La OTAN: organització

El 4 d’abril de 1949, recentment ha fet 57 anys, occident es dotava d’una de les principals peces en l’esquema de poder de la segona meitat del segle XX. Naixia amb el Tractat de Washington, la OTAN. Amb aquest tractat, s’establia la clàusula de l’article 5, segons la qual, un atac contra qualsevol membre de l’organització, seria considerat com un atac a sí mateix. Una situació davant la qual el membre afectat podria invocar aquest article i sol·licitar la cooperació dels demés membres de l’aliança, també l’intervenció militar. Tot això en el marc del coneixement del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Un article 5 invocable davant no només un atac intern sinó també davant atacs als exèrcits, tant de terra, mar com aire, dels membres de la OTAN.

El Tractat de Washington, té una clara vocació de cooperació amb NU, tal i com queda palès en el seu article 7, en el sentit que aquest tractat no pot ser interpretar de tal manera que afecti o alteri els compromisos dels estats membres davant NU i en especial, el Consell de Seguretat al mateix temps però, que les parts signants es comprometen a no actuar ni signar tractats que vagin en contra de l’aliança.

Un brevíssim tractat doncs, que contempla l’assistència mútua en casos de crisi, i prèvia invocació de la mateixa, i que pel que fa a l’organització de l’aliança, només fa referència al establiment d’un consell que podrà crear nous òrgans inferiors, comissions, etc, per al funcionament de l’organització, així com la coordinació i intercanvi d’informació entre els seus membres.

Actualment, els membres de l’organització, si bé participen en grau diferent en la seva estructura
político-militar són 26: Bèlgica, Bulgària, Canadà, República Txeca, Dinamarca, Estònia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Holanda, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units. A més, els següents països són convidats davant la OTAN, i formen, juntament amb els membres de ple dret, el consell Euro-Atlàntic: Albània, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bielorrússia, Croàcia, Finlàndia, Geòrgia, Irlanda, Kazakhstan, Kyrgystan, Moldàvia, Rússia, Suècia, Suïssa, Macedònia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan.

L’estructura de la OTAN, té 3 braços principals: l’estructura civil, l’estructura militar i l’estructura d’agències i organismes per tal de donar suport i complir els mandats de les estructures civils i militars.

Pel que fa a l’estructura civil, aquesta engloba tot el personal i missions diplomàtiques de l’organització, així com el personal civil que desenvolupa missions de seguretat. Tot aquest personal s’organitza al voltant de la Public Diplomacy Division i la NATO Office of Security and other defend operations, respectivament.

La PDD, se’n encarrega a més, de les agències i oficines d’informació de l’organització, tot allò que fa referència als mitjans de comunicació, i a la promoció de l’organització, mentre que la Security Office agrupa el personal civil i diplomàtic que forma part dels cossos militars de l’aliança atlàntica.

L’estructura militar, s’agrupa al voltant de tres grans departaments: The Military Comittee, l’Allied Comand Operations i l’Allied Command Transformation. El Military Comittee desenvolupa l’estratègia, l’intel·ligència i la planificació de les forces armades atlàntiques, així com l’entrenament i el finançament de les mateixes, així com la coordinació logística i de comunicacions. El ACO, es subdivideix per una banda en el Supreme Headquarters Allied Power Europe, i els departaments de comandament a Brunssum, Nàpols i Lisboa. El SHAPE, és el cervell operatiu de tota l’aliança, que es descentralitza en els 3 comandaments citats. Cadascun d’aquests comandaments, controla els demés subcomandaments dintre del seu radi d’operació. Hi ha a més, un quart comandament, el corresponent a les forces de desplegament ràpid, (Rapidly Deployable Corps Headquarters). Finalment, la ACT engloba tots els departaments de recerca, investigació i planificació sobre l’organització, el canvi, la millora i la innovació en la mateixa.

A més de tot això convé destacar, la figura del diàleg mediterrani en el sí de la OTAN, format tant pels membres de l’organització, a més d’Algèria, Egipte, Israel, Jordania, Mauritània, Marroc i Tunísia. Amb aquest primer article sobre la OTAN he intentat aportar una primera i condensada visió descriptiva de l’organització. Visió i anàlisi que aniré ampliant en posteriors edicions.