Hillary Clinton, Barack Obama i Bill Richardson van utilitzar un vídeo penjat a les seves respectives webs. Mitt Romney va fer una declaració en el que semblava un museu de la General Motors, mentre que Giuliani encara no ha fet cap anunci formal al respecte. Tots ells, candidats a la Presidència dels Estats Units utilitzaven aquests mitjans per fer la declaració més o menys formal de la seva intenció de presentar-se a una cursa de dos anys de durada (i en la qual hauran de ser capaços de recaptar prop de 2 milions de dòlars setmanals si volen guanyar-la). Lluny d’això però, ahir al vespre John McCain feia l’anunci en un late show(no gaire republicà per cert) de la CBS. L’anunci però, era informal, per tal de poder acaparar de nou l’atenció dels mitjans quan faci l’anunci oficial d’aquí mes i mig.
McCain és ara per ara el candidat republicà que més i millor està utilitzant les TIC per tal de fer campanya i juntament amb els seus rivals demòcrates Edwards i Obama estan esprement al màxim la totalitat de possibilitats que la xarxa permet als polítics. Un exemple d’això és que pocs minuts després de fer el seu anunci al programa, el seu equip de campanya enviava un e-mail massiu per tal de recaptar voluntaris i com no, finançament.
Si repassem però quin és l’ús de les TIC per part dels candidats així com les eines que posen a la disposició dels internautes per tal de fer campanya, ens n’adonarem que la pràctica totalitat d’aquestes eines són destinades als voluntaris i simpatitzants i no pas al convenciment de nous electors. Es tracta d’un error deliberat o d’una conseqüència donat el perfil de qui consumeix aquestes eines polítiques online? Sens dubte, qualsevol anàlisi del comportament electoral i del perfil dels internautes (no només a l’altra banda del atlàntic, també ens val a casa nostra), ens servirà per veure que els consumidors dels productes polítics online són electors fortament polititzats (i per tant, convençuts i gairebé sempre, mobilitzats). Resulta inviable per tant, l’esforç de convèncer als electors a partir d’aquests mecanismes.
El que sí funciona en canvi (i és tant o més important com convèncer) és oferir als gladiadors (així es denominen a aquells electors fortament convençuts i disposats a fer campanya pel candidat) eines per tal de fer-los-hi més fàcil i més efectiva la seva tasca de difusió del missatge polític. Els action center per tant, es basen principalment amb aquest tret característic. Juntament és clar, amb la recaptació de fons, també aprofitant la generositat dels gladiadors.
Aquí a casa nostra però, l’explotació de la capacitat d’assumir costos dels voluntaris de campanya en el millor dels casos s’utilitza d’una altra forma, la tradicional. Que si bé esdevé clau a qualsevol campanya (especialment aquelles on la política es deixa a una banda per tal de centrar-se amb el contacte i el feed-backamb el candidat, com les municipals), no optimitza les d’altra banda incipients encara capacitats de e-mobilització i e-campanya que tot just s’obren ara en el panorama polític online català.
El mercat electoral a Catalunya (com a la resta de l’Estat) és un mercat encara incipient, molt verd (sobretot en referència amb quin és l’ús i la freqüència d’accés a la xarxa) i per tant, molt sub-utilitzat. Ara bé, aquest panorama de ben segur que canviarà radicalment per a les properes eleccions al Parlament (que si tot va com sembla), al 2010. És així com en els propers 3 anys no només continuarà creixent (per cert, més lentament del que es pugui pensar) la taxa de penetració d’internet a les llars catalanes, sinó sobretot el seu mètode d’accés (la banda ampla) així com la freqüència i el tipus d’ús de la xarxa.
Cal per tant, que si no volem perdre ni una mínima possibilitat de posar el vaixell a la màxima velocitat, preparem totes les veles ara per quan arribi el temporal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada