diumenge, 21 d’agost de 2016

Hotels o pisos turístics? Què és millor per a les ciutats i el seu impacte socioeconòmic?

Avui el 324 publica una notícia al voltant de l'impacte socioeconòmic dels pisos turístics, concretament a Barcelona, així com de la derivada respecte el mercat del lloguer de pisos convencional. Tot plegat arran de l'estudi de la patronal turística hotelera espanyola EXCELTUR sobre aquest tema.

Nombre de turistes en els diferents allotjaments. Font.
De fet, el fenomen del pis turístic no ha parat de créixer en els darrers anys a tot l'Estat Espanyol, amb un creixement del número d'estrangers allotjats en aquesta oferta turística del 59,7% en el període 2010-2014, fins als 7.403.152 estrangers allotjats en pisos turístics (HUT) a Espanya al 2014. Si ens fixem en el cas de Barcelona, el número de turistes (sigui quina sigui la nacionalitat del turista) en HUTs al 2014 va ser de 198.060, en comparació amb els 7.874.941 de turistes que es van allotjar en hotels el mateix any. El creixement a la ciutat comtal dels turistes allotjats en HUTs ha sigut encara més espectacular: +216% en el mateix període (2010-14).

Nombre d'establiments per tipologia. Font.
Pel que fa al nombre d'establiments turístics per tipus, a l'Estat Espanyol hi havia al 2014 2.725.134 HUTs, i 1.433.262 hotels. En el cas barceloní (ciutat), teníem 373 hotels i 9.606 HUTs. Una xifra d'habitatges d'us turístics que no ha crescut de llavors, ja que al 2014 va començar la moratòria i, per tant, la congelació del número de HUTs a la ciutat de Barcelona, decidida per l'alcalde Xavier Trias. Així mateix, Al 2015 hi havia 8 hotels més que al 2014, quan va començar la moratòria hotelera a tota la ciutat que va decretar el govern d'Ada Colau.

De fet, aquí trobem una diferència fonamental entre els mandats Trias i Colau: mentre Trias va decretar una moratòria en el número de HUTs a tot Barcelona, però no pel que fa al creixement del número d'hotels a la ciutat (excepte Ciutat Vella), Colau no només ha prosseguit amb la moratòria dels pisos d'ús turístic, sinó que l'ha ampliat al sector hoteler, congelant-ne també el creixement. Però quina diferència hi ha entre una decisió i l'altra? Quina diferència hi ha entre l'impacte econòmic a la ciutat que tenen els HUTs i els hotels?

Evolució de la població i dels preus de l'habitatge. Font.
Els pisos turístics, o millor dit, la conversió d'habitatges d'ús residencial per a ús turístic, té un enorme efecte d'escalfament (increment) dels preus dels habitatges, tant de compra com de lloguer, així com en la centrifugació (expulsió) dels veïns a les zones amb més pressió turística i de HUTs. És així com en el període 2010-14, Ciutat Vella i l'Eixample han perdut el 3,6% i el 0,9% de residents, respectivament, mentre que el preu de venda de l'habitatge a ambdós districtes s'ha disparat un 24,5% i 9,4%, respectivament. Una xifra que es veu encara més cara si comparem el rendiment d'un habitatge de lloguer amb un HUT: el rendiment d'un habitatge destinat al lloguer residencial convertit a allotjament turístic és un 126% més elevat després de la conversió, a Barcelona, i un 43% a Madrid. És així com els propietaris d'habitatges tenen, és clar, molts més incentius a destinar els seus habitatges a HUTs enlloc de lloguer i, indirectament, enlairar els preus del lloguer d'habitatges a la ciutat.

Impacte econòmic de les diferents tipologies d'establiments turístics. Font.
Analitzem ara l'impacte econòmic de la oferta turística reglada (hotels, càmpings i allotjaments rurals), en comparació amb els habitatges d'ús turístics. Si observem el gràfic, veurem com en totes i cadascuna de les tipologies d'impacte econòmic (directe, indirecte i induït), la oferta turística reglada (principalment hotels) té un impacte econòmic un 84,8% superior als habitatges d'ús turístic. És així com, l'impacte econòmic diari a l'Estat Espanyol d'un HUT és de 80,4€, enfront dels 148,6€ dels establiments turístics reglats.

Creació d'ocupació dels diferents establiments turístics. Font.
Finalment, recupero aquí l'article sobre la creació d'ocupació del sector hoteler, per categories i per salaris, i ho comparem ara, amb la creació d'ocupació dels habitatges d'ús turístic. Si observem l'estudi d'EXCELTUR, els allotjaments que menys ocupació generen, i de molt llarg, són els habitatges d'ús turístic, amb 2,2 llocs de treball per cada 100 places en els HUTs no urbans, i 3,7 en els HUTs ubicats a les ciutats. Enfront d'això, els Hostals i Pensions generen 13,3 llocs de treball per cada 100 llits, i els hotels creen entre 15,4 i 26,3 llocs de treball per cada 100 places hoteleres. Dit d'una altra manera, els hotels generen entre 4 i 7 vegades més llocs de treball (en funció de la categoria) que no pas els habitatges d'ús turístic.

dissabte, 2 de juliol de 2016

Les eleccions són cosa de gent gran?

Començo proposant un exercici al lector: pensem en quines imatges guardem dels darrers mítings on hem assistit, paradetes dels partits polítics que hem visitat (o organitzat), o fins i tot de la gent que hi havia al col·legi electoral quan vam anar a votar, i pensem en quina era la edat mitjana aproximada de tota la gent què ens hi vam trobar. De ben segur el lector pensarà en una edat superior als 45 anys, i possiblement, als 55. Per què? Quan es parla de campanyes electorals, de ciutadans exercint el dret al seu vot, d'actes de campanya, mítings etc, un pensa en que s'hi troba principalment gent gran, o el què és el mateix, què les campanyes no estan dissenyades per a la gent jove... però, és això cert? i si ho és, per què?

Distribució per edats del cens electoral del 26J a Espanya.
Comencem a respondre a totes aquestes preguntes en un gràfic ben contundent. Si prenem com a referència el cens estatal (els ciutadans amb dret a vot) a les eleccions generals del passat 26 de juny, veurem com el 40,1% dels mateixos, tenia 55 anys en endavant en el moment de votar, una xifra gairebé 10 punts per sobre, de la mateixa franja d'edat l'any 1981 (30,3%). Si  ens fixem només en Catalunya, la proporció de ciutadans amb dret a vot diumenge passat de 55 anys o més, era del 41,46%.

Piràmide d'edats a Catalunya segons sexe, edat i nacionalitat. Font.
Això és una conseqüència derivada, és clar, de la piràmide d'edat. Si observem la piràmide d'edat catalana, d'una ullada veurem com bona part dels catalans es concentren en la part superior (més edat), tot i l'ajuda a la forma piramidal que aporta la immigració (sovint sense dret a vot i, per tant, fora del cens).

Però a més, cal afegir-hi un tercer factor: la participació electoral varia dràsticament en funció de la edat, de manera ascendent. Tal i com explicava en aquest article, la participació electoral entre els ciutadans amb dret a vot és clarament ascendent, des d'un mínim del 50% en la franja dels 18-24 anys, fins a un màxim del 85%, en la franja dels 51-64 anys. Per tant, els ciutadans amb dret a vot de més edat, no només són més (numèricament) sinó que tendeixen a participar més en les eleccions.

Aquests tres ens responen a les preguntes inicials però, sobretot, tenen conseqüències a l'hora de dissenyar les campanyes (1), així com la operativitat i funcionament dels mateixos partits polítics (2). És així com els partits polítics, enfoquen les campanyes cap a les preferències, gustos i prioritats dels seus màxims potencials votants (de més edat), però també els partits han de tenir en compte que els seus militants, simpatitzants i voluntaris són també d'aquestes franges d'edat (1) i s'adrecen a electors d'edat mitjana en endavant (2).