dilluns, 4 de juny de 2007

Per a què serveixen els blocs electorals en campanya?

Un dels elements ja clàssics en qualsevol campanya electoral al nostre país, és la protesta per part dels mitjans públics, al haver d'informar (només durant els 14 dies de campanya electoral) en blocs de temps, en funció de la representació (a vegades en vots, a vegades en número de representants) dels diferents partits. Més encara, de la delimitació del temps dedicat per part dels informatius (i només d'aquests) pels acords arribats en el sí de la CCMA (antiga CCRTV) entre les diferents forces polítiques. Si bé és cert però, que en alguns casos (BTV i les emissores dependents de la Diputació de Barcelona) els mateixos consells d'administració han acordat suprimir aquests blocs i per tant lliberalitzar la informació electoral.
Aquesta protesta, sorprèn per part del teleespectador en un doble sentit. Per una banda, perquè sorprèn que els conductors d'un informatiu facin pública davant dels seus teleespectadors una protesta exclusivament personal, és a dir, només reivindicada per part d'un número (indeterminat, per cert) de periodistes que treballen a compte dels mitjans públics. S'obté així un efecte multiplicador enormement desproporcionat entre qui protesta i els centenars de milers de ciutadans que reben la protesta. Dubtosa resulta també la legitimitat que en aquests mitjans, públics, s'expressin aquestes protestes de caràcter exclusivament personal i sense cap transcendència ni a l'audiència, ni molt menys, al conjunt de contribuents que amb els seus impostos, mantenen aquella emissora.
En segon lloc també, el teleespectador (o oient de ràdio) pot preguntar-se perquè això és així. És a dir, perquè tots els partits amb representació a la CCMA, sense cap ni una excepció, obliguen als mitjans públics a delimitar així la informació electoral. Aquest criteri sembla doncs, anar en contra del mateix periodisme i pot mostrar una manca de confiança en els mateixos informadors, que coherentment, si fos així, també s'hauria de mostrar en altres tipus d'informacions, i no només en campanya i tant sols pel que fa a la informació electoral. Perquè doncs els partits, decideixen mantenir aquestes quotes? No resulta sorprenent que els partits més petits (i per tant, amb menys segons a repartir en aquests blocs), estiguin també a favor d'aquest format d'informació electoral? I per part dels partits grans, el seu poder de generar notícies no es veu minvat al haver de constrenyir-se només als segons acordats amb la resta de forces?
Abans de passar a intentar respondre aquestes preguntes, convé fixar-nos en quines són les protestes dels periodistes al respecte. Creuen, que aquesta delimitació suposa una forta restricció a la seva professió, una flagrant invasió de la seva independència, i més encara, de la seua professionalitat. El sector, creu que la informació electoral s'ha de distribuir també en criteris estrictament periodístics i per tant, no en funció dels acords entre les diferents forces polítiques, encara que sigui la unanimitat d'aquestes. Qüestionen per tant, la legitimitat de la totalitat dels representants parlamentaris per imposar-los-hi reestriccions a la seva feina. Aquesta és com a mínim una actitud controvertida, atès que els periodistes implicats, no es posen en contra d'una decisió empresarial – gestora puntual, sinó del consens de totes les forces polítiques del país. Es tracta doncs, d'un cas insòlit de protesta contra els legítims representants ciutadans, més encara, tenint en compte la seva condició de treballadors per a una empresa pública.
Deixant a banda però el sorprenent comportament dels periodistes protestants, passo a respondre a la utilitat, el perquè dels blocs electorals.
Els blocs electorals, són per sobre de tot, un mecanisme que garanteix la presència de la informació electoral en els 14 dies de la campanya electoral d'una manera suficient i equilibrada. És a dir, la seva finalitat és que els mitjans de comunicació públics dediquin temps suficient per cobrir els actes, propostes i declaracions dels diferents partits, per tal que aquests tinguin el temps suficient per donar a conèixer-se al electorat i fer-ho d'una manera equilibrada en funció de la seva representació. I el que és més important, si no existissin aquests blocs electorals no hi hauria una cobertura ni suficient ni equilibrada de les notícies polítiques. Un exemple clar ho tenim amb la cobertura de les notícies durant la pre-campanya (especialment els dies anteriors al inici de la campanya) i en la cobertura informativa per part dels mitjans privats (que no estan subjectes a aquest tipus de restriccions). En ambdós casos, el temps dedicat a la informació electoral és molt inferior (la meitat, aproximadament) respecte el temps dedicat a la informació política-electoral en els mitjans públics amb aquest format. Els blocs electorals són per tant, una manera de garantir la presència de la informació política als informatius. En un context en que existeix, si més no una aparent preocupació ciutadana i mediàtica per la manca de coneixement de les propostes (en positiu) dels partits, sorprèn que es vulgui suprimir l'unica garantia que els mitjans de comunicació públics tenen per tal de donar una cobertura mínima a la informació electoral.
Més exemples de la nul·la cobertura de la informació política quan no existeixen aquests blocs electorals els trobem cada cop que es produeix un Ple al Parlament, o qualsevol altre fet polític rellevant en que hi participin diferents forces polítques en el qual, el temps dedicat és marginal en relació amb la magnitud de la informació generada en aquell ple o acte. Els mateixos mitjans per tant, que critiquen aquesta imposició són els que després, quan no es veuen limitats per aquesta decisió, suprimeixen la informació política, contribuint de manera negativa a la finalitat principal dels mitjans de comunicació públics, informar de manera plural, també dels fets polítics d'un país.
Els blocs electorals, són una eina molt estesa a les democràcies, i sempre amb aquesta mateixa funcionalitat, és a dir, garantir que les propostes dels partits, si més no en campanya arribin als ciutadans a través dels mitjans de comunicació. Un clàssic exemple d'això el tenim amb les convencions dels partits demòcrata i republicà, als EEUU on totes les emissores de notícies a nivell nacional es veuen obligades a donar un número determinat de minuts de cobertura diària sobre cadascuna de les convencions amb aquest fi.
En línia amb el que apuntava en l'anterior article, sobre la necessitat de fer més campanya per tenir més participació a les urnes, l'ampliació dels temps assignats a tots els partits i per tant, una major cobertura de la campanya electoral, seria sens dubte un revulsiu per a un electorat més ben informat sobre les propostes dels diferents partits i en definitiva, més mobilitzat per acudir a votar. En una època en que es culpabilitzen als partits de provocar la desafecció política, fora bo obrir un debat sobre quin és el paper dels mitjans de comunicació alhora de seleccionar i difondre les notícies polítiques. Les conclusions serien devastadores.
Publica un comentari a l'entrada