diumenge, 22 de gener de 2017

La fi dels problemes del trànsit, o com en 15 anys ens oblidarem de les congestions, els accidents i la contaminació dels vehicles

Si parlem de mobilitat en vehicle privat i trànsit ens vindran de seguida al cap tres problemàtiques associades al nostre dia a dia: congestió, accidents i contaminació, cadascú en l'ordre que ho prefereixi. Problemàtiques tant quotidianes com endèmiques de la mobilitat, especialment a les grans ciutats, i que d'una manera o altra ens afecten en el nostre dia a dia.

Però si en un àmbit la tecnologia i la ciència està evolucionant i ho palpem en la nostra vida diària és, precisament en aquest, fins al punt, que en un període d'uns 20 anys aquests tres problemes tant comuns per a nosaltres tendiran a desaparèixer. Sí, a desaparèixer. La clau està en 3 tecnologies que ja estan aquí: els navegadors intel·ligents (congestió), la conducció autònoma (accidents) i els vehicles no contaminants, des dels híbrids endollables fins als elèctrics purs (contaminació). Veiem-ho.

Exemple de com funciona un navegador intel·ligent (TomTom)
La primera tecnologia, la dels navegadors intel·ligents, és la que ha tingut una major penetració entre nosaltres, tot i que sovint no en som conscients. Des dels navegadors amb actualització del trànsit en temps real (via dades mòbils) com TomTom fins als navegadors gratuïts en format app mòbil com GoogleMaps o Waze, ja permeten optimitzar les rutes origen > destí en funció de les condicions del trànsit, i el què és més important, modificar-les en temps real si les condicions així ho requereixen. En el cas del popular navegador, els seus directius afirmen que si el 10% dels conductors utilitzés aquesta tecnologia del trànsit en temps real, es produiria un "efecte col·lectiu", en el sentit que si els vehicles equipats amb aquests dispositius eviten les congestions de trànsit això repercuteix, indirectament, en una millora de la mobilitat a tots els vehicles, i reduint fins a un 15% el temps de viatge dels vehicles amb aquest navegador. Una tecnologia tant senzilla i a l'abast de tothom amb un smartphone, com encara no explotada del tot. I això pot tenir una derivada interessant i ben senzilla: que el nostre telèfon mòbil adapti l'hora en la que sona el despertador en funció al trànsit previst per al trajecte entre el nostre domicili i la feina.

Exemple de conducció autònoma amb (certa) atenció del conductor
La segona tecnologia, la conducció autònoma, és la que més llunyana veiem, i la que més ens sona a pel·lícules de ciència ficció. Però si enlloc de conducció autònoma ens referim a vehicles que aparquen sols (sense conductor, una tecnologia ja al mercat amb AUDI), o que aparquen autònomament amb el conductor a dintre, o que frenen davant d'una col·lisió imminent, o que corregeixen automàticament la trajectòria davant corbes o imprevistos, o que mantenen i adapten automàticament la velocitat, o que detecten les senyals (verticals i horitzontals) de la carretera, o que reconeixen la fatiga en el conductor,... ens resulta molt més quotidià, sinó ho tenen ja els nostres vehicles si els hem adquirit en els darrers 2 anys, oi? Doncs la conducció autònoma és només un pas més enllà, fins al punt que al mercat ja trobem vehicles (i de marques tan europees com Mercedes-Benz) que ja ofereixen una conducció autònoma, sota certes condicions. Segons Bosch, aquesta tecnologia arribarà a generalitzar-se a Europa al 2030, i de fet, ja s'hi estan fent proves sota condicions controlades també a Catalunya. Això suposarà, òbviament, una reducció dràstica dels accidents de trànsit provocats pel factor humà, causants del 90% dels accidents. I de retruc, ens aportarà la solució sobre un altre problema derivat del vehicle: l'aparcament, que serà (ja és en alguns models de fet), autònom.

Diferències entre les 3 modalitats de vehicles híbrids. Font.
I la darrera tecnologia, la dels vehicles (quasi) no contaminants. De fet, el transport és el responsable del 41% de les emissions difuses de CO2 a l'atmosfera a Catalunya, tal i com estableix el protocol de Kyoto, i d'aquesta part, el 92% és atribuïble al transport per carretera. Poques dades més cal afegir al respecte. La disminució de les emissions de gasos contaminants dels vehicles ve donada, d'una banda per les normes medioambientals de la Unió Europea  (cada cop més restrictives i que de fet, convertiran ben aviat els vehicles dièsel en un record del passat) i de l'altra, i sobretot, per l'electrificació de la mobilitat, amb la incorporació de motors híbrids que en més o menys proporció supleixen al motor d'explosió de combustible. Aquí cal destacar més enllà dels vehicles 100% elèctrics, els vehicles híbrids endollables, o els vehicles "extended range" (vehicles elèctrics però que equipen un petit motor de benzina a mode complementari davant viatges llargs o bateria descarregada). Però la electrificació no es queda només en el sector dels vehicles. també arriba als vehicles industrials (furgonetes), els camions i els autobusos. A banda, és clar, de la ja omnipresent electrificació dels ferrocarrils i tramvies (més remots semblen, això sí, els projectes d'electrificació de vaixells i aeronaus).

En resum doncs, tres tecnologies que tot i amb matisos, seran les protagonistes dels canvis en la mobilitat quotidiana dels propers 15 anys i amb elles, es transformaran (quan no desapareixeran) tres dels principals maldecaps associats al trànsit avui en dia, la congestió, els accidents i la contaminació. Un inmillorable exemple de com les tecnologies canvien i revolucionen el nostre dia a dia, en quelcom tant pràctic com la mobilitat.

dissabte, 14 de gener de 2017

Els marcs mentals, què són, com es creen i per què són tant importants?

Arran de la publicació del llibret "No pensis en un elefant" de George Lakoff, es va popularitzar el concepte marc mental, que aquí analitzarem. Així doncs, un marc mental no és altre que la suma d'una banda d'un conjunt d'expressions i de llenguatge (1), i de l'altra, de conceptes ideològics (2), que mitjançant la seva popularització constitueixen un espai ideològic que impregna, condiciona i influeix a una determinada societat. Fins aquí el concepte pot resultar entenedor, però per tal que es pugui construir amb èxit un determinat marc mental caldrà la confluència en un mateix moment dels següents condicionants, que s'hauran de trobar en la societat en qüestió.

En primer lloc, com hem vist, no en tenim suficient en un conjunt (nou o no) d'expressions (1), ni és suficient només una agrupació de conceptes ideològics (2), sinó que tots dos elements han de confluir, de manera que aquest conjunt d'expressions el que farà és popularitzar una determinada ideologia per tal que aquesta intenti esdevenir influent i majoritària en un determinat conjunt de persones o societat. Una determinada ideologia sense expressions no és capaç de popularitzar-se, i un conjunt d'expressions sense un pòsit ideològic al darrere no serà capaç, és clar, d'introduir un nou paradigma o marc per tal d'influir en una societat.

En segon lloc, la construcció dels marcs mentals combina elements de laboratori amb elements de canvi social estructural, o de canvi en les condicions de vida d'una determinada societat. Dit d'una altra manera, la composició d'un marc mental té un pòsit intel·lectual o acadèmic (que emmarca uns determinats trets ideològics i un conjunt d'expressions que els descriuen i potencien) (1), però que per tal que es popularitzi, necessita implementar-se en un moment de canvi social, que afavorirà la penetració d'aquests conceptes (2). Això fa que, de retruc, les oportunitats per canviar els marcs mentals en una determinada societat siguin escassos, i que només es puguin aprofitar els moments de crisi econòmica o social, o de canvi substancial en les condicions socio-polítiques d'una societat per tal de sembrar aquests productes intel·lectuals.

Fins aquí la definició de marc mental, però, quina importància té tot això? Com ens afecta i influeix un marc mental en una societat, en el sistema polític i en la seva presa de decisions? Pensem en el darrer canvi de marc mental en el cas català.

La darrera crisi econòmica, l'inici de la qual es sol situar amb la fallida de Lehman Brothers al 2008, va tenir uns efectes dràmatics en les condicions de vida de la població. La devaluació interna (en forma de reducció de salaris i poder adquisitiu), es va combinar amb una crisi bancària, que resultaria explosiva davant unes famílies amb un elevat deute privat, sovint protagonitzat per l'habitatge, que ara perdia el seu valor i amb ell, es disparava el deute de les famílies amb un sistema bancari prop de la fallida. L'exponent més clar d'aquesta tempesta perfecta el trobaríem en el sector, per tant, de l'habitatge, amb el creixement dels desnonaments per motius econòmics, tant de deute com de lloguer. Quelcom tant fonamental com l'habitatge passava a ser un maldecap per a les famílies, i amb ell, una modificació substancial de les seves condicions de vida.

A més a més, aquest moment econòmic social i polític coincidiria amb la eclosió de tot un corrent intel·lectual al voltant de l'anticapitalisme, l'antiglobalització, les teories del decreixement econòmic, etc... amb un el·laborat i nou discurs i expressions (apareixerien o re-apareixerien expressions com "emergència habitacional", "desnonament", "dret a l'habitatge") que de seguida es varen popularitzar amb una velocitat de vertigen. És així com confluirien totes dues condicions (moment de canvi social i polític i eclosió d'un conjunt ideològic i discursiu) que són necessàries per a la creació d'un marc mental.

I aquí rau la importància dels marcs mentals, en el sentit que quan es popularitzen, les seves expressions (gairebé sempre senzilles i populars) ens esdevenen tant familiars i intrínseques que ni ens n'adonem del pòsit ideològic que contenen i, amb elles, la influència en els valors i pensament d'aquella societat a la qual impregna aquest nou conjunt d'ideologia / discurs. De fet, és en aquesta fase en la que podrem determinar l'èxit d'un marc mental: quan s'ha fet tant popular que els que hi són dintre no en són conscients de com els hi influeix.