divendres, 2 de març de 2007

La doble finalitat de les enquestes

Avui, el NY Times es fa ressò de la darrera enquesta electoral per a la nominació demòcrata i republicana a la Presidència dels Estats Units. Segons aquesta enquesta, Giuliani continua el seu avantatge sobre McCain amb 14 punts de diferència a nivell nacional (38 vs. 24%), mentre que entre els demòcrates, el favorit pels americans és Hillary Clinton, amb 12 punts per sobre del seu màxim rival, Barack Obama (36 vs. 24%). Seguint aquesta enquesta, destaca també com l’ex-vicepresident (i no clar encara aspirant demòcrata) Al Gore supera en intenció de vot a John Edwards (13 vs. 11%), també en el sud, on el discurs ecologista té molts pocs adeptes (amb l’excepció més destacable de Florida).
Si ens centrem però amb el primer repte electoral, les primàries d’Iowa, aquí les diferències es redueixen tant per a demòcrates com per a Republicans. Entre els segons, guanyaria la nominació de nou Giuliani, amb un 29% dels vots, però seguit de molt prop per McCain (22%). El tercer lloc es disputaria entre Newt Gingrich (11%) i Mitt Romney en unes eleccions on hi solen haver dos guanyadors: qui guanya la nominació i qui supera les espectatives inicials (sovint el tercer classificat).
Entre els demòcrates però, seria John Edwards qui guanyaria amb 6 punts de diferència a Iowa sobre la segona més ben situada, Hillary Clinton. El tercer en acceptació seria clarament Barack Obama després de la retirada de la cursa del seu governador, Tom Vilsack com comentava fa uns dies. En aquest sentit, pot resultar sorprenent com John Edwards, un candidat en la corda fluixa, que ha tingut que buscar l’espai mediàtic i polític movent-se claríssimament l’esquerra respecte el 2004, s’ha convertit en el candidat dels sindicats, al mateix temps que s’allunya del espai polític central, clarament ocupat per Clinton i Obama.
Quina és la clau per entendre la seva acceptació a Iowa? Sens dubte el seu caràcter que s’ha construït, informal, gens protocol·lari i típicament rural i sureny, ideal per guanyar suport en un estat rural, conservador (en temes morals) i pobre. Aquesta és una de les particularitats de les primàries presidencials als EEUU. Un candidat pot ser enormement popular a nivell de tot l’Estat, però impopular allà on es celebren les primeres primàries (que gaudeixen d’una massiva atenció i difusió mediàtica) i per tant, veure’s truncada la seva carrera política.
Les enquestes però, tenen una altra capacitat, no només permeten obtenir una realitat descriptiva del medi, sinó que també són un important element persuasiu. De manera particular quan es realitzen amb trucades telefòniques o visites presencials, l’enquestador té la capacitat de teledirigir la ment de l’enquestat, fent-li preguntes i plantejaments que generen un determinat raonament a l’enquestat, podent així construir una estratègia per a la persuasió del interlocutor. A la pràctica doncs, no hi ha gaire diferència entre una trucada telefònica per realitzar una enquesta i una trucada telefònica per vendre un producte. Ambdós serveixen per fer que l’entrevistat pensi o actuï en funció dels nostres plantejaments prèviament dissenyats.
En aquest sentit per tant, les enquestes poden tenir una doble utilitat des de l’òptica electoral. Per una banda, la descripció del medi (o cosmos) polític en que es mou el candidat, posant èmfasi sobretot a l’optimització del missatge i de la propaganda. A través d’eines com ara la regressió estadística, ens permet observar quines són les característiques del nostre electorat, quin és el seu comportament, hàbits, etc., per tal d’optimitzar quan i com difondre la publicitat.
Hi ha però aquesta segona òptica, poc  coneguda encara (per bé que ja utilitzada) a casa nostra, de l’enquesta persuasiva que no busca tant obtenir una informació de l’enquestat, sinó generar-li tot un seguit de reaccions en base a un patró predeterminat. La combinació d’un i altre mètode porta a l’optimització dels recursos de campanya, sempre escassos.
Les enquestes són per tant, una arma de doble fil i de doble utilitat que junt amb el finançament arriben a ser fins i tot els dos principals elements de qualsevol campanya electoral.
Publica un comentari a l'entrada