Com dirigir l'estratègia de comunicació d'una campanya electoral (I)

Imaginem-nos que som un partit polític amb representació parlamentària a escala nacional (catalana, o espanyola, en aquest cas, tant fa), i ens encarreguen el disseny de l'estratègia de comunicació de la campanya electoral. Com ho faria el lector? Com seria capaç de fer arribar a la màxima gent possible, el missatge del nostre partit polític abans del dia de les eleccions?

Director de campanya. Un lloc tant clau com encara poc professionalitzat.

Primera errada: el nostre món no és el món, sinó només una petita part d'ell. Tal i com explico, entre altres en aquest i aquest article, el nostre objectiu no són tots els votants, sinó només els votants potencials. No analitzaré aquest aspecte aquí, com tampoc l'altre gran error comú en tota campanya electoral: confondre entre convèncer (1) i mobilitzar (2) al elector. Em centraré aquí en la part de missatge de l'estratègia electoral.

Si hom observa la gran majoria de les campanyes electorals del nostre entorn (a Catalunya i a Espanya), encara se centren en el model de missatge (o pinyol) del dia, què decidit per un comitè de campanya, s'intenta fer colar a tot arreu. Aquest model és tant freqüent com erroni. Anem a pams.

Per què un (i només un) missatge per a cada (només un) dia? Tots els missatges s'han de repetir durant exactament el mateix temps? No hi ha missatges que han de "durar" més d'un dia, i altres, que han de tenir menys extensió que 24h? Com es dissenya aquest calendari de temes o pinyols? En base la casuística / casualitat / atzar, o es té en compte el context social i polític de cada moment, i dels nostres adversaris?

Per què en aquestes 24h, tots els portaveus de la mateixa força política han de repetir exactament el mateix missatge? Això equival a dir què tots els portaveus, o líders, de la nostra campanya, són iguals pel que fa a les seves característiques i habilitats comunicatives, i són igualment percebuts per tots els votants ¿? Té sentit que un portaveu del nostre partit, posem per cas, de 30 anys, en un acte a Barcelona digui el mateix pinyol, i al mateix temps, que un altre que li dobli la edat, sigui d'un gènere diferent i estigui a l'altra punta del país?

I la darrera qüestió que em ve al cap, per desmentir aquest llarg tòpic del pinyol del dia. Per què s'ha de repetir aquest (únic) missatge a tot arreu (sense excepció)? No hi haurà llocs on serà molt adequat aquest missatge, però a altres on no ho serà gens? Això seria tant com dir que tots els temes interessen exactament igual a tots els segments de votants ¿? I què tots els mitjans de comunicació, posem per cas, tenen exactament la mateixa component sociodemogràfica entre els seus oïents, espectadors, etc ¿?

Absurd, oi? Doncs tant absurd com què aquest és el mantra que es repeteix en la gran majoria de campanyes electorals a casa nostra, sí, encara avui, en ple segle XXI, on fins i tot ja es poden guanyar eleccions sense (o en contra) els mitjans de comunicació (I) i (II).

Una segona derivada d'aquest esquema mental, és el de combinar els missatges sectorials pel matí-migdia (en format roda de premsa), amb els mítings territorials (més massius), al vespre. Aquesta tònica té el seu sentit en el fet que resulta difícil fer actes multitudinaris pel matí (el nostre públic té les seves obligacions laborals), i és més pràctic llençar missatges sectorials pel matí-migdia, de cara a la preparació de les peces dels informatius del migdia i tarda. (tenen més temps per córrer). Es tracta d'una llògica amb sentit, però tot i així, sovint hi haurà tants motius per trencar-la com per mantenir-la, si centrem la nostra campanya en la optimització de resultats, i no en la tradició d'allò que s'ha fet sempre.

Convé que el lector reflexioni bé sobre aquestes preguntes que aquí es plantegen, ja que seran el ciment d'una correcta estratègia de comunicació, que analitzaré en un proper article.