divendres, 17 d’agost de 2018

17A: Com vaig viure des de dins els atemptats de Barcelona i Cambrils.

Foto de part de l'equip del Departament d'Interior. 21A 20:30h.
Dijous, 17 d'agost. Pocs minuts abans de les 17:00h de la tarda. Tot i que estàvem en plenes vacances d'agost jo era a casa (a Barcelona). De sobte una notificació del Whatsapp sona al meu mòbil. La Dircom del Departament d'Interior, Esther Sastre, havia acabat de crear, un grup en aquesta xarxa  anomenat "Atropellament massiu La Rambla", en el quals hi va incorporar el cap de gabinet del conseller, Pere Ferrer, la cap de comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja, el cap de comunicació de Protecció Civil, Marc Homedes, i altres companys del Departament, com ara el també assessor del conseller i amic, Ramon Morell.

Un dels primers moments a la sala CECAT del 17A.
No era el primer cop que l'Esther creava un grup així. Davant situacions de gravetat (treballant a Interior el primer que un s'adona és que mai sap ni què ni on ni com passaran les coses. És part d'allò que enganxa d'aquest Departament), es solia procedir d'una manera similar... i tots vam entendre a l'instant el que allò volia dir. No m'ho vaig pensar ni un segon i amb la mateixa roba d'estiu d'un calorós agost barceloní vaig agafar un taxi el més ràpid que vaig poder fins al Departament d'Interior.

Recordo que en el trajecte d'anada cap a la conselleria, el taxista tenia la mateixa mescla de por i preocupació, però també de fortalesa i resiliència que impregnava a totes les barcelonines i barcelonins que experimentaven el procés de xoc de viure un atemptat en el cor de Barcelona, La Rambla. En el trajecte, si bé la situació era encara confusa, recordo que ja teníem clar que la situació era d'un atemptat premeditat, descartant qualsevol tipus d'accident.

La primera compareixença informativa es va fer a les 19h.
En arribar al Departament, ubicat a la cantonada entre Passeig de Sant Joan i Diputació, em van dirigir cap al CECAT (el Centre de Coordinació Operativa), on allà ja hi havia el conseller, el cap de gabinet, els primers comandaments de Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, Bombers, Emergències Mèdiques (SEM), directius del Departament, etc.

En arribar allà, i al llarg de les moltes hores que hi vam ser al llarg dels següents cinc dies, em va sorprendre en tot moment la professionalitat, la serenor i la transparència amb la que van actuar els cossos de seguretat i, per extensió, els comandaments que hi havia allà al carrer Diputació 355. I en aquest sentit mai es podrà destacar prou el paper tant discret com necessari d'amics com el Cèsar Puig, llavors secretari general del Departament, o del Pere Soler, en qualitat de Director de la Policia.

Interior i la sala CECAT van ser el centre de comandament dels atemptats.
La 2a compareixença, també des d'Interior, es va fer a les 22.45h.
Al llarg de la tarda anirien arribant més comandaments i governants: el president Puigdemont i diferents consellers, l'alcaldessa de Barcelona i alguns tinents d'alcalde, a més del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Les cares de tots ells transmetien exactament el mateix en el moment d'arribar: un cert estat de xoc, però també de fortalesa i de determinació. Tot això va provocar una doble situació: d'una banda la constatació de que la seu física del Departament d'Interior i més concretament el CECAT (que depèn del Director General de Protecció Civil, llavors Joan Delort) seria el centre de comandament sobre el qual pivotaria tot el que succeiria al voltant de l'atemptat (no estava clar fins llavors si el pèndol del pes polític bascularia a Interior o bé al Palau de la Generalitat), però també la situació de cert overbooking que provocaria la concentració de tanta gent en un mateix edifici i en una mateixa sala.

La sala de reunions del despatx del conseller. 17A 23:45h.
Tot plegat va ser possible reconduir-ho gràcies a la professionalitat dels companys de gabinet del conseller, des de Protocol fins a Secretaria, passant per Relacions Institucionals, que es van activar automàticament aquella mateixa tarda, i que com tanta altra gent van aportar els seus molts granets de sorra per fer possible la resolució d'aquella matança. I pel que fa al govern destacar la professionalitat de les conselleries de Salut (sobretot el SEM) i de Justícia (via medicina legal i identificació de les víctimes), que van prestar la seva màxima i ràpida col·laboració des del minut 0. 

Allà hi vam ser tota la tarda-vespre, en una macabra successió d'esdeveniments on, per exemple, el tiroteig de Cambrils em va agafar ja gairebé de camí cap a casa.


18A 08:10h. El conseller Forn atén a les peticions de les ràdios.
El dia 18 d'agost, l'endemà, començaria d'una manera ben pròpia d'en Joaquim Forn: atenent a totes les peticions de mitjans de comunicació (per un tema logístic, bàsicament ràdios) que ho van demanar. Ho va fer tal i com és ell: amb tota la serenitat, transparència i determinació possible, compartint tota la informació disponible i transmetent confiança a la ciutadania. Seguirien les reunions i brieffings a la mateixa sala CECAT (que de fet seguia operativa permanentment des de la tarda anterior, en un espai on hi ha activitat i que està en funcionament les 24h del dia, els 365 dies a l'any), saltejats amb més trucades amb líders polítics i atenció a mitjans de comunicació.

Reunió amb els representants dels grups parlamentaris. 18A 10:45h.
A mig matí, i de nou a la conselleria, es convocarien als líders i portaveus dels diferents grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, per tal de transmetre tota la informació disponible als representants de la ciutadania, i contestar a totes les seves preguntes i inquietuds.

Cap al migdia es produiria la concentració i acte de rebuig a la Plaça de Catalunya, on hi assistiria el Rei i el President del Govern espanyol, i que va servir per canalitzar les mostres espontànies de solidaritat, tristor, acompanyament i dolor amb les víctimes d'una ciutat que just llavors es començava a despertar del xoc.

Reunió de coordinació amb el president del govern espanyol. 18A 14:00h.
En aquella concentració es produiria una de les anècdotes internes de tot plegat, quan Mariano Rajoy va expressar el seu desig de participar en alguna reunió operativa amb els comandaments, fet que va provocar força maldecaps a l'hora de decidir l'on i el com. Va ser així com es va decidir habilitar una sala polivalent del Departament d'Interior per intentar encabir-hi als prop de 100 participants en una reunió de coordinació, en un temps rècord de poc més de 60 minuts, no sense contratemps... a tall d'exemple, un president del govern espanyol no havia visitat gairebé mai la seu d'un Departament de qualsevol CCAA.

Una de les imatges que La Moncloa volia evitar.
D'aquella trobada en destaco l'actitud de tota la delegació espanyola, sorpresa per la professionalitat i la diligència dels cossos de seguretat i equips d'emergència de Catalunya, i el moment de la negociació, allà a peu dret amb el president Rajoy i la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría, sobre el contingut i el format de la compareixença posterior (on al disposar només d'un faristol per a les dues parts, Puigdemont i Rajoy, va provocar l'enuig de l'equip de Moncloa).

A la tarda seria el moment d'anar fins a Cambrils, una població que  com Alcanar, viuria el doble xoc de veure i viure el terror al costat de casa, i al vespre, un cop més, presència als mitjans de comunicació, amb una entrevista en directe al TN nit de TV3, conjuntament del conseller Forn amb el major Josep Lluís Trapero.

Al llarg de 5 dies, es van fer unes 10 compareixences informatives.
El dia D+2, 19 d'agost, començaria com el dia abans, a la sala CECAT, abans de passar per l'Ajuntament de Barcelona (la casa d'en Joaquim Forn durant tants anys), a signar el llibre de condolences i fer, un cop més, una nova compareixença, l'enèsima, amb els mitjans de comunicació. I com sempre acceptant totes les preguntes dels periodistes, més conscients que mai de la seva feina de servei públic per tal d'informar a la ciutadania.

Roda de premsa per als mitjans de comunicació estrangers. 20A 12:30h.
El dia D+3, 20 d'agost, a banda de les permanents reunions a la sala CECAT, tindria lloc l'acte interreligiós de la Sagrada Família, així com una roda de premsa en un format que comença a ser habitual a Catalunya quan hi ha un gran interès internacional: atenció als corresponsals estrangers des del Palau de la Generalitat, amb el president Puigdemont, el conseller Forn i el major Trapero.





Mai agrairem prou la feina i el servei públic al major Trapero.
El dia D+4, 21 d'agost, començaríem el matí atenent a mitjans de comunicació, reunions a la sala CECAT, seguit de la  roda de premsa al Departament amb el conseller Mundó pels detalls de la identificació dels cadàvers,  una roda de premsa on, com sempre, també hi assistiria el Major Trapero i on es va produir el cèlebre moment "bueno, pues molt bé, pues adiós". 
Gabinet de Coordinació Antiterrorista. 21A 16:30h.





Acte seguit, reunió del Gabinet de Coordinació Antiterrorista (que es reuneix quinzenalment des de que s'activà a Catalunya l'alerta 4 sobre 5 antiterrorista), i que acabaria de forma precipitada davant la localització a Subirats del Younes Abouyaaquoub, l'autor material de l'atemptat de La Rambla.








21A 18:20h
CECAT 21A 18:22h
L'operatiu d'aquesta localització es seguiria, un cop més des de la sala CECAT, i allà es va produir un moment que recordaré per sempre: i és que al mateix moment que el Major Trapero informava en aquella sala al conseller Forn i a la resta de participants que els Mossos havien abatut al terrorista, insisteixo, al mateix moment, els Mossos ho feien públic mitjançant una piulada al seu compte de Twitter. Un orgull de servei públic, de compromís, d'eficàcia policial, i també de transparència.

Forn, Puig, Trapero i Soler amb el president Puigdemont. 21A 19:20h.
Acte seguit ens desplaçaríem tots fins al palau de la Generalitat, on Forn, Puig, Soler i Trapero informarien dels detalls d'aquest operatiu al president i, un cop més, compareixença institucional del president Puigdemont acompanyat de Forn i Trapero amb els mitjans de comunicació.

Més enllà dels sentiments personals no puc deixar de donar les gràcies i reconèixer la professionalitat, la generositat, la vocació de servei públic, però també l'estima i l'afecte pel conseller Joaquim Forn, el màxim responsable d'aquella gestió impecable dels atemptats i que avui és a la presó.

dimecres, 15 d’agost de 2018

Tertúlia al Matí de Catalunya Ràdio. 15/08/2018

Avui al Matí de Catalunya Ràdio, amb en Roger Escapa, hem debatut amb l'Andreu Pujol Mas i el Fernándo Sánchez, hem debatut sobre la tragèdia de l'esfondrament del pont de l'autopista a Gènova, sobre la immigració i els discursos populistes, sobretot els procedents d'Itàlia, i sobre el procés sobiranista català, arran de l'entrevista amb en Toni Comín.

Podeu sentir la primera part de la tertúlia, analitzant l'entrevista amb l'ex-conseller de Salut aquí, i la segona part, sobre la resta de temes citats en aquest enllaç. Com sempre, són benvinguts comentaris, crítiques, aportacions, etc. Moltes gràcies!

dilluns, 13 d’agost de 2018

Si no confies en el boca-orella per guanyar unes eleccions, perquè a les xarxes socials sí ho fas?

La publicitat política és innecessària, pensaven molts.
El principal repte a l'hora d'abordar l'estratègia de comunicació digital de tota campanya electoral amb un candidat no és la importància o no de les xarxes socials (un debat ja superat), sinó la concepció i l'abast real de les mateixes. Davant la necessitat d'establir-hi eines específiques de difusió i publicitat, la resposta per part del candidat / equip de campanya sempre sol ser la mateixa: xarxes socials? Si ja tinc twitter i funciona molt bé. Una resposta tant habitual com errònia.

Però tornem al món de carn i ossos. Enrere hem deixat, afortunadament, els temps en els que els candidats fiaven tota la seva campanya a la seva presència, les seves declaracions, i el suposat boca-orella entre els votants. Eren temps on la publicitat política es veia com quelcom innecessari, o fins i tot mancat de prestigi davant les campanyes electorals, i on als votants no calia persuadir-los, emocionar-los, ni fins i tot informar-los, perquè ja eren prou autònoms com per fer-ho per sí mateixos. Estem parlant de campanyes polítiques del segle XIX i principis del segle XX, on els candidats veien com una debilitat la publicitat política (propaganda), i on confiaven amb les seves dots miraculoses per guanyar eleccions. Molts fracassos acompanyats de les innovacions pròpies de la societat de consum han esborrat per sempre més aquests antics pensaments.

El que sorprèn però és que, precisament aquests apriorismes tant antics, erronis i passats de moda pel que fa a la publicitat política són avui plenament vigents pel que fa a la publicitat política online. La majoria de candidats ignoren, quan no desconfien de les eines de publicitat que permeten les xarxes socials, encara que aquestes tinguin una relació cost / impacte millor que la publicitat convencional, i permetin mecanismes de segmentació desconeguts fins ara. Encara avui, quan el telèfon mòbil és la principal eina de comunicació, i xarxes socials com el Whatsapp o Facebook són pràcticament universals, es confia tota la difusió de les campanyes electorals a un suposat boca-orella digital, d'igual manera que s'hi confiava en el boca-orella analògic a les campanyes electorals de fa un segle. Paradoxal, oi?

És per això que tota campanya electoral ha de comptar amb una estratègia de comunicació digital basada, com a mínim, en dos eixos: el ciber-activisme (1) i la publicitat a les xarxes socials (2).

Pel que fa a la primera pota, el ciber-activisme, mai es té prou en compte la importància de comunicar, cuidar i mobilitzar al públic fidel, un actor clau tant en la campanya analògica com en la digital. És per això que caldrà identificar i dissenyar eines de comunicació amb els activistes i simpatitzants de la candidatura, especialment via eines de missatgeria instantània (en parlo aquí i aquí), on l'objectiu no serà tant rebre missatges seus, sinó, és clar, enviar missatges per tal de poder fer campanya mitjançant les xarxes socials i la missatgeria instantània. Tot això al mateix temps que es procura fer un travàs continu entre votants i simpatitzants, per tal de fer créixer al màxim el número de voluntaris de la campanya, també en el món digital.

I en segon lloc, la publicitat a les xarxes socials és fonamental, no només perquè és la única garantia d'arribar al nostre votant potencial (que a més podem segmentar tant com vulguem), sinó perquè la pròpia dinàmica de les empreses que hi ha al darrera de les xarxes socials més populars fa que cada cop les nostres piulades o publicacions tinguin, per se, menys audiència, sinó és amb el complement (i despesa, és clar) de la publicitat. Una eina, la publicitat a les xarxes socials, tant potent com important saber-la gestionar bé, i no cometre errors com els que vaig analitzar aquí i aquí.

En definitiva doncs, davant la paradoxa de al món digital confiar només amb el boca-orella, tota campanya electoral necessita d'una estratègia de comunicació digital orientada cap al ciber-activisme, i cap a la publicitat política.