La llista negra europea

Ja era hora. Per fi el Parlament Europeu ha decidit, el·laborar una llista negra de companyies aèries que no podran utilitzar els aeroports ni l'espai aeri europeu.

En el sector dels transports fins ara, la UE contemplava un catàleg de requisits de seguretat per a la circulació de vehicles, vaixells i ferrocarrils. En canvi, no hi havia cap iniciativa de control i homogeneïtzació dels criteris de seguretat en l'ús de l'espai aeri de la Unió.

Resulta obvi, que davant les centenars de milers d'operacions enlairament i aterrament que es produeixen al dia en el territori de la UE, amb avions procedents de companyies aèries de tot el món, s'establís un codi comú per a la protecció dels passatgers i l'exigència de mesures de seguretat, manteniment i inspecció als aparells que volen pel nostre espai aeri.

Un catàleg d'aerolínies negres doncs, que ara s'amplia i s'uniformitza, mitjançant un comitè d'experts que revisarà les operadores que hi formen part de manera trimestral.

La seguretat àeria no és un tema especialment preocupant per als ciutadans europeus, gràcies en part a les elevades mesures de seguretat que han de complir tots els agents implicats, aeroports, companyies aèries, pilots, personal auxiliar, agències, etc. I precisament pe tal d'evitar que la seguretat àeria sigui un tema que preocupi als europeus, cal el·laborar aquesta mesura.

Ara bé, comparativament amb el sector viari, ferroviari i inclús navier, l'integració europea en matèria d'espai aeri, encara està poc més enllà dels seus inicis. L'espai aeri europeu encara no és una realitat, i continua bloquejat entre altres per la seva dificultat tècnica davant l'ampliació a 25 països.

Aquest és un bon exemple d'una mesura de la UE que no es només el mercat comú que tants critiquen, que no costa diners als europeus i que va a favor de la seguretat de tots plegats. Un exemple més del principi de subsidiaretat inversa. Un exemple més de que la UE és eficaç, més enllà de si tenim o no Tractat Constitucional Europeu.