dimecres, 19 de novembre de 2014

Alcalde i diputat. Càrrecs incompatibles? Poca regeneració i molt electoralisme

La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz
Sevilla, 15 de desembre de 2011. Falten poc més de 4 mesos per a les eleccions autonòmiques a Andalusia i totes les enquestes donen com a probable guanyador al PP, partit que té la seva força principal a la Andalusia urbana i sobretot, costera, (com ara Màlaga, Còrdova, Cadis...), enfront d'un PSOE eminentment rural i interior (només guanyaria al PP en diputats a la província de Sevilla, 9-7). El panorama doncs, no és gaire tranquil·litzador, sobretot si tenim en compte els casos de corrupció sobre Chaves i Griñán, qui pocs mesos dimitiria per donar relleu a Susana Díaz.

Mapa de resultats de les eleccions al Parlament d'Andalusia del 2012. Font.
Mostra d'aquest caràcter urbà i costaner del PP el trobem en les seves llistes electorals (plagades d'alcaldes o candidats a l'alcaldia de les principals ciutats andaluses), o en qui va ser la seva líder del 1999 al 2004, Teófila Martínez, al mateix temps alcaldessa de Cadis. Dit d'una altra manera, el PP aprofitava el tirón dels seus alcaldes o caps de llista municipals per tal d'intentar traslladar aquest suport de les municipals a les autonòmiques (recordem que Andalusia té calendari electoral propi).

Però, que va passar aquell 15 de desembre? El Parlament d'Andalusia aprovaria la llei 9/2011 mitjançant la qual, feia incompatible (entre altres) el càrrec d'alcalde amb el de diputat autonòmic. Regeneració democràtica? La resposta sembla òbvia, oi?

L'alcalde de Sevilla, Juan Ignacio Zoido
Immediatament ¡el govern de Rajoy! va presentar un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional d'aquesta peculiar incomptabilitat i així, va quedar suspesa immediatament (un gran baló d'oxígen per a gent com l'alcalde de Sevilla i president pro-tempore del PP Andalús i gran persona, Juan Ignacio Zoido, que compatibilitzava ambdós càrrecs). Finalment, el TC ha declarat constitucional la norma andalusa i així, set diputats (6 del PP i 1 d'IU) hauran d'escollir entre l'escó o la vara d'alcalde. En conseqüència, l'alcalde de Sevilla deixarà en els propers dies la seva acta de diputat.

L'alcaldessa de València, Rita Barberà.
Un altre cas paradigmàtic és el de l'alcaldessa de València, Rita Barberà, diputada a les Corts Valencianes des del 1983 i alcaldessa de la capital del Túria des del 1991. De fet, cap Comunitat Autònoma prohibeix la compatibilitat entre alcalde(ssa) i diputat(da) autonòmic. De fet, és l'alcaldessa del municipi més gran d'Espanya que compatibilitza totes dues funcions (803.000 habitants). El mateix passa al Congrés o al Senat, on és freqüent trobar alcaldes entre les seves senyories.

En aquest sentit, el cas català és paradigmàtic. El Parlament de Catalunya compta amb una trentena de diputats que també són batlles, la majoria però de municipis que no arriben als 10.000 habitants (llindar acceptat amb més o menys fortuna per marcar la frontera entre poble i ciutat), tot i les sonades excepcions de Reus (Carles Pellicer) i Girona (Carles Puigdemont), tots dos de Convergència i Unió i molt més novells en la seva faceta d'alcalde (des de les passades eleccions municipals del 2011) que no pas en la de diputat (des del 1999 i 2006, respectivament).

En conclusió doncs, el debat sobre si els alcaldes han de compatibilitzar o no el seu càrrec amb el de diputat (autonòmic o Estatal) o senador té molt més d'electoralista que no pas de regenerador.

Publica un comentari a l'entrada