dijous, 18 de març de 2021

Apunts de comunicació pel nou govern: la roda de premsa setmanal del Govern.

A finals de març, si tot va com està previst, i dilatant els terminis al màxim (quina enveja del Regne Unit, on el Primer Ministre prèn possessió a l'endemà mateix de celebrar-se les eleccions), Catalunya disposarà d'un nou govern que tindrà molts reptes, però que també haurà d'abordar, en termes de comunicació, a vàries transformacions pendents en el model comunicatiu de la Generalitat de Catalunya.

Roda de premsa setmanal en el mandat del president Montilla.
Així doncs, començo una sèrie d'articles al voltant dels canvis necessaris en el plantejament i en els models de comunicació i difusió del Govern de Catalunya.

Va ser Jordi Pujol qui, en la dècada dels 80 del segle passat, va instaurar el model de roda de premsa setmanal del Govern. Es feia els dimecres pel matí, el dia posterior a les reunions del Consell Executiu (dimarts per la tarda), i on el president i/o els consellers explicaven als mitjans de comunicació les principals decisions del govern i responien a la premsa. Es feia des del Palau de la Generalitat, amb els ponents asseguts rere una taula, en un format molt més reduit que l'actual.

Aquest format aniria guanyant protagonisme especialment amb el nomenament d'Artur Mas com a conseller en Cap, però va ser al final del govern Montilla que es va fer la nova sala de premsa del Palau de la Generalitat, que permetria ara tant les compareixences a peu dret com assegut i, sobretot, amb nous espais per facilitar el treball als mitjans escrits, cabines de ràdio i de televisió, amb una superfície de 350 m2. Amb el govern Mas es canviaria la imatge corporativa de la Generalitat, fins arribar al color blau corporatiu actual.

Així és l'actual sala de premsa del Palau de la Generalitat. 
Com és tradició, cada dimarts (ara ja sí, pel matí) es reuneix el Consell Executiu i, en finalitzar (al voltant de les 12:30h, 60 minuts abans que en l'anterior legislatura), compareix el/la portaveu del Govern per explicar els acords adoptats als mitjans de comunicació. I és aquí quan hem d'aprofundir en els desajustos que es produeixen que sumats, provoquen que el model tradicional de roda de premsa dels dimarts s'hagi quedat obsolet.

En primer lloc pels elements de forma: el/la portaveu apareix setmanalment absolutament sol (o sola) sense cap tipus d'element de suport gràfic, discursiu o de qualsevol altra naturalesa. Fins al punt que l'únic acompanyament de la seva paraula són les còpies en paper que el personal de comunicació de Presidència lliura als periodistes presents a la sala. Tot i que es disposa (es pot veure a l'esquerra de la sala de premsa) d'una pantalla mòbil, aquesta no s'ha utilitzat gairebé mai, i tampoc es preparen gràfics, infografies, esquemes, imatges, vídeos o elements de suport de cap tipus per reforçar, ampliar o complementar al missatge del portaveu. El fons d'escenari és una lona fixa que no permet cap tipus de joc, provocant fins i tot desajustos en les ubicacions dels logotips que hi apareixen, amb la posició i alçada del/s portaveu/s del Govern.

A França és traidició fer un rètol de faristol per a cada acte.

Tampoc varien els rètols del faristol, una tradició tant francesa, on es produeix sempre un rètol de faristol en exclusiva per a cada acte, com a manera també de marcar el missatge, la ubicació i la data d'aquell esdeveniment i complementar així, la imatge i l'enfocament que fan les televisions i els mitjans gràfics d'aquell esdeveniment.

Acte del 8M a la seu de la Comunitat de Madrid, amb un fons LED.

Mentrestant, partits i institucions comencen a fer servir (de forma esporàdica o continuada) les pantalles murals de LED com a fons d'escenari, per tal de poder utilitzar fons dinàmics, tant estàtics com amb vídeos logotips, rètols i infografies, per potenciar els actes i compareixences. Aquest format, cada cop més habitual, permet personalitzar el fons d'escenari a cada acte, reforçar les compareixences amb animacions, gràfics, presentacions i fons personalitzats, i adaptar els grafismes a les alçades i al número de portaveus, entre altres infinites opcions. A més, és clar, de permetre multitud d'actes i formats, i utilitzar l'espai no només un dia a la setmana. Una opció que a Catalunya, han explotat especialment el PSC i ERC, fent-hi instal·lacions fixes a les seves respectives sales de premsa / actes.

També cal apuntar que l'actual sistema de videocàmeres instal·lat a la sala de premsa catalana no permet fer-hi una bona realització, amb diferents plans frontals, laterals o contraplans, que servirien per dotar de més dinamisme a aquests actes, i permetre fer-hi tota mena d'actes, més enllà de la roda de premsa setmanal del govern.

Seguint amb la forma, un fet característic d'aquest ritual dels dimarts és que el/la portaveu s'adreça contínuament (tant en la mirada, com en el pensament, com en el vocabulari i el temps verbal) als periodistes que segueixen la compareixença informativa, enlloc de a la ciutadania. I és que tot i que l'acte es sol emetre en directe pel canal de notícies 3/24 i per les xarxes socials (no a totes, per cert), tots els gestos, missatges, referències i expressions estan adreçades prioritàriament (quan no només) als mitjans. És un acte on la ciutadania és una mera espectadora secundària d'un format pensat en exclusiva pels professionals dels mitjans de comunicació.

Roda de premsa de Pedro Sánchez a La Moncloa.
Tot el contrari succeeix a la Moncloa, on l'actual president Pedro Sánchez, quan fa rodes de premsa, ignora en el seu discurs incial (una altra cosa és el torn de preguntes) a la premsa, i s'adreça només a la ciutadania, tant pel que fa al format, com en el contingut, els gestos i el marc mental. Part d'aquest fet es deu a l'ús del teleprompter ja que, en les habituals rodes de premsa posteriors al Consell de Ministres (a sobre, ara també en dimarts), no disposar d'aquesta eina fa que l'enfocament sigui híbrid entre ciutadania i mitjans de comunicació.

Passem ara al contingut, i seguim aprofundint en la dicotomia de l'enfocament per a la ciutadania / per als mitjans de comunicació. A les rodes de premsa setmanals tampoc s'hi han permès mai preguntes per part de la ciutadania, ni previ formulari (com fa el govern britànic, o com esporàdicament ha fet el mateix Pedro Sànchez, per exemple), ni prèvia selecció entre algun hashtag o caixa de comentaris (de la pròpia emissió a Youtube o Facebook) corresponent. I és que, si es tracta de rendir comptes davant de la ciutadania, què costaria respondre a 2, 3 o 4 preguntes (previ filtre, és clar), de ciutadanes o ciutadans, en un acte públic, per part dels seus governants?. Per no parlar, és clar, que els mitjans de comunicació ja no tenen el monopoli del consum informatiu per part de la ciutadania. Dit d'una altra manera, si els mitjans de comunicació ja no són (de forma desagregada), la principal font d'informació que utilitzen els electors per informar-se de la política, per què fer que l'única eina més o menys transparent i regular de rendició de comptes lliure estigui feta només per a aquests, sense cap altre tipus de participació possible?

La litúrgia i la imitació del model de roda de premsa, l'hem agafat de la Casa Blanca, on allà el/la portaveu del president compareix 2 cops al dia, de mitjana, i on els principals mitjans de comunicació tenen corresponsals que segueixen permanentment al president dels EEUU, tant informativament com físicament, treballant de forma similar a una corresponsalia, des de la pròpia Casa Blanca. Tot el contrari d'aquí, on només hi ha 1 roda de premsa a la setmana (exceptuant la pandèmia, cal dir), i on rarament hi ha periodistes sinó és en el context d'una roda de premsa.

Precisament per això tenim un model de sala de premsa mal pensat. En part dotat en excés (grans instal·lacions per a un ús d'un matí a la setmana), i en part, mal dotat (no hi ha gairebé elements que permetin fer posades en escena personalitzades o flexibles, per exemple).

Finalment, dues qüestions, de calendarització, i de model. Pel que fa al calendari, des de que a l'inici de l'actual legislatura espanyola, els Consells de Ministres (i per tant, també les rodes de premsa) es passéssin del divendres al dimarts (per bé que aquestes solen començar més tard que no pas les rodes de premsa d'aquí), hi ha un evident solapament, que encara fa més llunyana la antiga percepció de que aquestes rodes de premsa serveixen per marcar l'agenda de la setmana o del dia. Per què no explorar altres models més flexibles, de format més reduït, d'altre tipus de contingut (part de les rodes de premsa de la Casa Blanca són per comentar l'agenda del president o altres detalls menors, quelcom impensable aquí), especialment si es disposés d'un espai amb més possibilitats, també per acollir entrevistes i connexions via dúplex amb els mitjans, per exemple.

I una qüestió de model: Com comunicar una decisió estratègica del Govern i que (poc o molt) haurà de passar pel Consell Executiu: Afegint-ho a l'ordre del dia de la roda de premsa dels dimarts, o bé mitjançant un acte fet expressament per a aquesta? És una de les diferències entre el model valencià i el català de comunicació.

Cap comentari: