dissabte, 30 de setembre de 2006

La precampanya de CIU i PSC

Pocs dies després de publicar l’article “Per a què serveix una campanya electoral? II”, José Montilla utilitzava el seu segon eslògan de campanya, titulat ara “Fets, no paraules”. Paral·lelament a la campanya (començada ja fa mesos com comento al mateix article), el passat dimecres, el director de campanya de CIU, David Madí presentava per fi, la imatge gràfica (i eslògan) per a la precampanya dels convergents.
Les diferents aplicacions gràfiques (versions) del eslògan i imatges del candidat Montilla, ens presenten un candidat proper, humà, honest i treballador. Es tracta doncs de modificar la percepció que els electors tenen del candidat (en els dos primers atributs) i reforçar els punts forts (en els dos darrers). A tot això sempre ajuda un fons blanc (símbol de transparència), lletres minúscules, clares i senzilles, que acaben de donar l’harmonia en el conjunt del missatge que vol transmetre la campanya. I d’igual manera que ICV-EUIAl’ús del blanc i negre en la fotografia del candidat aporta un elevat grau de contrast (facilitat i claredat de visió), al mateix temps que es pretén ressaltar el eslògan o logotip del partit (en color) abans que el candidat (en b/n); es destaca més el missatge que no pas el qui el representa.
Aquest missatge a més, es complementa amb diferents fragments gràfics que pretenen mostrar la quotidianitat del candidat. Fotografies on observem en José Montilla escrivint, o bé en el seu despatx, en una mena d’àlbum d’imatges del candidat socialista. És important també, destacar que d’una o altra manera, en totes les aplicacions gràfiques de la campanya, apareix una fotografia del candidat, donada la seva reduïda encara quota de coneixement (notorietat), un 86% segons la darrera enquesta de LA VANGUARDIA.
Pel que fa a la recent estrenada pre-campanya de CIU en canvi, la imatge del candidat no apareix per enlloc (com tampoc apareixia en les tanques utilitzades en la campanya del referèndum del 18J). Part de l’explicació la trobem en l’elevat grau de coneixement d’Artur Mas entre els electors, que varia entre el 93 i el 95% segons les enquestes.
El recurs principal utilitzat aquí és el de l’oposició, és a dir, l’aparició de dos missatges (idees) completament contraposades, per tal de convèncer al electorat. Per una banda, en un fons negre (símbol negatiu, però també d’atracció per a la vista), ens apareixen les sigles amb majúscules (expressant agressivitat) d’ERC, PSC, PSOE i ICV (tot junt i sense cap separació per tal de posar totes les sigles al mateix nivell), i per l’altra, en un fons ataronjat (per bé que amb barres en diagonal més fosques que simbolitzen la senyera) apareix el logo de CIU (per cert, amb un color blau més suau que en anteriors ocasions), amb l’eslògan, “Ara és l’hora de governar bé”. Es pretén aquí doncs, no només mostrar la contraposició entre el tripartit i CIU, sinó que a més, es destaca aquesta última, com l’única força de governar adequadament. Es busca en definitiva, l’elecció entre uns i altres, més que no pas el convenciment.
Si bé ja resulta tradicional en CIU la tardança en posar en marxa (que no planificar) les campanyes, el que destaca aquí és l’agressivitat (insòlita) en els cartells electorals, així com la no-aparició de la fotografia del candidat. Lluny queda doncs, la tradicional i conservadora imatge i eslògan de campanya que la federació nacionalista va emprar al 2003.
Hem pogut veure doncs, com les dues campanyes encara no s’han topat, perseguint ambdues objectius i transmetent missatges radicalment diferents. És possible, que aquesta línia es mantingui també durant els 15 dies de campanya, i l’agressivitat (o el xoc entre ambdós candidats) es produeixi més en l’habitual creuament de declaracions, més que no pas en els spots electorals i cartells. En definitiva, estem lluny encara de l’agressivitat i l’ús de la publicitat negativa d’altres països.
Publica un comentari a l'entrada