diumenge, 19 de febrer del 2017

Perquè Convergència no és Volkswagen

Un dels arguments més utilitzats pels contraris al canvi de nom (1) i creació d'un nou partit (2) successor de Convergència Democràtica de Catalunya, és el següent: "les crisis sistèmiques en els partits no s'han de resoldre obligatòriament fent un nou partit o canviant la marca, i el millor exemple el trobem en Volkswagen, on després de l'escàndol del dieselgate, la companyia no va canviar de nom i ara, torna a ser el líder europeu de vendes d'automòbils".  Una afirmació tant poc rigorosa com senzilla i fàcil de calar entre determinats sectors convergents. Per desmentir aquesta afirmació podem utilitzar desenes d'arguments, però em centraré aquí en els més importants.

VW va falsejar dades sobre emissions dels seus vehicles dièsel
En primer lloc, un partit polític res té a veure amb una companyia automobilística, i més encara, el comportament dels votants d'un partit no és comparable amb el comportament dels clients de Volkswagen, sinó, i en tot cas, amb els seus accionistes. Això és tant fàcil de deduir com que els valors, exigències, demandes i comportaments esperables per part dels electors (especialment els no-militants) cap a un partit polític és radicalment diferent que allò que esperen, demanen, exigeixen i anhelen amb un determinat vehicle, entre altres motius perquè els ciutadans se senten no clients, sinó accionistes (propietaris) del comportament dels partits polítics, més encara en els casos que aquests ostentin responsabilitats de govern, com és el cas, és clar.

En segon lloc, perquè la crisi de Volkswagen (recordem-ho, el frau en part dels motors dièsel de la companyia, tal que contaminaven molt més que els valors teòrics reflectits i exigits per la normativa de la Unió Europea), va ser percebuda com una crisi única (1) i puntual, acotada en el temps (2). Tot el contrari del cas convergent, en una situació de certa interinitat des de poc després del congrés de Reus del partit (2012), i amb un reguitzell de notícies i fets que han perjudicat molt greument la imatge de la força política.

Oriol Pujol va delegar les seves tasques com a Secretari General de CDC
I en tercer lloc, perquè precisament fruit de que el dieselgate de Volkswagen va ser considerat per part dels clients (i dels accionistes), com un fet puntual i aïllat, la companyia no va canviar de marca. De fet, el sector automobilístic és en part una excepció en els patrons de consum, ja que és dels pocs sectors on es premia l'estabilitat i les marques històriques respecte les noves companyies. O dit al revés, moltes altres companyies van desaparèixer o canviar de nom arran de severes crisis, accidents o problemes de reputació de marca: Spanair, GermanWings (ara EuroWings), o Costa Cruceros (ara només Costa), per citar-ne només 3 en l'àmbit del sector del transport. De fet, la llista de marques (i companyies) que han desaparegut precisament per errors, crisis o simplement manca d'èxit de la seva oferta és tant llarga, que referma, un cop més, com d'erroni és l'exemple de VW per comparar-ho amb el cas de Convergència.