dimarts, 4 de desembre de 2018

Les claus de l'èxit de VOX a les xarxes socials:

Poc més queda per afegir dels resultats de VOX a les eleccions andaluses del passat 2D. 395.978 vots, amb 12 diputats repartits per totes (8) les províncies d'Andalusia. A banda dels factors ambientals, polítics, etc, que han portat "vent de cua" per a l'arribada de l'extrema dreta a Sant Telmo, hi ha en l'àmbit de la comunicació digital, 3 claus que ajuden a entendre els resultats, a analitzar l'estratègia de campanya digital que ha dut la formació, i a pensar sobre si la resta de partits haurien d'utilitzar les mateixes eines de campanya.

Evolució de les cerques de VOX a Google a Andalusia.
1.- VOX va ser el partit més buscat a internet la darrera setmana de campanya. Aquesta notícia no hauria de sorprendre, perquè hom pot pensar... lògic que els ciutadans busquin més a internet aquell partit qui menys coneixen, però això no ens ha de fer amagar dues reflexions més. Primera: En la era de la comunicació push, o el què és el mateix, on tota la informació ens arriba a nosaltres sense permís, bé sigui via publicitat, via mitjans de comunicació, xarxes socials, etc., no només tendim a cercar menys informació (1) sinó que sobretot, cerquem bàsicament allò que ens interessa (2). Per tant, aquesta punta de les cerques d'un partit polític amaguen, no només necessitat d'informació, sinó sobretot, interès (proximitat) al mateix.

Ciutats on més es va buscar VOX a Google.
I segona reflexió: recordeu quan als EEUU, alguns algoritmes basats en cerques a internet i dades de les xarxes socials, van predir la victòria de Donald Trump? Això ens porta cap al següent paradigma, cada cop més, les prediccions es faran més en base a logaritmes, i menys en base a enquestes electorals que, un cop més, van fracassar estrepitosament.

Fotograma d'un dels molts anuncis de VOX a Facebook.
2.- En aquesta campanya electoral, VOX ha sigut, de llarg, el partit que més publicitat a les xarxes socials (particularment a Facebook i a Instagram, les xarxes majoritàries a Espanya) ha fet i, sobretot, millor les ha segmentat.  Al llarg de tota la campanya electoral, des de la Pàgina de Facebook de VOX España, fins a 9 anuncis en aquestes xarxes socials alhora, enfront dels 8 del PSOE, 4 de Ciudadanos, 1 de Adelante Andalucía (Podemos + IU) i 0 del PP. No només això, sinó que els anuncis es van mantenir (tot i la prohibició), durant la jornada de reflexió, el mateix dia de les eleccions, i fins i tot després de les mateixes, en un missatge-publicitat d'agraïment als votants i de re-afirmació dels seus principis ideològics.

Dins d'aquest paquet, hem trobat anuncis amb vídeo parlant sobre seguretat i tràfic il·legal de persones, en contra de la llei de violència de gènere, un altre adreçat a Algecires i al narcotràfic per l'estret de Gibraltar, un altre a Jaén sobre el Top Manta (enfocat als comerciants), un altre a Motril (Granada) reclamant el tancament de les fronteres, a Còrdova parlant contra la invasió religiosa musulmana, un altre contra el feminisme, i un genèric apel·lant al patriotisme espanyol. Opinions personals a banda, una estratègia de segmentació excel·lent (sobretot en comparació amb el nul ús que se'n sol fer encara a Espanya d'aquestes eines).

Es tracta d'una eina econòmica, molt senzilla d'utilitzar i de produir, amb un gran impacte entre la població (més encara quan els mitjans de comunicació tradicionals no cobreixen les teves propostes) i, per tant, l'eina de publicitat electoral, de llarg, més eficaç.

Banner promocional del Whatsapp de VOX.
3.- VOX no només va ser el partit que més i millor va utilitzar la publicitat a Facebook i a Instagram, sinó que també va ser l'únic partit en apostar per una estratègia pròpia a la xarxa social més massiva a Espanya (entre un 80 i 90% dels espanyols la utilitzten): Whatsapp. I aquí la pregunta de nou és repetida: com pot ser que una xarxa social tant massiva com Whatsapp (i que, a més, a partir del gener tindrà publicitat via Facebook), no sigui utilitzada gairebé per cap candidat o partit polític, més encara ara que ofereix eines d'automatització i gestió, més enllà de la missatgeria en sí? O al revés: té tot el sentit del món que siguin els partits més petits, amb menys infraestructura, i amb una relació menys rígida amb els seus membres, els qui s'adaptin a les eines de comunicació dels seus votants i simpatitzants, i no al inrevés, com sol passar amb els partits més de caire convencional.

I una reflexió final: en un món on gairebé tothom ja és conscient de la importància de les xarxes socials, també gairebé tothom qualifica com a expert en les mateixes, qualsevol usuari que disposi d'un compte a Twitter (per què ningú parla de Twitter com a eina clau per guanyar unes eleccions? Ras i curt, perquè no ho és), i ni Twitter, ni saber fer tuits, té pràcticament res a veure amb les xarxes socials, i menys encara, amb l'estratègia política a les xarxes socials, i menys encara en una campanya electoral. I és aquí on hi ha les oportunitats per a aquells qui ens dediquem professionalment a les xarxes socials, a la segmentació de mercats (electorals o no), al big data i a la intel·ligència artificial aplicada a les xarxes socials i, en definitiva, a fer què els clients puguin arribar a tots els seus públics estratègics, siguin quins siguin.