diumenge, 12 de març de 2017

Enganxats a la nota de premsa

Exemple d'aparell de FAX.
Àrea de comunicació de qualsevol partit, 1992. És el migdia i el líder de l'organització pensa en què vol comunicar, quin és el seu missatge del dia. Es reuneix amb el seu equip de premsa amb el qui treballa unes notes, a bolígraf, que després, aquest equip, traduirà al format nota de premsa mecanografiada amb màquina d'escriure. Un cop validat i corregit el missatge pel líder del partit, es posen els folis mecanografiats al Fax, on hi ha memoritzats els números dels diferents mitjans de comunicació (com si es tractés d'una ràdio amb diferents emissores presintonitzades), i l'aparell comença a enviar lentament la nota de premsa mecanografiada a les redaccions dels diferents mitjans de comunicació, agències, etc. En funció de si es tracta d'una organització més o menys gran, es disposarà d'un TELEX (com una mena d'impressora contectada en línia que serveix per rebre i imprimir contínuament els teletips de l'agència de notícies a la qual estem subscrits) i que servirà, per tenir més informació sobre l'actualitat política de la resta de partits i administracions, així com la traducció per part de les agències de notícies, de la nota de premsa què els hi hem enviat unes hores enrere.

Màquina d'imprimir teletips o TELEX.
Fax, Telex, sona arcaic i d'una altra època oi? I si diem que les dues eines comunicatives pensades per a aquests dos aparells, la nota de premsa i el teletip, respectivament, encara existeixen? Més encara, ocupen la principal preocupació, recursos i energies encara de la majoria de gabinets de comunicació? Tant paradoxal com vertader. Resulta sorprenent com avui, 25 anys després de la foto inicial, quan els faxos ja han desaparegut de la nostra vida (i no diguem ja, els telex), quan un partit polític vol comunicar ho fa, principalment encara (quan no exclusivament) mitjançant una eina, la nota de premsa escrita, pensada per a un aparell que ja fa anys que no existeix (el fax). O quan els periodistes d'un gabinet de comunicació (en aquest cas, polític), ausculten els missatges de la resta de partits i l'actualitat política ho fan mitjançant els teletips, creats per a una màquina, els telex, que de ben segur bona part dels lectors d'aquest blog no han vist mai. És cert que avui en dia les notes de premsa s'envien mitjançant correu electrònic (i no el fax), i els teletips es consulten mitjançant les intranets de les agències de notícies, però el producte comunicatiu en essència, no ha variat pràcticament en vàries dècades.

Aquesta situació resulta particularment absurda no només per basar-nos en eines de comunicació (amb totes les seves limitacions) pensades per a suports que ja no existeixen, sinó que ho són en dos sentits més: d'una banda perquè no s'aprofiten les eines d'autorealització dels continguts mediàtics (1) i de l'altra, perquè encara s'aprofiten menys les espectaculars eines de segmentació que ofereixen les xarxes socials (2). Anem a pams:

En primer lloc, si disposem d'un mínim d'infraestructura al nostre partit polític (o grup municipal o parlamentari) podrem enregistrar en àudio i vídeo les nostres rodes de premsa o compareixences (amb una mínima qualitat professional, és clar), i amb un senzill programari i un ordinador qualsevol podrem seleccionar el tall d'àudio i vídeo que més ens interessi per, sinó substituir la nota de premsa, adjuntar-la, quan l'enviem per correu electrònic. Tant senzill com eficaç, pràctic i efectiu. Així passem a convertir-nos nosaltres mateixos d'emissor a mitjà de comunicació, mitjançant les eines d'autorealització que ens permetran, a més, ampliar el nostre impacte a les ràdios i televisions (especialment les via web), quelcom impossible amb una nota de premsa, és clar.

I en segon lloc, i encara més important, estem just a l'inici de l'ús massiu de les xarxes socials no només per fer difusió (és obvi) dels nostres continguts, sinó que sobretot, segmentar-los per al públic específic al qual volem arribar. Tant pel que fa a fer difusió a només una part dels nostres seguidors (segmentació entre els nostres seguidors) com, sobretot, fer publicitat entre el públic específic de cada comunicació (mitjançant la publicitat a les xarxes socials).

Tot això resulta obvi oi? Doncs per molt arcaic que sembli, els gabinets de comunicació segueixen treballant sobretot, amb les notes de premsa i els teletips.
Publica un comentari a l'entrada