Els pseudoesdeveniments: entre el míting i la roda de premsa

Imatge de Rajoy a la convenció sobre la presó permanent

Recordo que el primer dissabte del mes de febrer, em va sorprendre veure a Mariano Rajoy fent la "cloenda" d'una convenció del PP sobre la presó permanent revisable. Un acte que es feia un dissabte al matí - migdia, en un hotel de Còrdova. De sobte em van venir vàries preguntes al cap: una convenció sobre un tema tant "petit" com la presó permanent revisable? Un partit decideix fer un míting / convenció sobre un aspecte "relativament menor" del Dret Penal? I convoquen mitjans? I més encara, hi participa Rajoy?

Pocs dies després, el PP iniciaria una campanya de recollida de firmes a favor de mantenir (o no derogar) la presó permanent revisable... i, gairebé simultàniament, al Congreso, el PP portaria a debat i votació aquesta mateixa proposta.

El PP fent campanya sobre a favor de la presó permanent a Toledo

I... ara sí, s'entenia tot plegat. El PP havia decidit convertir un tema tant aparentment (només aparentment) menor com un aspecte del Dret Penal com un tema-ancla, o el què és el mateix. Un tema sobre el que el partit es defineix (1), s'apodera (2) i fa campanya (3) per tal de fixar el seu terreny de joc polític-electoral, marcar l'agenda política (mitjançant la votació al Congrés) i mediàtica (recollida de firmes), i retenir i captar als votants. 

Convocatòria de l'acte del PP.

Es tracta d'allò que l'Èric López anomena "pseudoesdeveniments", o el què és el mateix, quan l'esdeveniment es més una excusa per fer una aparició mediàtica, que no pas un motiu en sí mateix. En aquest cas, el format era tant senzill com llogar la sala d'actes d'un hotel, posar-hi un faristol i un fons d'escenari amb el tema de la convenció (molt important per tal d'aconseguir que tothom s'adoni del tema del qual estàs parlant, i si pot ser, fent una auto-realització de l'esdeveniment per tal de garantir el "tiro" de càmera perfecte), i fer un acte basat en una benvinguda (per part d'algun dirigent territorial), una taula rodona i una cloenda del líder polític (en aquest cas, Mariano Rajoy).

Adreçat a qui? En realitat poc importa la gent que hi assistís físicament a l'acte (que la senyal de vídeo realitzada pel mateix PP en cap moment va enfocar el públic de la sala), unes 100-200 persones afiliades al PP amb ganes d'escoltar al seu líder, amb independència del tema del qual vagi a parlar. Més senzill, impossible, oi?

Aquests actes (pseudoesdeveniments), tenen una triple ventatja: són l'aparador ideal per a la creació o manteniment de "temes-ancla" (1), permeten abaratir costos organitzatius, logístics i de producció i són totalment flexibles i convocables amb poques hores d'antelació (2), i en el cas català (en un mercat polític més "petit" que l'espanyol i amb partits polítics amb molts menys recursos de tota mena), permeten crear esdeveniments però que siguin abastables logísticament (llocs i número de persones que hi assisteixen) i econòmicament (cost de producció dels mateixos). Això sí, aspectes com la auto-realització de les imatges són molt poc habituals a Catalunya fora de la campanya electoral (de fet ni en campanyes es sol obligar a les televisions a agafar "només" la senyal institucional dels partits), i són claus per ajudar a fixar el tema juntament amb el tall al telenotícies del líder polític.

En definitiva, es tracta d'una bona eina per tal d'aconseguir els objectius del candidat o partit, i si bé a Catalunya el seu ús ha sigut anecdòtic, en el cas català (per la dimensió política del nostre mercat) té encara més sentit que en cas espanyol.