Per què convèncer als votants rivals, quan podem fer que es quedin a casa?

Quan pensem en campanyes electorals, estratègies i comunicació política, ens referim gairebé sempre a la competició entre diferents partits / candidats per seduir a un o altre determinat electorat. Ens ve a la ment el concepte romàntic d'intentar convèncer a un votant rival per tal que s'autoesmeni el seu vot i passi de votar el candidat/a x al candidat/a y. 

De fet, aquesta és una concepció molt europea (i diria més, sud-europea), de les campanyes electorals, en les que aparentment tot es basa en la persuassió, i no pas en la mobilització. Ben al contrari de les campanyes nord-americanes, on el marc mental s'inverteix, i les estratègies, missatges i publicitats estan centrats en la desmobilització del votant rival, molt més fins i tot que la mobilització pròpia, i no diguem ja la persuassió, que queda relegat a un lloc gairebé anecdòtic. I per a mostra, un botó. Només cal que mireu aquí i aquí alguns dels anuncis a xarxes socials dels candidats Biden i Trump, respectivament. Allà ja fa dècades que han descobert que és molt més senzill, econòmic i efectiu, fer que els votants rivals es quedin a casa el dia de les eleccions, que no pas que canviïn el seu vot. 

Cartell de precampanya de CIU per a les eleccions catalanes del 2006. 

Hi ha relativament poques experiències de campanyes on la desmobilització ha tingut un paper més o menys rellevant en el terreny polític català. I aquí cal fer 2 consideracions prèvies. S'entén per campanya electoral quan s'hi destinen recursos específics i exclusius per a difondre un missatge (criticar algú en algun mitjà, o fer un tuit, per se, no és fer cap campanya) (1), i no tots els missatges negatius, tenen com a objectiu desmobilitzar al votant rival, sinó i sovint, mobilitzar el votant propi (2). Una bona manera d'explicar això és amb el cartell que aquí es mostra. La precampanya de CIU al 2006 no només anava destinada a criticar (durament) al govern tripartit, sinó que amb aquesta cartelleria es volia desmobilitzar el votant proper a PSC, ERC i ICV. 

Fotogrames de l'espot del PSOE a les eleccions generals del 1996.

De fet, hi ha altres exemples de campanyes negatives que l'objectiu (volgut o no), no va ser desmobilitzar el votant rival, sinó mobilitzar el propi (objectiu al qual no vull restar cap importància, al contrari). Va ser aquest el cas de l'espot de campanya del PSOE l'any 1996, en el que va ser el primer cas de campanya negativa a Espanya des de la recuperació democràtica, o d'un dels millors espots negatius fets fins ara, l'espot del PSOE a les eleccions europees del 2004. 

Arribats aquí cal fer una altra consideració: Quan més ens apropem a la data de les eleccions, menys efectiu (en termes de cost - resultat) serà persuadir (convèncer) algú, respecte mobilitzar (o des-mobilitzar) a un vot ja decidit. Per què? Ben senzill: a mesura que ens apropem a les eleccions, els votants estan exposats cada cop a més missatges polítics (de tot tipus i a tot arreu), i això dificulta la conversió del vot (la pell se'ns fa més dura), en detriment de la mobilització que, òbviament, més efectiva és quants menys minuts falten del moment de dipositar (o no) el vot a la urna. 

Cartelleria apareguda a les eleccions generals del 10N.

Algú podrà pensar: l'única manera de desmobilitzar a un votant rival és mitjançant la publicitat negativa? NO. Veiem aquí un exemple recent, presumptament relacionat amb el PP. Imaginem-nos que nosaltres som simpatitzants del partit X. I se'ns ocorre dissenyar, imprimir i encartellar (a petita escala o utilitzant la nostra empresa i xarxa, això és qüestió de recursos), cartells fent-nos passar per simpatitzants del partit rival Y, que estan en desacord amb el seu líder i animant a la gent a no votar. Just això és el que va passar a les eleccions del 10N, en una pràctica que alguns podran titllar d'abusiva, però que és totalment legal, legítima i amparada, és clar, en la llibertat d'expressió, d'informació i de campanya. 

En aquest cas, la campanya #yonovoto, va tenir una presència força simbòlica (buscant l'efecte notícia?) en cartelleria de paper, però molt intensa a les xarxes socials (insistim: campanya = difusió = recursos. NO fer tuits i llestos), per tal de desmobilitzar al votant socialista i de podem en demarcacions (províncies) clau. 

I és que si les campanyes a les xarxes socials són bones eines per fer campanyes adreçades a persuadir (convèncer) als votants, encara ho són molt més en cas de voler desmobilitzar al votant rival, en termes de cost, impacte, efectivitat i sobretot, manca d'alternatives (a les xarxes), per tal de dur a terme accions per desmobilitzar al nostre rival electoral.