Recordo fa uns mesos, una conversa amb l'exconsellera d'Ensenyament, portaveu de cultura en aquesta legislatura de CIU i diputada al Parlament, Carme-Laura Gil, sobre el paper de l'administració, especialment la catalana, respecte la cultura.
Això ve al fil d'un anterior article, sobre quins eren els principis del liberalisme i com aquests són aplicats respecte les polítiques culturals. I és que la cultura, és un àmbit ideal per a l'observació pràctica de diferents teories polítiques, d'una manera clara i didàctica.
Carme-Laura, reflexionava sobre la necessitat de que tant les administracions locals (Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions) i la Generalitat, participin activament en el món cultural, esdevenint un suport a la cultura, especialment la cultura catalana i la cultura en català. Un suport de les administracions que és necessari per tal que la cultura del nostre país sobrevisqui en un context de globalització, de pluriculturalitat i interculturalitat.
Ningú avui aposta ja per l'autarquisme cultural, quelcom que no és possible en les societats occidentals. La cultura és doncs, un element dinàmic, que muta i que sobretot, reflexa les preferències, els valors i les actituds dels ciutadans que en formen part. És en aquest sentit, en que les polítiques públiques de suport cultural esdevenen també un element transformador (per alguns, reaccionari) de la societat. Perquè transformant la cultura transformem el nostre entorn i en definitiva, a nosaltres mateixos.
La cultura catalana, i en especial, la cultura en català, té un mercat molt reduït. Els productes culturals catalans, han de competir sovint amb condicions d'inferioritat i respecte altres productes massius i més econòmics. I tot això s'ofereix a un públic pluricultural, que lluny de l'autarquia, consumeix cultures molt diferents.
Conseqüentment podem preguntar-nos si les normes del mercat són les més apropiades per a la cultura. O dit d'altra manera, si el liberalisme, és la millor teoria política a l'hora d'establir el paper de l'Estat sobre la cultura. I és que, que seria de la cultura catalana sense una intervenció i suport actius dels poders públics en la mateixa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada