Està polaritzat el sistema polític català? (IV)

El darrer element que hem de considerar, almenys en el pla teòric, per tractar d'encabir el sistema de partits català, són la descripció i l'anàlisi de les característiques bàsiques del pluralisme polaritzat, en contraposició amb el pluralisme limitat que ja vàrem analitzar en un anterior article.

Per a Sartori, els principals elements característics d'aquest sistema polític són en primer lloc, la presència de partits antisistema importants. És a dir, la presència de partits polítics amb representació parlamentària que neguen de per se la legitimitat del règim polític del qual en formen part i més encara, el seu objectiu, és en primer lloc soscavar la legitimitat del sistema polític existent tot creant-ne un de nou, com a objectiu final d'aquella força política. Ara bé, què s'entén per partit antisistema? El mateix Sartori no ho deixa clar, més enllà d'aquests dos objectius que han de complir necessàriament aquest tipus de partits. Intentaré aportar dos elements que poden ajudar a il·luminar el concepte.

En primer lloc, cal posar l'èmfasi en que els partits antisistema, mostren un rebuig continu, sistemàtic i global al sistema polític, o les normes del mateix, en el qual són presents. Aquest comportament de la força política doncs, ha d'anar més enllà dels rebuig puntuals o propostes sobre el mateix marc normatiu en el qual s'hi troba encabit, situant la formació a un altre món, segons el mateix professor italià.

Un darrer element a tenir en compte en aquesta classificació, es la diferenciació entre els partits antisistema i les actituds antisistema. Dit d'altra manera, sobre aspectes concrets o en moments determinats, qualsevol partit polític pot adoptar una actitud 'anti' sense que això el desplaci a la categoria de partit antisistema. Aquesta és doncs una actitud habitual en democràcia, però que no va més enllà del legítim joc polític i la confrontació d'idees.

La segona característica, és l'existència d'oposicions bilaterals. Així doncs, en les comunitats polítiques polaritzades, es generen vàries oposicions, que s'exclouen entre sí i que mai poden sumar les seves forces (d'aquí la persistència dels governs en minoria). Es tracta doncs, més de contraposicions que no pas d'oposició al govern.

La tercera característica també serà segurament, recordada pel lector. I és que és característic dels sistemes polaritzats, la ubicació central d'un partit o grup de partits. Aquest element té una doble conseqüència. Per una banda, fa que el centre polític estigui normalment ocupat, en el sentit que sigui un element necessari per formar govern i per l'altra, que la pròpia existència d'aquesta/es força/es de centre, desincentiven la competència centrípeta (és a dir, cap al centre) del sistema.

El quart element que configura el sistema polaritzat, és l'enorme distància ideològica, es més, aquesta distància sol abarcar tot l'espectre possible d'opinió i d'ideologia. Això no només dificulta que els partits polítics dels extrems estiguin disponibles per formar coalicions de govern, sinó que a més, incentiven els extremismes, la retro-alimentació i en definitiva, la competència centrífuga.

Lògicament, el cinquè element d'aquest sistema ha de ser, la presència de tendències i forces centrífugues, és a dir, que condueixin cap al debilitament del centre, i a favor d'un i/o altre dels extrems de l'arc polític.

Un sisè element, és la temperatura ideològica diversa dels partits que conformen un sistema polaritzat. És a dir, la presència de partits de diferents tipus (des dels catch-all party, fins als partits de masses o els partits purament ideològics, passant per estratègies més populistes o forces amb una escassa el·laboració ideològica). Aquestes diferents estratègies, que poden variar al llarg del temps, accentuen la competència extremista present al sistema.

Els darrers elements, poden semblar tant indeterminats i polèmics com el concepte “partit antisistema”, que ja he mencionat. Així doncs, la setena característica és la presència d'oposicions irresponsables. Particularment els partits situats als extrems del sistema, i que de manera gairebé sistemàtica s'exclouen de la formació de majories parlamentàries, solen plantejar oposicions poc responsables, sovint amb actituds 'anti'. No em vull estendre més en aquest concepte donat la polèmica que genera la mateixa definició d'oposició irresponsable. Ara bé, sí que em vull aturar valorant les conseqüències d'aquest element. Ja que derivat d'aquest context, es poden generar dos subsistemes dintre del mateix sistema de partits. Per una banda, els partits més propers al centre i importants, que estan encarats (i tenen com a objectiu) a formar govern, amb les coalicions alternatives que s'hi puguin generar i per l'altra, els partits petits, exclosos de la competència per formar govern, ubicats als extrems del sistema, i sovint amb elements 'anti'.

En vuitè i darrer lloc, són característiques d'aquest sistema, les polítiques de superoferta. És a dir, la formulació de promeses excessives, irresponsables i que porten cap a un desequilibri inflacionari de la competència política. Es tracta doncs, d'estratègies polítiques, sovint lligades al populisme, que realitzen aquells partits lluny de la competència per la formació de govern, i que per tant, poden realitzar grans macro-ofertes sense la responsabilitat d'haver-les de complir.

Finalment, Sartori considera que el número de partits en el qual s'estableix el llindar de la polarització, es d'entre cinc i sis.