dimecres, 10 de gener del 2007

La participació política i electoral mitjançant internet (II)

Ahir, feia un càlcul ràpid per tal de determinar quin és el mercat potencial d’electors que poden utilitzar les eines d’internet que ofereixen els partits polítics. La xifra, era d’uns 2 milions de catalans que tenen més de 18 anys i que es connecten almenys un cop per setmana a Internet. Avui però, vull aprofundir en aquesta qüestió, i començaré per precisar molt més aquesta xifra.
En primer lloc, hem de restringir el nostre mercat només a tots aquells ciutadans que són electors, és a dir, hem d’excloure els menors de 18 anys, però també els immigrants que tot i residir a Catalunya, no posseeixen la nacionalitat Espanyola. Primer que tot, cal que les dades siguin comparables temporalment. L’IDESCAT mostra dades semestrals sobre l’ús d’internet (primavera / tardor), de fins al 2005. Utilitzaré aquí, les dades corresponents a la primavera del 2005, per tal de que siguin comparables temporalment amb el cens electoral del Referèndum sobre el Tractat Constitucional Europeu (aconteixement més proper al moment en que es van fer les estadístiques sobre ús de la xarxa). És així com a la “primavera del 2005” hi havia a Catalunya, un cens total de 5.316.355 catalans amb dret de vot (les mateixes normes per al cens sobre referèndums serveixen respecte al cens d’unes eleccions autonòmiques o estatals). D’aquests, el 39,1% utilitzaven habitualment Internet. És a dir, 2.078.695 catalans. D’aquests, només un 58,0% varen visitar webs de l’Administració què és la categoria de l’enquesta que més s’apropa al que aquí analitzem. Això fa un total de 1.205.643 catalans que són alhora electors, que es connecten habitualment a Internet (almenys un cop per setmana) i que visiten o han visitat planes web de l’Administració a la primavera del 2005, què és on podem extreure dades per al mateix període.
Ens interessa també, destriar quins són aquells internautes que utilitzen la xarxa diàriament respecte els que ho fan com a mínim un cop a la setmana, com ens indicava la dada interior. Agafant el mateix període temporal i els mateix cens, la xifra és de 1.281.242. Aquestes xifres, no poden ser més precisades, ja que no podem afinar més pel que fa a la freqüència d’ús de la xarxa, creuant-ho amb altres factors (com ara professió, llengua,etc.).
Ara bé, el que sí podem fer és observar altres dades i estadístiques a partir de la gent que utilitza Internet (sense precisar la freqüència). Per a més informació, podeu consultar aquesta enquesta (format pdf, pàgina 36-37).
Aquestes dades, tenen un biaix evident, ja que no podem saber si els catalans amb dret de vot, utilitzen més o menys Internet que la resta (segurament ho fan menys, ja que el pes proporcional de la gent gran respecte l’elector és superior que no pas el pes relatiu sobre el conjunt de la ciutadania), però a falta d’estudis (si més no l’autor no en coneix cap), l’única manera de treure alguna dada clara és assumint els errors d’aquest biaix.
Sembla doncs, que en el millor dels casos, qualsevol eina de participació o màrqueting electoral online tindrà un mercat de com a màxim, un milió aproximadament, d’electors potencials (sense valorar quin és el perfil d’aquests electors i el seu grau de decisió i identificació partidista, fet que de ben segur, redueix de manera dramàtica aquest mercat potencial).