Un altre èxit de la diplomàcia francesa

Aquest cap de setmana, s’ha tancat un importantíssim contracte entre Xina i Airbus (França), per a l’adquisició de 150 avions comercials de la sèrie A320, la més venuda del consorci EADS.

Mentre Espanya busca omplir la cartera de comandes a través de modestos contractes procedents de Veneçuela i Colòmbia, França (seu i fàbrica dels Airbus), signa un acord valorat entre 9.000 i 10.000 MEUR.

Amb aquest acord, Xina pretén per una banda, no només cobrir el creixement del número de vols de passatgers que genera una economia en plena i imparable expansió econòmica, sinó crear un llaç econòmic i tecnològic amb el sector aeronàutic europeu.

A més de la compra de 150 A320, Xina participarà en el projecte per a la creació d’una nova sèrie a la família Airbus: l’A350, que es produirà en sèrie a partir del 2010, anirà dirigida a cobrir l’actual buit d’oferta que existeix entre els mitjans-petits avions A320 i el gegantesc A380. Un 5% dels A350 es produiran al gegant asiàtic.

Per tal de fer-ho possible, hi haurà una transferència tecnològica per part d’Europa per tal de crear una nova factoria d’assemblatge i un centre de disseny, d’importància estratègica per al enorme potencial de creixement del consorci europeu al sud-est asiàtic.

Aquesta visió estratègica no només empresarial, sinó també en bona part gràcies a la diplomàcia francesa ja ha donat els seus primers fruits. L’immens A380 (amb una cartera de comandes que ha desbordat les previsions inicials) s’estrenarà precisament a Indonèsia en pocs mesos, un cop hi hagin suficients aeroports preparats per a la circulació d’aquests monstres del aire.

En el marc de la visita del primer ministre xinès, Wen Jibao al Elisi, es va celebrar un acord amb Eurocopter per a la creació d’un nou model d’helicòpter civil, així com la compra d’un satèl·lit de telecomunicacions d’Alcatel i la col·laboració francesa per a la construcció d’una línia d’alta velocitat a Shaitai.

Aquest és doncs, un nou èxit de la diplomàcia francesa, que tradicionalment ha tingut sempre bones relacions amb la potència asiàtica, que ara s’amplien també al terreny econòmic, i situa a França i a EADS amb una situació privilegiada per escampar encara més els seus productes per tot el sud-est asiàtic, en especial els tigres que busquen avions fiables, econòmics i moderns.

Alguns economistes, sobretot americans, van criticar l’ineficiència econòmica del projecte AIRBUS. Avui, estem observant com la seva gran competidora, BOEING, està reorientant el seu negoci cap a la defensa.

Fa poques setmanes, celebràvem que Espanya assolís l’estatus de soci preferencial amb la República Popular Xinesa, un pas més en l’apropament diplomàtic, però sobretot econòmic entre les dues potències. Mentre Xina s’esforça en complir les normes d’entrada per als seus productes a Europa, aquesta s’apropa econòmica i tecnològicament al gegant asiàtic.

Així doncs, en l’àmbit de l’aviació hem recorregut ja importants passes per a la cooperació sud-est asiàtic – Europa. Ara ens cal també, treballar en molts altres aspectes. Potser ens haurem de plantejar una cimera Europa – sud-est Asiàtic? Si ho hem fet ja amb la riba sud de la Mediterrània, per què no amb aquesta vital i estratègica regió?