El tipus d'interès i el creixement econòmic a la Zona Euro

Destaco de la premsa d'avui, dues notícies en l'àmbit econòmic. En primer lloc, l'anunci per part del Banc d'Espanya del creixement del PIB en un 3,5% en l'últim any a tot l'Estat Espanyol, i en segon lloc, la pujada dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal dels Estats Units.

En primer lloc, la nota de creixement del PIB és una nota positiva, que consolida la fase de recuperació econòmica (sobretot basada en un augment del consum per part de les economies domèstiques i de l'inversió per part dels empresaris). Un creixement que tot i inferior al registrat als EEUU (3,8% en el mateix període) es mostra per damunt de la mitjana europea, sobretot de França i Alemanya.

No obstant, aquesta bona dada, es veu mitigada en part pel creixement continu i preocupant de l'inflació que a Catalunya ha superat ja la barrera psicològica del 4%.

Es tracta doncs, d'un creixement fonamentat en el consum, la recuperació de la confiança econòmica (tal i com també ens mostra l'index de confiança empresarial IFO a Alemanya), els bons resultats (tot i que amb un creixement menor a l'esperat) del sector turisme i l'alça imparable de la construcció.

Ara bé, davant la puja de tipus d'interès al 4% per part de la Fed, pocs dubten que abans d'acabar l'any, el BCE també pujarà tipus (actualment al 2%), no només perquè el diferencial de tipus d'interès és elevat (fet que no aconsegueix depreciar el preu de l'euro davant el dòlar), sinó perquè els creixements de masses monetàries (l'últim exemple ha sigut l'M3) i l'inflació estan per sota dels objectius fixats.

Una pujada de tipus que ja em notat amb l'increment la setmana passada de l'Euribor, que sembla ja descomptar una imminent pujada de tipus europea. Ara bé, la mateixa recepta als EEUU no val a Europa.

Hem de ser, especialment curosos en el sentit que el consum a Europa és molt sensible davant les pertorbacions econòmiques (tot i no arribar al grau del Japó). Dit d'altra manera, aquelles mesures de política monetària que cerquen refredar l'economia, corren el perill de frenar en sec el consum, i en conseqüència, el creixement econòmic.

Un equilibri delicat doncs, al qual el BCE haurà de saber fer front en el proper trimestre.