dijous, 11 de maig de 2006

El Barça i Ronald Reagan

Avui, un amic em preguntava sobre quins serien els efectes político-electorals d’una victòria del Barça a la Champions. Dit així, pot sonar molt rocambolesc, però, realment es poden derivar efectes de l’optimisme i l’alegria dels culés?
En el ja citat aquí llibre de Dick Morris, Games of Power, l’autor explica com una de les claus de la victòria electoral del tàndem Reagan-Bush en les eleccions presidencials del 1980, va ser l’optimisme de Reagan, la seva teatralitat i posa en escena, junt amb un missatge encoratjador, que mirava tant sols al futur i la descripció de la nova era americana varen ser les estratègies principals utilitzades per arribar al poder.
Enfront el missatge gris de Jimmy Carter, contrastava amb la frescor de Ronald Reagan, que va saber associar al govern federal amb els problemes que en aquells moments tenia la nació (la crisi monetària, el descontrol en la inflació i les amenaces de la II Guerra Freda). El missatge era ben clar: les dificultats del país eren culpa del govern, que calia canviar-lo per tal d’arribar a una nova era de pau i seguretat, d’optimisme i en definitiva, de l’accés per part de tothom al somni americà. La crisi dels hostatges a Iran i la invasió soviètica a Afganistan, van suposar un contundent revés al prestigi dels Estats Units, però també a la seva pròpia moral com a país.
D’aquelles eleccions hem après la lliçó de que en moments de crisi, cal aportar un missatge positiu, que miri cap al futur i que il·lusioni cap a un canvi, i no pas reprendre contínuament les crítiques d’allò que ha succeït al passat.
Avui, Catalunya viu al igual que els Estats Units del 1980, una època de crisi política, institucional, però sobretot de confiança en ella mateixa. Davant aquesta situació, l’optimisme ha de ser l’antídot per a redreçar la situació, no la crítica o la crispació. El missatge il·lusionador, proper, que aporti confiança i credibilitat ha de ser l’eix principal per a canviar aquest context.
Una de les frases més conegudes i recordades del ex-president John Fitzgerald Kennedy era “no penseu què pot fer Amèrica per vosaltres, sinó què podeu fer vosaltres per Amèrica”. Aquesta frase és també, la condensació del missatge optimista de JFK.
I és així com relaciono això amb el Barça. Els culés estan en un moment d’una especial felicitat i optimisme. Un optimisme que es pot canalitzar políticament, que facilita la transmissió del missatge polític, i que pot ser la diferència entre guanyar o perdre unes eleccions.
En definitiva, així com va passar al 1980 als Estats Units, qui millor sàpiga transmetre un missatge entusiasta, positiu, de futur, esperança i de confiança, guanyarà les eleccions. Serà qüestió de tenir-ho en compte.
Publica un comentari a l'entrada