Arran dels comentaris sobre el meu primer post, crec interessant aprofundir sobre el model energètic que necessitem a través dels meus propers articles en aquesta tribuna. Sens dubte, necessitem fer canvis, però crec que tenim les bases necessàries per tal d’avançar cap a un bon model energètic, que satisfaci el nostre consum i la nostra economia i que contribueixi a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle.
Però quan parlem d’energia, el primer que hem de tenir clar és que no hi ha alternatives. En economia, s’utilitza sovint l’anàlisi dels bens complementaris i substitutius i com aquests afecten sobre el comportament del consumidor. Quan parlem d’energia en canvi, no hi ha cap fórmula màgica que no tingui cap inconvenient i que serveixi igual per generar calor, electricitat o moviment. Per tant, cada tecnologia de producció energètica, ha de ser emprada específicament en aquell àmbit en la que és significativament més competitiva que la resta, per tal d’optimitzar els costos d’oportunitat del consum energètic.
Tot i aquesta lògica racional però, l’energia sembla moguda per la força de les modes, més que no pas per criteris de racionalitat. Primer, varen venir els anys de la supremacia del carbó, com a font calorífica, de moviment i d’electricitat, després el fuel, seguit de l’energia nuclear, ara estem redescobrint el gas natural i molts somien ja amb l’hidrogen. Cap d’aquestes tecnologies però, és suficient per sí mateixa, totes elles tenen avantatges i inconvenients i totes elles s’han d’aplicar amb criteris més enllà de la moda.
Deia, que Catalunya parteix d’una bona posició per encarar el futur energètic per x motius: 1) està ben interconnectada des del punt de vista energètic amb el seu entorn, 2) les emissions de CO2 d’origen energètic estan per sota de la mitjana europea, 3) la producció d’electricitat està considerablement diversificada, 4) l’elevat ús de l’energia nuclear i gasística ens fa capdavanters en eficiència energètica i sostenibilitat i 5) sóm autosuficients des del punt de vista de la relació entre producció i consum d’electricitat. Aquests elements, tots relacionats entre sí són els que ens han de servir com a base, també per al creixement econòmic.
Ara bé, aquest model pot estar en perill pels darrers fenòmens que observem, particularment a Catalunya. Així, l’efecte nimby (és a dir, estar a favor de quelcom però no voler que es produeixi enlloc, que equival a estar-hi en contra) cada cop té més presència, aconsegueix atreure més el debat tècnic i sobretot polític i el que es més perillós, és utilitzat per alguns, com a eina de rèdits electorals. El model energètic català està en perill quan qui és competent sobre la matèria es manifesta al mateix temps en contra de l’energia eòlica i de l’energia nuclear, però no de la tèrmica (la que més contamina), i tot un seguit de contradiccions que minen les expectatives en aquest camp.
El Pla Català de l’Energia, aprovat al octubre del passat any, és un pla preocupant en el sentit que es recolza gairebé exclusivament a l’hora d’intentar donar resposta en el creixement econòmic i per tant de la demanda d’energia, en l’estalvi. Sens dubte, estalviar energia és una bona política, però no pot ser l’única, tenint en compte que inevitablement el creixement de la demanda d’energia és gràficament paral·lel al creixement del PIB.
Per tant, si volem créixer econòmicament, ser capaços d’esdevenir competitius sobre el nostre entorn i per tant, poder oferir preus energètics reduïts, no podem confiar únicament en la demanda d’energia en aquest mercat. Ens caldrà doncs, veure quina estratègia seguim per donar resposta al increment, inevitable en qualsevol societat moderna, de la demanda energètica.
Així doncs, l’aposta és clara: cal apostar decididament per l’energia neta, que la hi ha, és competitiva i és econòmica, per la diversificació de la procedència dels combustibles fòssils que consumim, per a evitar crisis derivades de situacions polítiques, la investigació, sobretot en aquelles tecnologies que podem ser potencialment competitius així com en la microgeneració per a potenciar l’autoabastiment sobretot en el món rural i la liberalització del sector, aconseguint preus més econòmics per l’energia que consumim.
Precisament, en la diversitat geogràfica i climàtica del nostre país, està la potencialitat del model energètic. Si ho sabem aprofitar, serem capaços de dotar-nos d’un marc amb energia més neta, més econòmica i que arribi a més indrets del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada