dissabte, 11 de novembre de 2006

Els joves i la política

En aquests dies de reflexió postelectoral als diferents partits polítics, una de les preocupacions o temes de discussió que més han sorgit especialment entre convergents i socialistes, és el referent al vot jove. En el primer cas, perquè una gran part de l'explicació de la pèrdua de vots a CIU respecte el 2003 es deu a la manca de regeneració del seu electorat, però també entre els socialistes on cal sumar-hi a més, la desmobilització del seu electorat i la osteoporosi del seu aparell de partit, amb una escassetat crítica de nous militants.
Fora de Còrsega Nicaragua també existeix un debat general sobre el vot entre l'electorat jove, especialment entre aquells que poden exercir-lo per primer cop i que tot sovint, no ho fan. La participació electoral (que no política) entre els joves sempre ha segut més reduïda que entre la resta del electorat. Els motius són diversos, però fan referència fonamentalment a dos factora: la socialització política i la diferent forma de participar en política que tenen els joves
En primer lloc, cal considerar que aquells que poden exercir per primer cop el seu dret a vot, estan en un estadi primari encara de la seva adquisició de la cultura política, els hàbits polítics i en definitiva el coneixement i la integració en el sistema polític. Els electors, van adquirint els recursos que els hi faciliten la participació electoral al llarg de la seva vida, les habilitats polítiques, la integració social i l'ampliació de la xarxa social del individu, fet que facilita la seva participació en la dinàmica del procés polític (per a més informació sobre la socialització política a l'escola, podeu consultar aquest article).
Seguint amb aquesta línia d'arguments estructurals, cal assenyalar que les diferències generacionals, també influeixen sobre la socialització, ja que aquesta, s'ha donat en moments diferents en el temps i per tant, estarà condicionada per l'entorn polític, econòmic i social de l'època en que cadascú adquireix els seus valors i cultura política. A tall d'exemple, de ben segur trobarem diferències entre aquells primers joves que van anar a votar a la II República respecte dels seus fills i aquests respecte els seus nets, socialitzats ja en la transició.
Però també trobem altres elements de caràcter més contextual, especialment la forma en que els joves participen políticament (que de ben segur estarà relacionada amb el primer bloc de l'explicació, però és útil tractar-la a banda). Si hom observa els integrants d'una manifestació, d'una vaga, els signants de peticions polítiques, l'adquisició de productes amb finalitats polítiques, els membres d'una ONG o de qualsevol tipus d'organització que defensi els valors postmaterialistes, trobarà un perfil molt més jove que no pas entre els qui militen als partits polítics, als voluntaris i contribuents de les campanyes electorals, o bé aquells ciutadans que es posen en contacte amb els seus representants. Existeix per tant, una diferent manera de participar en política dels joves, respecte els més grans.
La característica primària doncs dels joves la trobem amb un molt major ús dels mecanismes de participació política no convencionals. En canvi, per a la resta del electorat, resulta molt més habitual (menys costós) la canalització a través dels mecanismes convencionals, especialment els electorals (tant el vot com la participació en els partits i les campanyes electorals).
Eus aquí la clau de l'èxit d'alguns partits polítics entre l'electorat jove: la seva capacitat de connexió com a partit (i projecte polític) amb les maneres habituals que tenen els joves de fer política, que com ja hem vist, es diferencia de la resta del electorat.
Publica un comentari a l'entrada