dimecres, 10 de gener del 2007

L'elecció dels alcaldes als nostres Ajuntaments (II)

Molt recentment, recordava que el constituent va deixar la porta oberta al mètode d’elecció dels alcaldes als ajuntaments espanyols, i que va ser el poder legislatiu qui va optar per que s’escollís aquest d’entre els regidors i no pas directament per part dels electors d’aquell municipi.
En aquest sentit, recupero aquí una Proposició de Llei que el PSOE va trametre al 1998 en el sentit de reformar la LOREG per tal de que les alcaldies fosses escollides a partir d’un sistema majoritari segons el qual quedava proclamat automàticament Alcalde aquell qui en la primera obtingués la meitat més u dels vots, i si no fos així, es procediria a una segona volta, en la que es presentarien tots els candidats que haguessin obtingut un mínim del 15% dels vots en la primera, essent proclamat en la segona volta el candidat amb un major número de vots. S’estipulava també, que la formació política de la qual n’era el candidat guanyador obtindria automàticament, el 55% del número de regidors del consistori. La proposta, va ser rebutjada.
La proposta del PSOE, si bé presentava un element innovador, en el sentit de voler donar una major proximitat dels ajuntaments vers els veïns, servir com a estímul de la participació política a nivell municipal, etc., no va saber resoldre bé la qüestió de la composició del consistori. Atorgant una majoria automàtica al partit del qual provingués l’alcalde generava una infinitat de problemes, sobretot tenint en compte que la proposta només contemplava la reforma de la legislació electoral, i no pas del règim d’atribucions i competències entre el Ple i l’Alcaldia, o els sistemes de control, censura, confiança, etc.
El debat aquí doncs, encara que es centri en l’àmbit municipal, és un debat sobre el model de democràcia i de participació política, i no es pot cenyir pas a l’elecció puntual d’un o altre òrgan consistorial. En aquest sentit doncs, resulta lògic que la proposta fos rebutjada, fins i tot pels qui donaven suport al sistema majoritari, en el sentit que no s’adequa bé al règim polític i a l’arquitectura institucional pròpia del nostre sistema polític.
L’automàtica majoria de govern del Alcalde (encara que partís d’una legitimitat directa), faria inviables de facto els mecanismes de censura i de qüestió de confiança, al mateix temps que penalitzaria doblement a l’oposició. En primer lloc perquè seguint aquest model, queda condemnada a només poder fer campanya electoral durant el mandat municipal, al mateix temps que se li veta l’accés tant a l’alcaldia com a les regidories amb responsabilitats de govern. En els casos de governs de coalició, els faria inviables o innecessaris, al atorgar una majoria automàtica al partit més gran de la coalició.
He expressat aquí en reiterades ocasions, les propietats i avantatges que tenen els sistemes electorals majoritaris, sempre i quan es combinin amb mides reduïdes dels districtes electorals (dit d’altra manera, el sistema electoral majoritari uninominal perd les seves propietats quan les circumscripcions acullen a un número elevat d’electors), però al mateix temps, han d’anar acompanyades del disseny institucional que d’aquest sistema se’n deriva.
En els propers mesos, Catalunya afrontarà el debat per a la reforma de la llei electoral, un debat que hem de ser capaços d’afrontar amb la suficient maduresa política i deixant a banda els interessos partidistes, per posar l’accent en la participació política, la legitimitat i l’eficàcia del sistema polític, valors superiors en democràcia.