevingué el portaveu del PP a l'Ajuntament de Madrid quan Esperanza Aguirre va dimitir dels seus càrrecs. De sobte un absolut desconegut per a l'opinió pública (també madrilenya) passava a liderar el primer grup de l'Ajuntament, i havia de lluitar contra la mediàticament totpoderosa Manuela Carmena. I per si tot això fos poc, fer-ho sabent que molt probablement no serà el candidat del PP a Madrid al 2019. Un panorama no gaire encoratjador, sens dubte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpxgYxvGyLSs94uPBpLS4TDS9B57xj5xjNlS6pyL7BaMImcTnzxTq37ftA2MZ2bSRM2V4BPDfEMrxx7qaIujAIZ77O-wfa5T0y4GTfzy9sdQJMaDQc-aSSY9OdVjxZVD3PjonnA6IP9Un3/s1600/hqdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpxgYxvGyLSs94uPBpLS4TDS9B57xj5xjNlS6pyL7BaMImcTnzxTq37ftA2MZ2bSRM2V4BPDfEMrxx7qaIujAIZ77O-wfa5T0y4GTfzy9sdQJMaDQc-aSSY9OdVjxZVD3PjonnA6IP9Un3/s320/hqdefault.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enregistrar vídeos en un despatx és senzill i només requereix d'un smartphone.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I com començar amb tot aquest panorama? De la manera més sincera, humil i senzilla possible: presentant-se mitjançant un <a href="https://www.youtube.com/watch?v=HY-HL9YJIc4" target="_blank">vídeo blog</a> (tant a Instagram com a Youtube) i reconeixent en el seus vídeos que "<i>seguramente la mayoría no me conocéis".</i> Des de llavors ha utilitzat aquest format de vídeos senzills, curts i directes per fer arribar la seva acció política. A més, la majoria d'ells estan fets des del seu despatx, fet que aporta dues avantatges: facilita la gravació del vídeo des d'un senzill smartphone i sobretot la captació del so, i transmet una imatge de feina i lideratge que de ben segur li són útils a un polític desconegut com ell. És així com aprofita aquesta xarxa per <a href="https://www.instagram.com/p/BnV-yoAHQ_-/?taken-by=martinez_almeida_" target="_blank">comentar l'actualitat política</a> de Madrid. Una fórmula senzilla i útil. A més, des de l'aparició fa pocs mesos de la possibilitat de classificar les <i>stories</i> d'Instagram, el líder popular ha utilitzat a fons aquesta opció, fent també que no es "perdin" en el temps les publicacions en aquest format.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Només hi ha però un petit gran "però". I és que si bé el candidat li treu molt bé el suc a Instagram... no arriba als 1.500 seguidors (en una ciutat de 3,1 milions d'habitants)... una xifra més que ridícula, sobretot tenint en compte els enormes pressupostos amb que compten els grups municipals a les ciutats més grans i, per tant, la possibilitat de fer publicitat de les seves publicacions i del seu perfil. Però per si algú cregués que el PP no fa publicitat d'un líder al qual no sap si l'hauran de votar o no... el partit tampoc compta amb un compte propi (PP a Madrid ciutat) on, aquí sí, fer una campanya publicitària (i repicar els continguts del seu fins ara líder) tant incisiva com ho és el seu portaveu... entre els poquíssims seguidors que té.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També potser per això no ha adaptat el seu compte d'Instagram personal a Instagram Business, una funció que, a banda d'oferir opcions de contacte amb el candidat (telèfon, e-mail i direcció física), permet obtenir estadístiques de visualitzacions i interacció amb els continguts.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgGdXaNaLs4yt753Yi5ZK9etE31KEmWzbY1kR996B5SwtH5E0qP3FFWy_YZJXCvoWgvU6LqCkf029WZ01nCSRguO__4Shd3lauqLnNqpemJ378xlBeAUYpb3N3R5mUEsNlEE_03BwA_TKE/s1600/WhatsApp+Image+2018-09-10+at+12.58.52.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="576" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgGdXaNaLs4yt753Yi5ZK9etE31KEmWzbY1kR996B5SwtH5E0qP3FFWy_YZJXCvoWgvU6LqCkf029WZ01nCSRguO__4Shd3lauqLnNqpemJ378xlBeAUYpb3N3R5mUEsNlEE_03BwA_TKE/s320/WhatsApp+Image+2018-09-10+at+12.58.52.jpeg" width="180" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exemple de story de Ximo Puig.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Segon exemple: <a href="https://www.instagram.com/ximopuigferrer/" target="_blank">Ximo Puig</a>. En vàries ocasions (<a href="http://xtomas.blogspot.com/2016/01/com-comunicar-una-mesura-estrategica.html" target="_blank">aquí</a> i <a href="http://xtomas.blogspot.com/2018/08/lestrategia-de-comunicacio-del.html" target="_blank">aquí</a>) he parlat de l'estratègia de comunicació del govern i del president valencià. I pel que fa al seu compte d'Instagram, el destacat en el seu cas són, sens dubte, les <i>stories</i>, que si bé tenen una audiència encara inferior a la dels posts (<a href="https://www.facebook.com/xtomasbl/photos/a.1666649383426998/1783736985051570/?type=3&theater" target="_blank">gràfic</a>), estan creixent espectacularment i convé tenir-ho en compte. En el cas de Puig, ho utilitza per publicar dos tipus de continguts molt poc explorats en les xarxes socials dels líders polítics. Em refereixo a la seva agenda pública i, sobretot, als reculls de premsa de l'obra de govern, en aquest cas del País Valencià.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta idea, la de vendre l'obra de govern mitjançant un peculiar "recull de premsa" en format de foto-composició a Instagram, té un efecte que no se'ns pot passar per alt: <i>quan és un mitjà de comunicació </i>(i més si és un mitjà reconegut)<i> el qui explica la nostra obra de govern, resulta molt més creïble que no pas si l'explicació la fem nosaltres mateixos</i>. Brillant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_JS5JqY3-YV9TScJo3dusgvZMvThaKBD0RR7haRWb4B2YuvDZRgEhx9UDeZqxYRtKR47mSVfqJlCUZUtbV8kWPIz1MV_-j3eMYL3p_nAp09lJEDzJxAXW6CtGiLEKCp7UfQqnnrdmsaOm/s1600/WhatsApp+Image+2018-08-01+at+11.47.11.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="576" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_JS5JqY3-YV9TScJo3dusgvZMvThaKBD0RR7haRWb4B2YuvDZRgEhx9UDeZqxYRtKR47mSVfqJlCUZUtbV8kWPIz1MV_-j3eMYL3p_nAp09lJEDzJxAXW6CtGiLEKCp7UfQqnnrdmsaOm/s320/WhatsApp+Image+2018-08-01+at+11.47.11.jpeg" width="180" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
D'altra banda però, <i>no està clar quin és el rèdit de publicar diàriament l'agenda pública d'un líder polític a les xarxes socials </i>(i menys encara si per fer-ho hem de fer un encàrrec a un dissenyador per tal de que quedi <i>bonic</i> amb el conseqüent ús de recursos), però dit això, les històries d'Instagram són un lloc ideal on posar aquest contingut, atès que els espectadors ho consumeixen a l'instant i la publicació caduca al cap de 24h (què és la idea). I al inrevés, <i>té poc sentit publicar la nostra agenda pública d'un dia en formats que no garanteixen el consum ràpid i caducitat en poques hores, com ara les publicacions tradicionals a instagram, o els posts al Facebook</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En la banda negativa del compte del president de la Generalitat Valenciana hi destaca el fet de que tampoc utilitza la publicitat (quan de fet ell sí serà el candidat d'unes eleccions que poden tenir lloc al maig del 2019 sinó abans) (1), només segueix a 110 altres comptes d'Instagram (2), i no utilitza les eines de classificació que permet Instagram per a les stories... on podria ordenar les seves publicacions efímeres per àrees sectorials o per territoris, per exemple (3).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXQh1rTHYCi-DOFSY75I8t_2WbU6Q89HdULAhTFuRWgR1_8YFcZYElNKdBPKzCSv41ryv-arbYltvRp_C-ldHkc15jzNoi36cFsTJinVkDQXE-NAAzHhqL7b26g7PpUwwntz5DpJecc7tI/s1600/WhatsApp+Image+2018-09-10+at+13.54.33.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="715" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXQh1rTHYCi-DOFSY75I8t_2WbU6Q89HdULAhTFuRWgR1_8YFcZYElNKdBPKzCSv41ryv-arbYltvRp_C-ldHkc15jzNoi36cFsTJinVkDQXE-NAAzHhqL7b26g7PpUwwntz5DpJecc7tI/s320/WhatsApp+Image+2018-09-10+at+13.54.33.jpeg" width="223" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'alcalde d'Igualada s'està aficionant a fer paelles.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Tercer i darrer exemple: <a href="https://www.instagram.com/p/BndzYaPF8ck/?taken-by=marc_castellsb" target="_blank">La paella</a> de l'alcalde d'Igualada i president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells. Molts clients que són líders polítics i candidats em pregunten què poden fer per créixer en seguidors a Instagram, i aquí la resposta és ben senzilla: p<i>osar-hi continguts on apareguem nosaltres </i>(un post on apareixem nosaltres, sobretot si és en primer pla i acompanyats, sempre tindrà més m'agrada que una publicació d'un paisatge o d'una infraestructura, etc) (1), <i>i aprofitem aquesta xarxa per posar-hi continguts personals</i> (2). A banda, és clar, de les estratègies de viralització que passen perquè nosaltres seguim a tots els comptes rellevants del nostre mercat electoral (1), geo-posicionem sempre les publicacions (2), i fem un ús (moderat) dels hastags (3), entre altres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més de l'exemple de la paella de l'alcalde d'Igualada, podem trobar altres exemples de líders polítics i candidats que han sabut aprofitar aquesta xarxa per apropar-se als seus electors mitjançant la publicació de continguts personals (és el cas del <a href="https://www.instagram.com/didacnadal/" target="_blank">Dídac Nadal</a>, candidat a l'alcaldia de Tarragona pel PDeCAT, on publica multitud de fotografies seves fent esport, en el que sembla més l'Instagram d'un IronMan que no pas el d'un candidat... una estratègia intel·ligent i que encaixa amb el seu perfil), o combinant totes dues estratègies: continguts personals + fotografies pròpies, com ara el cas de <a href="https://www.instagram.com/meritxellroige/" target="_blank">Meritxell Roigé</a>, alcaldessa de Tortosa i candidata a la re-elecció, qui fa un dels usos més complets i equilibrats d'aquesta xarxa social: obra de govern, política i activitat d'alcaldessa (1), fotografies on apareix preferentment acompanyada de veïns (2), i continguts personals i familiars, especialment amb la seva filla (3).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum doncs, Instagram no només ha desbancat a Twitter pel que fa a número d'usuaris (particularment a Catalunya), sinó que és l'eina idònia per treballar dos dels vectors que requereix la comunicació política i electoral de la nostra era: emocions i micro-segmentació.</div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1948997379215109220.post-6715583894699337442018-09-05T12:14:00.001+02:002018-09-05T12:14:59.515+02:00Conferències d'inici de curs polític... una guia pràctica.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmYL3ZeBMHjrS6rFT7qO1c63uE7MKXtd_-SCT38iWVImvaNdwe-sBHP1mUbjub4d5jeZIx7hXE_Jo-2X0oovVM4YobuYvXt-adc-a0fyFZT4MLUPjgr50FKo4ZaoMR_kx3GvOjEfscsW24/s1600/V20180129MC-3031-1-820x547.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="547" data-original-width="820" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmYL3ZeBMHjrS6rFT7qO1c63uE7MKXtd_-SCT38iWVImvaNdwe-sBHP1mUbjub4d5jeZIx7hXE_Jo-2X0oovVM4YobuYvXt-adc-a0fyFZT4MLUPjgr50FKo4ZaoMR_kx3GvOjEfscsW24/s320/V20180129MC-3031-1-820x547.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primer State of the Union de Donald Trump. 2018.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Amb la fi de les vacances d'estiu i l'inici del curs polític, o fins i tot en alguns casos amb l'inici d'any, un dels fets tradicionals més habituals és el de la realització de conferències, discursos o debats que serveixen per encetar (i a vegades marcar) l'inici d'aquell curs polític, o d'aquell any natural. Ben coneguts són els exemples del <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/State_of_the_Union" target="_blank">discurs de l'estat de la unió</a> als EEUU (que es remonta al president Wilson al 1913), o a Catalunya el Debat de Política General (que també sol fer-se a més o menys a l'inici del curs polític). A nivell municipal, també hi ha alcaldes que fan el seu discurs sobre l'"estat de la ciutat", en una adaptació d'aquests discursos a escala local. Però per a què serveixen aquests discursos? quina utilitat tenen? Són útils també a nivell local? De tot això en parlarem aquí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0sDYWpDrA3dpAYhdB-sPxksSWtxqYZLWGtOYP6-j0TPo8hGDx9E89TcwzNGn2Z4npyCzKdhClMs-J3h65gFmRcdadz8eClh-hqcEXueJVS3P38NGNWATCo2l5anS72dhCvk1J90BU6NXX/s1600/L_5b150fabf0916_Ada_Colau_enero_2018.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0sDYWpDrA3dpAYhdB-sPxksSWtxqYZLWGtOYP6-j0TPo8hGDx9E89TcwzNGn2Z4npyCzKdhClMs-J3h65gFmRcdadz8eClh-hqcEXueJVS3P38NGNWATCo2l5anS72dhCvk1J90BU6NXX/s320/L_5b150fabf0916_Ada_Colau_enero_2018.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Barcelona, la conferència està pensada només per als mitjans.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La primera consideració que hem de fer aquí és que <i>aquests discursos estan més pensats</i> (o tenen un format més idoni)<i> per als governants d'una determinada administració que no pas per als líders de la oposició</i>. Això és degut fonamentalment a 3 motius: el fet que <i>es fan en una sala / auditori on qui organitza vol demostrar la seva capacitat de convocatòria, tant en número com en qualitat</i> (1),<i> el format de l'acte pensat també </i>(quan no només, com passa a Barcelona, per exemple)<i> per als mitjans de comunicació, que quan més a escala local ens movem, més solen cobrir govern i menys a la oposició</i> (2), i en darrer lloc (i sovint el menys important) <i>el propi discurs, ja que a ningú se li escapa que nodrir de dades, idees, projectes i continguts és més fàcil i factible quan es lidera una administració que no pas quan s'hi està a la oposició</i> (3). Però hom també pot fer la interpretació al inrevés, i és que si estem davant d'un candidat a la oposició, però què és capaç de demostrar el seu poder de convocatòria tant de quantitat de persones com de líders veïnals, socials, empresarials, etc rellevants (1), com de convocar als principals mitjans de comunicació (2) i teixir un discurs sòlid, coherent i il·lusionant (3), li podem donar la volta a la truita i demostrar així, que estem preparats per guanyar i governar aquella administració... en un dels millors exemples de l'<i>efecte wandagon</i> en política (o el què és el mateix, intentar projectar la imatge que <i>la majoria</i> de gent està amb tu).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La segona consideració que hem de fer és <i>en quin moment fem aquest acte</i> (que no deixa de ser un míting amb un tint una mica més institucional poder). <i>L'inici de curs </i>(o d'any)<i> és un moment idoni, perquè ho podem fer partint des de zero, en el sentit que no haurem de partir a la reacció o a la resposta d'alguna altra proposta, problema, polèmica o mesura anterior</i> (1), <i>és una bona excusa de convocatòria el fet de l'inici d'alguna cosa, tant pel que fa a convocar públic com a la convocatòria de mitjans de comunicació</i> (2), i en darrer terme,<i> si som els primers en llençar un missatge</i> (encara que el missatge només sigui l'acte en sí mateix) <i>guanyarem una intangible, però existent, aventatja respecte els nostres rivals</i> (3).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD6l4GrPtr_m9UOEcOzYPyLpcz2WQyjI4zht97k-lnJyYBSCLQ5VN5xCyVfdI0Kcs8zu8bpH3cIwa1ebIa5O_CMuSP9NTSyavE0X-afIcswlZ5zIZXqjbj08URIleQQaiudOgo2Snw29Dg/s1600/xerrada-e1503400547382.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="313" data-original-width="500" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD6l4GrPtr_m9UOEcOzYPyLpcz2WQyjI4zht97k-lnJyYBSCLQ5VN5xCyVfdI0Kcs8zu8bpH3cIwa1ebIa5O_CMuSP9NTSyavE0X-afIcswlZ5zIZXqjbj08URIleQQaiudOgo2Snw29Dg/s320/xerrada-e1503400547382.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Mollerussa, la participació és un element clau de la conferència.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I en darrer lloc... aquests formats d'acte estan molt bé però... valen també a nivell local, més encara en el cas d'una ciutat mitjana o petita? Per demostrar-ho utilitzarem l'exemple de la <a href="http://www.mollerussa.tv/xerrada-mollerussa-avui/" target="_blank">conferència anual</a> de l'alcalde de <a href="https://www.mollerussa.cat/" target="_blank">Mollerussa</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Solsona_i_Aixal%C3%A0" target="_blank">Marc Solsona</a>. Cada inici de curs polític convoca a tota la societat civil de la capital del Pla d'Urgell a una conferència en un teatre municipal, amb un aforament d'al voltant de les 400 persones, on repassa l'obra de govern feta i les propostes i actuacions de futur, al voltant d'eixos temàtics (1), repassa el grau d'acompliment del programa de govern (2) i sobretot, la participació de la ciutadania (3). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Aquesta participació de la ciutadania</i>, i vet aquí la peculiaritat, <i>no és només post-conferència</i> (en un acte que són aproximadament 45 minuts de conferència de l'alcalde, a peu dret i sense papers, acompanyat d'una presentació i 45 minuts més de preguntes del públic), <i>sinó que també es fa pre-conferència</i>. És a dir, en les setmanes prèvies a l'acte es fa un procés de recull de les inquietuds, dubtes i queixes dels ciutadans de Mollerussa que ajuden també a vestir el contingut de la mateixa conferència. Això permet tenir indicadors i centrar el discurs del propi alcalde i, a més, alleugerir la participació post-conferència, que es fa mitjançant un moderador que llegeix les preguntes que el públic fa amb una papereta a la seva butaca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Xavier Tomàshttp://www.blogger.com/profile/15102845535205529946noreply@blogger.com0