A qui hem de seguir a Twitter? Podem bloquejar a algun usuari?

A qui seguir i a qui no seguir és un dels dubtes més habituals a les xarxes.

Twitter és a dia d'avui, la 3a xarxa social més utilitzada entre les catalanes i catalans (la 4a si hi afegim Whatsapp al capdamunt del rànquing), tal i com hem analitzat en molts articles aquí. Tot i així, les característiques de Twitter l'han fet des del seu inici una xarxa social orientada cap al món del periodisme, dels mitjans de comunicació, i en definitiva, cap a la influència (si més no informativa). Doncs bé, una de les preguntes més freqüents en aquesta xarxa social  que es fan els candidats (però que és també extensiva a Instagram i en menor mesura, a les Pàgines de Facebook), administracions i personalitats és: a quins comptes he de seguir? I una altra pregunta derivada: podem bloquejar a usuaris a Twitter? 

Per respondre a aquesta pregunta hem de tenir en compte que la maquinària que hi ha darrera de Twitter (com la de totes les xarxes socials) està orientada cap a aconseguir 2 objectius: viralitat (el màxim número de persones veient aquell contingut) i la temporalitat (el màxim temps possible de consum d'aquell contingut). És a dir, darrera de cada xarxa social hi ha una empresa que obté els seus beneficis mitjançant la publicitat i, en conseqüència, promourà que el màxim número de persones (viral) consumeixin durant el màxim temps possible (temporalitat) el seu producte. Això ha fet, per exemple, que a Facebook, Instagram, i més tímidament a Twitter, els continguts que se'ns apareixen ja no són els més recents, sinó els més interessants a priori (segons els algoritmes de cada empresa) per a nosaltres, tot plegat amb l'objectiu, insisteixo, del màxim número d'usuaris durant el màxim temps possible. En aquesta línia doncs, la nostra estratègia a les xarxes socials haurà d'encaixar amb aquests objectius corporatius, per tal de no lluitar, és clar, contra algoritmes i patrons de cerca molt més poderosos que no pas allò que hi puguem publicar.

És per això que cal definir una estratègia de seguiment per part del compte que gestionem (de la personalitat, candidat, administració, etc) cap a altres usuaris, per tal de fomentar no només la notorietat (1) (donar-nos a conèixer) i la interacció (2) (xarxes com Instagram o Twitter no solen permetre enviar missatges privats a usuaris amb els quals no ens seguim mútuament), sinó sobretot la viralitat (3).

Aquí la clau és establir un seguit de criteris que guiïn la nostra cerca d'usuaris seguits, en funció és clar del tipus de personatge o institució que gestionem. Haurem d'el·laborar un seguit de criteris (i si és possible, posar-los negre sobre blanc), per tal de sempre guiar-nos amb els mateixos patrons quan seguim (o no) algú. Això és especialment rellevant en els casos de comptes institucionals i personalitats destacades, on que ens segueixi aquella institució o personalitat tant rellevant és notícia i, per tant, no podem cometre errors ni desviar-nos d'aquests criteris.

Si gestionem el compte d'una personalitat haurem d'establir criteris de: altres personalitats rellevants similars, companys de partit o d'organització a partir de certa categoria (que insisteixo, caldrà seguir sempre el mateix criteri), periodistes o mitjans de comunicació d'aquell àmbit influents, institucions relacionades, etc. 

O en el cas de les administracions, cercar els comptes d'administracions amb les quals hi tenim relació, d'entitats, empreses, associacions, sector social etc, destacats, mitjans de comunicació i periodistes relacionats, etc.

Tot això sempre amb un criteri clar i estable en el temps, i prioritzant l'univers de perfils que ja ens segueixen i, per tant, establir-hi una connexió mútua.

Un governant o administració no hauria, a priori, de bloquejar a ningú.

Vist això ara ens preguntem: Podem bloquejar, a Twitter, usuaris que siguin hostils contra nosaltres? Aquesta pregunta és especialment rellevant en el cas de governants, ja que aquí col·lisiona la llibertat d'expressió i el dret a l'honor i a preservar la pròpia imatge d'una banda, amb el lliure accés a la informació i a l'administració per l'altra. Tant és així que als EEUU, un jutge va dictarminar que el president dels EEUU no podia bloquejar a ningú a Twitter, i en aquesta mateixa línia, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha pres la mateixa decisió, tant pel que fa al seu compte particular com al de La Moncloa. Aquesta és doncs, la decisió més sensata, i on el dret a la informació preval com a norma general per sobre del dret a l'honor del polític o administració... llevat, és clar, dels casos que sigui denunciable per amenaces, calúmnies, etc.