Per a què serveixen els partits ideològics?

Enunciava en una anterior ocasió, la coexistència en el sistema polític català, de partits polítics de caràcter ideològic o temàtic (C’s, ICV-EUiA, PP, ERC i UDC) amb partits globals o catch all (CDC i PSC). Ambdós tipus de partits són diametralment diferents i especialment en l’àmbit electoral es comporten d’una manera contraposada.

Ara bé, quin és el paper (i la utilitat) dels partits alhora de formar majories parlamentàries i coalicions de govern? A aquesta pregunta intentaré aportar algunes reflexions a continuació.

El sistema polític català, tot i ser claríssimament multipolar (gairebé atomitzat) es caracteritza per una més o menys explícita voluntat per part de tots els partits de formar govern o dit d’una altra manera, tots els partits catalans (amb representació parlamentària, s’entén) estan orientats cap al govern, encara que puguin utilitzar estratègies de polarització o de “superoferta” (per a més informació sobre el pluralisme polaritzat i el sistema de partits atomitzat podeu consultar aquest article).

Ara bé, si analitzem el comportament i les dinàmiques parlamentàries, observem com tot el sistema político-parlamentari pivota sobre els dos partits catch-all que a més, són els més grans pel que fa al número d’escons i suport electoral. Es produeix d’aquesta manera, una necessària convivència, acord i complementació entre aquests i els partits ideològics per tal de formar les necessàries majories parlamentàries.

Ara bé, quina és la capacitat real de negociació, o d’influència sobre el sistema polític dels partits de caràcter ideològic? Depèn fonamentalment de quatre factors que veurem a continuació.

En primer lloc, de la relació espectre ideològic potencial – mobilització del partit. És a dir, la capacitat d’aquell partit d’arribar a un electorat més o menys ampli i/o mobilitzar-lo, recordant que ambdós són factors complementaris. En aquest sentit, resulta lògic afirmar que allà on el partit ideològic tingui un mercat electoral potencial més reduït (veure el mapa electoral català), serà necessari un més elevat nivell de mobilització del seu votant que no pas allà on el partit pugui abarcar un segment relativament superior d’electors per tal d’aconseguir els mateixos resultats.

En segon lloc, de la seva ubicació i relació ideològica, però sobretot política amb la resta de partits. És a dir, si aquell partit està connectat o no amb la resta de partits ideològics (i especialment, els dos grans partits catch all), si hi manté una línia de continuïtat ideològica però també, el què és més important a la pràctica, si manté lligams polítics amb la resta de partits, més enllà del seu tipus i ideologia. Un partit ben connectat ideològicament i amb bones relacions polítiques amb la resta de partits, tindrà una capacitat major de xantatge que no pas un partit desconnectat o aïllat de la resta.

En tercer lloc, hem de considerar quin és el seu grau de solapament del espai electoral delimitat d’aquell partit ideològic. Dit d’una altra manera, si el seu espai electoral potencial és o no compartit amb demés partits (bàsicament els catch all), i si és així, quina és la direcció del traspàs de votants i el comportament d’aquest terreny confrontat entre un i altre partit. Si el partit ideològic és capaç de mantenir (quan no incrementar) els seus vots provinents del espai electoral compartit, tindrà una major força i capacitat de maniobra que si és víctima de l’absorció del electorat propi per part dels altres partits.

I en quart i darrer lloc, quina és la capacitat de maniobra, la independència política, del partit en qüestió. Així, podem estar davant partits ideològics completament independents (de la resta de partits de la seva categoria però especialment dels catch-all), de partits satèl·lit amb un marge de maniobra escàs i considerablement influenciats i finalment, partits lobby o el què és el mateix, partits ideològics que esdevenen un pol d’atracció (i confrontació) amb el partit catch-all. De nou, en funció de quina sigui la situació (independent, satèl·lit o lobby), es definirà l’estratègia i la capacitat d’actuació d’aquell partit.

Aquestes són per tant, les quatre principals característiques o barems a l’hora d’analitzar quina és la utilitat, o capacitat d’influència en termes político-electorals, dels partits ideològics. Les valoracions i la utilitat en termes polítics, depèn de la valoració que cadascú en faci.