diumenge, 8 de febrer de 2015

Subvencions a companyies aèries: atreure turisme o fomentar els viatges dels residents a fora? (I)

Mapa de les subvencions als aeroports espanyols. Font.
En matèria d'aeroports, la part més difícil i complexa per a tota administració local és, sens dubte, la negociació de subvencions encobertes en contractes de 'promoció turística' a canvi de vols per als aeroports regionals. S'espera així, la revitalització turística, econòmica i la creació d'ocupació i per tant, el retorn dels diners públics invertits. Uns contractes de promoció cada cop més qüestionats per la UE, que obliga als Estats a caminar cap a un model de xarxa d'interès públic, tal i com vam analitzar en aquest article. A això cal afegir-hi les enormes ineficiències del model aeroportuari espanyol, que lluny de fomentar la competència (i amb ella, les oportunitats econòmiques derivades de l'aviació), la minimitza aplicant el mateix raser per a tota la xarxa d'aeroports espanyols.

Fetes aquestes advertències prèvies, en aquests articles analitzarem les poques dades públiques d'aquests contractes de promoció (o subvencions encobertes), ja que la majoria tenen clàusules de confidencialitat que fan impossible accedir-ne al detall, però sí que en podem observar algunes conseqüències, per tal d'arribar a una conclusió sobre el nivell de retorn dels diners públics aportats. O el què és el mateix, si es tracta de subvencionar la captació de turistes o al contrari, subvencionar que els locals viatgin fora.

Si analitzem el darrer informe de la Comisión Nacional de la Competencia, corresponent al 2011 (no hi ha dades posteriors agregades), veurem com en el període 2007-11, les CCAA i administracions locals han fet aportacions per valor de 250 MEUR a les companyies aèries, especialment a Air Nostrum (100 MEUR), Ryanair (60 MEUR), Lagunair (la companyia aèria lleonesa liquidada al 2008, amb 20 MEUR de subvencions públiques) i Vueling (al voltant dels 20 MEUR). Aquí no es contemplen les aportacions fetes per l'Estat mitjançant TURESPAÑA, però la seva petita quantia (2 MEUR) no altera l'anàlisi.

Per Comunitats Autònomes, destaca Castella i Lleó (84,2 MEUR), Aragó (34 MEUR), Galícia (22,7 MEUR), Cantàbria (20,6 MEUR), Catalunya (17,3 MEUR), País Valencià (16,4 MEUR) i Extremadura (9,3 MEUR).

Aeroport de Saragossa
Els aeroports que han rebut més subvencions per tal que les companyies aèries hi destinin rutes aèries són Saragossa (34 MEUR), Lleó (23,6 MEUR) Santander (20,6 MEUR), Valladolid, Burgos i Salamanca (20,2 MEUR cadascun), La Coruña (13,4 MEUR), Reus (9,7 MEUR), Badajoz (9,3 MEUR), Astúries (8,6 MEUR) i València i Alacant (8,2 MEUR cadascun). Per contrast, els aeroports catalans de Girona, Lleida i Reus han rebut en aquest període de la Generalitat i Administracions locals, les quantitats de: 4,2 3,3 i 9,7 MEUR cadascun d'ells, respectivament (Ni El Prat ni, és clar, Sabadell, han rebut subvencions públiques de les administracions territorials per fomentar els vols).

Aeroport de Burgos
Finalment, fixem-nos en quants € públics s'han aportat per cada passatger en cadascun d'aquests aeroports. Destaquen els casos de Burgos (226€ públics subvencionats per cada passatger que hi ha aterrat o enlairat), Albacete (98€ subvenció/passatger en un aeroport sense cap vol, a dia d'avui), Salamanca (82€ subvenció/passatger), Lleó (45 € subvenció/passatger), Badajoz (25€ subvenció/passatger) i Logroño (20 €/passatger). En el cas català, les subvencions són de 0,15€ per passatger a Girona, 7,06€ a Lleida i 1,53€ a Reus.
Publica un comentari a l'entrada