El sector energètic, especialment el de l’energia fòssil està experimentant una autèntica transformació. Estem vivint aquests mesos, la convergència de molts factors que es superposen i sembla que també es reforcen, impulsant cap a la transformació, quan no la incertesa, cap a la reorientació, quan no el caos, en els sectors especialment gasístic i petrolier.
Certament és un context preocupant, ja que hi ha incertesa en tots els terrenys, en el pla geopolític-internacional, en l’àmbit empresarial o de l’estructura del mercat, en l’oferta i molt especialment en la demanda, i finalment existeix certa catalització política del sector que incrementa encara més els efectes de cadascun d’aquests vectors en el marc sobretot dels mercats català i espanyol, però també a escala global.
A nivell global, és destacable l’alineament de les estratègies de seguretat amb les estratègies energètiques. Així doncs, mentre alguns grans pensadors auguraven que el segle XXI seria el segle de les guerres per l’aigua, avui ja hem començat amb les guerres pel gas i molt especialment pel petroli. Precisament aquest alineament entre ambdós eixos de conflicte o d’interès, sembla que ens porti cap a un augment de conflicte en ambdós aspectes, més que no pas cap a un clima de major certesa a mig i llarg termini. En aquest sentit, convé recordar que si bé, el gran impulsor o accelerador de l’alineament entre ambdues prioritats ha segut els Estats Units, també l’agenda internacional d’Europa i de les potències Asiàtiques (Xina i Índia especialment) camina també en el mateix sentit. I és que verdaderament, l’alineament semblava inevitable, entre seguretat i necessitats energètiques, sobretot quan les regions principals de conflicte internacional coincideixen amb les que més recursos energètics generen per a tot el globus, al mateix temps que la societat occidental es comença a plantejar si ha arribat ja al cenit del petroli (és a dir, a la màxima capacitat d’extracció mundial) i cal cercar noves reserves estratègiques o preferencials a l’exterior.
Aquesta paraula, cenit és ben poc coneguda per la majoria de nosaltres, però els seus efectes poden ser devastadors, sobretot tenint en compte que només es sabrà si s’ha assolit fins 3 o 4 anys després d’arribar-hi. Entre els productors de petroli més modestos, destaquen els EEUU i Noruega (per no nombrar molts altres amb una extracció molt inferior de petroli) que ja han arribat a aquest irreversible punt, on la capacitat d’extracció arriba al seu màxim i comença a decréixer d’una manera lenta però irreversible. Aquest fet, si bé gairebé anecdòtic ens fa presagiar un canvi global en el nostre consum d’energia, que si seguim així, haurà de ser per la força i a costa d’una gravíssima crisi econòmica, més propera al crack del 29 que no la crisi de preus del 74.
Com en tants altres aspectes, no hi ha consens sobre quan es produirà el col·lapse sobre l’extracció petrolífera, però els autors fixen el seu “àmbit de discrepància” entre l’actual dècada els més pessimistes i la propera generació, els més optimistes. De totes maneres, el que sí sembla segur, és que els nostres fills naixeran després del col·lapse o cenit mundial del petroli. Els hi tocarà viure doncs, en un món diferent al que estem construint nosaltres.
El compte enrere ja ha començat. De fet, des del 1979, la producció global de petroli per càpita ha anat disminuint lleugerament. Moment en el que el ritme de descobriments de nous jaciments cada any és inferior al consum total anual. Tot això mentre el ritme de creixement de la demanda i de la població s’incrementa any rere any, les inversions per a l’ampliació dels jaciments són cada cop més costoses i el sistema s’apropa cada cop més al seu llindar màxim, que com a molt tard, no serà en cap cas posterior al 2030, si bé les estimacions mitjanes el situen d’aquí 5 o 7 anys.
Els efectes del cenit són incerts i imprevisibles, si bé ningú dubta que portarà a un fort sotrac del sistema econòmic mundial, i que ens farà canviar, això sí, si no hi fem res des d’avui, per la força. Almenys ens queda el consol de poder intuir, o almenys intentar-ho, quan serà la propera gran crisi econòmica global.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada