Com dirigir l'estratègia de comunicació d'una campanya electoral (III)

Fa uns dies, en aquesta mateixa sèrie d'articles, desmentia amb un impactant exemple, la creença de que no és una bona tècnica repetir una mateixa idea, i més encara, una frase, en un discurs. Una tècnica de direcció de comunicació en una campanya electoral tant menyspreada com útil. En aquest article parlarem d'un darrer fals mite de la comunicació política en una campanya electoral: la no utilització de la publicitat negativa / inversa. I és que a les nostres latituds, existeix la creença de que la publicitat negativa serà mal vista per part de l'elector, que la rebutjarà, no serà efectiva, o més encara, no servirà per fixar a la seva ment, el nostre missatge de campanya. A continuació veurem, amb un exercici molt pràctic, com de fet, és tot el contrari.

Si bé és cert que la publicitat negativa no sempre funciona (n'he parlat aquí i aquí, en aquest blog), té un efecte polaritzador i fixador del missatge a la ment de l'electorat molt més fort del que pugui semblar. I si es fa bé l'anunci, no hi ha pràcticament efecte rebuig.

Imagini's lector que veu el següent espot: una successió de diferents persones, en primer pla, que diuen davant de càmera allò en que creuen, i que alhora són també els valors del nostre partit polític. Un exemple podria ser el següent espot:

Clàssic oi? Hom pensarà que es tracta d'un més de tants espots polítics, amb una capacitat de sorpresa baixa, i en menor retenció encara a la ment de l'espectador. 

Veiem ara el següent espot:

Fixi's que la idea és ben senzilla. Un conjunt de ciutadans que, un a un, diuen allò en que creuen i que, alhora, són idees totalment oposades a les de l'espectador i, és clar, a la del partit polític en qüestió. Impactant oi? Quin dels dos anuncis recordarà millor l'espectador? Quin dels dos li haurà causat millor impressió i haurà sigut més determinant a l'hora d'animar-lo (mobilitzar-lo) a votar? No hi ha dubte que el segon cas.

Aquest és un senzill però pràctic exercici que ens ha servit per demostrar com la publicitat política negativa té un factor sorpresa (1), impacte (2), retenció del missatge (3) i mobilitzador (4), gairebé sempre més accentuat que no pas la publicitat política en positiu.