dijous, 28 d’agost de 2008

Què aporta Joe Biden a la candidatura de Barack Obama?

L'elecció de Joe Biden com a ticket del candidat demòcrata Barack Obama ha sigut força polèmica, a pesar de la habitual miopia què des d'Europa es mira la política nord-americana. I és que difícilment aquest veterà senador per Delaware, pot aportar quelcom més que experiència en els afers internacionals (poc es recorda del seu pas pel Comitè Jurídic, a pesar de la molt bona feina que se li reconegué allí) (1) i equilibri generacional (2), donats els seus 65 anys.

La primera conseqüència de l'elecció ha estat el camuflatge del slogan 'change', que a partir d'ara ha desaparegut de la campanya d'Obama i que poc s'identificava amb un senador amb més de 30 anys ininterromputs a la càmara alta.

En certa manera, això recorda a l'elecció de candidat a VP de George W. Bush a l'any 2000. El llavors governador de Texas ho tenia pràcticament tot per ser el candidat perfecte per als republicans. Dur en immigració i la resta de l'agenda social-conservadora republicana, proper als hispans i negres, popular al Sud i Sud-Oest del país, carismàtic, amb el suport de totes les famílies republicanes i del stablishment,... només li feia falta suplir la seva nul·la experiència en política exterior i defensa. Per això optà per un dels màxims homes de confiança del seu pare, el també president George H. Bush, Richard (Dick) Cheney, al qual serví com Secretari de Defensa. L'elecció va sorprendre al propi Cheney, i de fet, pràcticament no va fer campanya més enllà de la estrictament necessària (debats televisius amb el candidat a VP demòcrata, Joe Lieberman, i ben poca cosa més).

I és que de fet, Bush tampoc necessitava que el seu número 2 fes campanya. Només necessitava del seu suport i equilibri en el tàndem. Si bé és cert que la seva proximitat al stablishment republicà agradaria dintre del partit davant un candidat marcadament sureny com George W. Bush. Però més enllà d'això, poca cosa va aportar Cheney, no li feia falta al seu candidat.

Barack Obama, si bé sembla que hagi optat per una estratègia similar a la de Bush al 2000, és un candidat molt diferent. Especialment per la seva falta d'entrada a sectors clau per a la victòria demòcrata com són els hispans (ja la primera minoria del país, per davant de la població negra), les dones i les famílies treballadores de coll blau. I si bé Biden és similar a Cheney en el sentit que poc o res aporta més enllà de les seves credencials internacionals, Obama sí està molt necessitat d'altres suports per assolir la Casa Blanca.

Però també les posicions polítiques d'ambdós candidats són força diferents. Per exemple, Biden va ser un dels principals defensors de l'intervenció militar a l'Iraq (i durant tota la pre-campanya presidencial demòcrata es considerà el candidat menys partidari de la retirada) i tot al contrari, Barack Obama, va liderar l'oposició a la guerra des de la mateixa comissió i cambra que el seu ara company de tiquet.

D'altra banda, ser senador del 2n estat més petit de la Unió (865.000 habitants, una mica més de la meitat de la població de Barcelona) no té un mèrit excessivament remarcable. D'aquí que sigui fàcil que el nebot de Biden sigui el Fiscal General del mateix Estat.

I també el fracàs estrepitós de la candidatura presidencial del senador, quan va obtenir tant sols l'1% dels vots al caucus d'Iowa, quedant 5è, a pesar d'una enorme despesa de $4 milions, i sense cap suport (endorsement) remarcable.

Biden és per tant un senador poc conegut, president d'un comitè (Foreign Affairs) només important simbòlicament però amb poca capacitat decisòria i llunyà dels lobbies i dels diners, però que sobretot, no ajuda gens a Obama en aquells sectors que necessita atreure per ser el proper President dels EEUU.
Publica un comentari a l'entrada