dijous, 22 de juny de 2006

Necessitem els partits polítics

La democràcia esta vivint certament, una època força desconcertant. No només a casa nostra, sinó també a la resta de països democràtics (o millor dit, les Poliarquíes de Robert Dahl), els partits polítics estan perdent sistemàticament la seva consideració d'actors principals de canalització de les preferències i els interessos polítics. Una crisi, també de militància, ja que excepte la nostra jove encara democràcia, arreu del món els partits estan perdent contínuament (i sense excepcions) afiliats. Sembla doncs, que ens estem allunyant cada cop més dels partits de masses, tant característics dels primers dos terços del segle XX.

Aquesta crisi té sense cap mena de dubte, una gran complexitat de factors causants, entre ells els errors en l'enfocament de la participació política, també des dels partits, així com erràtics enfocaments del sistema electoral i de l'arquitectura institucional. Ara bé, amb indiferència de quin sigui la visió de cadascú sobre aquesta matèria, els partits polítics en l'actualitat segueixen sent el principal factor de canalització i d'operacionalització de les preferències polítiques dels ciutadans.

En un dels comentaris en aquest bloc (comentaris que aprecio i agraeixo, com no podia ser d'altra manera), se'm acusa d'eximir les responsabilitats de CIU sobre la baixa participació en el referèndum de l'Estatut. Jo podria segurament anar més enllà, eximint de responsabilitat als partits polítics de la baixa participació en general a totes les eleccions.

Jo com ja he afirmat amb anterioritat, crec que l'abstenció (sigui en unes eleccions i més encara en un referèndum), és un dret legítim i personalíssim del elector, allò que se'n diu la lliberat d'expressió en negatiu. Però partint d'aquesta visió, es poden també, fer crítiques, propostes i esmenes a la participació política. En essència, la participació política ha de ser el mecanisme que permeti a tot aquell que així ho desitgi, participar del procés polític, d'una o altra manera, des d'una òptica oberta i possibilista per part dels poders públics, però també des dels partits. Es tracta doncs, que fem que tothom que vulgui participar en el sistema, així pugui fer-ho, amb les eines que li siguin necessàries per satisfer el seu (també) dret personalíssim.

Aquesta, no ho puc amagar, és una concepció ideològica de la participació política, basada en el liberalisme polític (i que per cert, poc o res te a veure amb l'econòmic). Un liberalisme que es basa en la llibertat com a màxim fonament de la política, i per tant, de la mateixa participació. Una ideologia que creu en el partit com a eix principal de canalització de la constel·lació de valors, idees i actituds de la ciutadania, que ha de tenir la suficient formació com per entendre, assimilar i estar dintre del sistema, però que permeti als ciutadans, no només ser-hi, sinó també, formar part de la seva construcció i gestió.

Els nostres partits polítics però, tenen una gran dificultat. A saber, un sistema electoral que dificulta enormement la representativitat i el contacte directe, continu i responsable entre els electors i els representants, i que per tant, dificulta aquesta participació política i en darrer nivell, la satisfacció del ciutadà vers el sistema polític.

Podem al·legar que els ciutadans es senten insatisfets amb el sistema polític, amb la crispació, les picabaralles i les demés actituds a curt termini, però és necessari, que observem els factors estructurals en els quals el sistema falla en el seu principal objectiu: agregar i satisfer els interessos de la ciutadania. Uns factors estructurals que van més enllà de les discussions o dels líders polítics, són els elements de fons, i més difícils de canviar.del sistema.

Un sistema, que per a que funcioni bé necessita de l'existència dels partits polítics. Aquí de nou, i més enllà de les concepcions polítiques, els partits, són el millor (o el menys dolent en tot cas) dels elements de canalització, representació i agregació de la ciutadania. Més encara en un context de catch all party, és a dir, de partits que es dirigeixen a un sector el més ampli possible d'electors.
En aquest context però, la cultura política del ciutadà no es menys important, per entendre la seva participació i rol en el sistema polític. Des de les cultures primitives tribals, on no hi havia la consciència de formar part d'una comunitat, passant per la cultura de súbdit, amb una submissió total vers el sistema, passant per la cultura participativa en el mateix, les societats formen i es formen pel sistema polític en que viuen. D'alguna manera, no es pot entendre l'èxit o fracàs d'un determinat règim polític, sense entendre allà on s'hi implementa.

Uns partits polítics que han de ser un vertader motor de la societat, animant-la a que participi en el procés polític, i més encara, que en formi part. Per fer tot això possible, calen uns partits forts, presents arreu del territori, però sobretot, ben finançats. Aquest tema, el finançament dels partits és un tema sempre polèmic, en el que no entraré a fons en salvaguarda de la objectivitat pretesa en aquest bloc, però sí que no és menys cert, que des del liberalisme polític, des de la concepció de la participació política com la llibertat per formar part del sistema, és necessària una liberalització i desregulació del finançament dels partits.

Això no vol dir però, que la nostra actitud hagi de ser complaent, o pitjor encara, ignorant amb els vicis i errors del sistema, més encara, dels partits. Però volguem o no, són aquests, els principals instruments d'articulació de la política en la democràcia.

I és que el polític (el membre de la polis), ha de tenir una actitud crítica però racional, utòpica al mateix temps que pragmàtica. En definitiva, el sistema ens exigeix el millor de nosaltres mateixos si volem formar-ne part.
Publica un comentari a l'entrada