dijous, 20 d’abril de 2006

La política és el canvi

Fa uns dies conversava amb uns amics, sobre el significat de la paraula política, sobre el seu origen. Segons l’etimologia, política significa home de ciutat, home de la ciutat i feia referència a aquells ciutadans lliures que participaven de la vida i la gestió de la polis, es reunien a l’àgora i debatien sobre els afers d’Estat.

Quin dubte hi ha però, que el significat contemporani de la paraula és ben diferent. Moltes són les definicions que els diferents especialistes, sobretot politòlegs donen a aquesta paraula, però potser jo em quedaria amb una definició pròpia.

Així doncs, en la meva opinió, la política és essencialment, la ciència del canvi, el canvi entès de la manera més genèrica possible. La política és tot aquell conjunt d’instruments destinats al canvi, el canvi social, econòmic, individual, col·lectiu, però el canvi en definitiva. Aquesta visió de la política doncs, comprèn la concepció de la mateixa com a instrument, com al principal instrument més en concret, del canvi i la millora col·lectiva.


Molts són aquells qui defineixen la política com la ciència que fa referència a allò públic, col·lectiu, i segurament no s’equivoquen, ja que segons la meva concepció insisteixo, el conjunt d’instruments per al canvi que representa la política són en bona part públics, però no exclusivament. Els polítics, que per tant, han de ser els responsables, impulsors, promotors i garants del canvi, no només utilitzen allò públic per a la consecució d’aquests objectius, sinó també d’altres privats.

D’aquesta concepció, se’n pot extraure llavors que no només hi ha polítics a la política; dit d’altra manera, la política no té el monopoli del canvi. Cada cop són més els agents privats, les iniciatives individuals i col·lectives, els projectes comuns, accions individuals i col·lectives en definitiva, que treballen també per a aquest objectiu: el canvi.

Un canvi però que tampoc és únic, ja que hi ha tants canvis, tots ells diferents, com persones que treballen pel canvi. Però, què significa realment el canvi? El canvi, són totes aquelles accions, iniciatives, projectes i idees que tenen com a objectiu la millora de tot allò que tingui a veure amb l’esfera col·lectiva. I és en aquest sentit doncs, que parlo de la política com a la ciència del canvi.

De tot això se’n desprèn que les diferències entre els polítics que utilitzen la política i els polítics que no utilitzen la política, no radica tant en l’objectiu, en la idea, sinó en els mitjans emprats per a tals objectius. I és que en la difícil, complexa i fins i tot utòpica potser visió del canvi, no podem considerar la política com a mecanisme absolut i omnipotent per tal d’arribar a aquest objectiu; ans al contrari, només amb la participació de tots es pot arribar al canvi.

Segons la teoria del contracte social, l’esfera pública és aquella part de la nostra sobirania que cedim a tercers, per tal de a canvi, assegurar-nos, no només l’altra part de la sobirania que no cedim, sinó també, la preservació i la convivència en una determinada societat. Un contracte doncs, és una responsabilitat compartida (retorno aquí al molt citat per part meva concepte sharing responsability), i que en tant que compartida, només es pot mantenir en les condicions fixades, si hi ha una vertadera responsabilitat compartida; si totes les parts compleixen en definitiva, el contracte social.
Publica un comentari a l'entrada