dimecres, 16 de novembre de 2005

Més que un acord econòmic amb la Xina

Aquest cap de setmana passat, el president Xinès Hu Jintao, va efectuar una darrera parada a Espanya, dintre de la seva gira per Europa, que l'ha portat a més, pel Regne Unit i per Alemanya.

De la visita, en destaca d'una manera molt especial, l'acord estratègic entre els ambdós Estats que atorga una relació de socis privilegiats a ambdós. Acord que manté l'Estat Xinès amb França, Canadà, Regne Unit, Alemanya, i ara també, amb l'Estat Espanyol. Què cerca Espanya i Xina mitjançant aquest compromís?

En primer lloc, per a Espanya suposa situar-se al primer nivell en el marc de les relacions polítiques, culturals, però sobretot econòmiques amb el gegant asiàtic (per sota clar està, del més que soci nord-americà). Un enorme mercat amb més de 1.000 milions de potencials consumidors s'obre doncs, per als productes d'aquí. Aquest fet, és especialment rellevant també en el camp diplomàtic, ja que les relacions Hispano-Xineses mai han destacat ni per la seva abundància ni fluïdesa. Des de la transició, es compten 2 visites dels presidents de govern a Pequín (J.M. Aznar i J.L.R. Zapatero) i cap de les màximes autoritats xineses a Espanya. Passem doncs, de ser poc més que coneguts a ser socis comercials de primer ordre.

A canvi però, Xina guanya un important suport en el terreny diplomàtic. En primer lloc, pel compromís de la política de una sola Xina, és a dir, el no reconeixement de la Xina nacionalista i per tant, del govern de Taiwan. Tot i això, Taiwan ha mostrat interès successivament, en inciar relacions diplomàtiques amb Espanya i amb la UE, com ara amb l'invitació de visita que el govern Taiwanès va fer al President de la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida.

Paral·lelament, la visita contribueix al refredament de la postura de la UE sobre l'embargament de la venda d'armes a Xina que encara continua però que cada dia té menys suports.

I en un darrer terme -i potser el més important-, l'arribada de Xina a Espanya suposa també l'arribada a les portes de llatinoamèrica. Però, quin interès pot tenir Xina en el continent sud-americà?

Segons les previsions, Xina assolirà al 2043, el sostre (xifra límit que pot assimilar el país, segons els experts) dels 1.550 milions d'habitants. El consum energètic s'ha duplicat en poc menys de 15 anys. Els costos de sobreexplotació, desforestació i ús dels productes químics, es calculen al voltant del 2-3% del seu PIB anual. En altres paraules, Xina busca (entre altres) un gran graner per sobreviure davant la superpoblació futura i l'arribada al sostre de la capacitat productiva i de recursos del país. I és que Xina, és el país de les desigualtats, però també és el país on la pobresa s'està reduint més ràpidament, disparant el consum de les famílies xines, única esperança de la crónica dependència del comerç exterior i les exportacions per a l'economia del gegant asiàtic.

Ara cal doncs, que ens puguem aprofitar nosaltres també d'aquest acord estratègic, per tal d'internacionalitzar la nostra economia, les nostres empreses, exportar més productes, però també més turisme. En definitiva, créixer.

Publica un comentari a l'entrada