diumenge, 1 de juliol del 2018

Presentar-se a les eleccions municipals amb una marca pròpia i fugint de les sigles del partit? Un exemple pràctic: el PP a Vitòria

S'apropen les eleccions municipals del 2019 i amb elles, els candidats i grups municipals posen fil a l'agulla a les seves estratègies per tal de maximitzar-ne els resultats. I una de les més recorregudes per tal d'eixamplar la base de la plataforma electoral és la de dissimular la logo-marca del partit polític, bé sigui a favor d'una nova marca, bé sigui a favor de la imatge o marca del candidat.

Les eleccions municipals són comicis en els quals els candidats poden optar a tenir una major presència / reconeixement que no pas la plataforma política de la qual en formen part, per diversos motius: per la proximitat innerent a l'administració local (1), per la discussió de competències més de gestió i allunyades de la política nacional (2), i per la pre-eminència de perfils més tècnics, independents i transversals a les llistes electorals (3), entre altres. Tot això és un context idoni per tal que, allà on la marca està per sota del candidat o dels objectius plantejats, presentar-se amb una fórmula que la maquilli, quan no l'amagui deliberadament. És per això que avui analitzarem l'exemple d'un lloc on s'aposta clarament per aquesta estratègia, i ho fa, més encara, un partit que si per alguna cosa es caracteritza és per la integritat i pre-eminència de la seva imatge. Ens referim al PP de Vitòria i a la seva candidata per a l'Ajuntament, Leticia Comeron.

No és el logotip d'Eurovisión. És el logotip de la candidatura del PP a Vitòria.
Abans però situem-nos en context. Vitòria és la capital política d'Euskadi (un país que té a més, una capital industrial, Bilbao, i una capital del glamur, Donostia, bonica combinació), i és també el tradicional feu del PP al País Basc. De fet, des de l'any 1999 els populars obtenen 9 regidors al consistori de manera invariable, i guanyant tots aquests comicis excepte els del 2003 (on va guanyar el PSE-PSOE). No obstant, l'alcaldia només la van aconseguir en el període 1999-2003, amb Alfonso Alonso (l'ara líder del PP Basc), i en el 2011-15, gràcies a un polític un tant outsider, Javier Maroto, qui va formar un govern en minoria en aquell mandat. En resum doncs, el PP a Vitòria es troba en que (gairebé) sempre guanya les eleccions municipals, però no és capaç de superar el sostre dels 9 regidors (dels 27 que té l'Ajuntament) i, en funció del context polític basc i espanyol, és fàcil que la resta de partits pactin per tal d'arrebatar-los-hi la bara de comandament, com de fet va passar al 2015. Per tant, necessiten superar aquest sostre de vidre. I com fer-ho? dissolent fins al límit la marca del PP. Un problema que de ben segur serà familiar per a molts lectors d'aquest article.

Intel·ligent gest de convertir una simple "carpa informativa" en un despatx.
La jove candidata del PP, Leticia Comeron, és regidora del consistori des del 2007, i prové de les Noves Generacions del partit, i des de l'inici de la seva tasca de portaveu a l'Ajuntament (amb la renúncia de Maroto), ha tingut una estratègia clara: desbordar les fronteres electorals del PP a Vitòria. Destaquen les estratègies del "despatx al carrer", però sobretot, la dissolució (quan no erradicació) del logotip del PP de les seves comunicacions.

"Despatx al carrer" de CiU a Lleida, 2015.
Per cert, em vull aturar un moment a destacar la genialitat de convertir una típica (i aborrida) carpa informativa al carrer en un "despatx" mitjançant un simple atrezzo, en una estratègia similar a la que va utilitzar el candidat de llavors CiU a l'alcaldia de Lleida, Toni Postius, al 2015. Una idea tant senzilla com impactant, efectiva, i mediàtica.

En aquesta nova etapa del PP a Vitòria, han apostat per trencar amb la imatge del partit, mitjançant una logo-marca pròpia i un eslògan propi, que si bé suposa un repte a efectes de notorietat (en un món tant bombardejat de marques, costa molt que una nova es faci un espai entre la nostra part cognitiva del cervell), ho han fet amb temps relativament prudent, a més d'un any de les eleccions municipals.

Exemple de cartell informatiu del PP a Vitòria.
Així doncs, el logotip del PP a Vitòria / del grup municipal / de la candidatura només manté el color blau (que no abandonarà en cap aplicació gràfica) amb el PP, però la resta d'elements són propis i ad-hoc per a aquesta ciutat. Tant és així que el logotip del PP ha desaparegut dels cartells / díptics informatius, dels banners fets per a xarxes socials, i de gairebé qualsevol element gràfic comunicatiu.

Banner de la candidata del PP a Vitòria.
Es tracta doncs d'una estratègia arriscada, sens dubte, però que va claríssimament en l'objectiu marcat: desbordar electoralment les fronteres tant marcades en aquest cas de la candidatura del PP a la capital política basca.

I és que a l'hora de crear una marca pròpia per a la nostra candidatura (en aquest cas acompanyada sempre de l'eslògan "recuperemos la ilusón" ara, o fins fa poc "Vitoria nos gusta") caldrà tenir en compte 2 preceptes obligatoris: d'una banda, la nova marca haurà de compartir algun element que invoqui a la marca / partit del qual prové: bé sigui el color, el tipus de lletra, algun símbol, etc (1), i necessitarem una estratègia professional tant de disseny, com d'adaptació a tots els nostres productes comunicatius (sense excepció), com de la màxima difusió possible (2). O el què és el mateix, no podem pretendre competir contra la nostra pròpia marca del partit menystinguent-la, o sense una estratègia professional, rigorosa i planficada al darrere.


Un dels pocs exemples on "sobreviu" el logotip del PP però sense la marca.
A més d'aquests consells, haurem de tenir en compte el necessari temps i recursos que hem de destinar a la creació, planificació, execució i difusió d'aquesta nova marca (1), que es contraposarà a les aventatges que perseguim amb la seva creació (2). I per si tot això fos poc, tindrem en compte que hi haurà casos on hauran de conviure la marca pròpia i la del partit / coalició que ens representa.

O els canvis de nom d'usuari i planificació a les xarxes socials, com en aquest cas (Facebook i Twitter). Aquí les xarxes socials poden ser les nostres aliades, ja que plantegen fórmules de cost-benefici molt més atractives que els elements de comunicació offline (com ara canviar els rètols d'un local, la papereria, etc), i també per incrementar la notorietat del nostre candidat o candidata.