dissabte, 20 de maig de 2006

La publicitat negativa no sempre funciona (II).

En un anterior article, comentava molt breument, la campanya del Labour per desprestigiar al líder conservador, David Cameron. La campanya, mostra la història d’un simpàtic camaleó, Dave, des dels seus orígens en el Conservative Party fins a l’actualitat. Un camaleó que canvia de color contínuament, al mateix temps que ho fa el seu missatge: blau (conservador), roig (laborista), groc (libdem) i verd (ecologista). Aquesta ha segut l’única campanya del Labour en contra dels Conservatives i del propi Cameron, entre altre perquè la situació financera del partit és força delicada.
Els laboristes no viuen un bon moment, sens dubte i aquesta campanya, lluny de produir els efectes esperats, està incrementant encara més la popularitat del líder tory. Potser per això, només han realitzat dos capítols de les aventures de dave the camaleon.
Han passat més de 40 anys des del famosíssim anunci de la margarita, en la campanya Johnson-Humphrey ’64. El primer spot negatiu de la història, que va assestar un cop letal sobre el candidat republicà, Goldwater. Ja des de llavors als EEUU serien cada cop més habituals els recursos a la publicitat negativa, mentre que a Europa aquest fenomen es molt escàs, més enllà d’algunes anècdotes com el camaleó dave.
Això no vol dir que aquí a Europa no estem acostumats a veure crítiques al adversari en un anunci electoral, però aquest element, si bé relativament habitual, no és l’eix fonamental d’una campanya i/o espot. Aquí, s’utilitzen les crítiques en tant que reforç del missatge i plataforma pròpies, no en tant com a provocació o com a reacció del públic, què és el que es cerca fonamentalment, en els espots nord-americans.
Si ens fixem en la propaganda electoral als EEUU, aquesta té un component emotiu fonamental, bàsic, on la cerca de la provocació, és l’instrument fonamental per a la transmissió del missatge de l’anunci. I és que això esdevé, un factor clau en la mobilització electoral. Dit d’altra manera, a falta d’aparells de partits omnipresents i capaços d’obtenir una gran mobilització, cal recórrer a altres tàctiques per tal de mobilitzar als ciutadans. És en aquest context doncs, en que s’aprecia el paper clau de la publicitat negativa en els espots polítics d’allà.
Observem que als EEUU, la publicitat negativa conté un missatge, més enllà dels elements emotius i provocatius de la mateixa. Això ens indica, que hi ha, a més, un objectiu d’erosió en la plataforma política de l’adversari. Per tant, no només es tracta d’aconseguir una major mobilització (a manca d’altres eines de partits pròpies dels sistemes europeus), sinó que a més, existeix una voluntat clara d’incidir en el vot, modificant-lo.
La publicitat negativa a Espanya, pràcticament no ha segut utilitzada, amb una important excepció: El PSC. Des de les eleccions generals del 2004, aquest partit ha utilitzat sistemàticament elements comuns amb la publicitat negativa nord-americana en els terminis de pre-campanya. Ara bé, eslògans com “Si tu vols, derrotarem al PP”, o el més recent “El PP utilitzarà el teu no en contra de Catalunya”, no són pròpiament, publicitat negativa, si més no tal i com la coneixem tradicionalment. Per què?
Veja'm si compleix les dues característiques que hem vist en la publicitat nord-americana. Per una banda, aquests eslògans de campanya, són clarament, mobilitzadors, en el sentit que animen als ciutadans a votar per tal que, si ells així ho decideixen, podran derrotar, electoralment, una altra formació política. Es pretén doncs, mobilitzar el vot per tal d’aconseguir l’objectiu electoral (a diferenciar de l’objectiu polític) que el propi espot presenta.
Però en canvi, no té elements de canvi o incidència en el vot. Ni s’introdueixen elements crítics amb l’adversari polític, ni es tetaralitza alguna de les seves accions o propostes. Aquests eslògans doncs, no són capaços, ni tenen la finalitat de, canviar el vot dels ciutadans, sinó mobilitzar-los per tal d’arribar a un objectiu, el mateix que anuncia el espot.

Publica un comentari a l'entrada