diumenge, 23 de novembre de 2014

La millor campanya electoral feta mai a Espanya en unes eleccions autonòmiques

Cartell de precampanya PSdeG 2009
D'entrada cal advertir que la que ha sigut, per a mi, la millor (i de molt molt llarg) campanya electoral d'un partit a unes eleccions autonòmiques feta mai a Espanya no va acabar (com es podria esperar) amb una victòria també electoral, sinó amb una lleugerament amarga derrota.

Dit això però, que entenc per la millor campanya electoral feta per un partit? Em referiré a aquest qualificatiu des de l'òptica estrictament mediàtica-publicitària-creativa. És a dir, centrant l'anàlisi amb els elements publicitaris de la campanya del partit (bàsicament cartelleria i espots de televisió, per simplificar l'anàlisi), i com aquests van saber donar resposta al context polític de les eleccions (1), i a les necessitats comunicatives del partit/candidat el qual representaven (2).

Cartell de campanya del PSdeG 2005
Març del 2009, Galícia. Després de gairebé 4 anys de govern bipartit (PSdeG - BNG), el primer (i fins ara, únic) president socialista de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, opta a la re-elecció en un ambient molt agitat. Després de l'espectacular pujada de 8 diputats de Touriño al 2005 (d'un Parlament de 75), els socialistes aconseguirien trencar la majoria absoluta del PP de Fraga, si bé per la mínima (38 PSdeG + BNG enfront dels 37 del PP), en una excel·lent campanya socialista (i que per sí mateixa ja ocuparia un lloc destacat del rànquing de les millors campanyes polítiques a Espanya) que va connectar molt bé amb l'enorme desgast dels conservadors i del mateix Fraga, que el candidat popular transmet fins i tot el cartell, amb un retoc fotogràfic que supera tota mena d'exageració feta fins llavors, i amb una bronca monumental al seu equip inclosa en una històrica entrevista a Antena 3.

Cartell de campanya del PP al 2005
L'experiència bipartita però resultaria molt lluny de ser una alternativa estable, i la legislatura va estar plagada de manca de diàleg, projecte i menys encara cohesió de socialistes i nacionalistes gallecs, que contínuament minaven la credibilitat i lideratge del president socialista Touriño.


Els estrategs del PSdeG havien, per tant, de fer una campanya electoral que capgirés radicalment la situació. En el "briefing" hi constarien necessitats comunicatives com ara l'accent en el lideratge del president Touriño, la serenor i la moderació tant típicament gallegues, reivindicar el caràcter cultural gallec del partit (per cuidar la frontera electoral amb el BNG), la por al retorn del PP, etc. I ho van aconseguir d'una manera exquisida.

Començant per la banda sonora de la campanya, una deliciosa adaptació d'una cançó tradicional gallega titulada Quén poidera namorala, feta pel jove Xoel López, i que ha tingut èxit més enllà de la campanya. Recordem que a Galícia, tot partit que vulgui aspirar a convèncer als ciutadans ha d'incorporar l'adn gallec a la seva campanya, en el que és la versió gallega d'un peculiar nacionalisme, tant transversal com intens. I de passada, captar vots del BNG, què més que un partit, és una amalgama de corrents polítics i faccions.

Cartell principal del PSdeG 2009
Cartell secundari del PSdeG 2009
Seguim amb el cartell principal. Sobri, clar i eficaç. "O Presidente". Recordem que un dels problemes del bipartit havia sigut la poca percepció del lideratge de Touriño (contra-programat i qüestionat dia sí, dia també, pel seu vicepresident i líder del BNG, Anxo Quintana). Quina millor manera de contrarestar-lo que amb l'únic missatge que Quintana no podia utilitzar contra el seu soci? O Presidente. Tant simple com útil. I per  si això fos poc, aquest cartell vindria complementat amb un de secundari: "O Presidente de todos e contra ninguén.". Fixem-nos que no només és brillant i simple, obeeix fil per randa a les necessitats polítiques que tenia llavors el partit i el candidat.

Cartell d'un míting a Buenos Aires
A tall d'anècdota podem afegir també que el llavors president del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, no era gaire popular a Galícia, però molt útil per a la mobilització de la important població migrada gallega a Llatinoamèrica en general i a l'Argentina en particular. Aquí la mostra en el cartell-tarjetó de convocatòria d'un míting de tots dos a Buenos Aires. En aquest video-clip podeu veure la resta d'imatges base de campanya del candidat a les eleccions aquí analitzades, recordem, del 2009.

Passem ara als espots, que van ser millors encara que la solució en cartelleria. La campanya va tenir tres anuncis diferents, que atacarien als tres principals ítems de la campanya socialista: Unió, Lideratge i atiar la por al retorn del PP, per ordre cronològic i, és clar, de producció dels anuncis.

El primer espot relata una parella gallega que marxa de cap de setmana amb cotxe fora de la seva Comunitat Autònoma, i en el camí fora de la seva terra discuteixen (amb un somriure, això sí) quin ha de ser el nom de la seva filla que estan esperant, o que desitgen tenir. Al llarg de dos dies de viatge fora de Galícia, la parella no es posa d'acord en quin nom escollir, fins que en una seqüència, seguint la carretera arriben a la frontera amb la Comunitat Autònoma de Galícia (tornen a casa) i, just allà, tots dos diuen el mateix nom per a la seva futura filla. "Galicia ponnos de acordo". Un cop més, brillant, senzill, i sobretot, ataca a un dels flancs del PSdeG, la manca de cohesió en el sí del govern bipartit.

El segon conjunt d'espots (n'hi ha varis), és millor encara. En el més representatiu d'aquest bloc, diferents ciutadans expliquen un referent (persona) o moment important en les seves vides. Un jove explica quin ha estat el concert preferit de la seva vida (o concerto), una noia explica les seves millors vacances d'estiu (o verán), el millor professor (o mestre), el millor amic (o amigo)… i acaba, és clar, amb "O Presidente", sense introducció, però el relat porta inequívocament a associar-lo amb la resta del espot.

Exemple d'un espot erroni. PSdeG 2009
I com que no tot són elogis, compareu aquest segon espot amb aquest altre, que seria l'antítesi, totalment errònia: diferents ciutadans expliquen per què Touriño és "o seu Presidente", mentre s'intercal·len imatges d'un dels errors més fatals i repetits en publicitat electoral: seqüències de mítings. I vet aquí la reflexió: Quin sentit té, en un espot electoral, posar seqüències del candidat rebent aplaudiments a un míting de partit, davant el faristol o amb una pluja de confetti, quan l'espot va dirigit a tot l'electorat, i els mítings en canvi, només als més mobilitzats, i quan les imatges d'un míting, provoquen rebuig entre la gent no mobilitzada ja a favor? Exacte, no té cap sentit. Tant lògic com repetit en els espots polítics a tot arreu. I per acabar-ho d'arreglar acaba amb un fons vermell amb lletres blanques, tota una crida a "fugir" per als no votants socialistes en una CCAA tant dividida políticament.

I, finalment, el tercer tipus d'espot, amb un caràcter tant gallec com brillant. S'hi veu una típica finca gallega (horreo inclòs) a la tardor, inundada de fulles seques caigudes, mentre que una persona (no s'identifica), amb una granera en mà (com diem a l'ebre), neteja les moltíssimes fulles que hi ha al terra. Mentrestant, per reforçar el missatge, una veu en off explica que des de fa 4 anys el govern gallec també passa la granera a Galícia. Finalment, després de molta feina, aconsegueix recollir totes les fulles seques en una muntanya, fins que un cop de vent… les torna a escampar per tota la finca. És quasi impossible representar-ho millor. El títol és clar: "Queres que volvan?"

4t bloc d'espots de campanya PSdeG 2009
La campanya socialista va donar molt més de sí, amb més espots, entre els quals destaca aquest, en una entranyable conversa entre una àvia rural i la seva neta que li explica que viatja a Londres becada gràcies, és clar, a la Xunta socialista.

Per cert, l'espot (gairebé únic) de campanya del BNG també va ser molt famós, i molts recordareu el "Eu son Anxo Quintana", tant simpàtic com personalista i inútil per acomplir els reptes a comunicar del partit nacionalista en aquelles eleccions.

En resum, una campanya exquisita. No només innovadora, útil i eficaç, sinó que, sobretot, va complir fil per randa, i amb molt d'escreix, tots els objectius, necessitats i idees a comunicar que necessitava llavors el partit, i el candidat. La campanya perfecta sinó fos perquè el PSdeG va treure 524.488 vots, un 5,6% menys que al 2005. Tot i així, i aquesta és la part bona, no va perdre cap escó. El mal resultat tornaria al PP a la Xunta, ara amb l'Alberto Núñez Feijóo, i Touriño deixaria la secretaria general del PSdeG i amb ella, la política. Tres anys després però, la derrota socialista encara seria més gran, amb un espot tant mal dissenyat que encara fa ressaltar més la millor campanya feta mai a Espanya. Què n'opineu?
Publica un comentari a l'entrada