divendres, 16 de juny de 2006

Referèndum vs. Eleccions (II)

Fa uns dies, analitzava alguns motius estructurals o del nostre sistema polític, que ens portaven a veure per què i en què es diferencia un referèndum d’unes eleccions. El referèndum, quelcom poc habitual al nostre sistema, té una sèrie de característiques diferents a les eleccions, més habituals i sovint, entenedores per al ciutadà, que fan ambdues cites amb les urnes, completament diferents. Comentaré aquí, més exemples d’aquesta diferència.
L’article 20 de la Constitució Espanyola, garanteix el dret a la llibertat d’expressió, al mateix temps que la carta magna garanteix la llibertat de pensament, d’informació, així com d’intimitat. Tots aquests drets, reconeguts d’una manera molt àmplia i preeminent en el nostre sistema jurídico-institucional, fa que ens ajudi a entendre el perquè de les darreres resolucions o decisions de la Junta Electoral Central. Més en concret, emparant-se en aquesta llibertat d’expressió (i per tant, llibertat a no declarar contra la pròpia voluntat), s’entén que la mateixa LOREG (Ley Orgànica del Régimen Electoral General), i més en concret, la LO del Referéndum, atorga l’abstenció com un dret en tant en quant, no pot obligar-se al ciutadà a que expressi la seva opinió sobre una qüestió concreta. Aquesta disposició i interpretació, es d’una enorme importància, de la qual se’n desprenen les darreres polèmiques resolucions de la JEC. Resulta lògic doncs, la seva motivació en el sentit de què els poders públics també han de garantir aquest dret.
La Generalitat, ha tramès aquests dies, a totes les llars catalanes, un sobre amb 3 butlletes per participar en el referèndum (sí, no i vot en blanc). Molts catalans, confosos, s’han preguntat si el sobre amb que hi anaven aquestes butlletes era el sobre amb què es podia votar, calia utilitzar el que hi haurà als col·legis el diumenge, o bé en aquesta ocasió no calen sobres per expressar el vot. Aquesta iniciativa, pensada per a incentivar la participacióha generat un autèntic caos entre els catalans, confosos de què fer amb un sobre de correus, que
conté tres butlletes, però amb el segell de la Generalitat. Milers han segut els ciutadans que han expressat els seus dubtes al respecte en una iniciativa del govern català, temerària, imprudent i que ha causat una enorme confusió injustificada.
Tot i que virtualment tothom pot fer-se la butlleta a casa i utilitzar-la per votar en el referèndum (sempre i quan contengui la pregunta que apareix al BOE, així com tota la informació necessària, sigui clara, etc.), l’eina fonamental per a la participació en el referèndum (la butlleta i el sobre), és la que es troba reglada, comprovada i sota la vigilància de la mesa i dels interventors al col·legi electoral. Tampoc els partits polítics, en base als mateixos principis constitucionals poden repartir o posseir butlletes (ni sobres) per al referèndum. Tot plegat doncs, un greu error de la Generalitat.
Una campanya però, que ha tingut altres estranyes coincidències, sobretot a la llum del que en aquest mateix espai estic debatent sobre la polarització política a Catalunya, així doncs, la providència ha volgut que ERC i PP coincidissin en el missatge, però també (no menys sorprenent), que CIU i ICV-EUIA han coincidit plenament en la estratègia electoral: explicar a la ciutadania què es podrà fer amb aquest estatut.
Tot plegat, una situació i una cita amb les urnes ben estranya. Potser per això, no ens ha de sorprendre, que el catalans també ho percebin així.
Publica un comentari a l'entrada