En una ocasió ja vaig analitzar en aquest blog com, al País Valencià, i especialment de la mà del govern del Botànic (format per PSPV i Compromís amb el suport extern de Podemos), han bastit un model de comunicació de l'acció de govern de la Generalitat propi, ben diferenciat del model català. Resumidament, mentre el model català de difusió de l'acció de govern es basa en una agenda mediàtica relativament lleugera del president i un fort pes de les rodes de premsa posteriors al Consell de Govern, el model valencià és just a l'inrevés, destaca per l'hiperactivitat del president i pel paper sempre secundari de les rodes de premsa post-govern, que a sobre coincideixen en el mateix dia de la setmana dels Consells de Ministres (divendres) i les lidera, és clar, la rival de Ximo Puig, Mònica Oltra. Avui m'agradaria aprofundir una mica més en aquest model valencià de comunicació que ha desenvolupat el president Ximo Puig.
Darrera enquesta electoral publicada. Font. |
El primer que cal fer és un repàs a les enquestes electorals al País Valencià. I el primer que destaca (tot i els apriorismes amb els que mirem als nostres veïns valencians) és que el Partit Popular segueix extremadament fort. Tot i la catarsi que ha provocat la corrupció, especialment allà on s'hi juguen més vots, a la ciutat de València, ha guanyat totes les eleccions celebrades al País Valencià des del 2015 (és a dir, les dues eleccions generals), i segueix avui amb un virtual triple empat amb el PSPV i Cs (en una Comunitat on el partit taronja, a nivell intern, té de tot menys pau). Al mateix temps, sembla que la mediàtica Mònica Oltra ha arribat ja al seu sostre electoral, en una suau davallada similar a la de Podemos (que tampoc ha viscut una legislatura gaire estable dins de la formació morada). Dit d'una altra manera, en una Comunitat Autònoma on el PP segueix gairebé intractable per molts escàndols de corrupció que tingui, on els socis de govern (Compromís i Podemos) mostren símptomes d'esgotament, i on encara persisteix un notable rebuig al socialisme, Ximo Puig ha hagut de compensar-ho tot plegat amb una estratègia de comunicació basada en una intensíssima agenda, presència mediàtica i lideratge a l'hora de vendre l'acció de govern de la Generalitat Valenciana.
De fet, no hi ha dia que Puig no faci un mínim de dues aparicions mediàtiques (o actes públics als quals es convoca als mitjans de comunicació), i la majoria d'ells centrats en la venta de l'obra de govern de la Generalitat Valenciana. Tot això a més ho ha fet fins ara sense disposar d'un canal de televisió autònomic propi i, per tant, ha hagut de comptar amb les delegacions valencianes dels mitjans de comunicació estatals, a banda, és clar, de les publicacions locals.
A més, ha anat acompanyat d'una molt bona gestió de les seves xarxes socials, particularment a Instagram (no conec cap altre president autonòmic a Espanya que utilitzi ni la meitat de bé les stories en aquesta xarxa social que, insisteixo, supera de llarg la popularitat de twitter), Facebook i Twitter. És una llàstima però que no compti amb canal propi a LinkedIn, ni a Youtube, si bé utilitza aquí el canal de la Generalitat Valenciana. Cal destacar també que compta amb un excel·lent equip de fotògrafs, i amb un servei de producció pròpia de vídeos (que no acaba d'exprémer del tot, al no bolcar directament els audiovisuals a les seves xarxes socials).
Puig és omnipresent a tot arreu. Fins i tot en diàlegs a la fresca. |
La seva voluntat de hiper-lideratge es mostra arreu. A tall d'exemple dir que, de moment, és l'únic president autonòmic que ha convocat una reunió amb el seu govern i l'ha comunicada al voltant de la vaga del taxi, sens dubte el tema d'aquest estiu, o assumit el lideratge ell, de la presentació de tota mena de plans, programes, estratègies i projectes, que en altres llocs, especialment a Catalunya, serien delegats a, com a màxim, consellers del govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada