Un dels arguments més utilitzats per aquells què estan en contra del quart cinturó en particular i de les infraestructures viàries en general, és l’afirmació segons la qual, la construcció d’una nova posem pel cas autopista, només fa que incrementar la circulació per la mateixa arribant a una situació de congestió que porta a la construcció d’una nova via, que es torna a col·lapsar, i així fins l’infinit.
Aquest argument, què si més no resulta molt simplista i fàcil d’entendre (només així s’entén el seu ús per part dels grups ecologistes i propers), planteja enormes problemes que el fan insostenible a totes llums. En primer lloc, hi ha un claríssim i quasi sempre irresoluble problema d’endogeneïtat, a saber: creix la circulació perquè hi ha una nova autopista o hi ha una autopista perquè creix la circulació en una determinada zona?
Excepte en determinades vies de gran capacitat, que freguen el ridícul des del punt de vista tècnic (com ara l’Autovia de la Plata, entre Cáceres i Zamora), és raonable creure que la segona opció, és la que il·lustra les polítiques públiques. És a dir, si es decideix construir una determinada via, és precisament, perquè és necessària, perquè la circulació així ens ho mostra i en definitiva, perquè cal. En cas contrari, no estaríem davant un ús òptim dels recursos públics, escassos i àvids de legitimitat.
En segon lloc, crec sincerament, que precisament l’efecte no desitjat seria precisament que no augmentés la circulació arran de la construcció d’una via. Hauríem de parlar en aquest cas d’una clamorosa infrautilització de l’infraestructura.
En tercer lloc, darrera d’aquesta afirmació, hi ha implícita una relació entre augment de la circulació (o si es vol, mobilitat en termes més genèrics) i quelcom pejoratiu. És a dir, és com si moure’s més fos dolent o desaconsellable. Ben al contrari. Un augment de la mobilitat, de la circulació és un indicador de dinamisme, no només econòmic, sinó social. Si bé pot estar provocat per multitud de causes, les conseqüències en la meva opinió són clares. És bo, lògic i inherent a la societat contemporània, l’augment continu de la mobilitat dels humans, de les mercaderies i dels serveis.
En quart lloc. No conec cap exemple al món on es compleixi aquesta afirmació. No conec cap ciutat, àrea metropolitana o regió, que hagi caigut en aquesta espiral contínua i irreversible d’anar construint contínuament més i més vies sense cap control per a absorbir una circulació que creix de manera desbordada i sense control.
Moure’ns és un signe de què som lliures. Moure’ns més vol dir que som més i més lliures. És també un signe de dinamisme i creixement econòmic, d’interconnexió social, d’intercanvi, d’economies d’escala i avantatges comparatius, de lliure circulació. Moure’ns ens fa lliures i la Catalunya que volem, no només és la Catalunya hiperconnectada, en xarxa, sinó la Catalunya cada dia més lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada