Aquesta mesura, segons els analistes és especialment esperada per Alemanya i Espanya, el primer perquè esta patint un inesperat creixement de la seva inflació, i el segon perquè s'ha arribat ja a la barrera psicològica del 4%.
En l'altra cara de la moneda però hi ha el consum. El comportament dels consumidors europeus, és similar al comportament dels japonesos, tot i que amb un grau de flexibilitat menor. El consum europeu és sensible davant les èpoques de creixement o decreixement econòmic; ens costa poc deixar de consumir, però molt tornar a tenir confiança en l'economia i comprar de nou. Al mateix temps, el consum és el motor de l'economia europea, per tant, tot allò que afecti al consum, afectarà de retruc a la resta dels indicadors econòmics.
Les darreres dades de confiança empresarial i de creixement del consum, són optimistes. Tot i que tímidament, ambdos indicadors es van recuperant des de la crisi del 2001, al mateix temps que ho fa el creixement del PIB.
La clau doncs, està en poder controlar l'inflació sense tocar el creixement econòmic. És possible? És complicat. En primer lloc, una empresa d'aquestes característiques, no només requereix de mesures monetàries de control de l'oferta monetària (bé sigui via tipus d'interès o via control de la massa monetària M), sinó de mesures econòmiques i fiscals específiques per als diferents panorames de les economies que pateixen l'inflació.
L'economia alemanya, entre altres fenòmens, està experimentant un creixement del consum que s'ha avançat a la confiança empresarial, i per tant a l'inversió. Al mateix temps, els forts dèficits públics també contribueixen a una forta pressió sobre la demanda de productes alemanys, davant un panorama que per a les empreses, no convida a invertir-hi per tal de millorar les seves estructures de producció.
Aquest fenomen, qué es en certa manera puntual, és quelcom crònic a l'economia espanyola; ara bé en el cas d'aquí les raons no són exactament les mateixes. En ambdós països, existeix dependència del petroli, on la seva imparable escalada de preus afecta a l'inflació, i de retruc a la majoria de productes i serveis que consumim. Ara bé, l'economia espanyola és molt més dependent, no només del petroli, sinó sobretot dels seus derivats. El nostre elevat dèfict per balança comercial, ens redueix d'una manera clara, el marge de maniobra davant els problemes d'abastiment de tot allò que comprem a l'estranger, què és molt.
Aquí, el consum ha resistit més que en altres països, no hem entrat en cap cas en decreixement del PIB, però si han caigut les inversions, que afecten bàsicament a la millora de l'estructura productiva. I si a això li sumem el fet d'una forta dependència de l'exterior, per tant, dependència d'altres economies en crisi, i un preocupant estancament dels ingressos derivats del turisme, tot plegat no ens deixa gaire bon sabor de boca.
La pujada dels tipus d'interès doncs, serà bona i és esperada, però no és l'única recepta que hem d'aplicar a l'economia europea, particularment l'espanyola i l'alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada