diumenge, 1 d’octubre de 2006

La qüestió catalana o els votants desapareguts

L'anàlisi de la participació electoral, així com del grau de mobilització (i per tant, de participació) dels electors dels diferents partits polítics, solen ser massa freqüentment elements deixats en un segon o tercer terme a l'hora de considerar les estratègies electorals o bé analitzar-ne els resultats, tal i com he comentat en anteriors articles aquí.
Centrant-nos en la participació, observem com a tota la OCDE (òbviament, allà on no és una obligació el vot i particularment allà on hi ha més dificultats per exercir el vot, com haver de registrar-se, eleccions en dia laborable, etc), s'observen diferents nivells de participació electoral en funció de la “importància” de la substància elegida. Dit d'altra manera, podem diferenciar entre les eleccions legislatives i presidencials (on es registren les màximes quotes de participació), les eleccions regionals/autonòmiques/locals (situades en un nivell mitjà de participació) i finalment, les eleccions al Parlament Europeu, que registren arreu de la UE un nivell de participació sistemàticament inferior a la resta de comicis, especialment al Regne Unit.
De la mateixa manera, és igualment sabut que a tota la UE es mostra com la participació electoral marca una tendència decreixent a partir dels anys 70 aproximadament, essent aquesta més matisada en les democràcies recents, com la Espanyola.
Si passem a analitzar el diferencial de participació entre les eleccions autonòmiques i generals al Estat Espanyol, observem com clarament existeixen dos blocs a les diferents comunitats autònomes. Així, per una banda, observem que les 13 CCAA (xifra que caldrà revisar a la baixa davant el procés de reforma estatutària) que celebren les seves eleccions simultàniament i alhora amb les eleccions municipals (el darrer diumenge de maig de cada 4 anys). Aquestes CCAA es caracteritzen per un comportament homogeni entre sí (similars nivells de participació en els mateixos comicis) per bé que la tendència temporal és irregular i només molt moderadament a la baixa.
Pel que fa a la resta de CCAA que tenen un calendari electoral propi (Andalusia, Catalunya, Galícia i Euskadi), la pauta aquí es més irregular encara (particularment en el cas andalús, ja que les eleccions andaluses han coincidit en més d'una ocasió amb les municipals), per bé que els nivells de participació en aquestes eleccions autonòmiques són inferiors al bloc anterior. Sembla doncs, que el nivell competencial (importància) de les institucions autonòmiques no guarda relació amb els nivells de participació en aquestes eleccions. És a dir, no es compleix allò que hom podria pensar que a major competències, major participació.
El cas català però, mereix (en molts sentits), una menció a banda. És així com la participació electoral a Catalunya, mostra unes diferències molt rellevants en funció del tipus de convocatòria, situant-se de manera contínua en nivells inferiors a la mitjana de la resta de CCAA. Trobem així una forquilla que va des del 73% de mitjana a les eleccions generals, 63% en les municipals, 60% en les autonòmiques i 57% en les europees. Afegir també que Catalunya és la comunitat autònoma on es registra una menor participació electoral en les eleccions autonòmiques, només superada per Galícia (58,4% de mitjana).
Així doncs, el gap entre les eleccions generals i autonòmiques és de ni més ni menys que un 13%, és l'anomenada abstenció diferencial, essent a Catalunya on es produeix en major grau (en segon lloc trobem Astúries i Madrid, on el diferencial és de 8% en el mateix sentit).
Però, on es produeix principalment aquesta enorme diferència entre unes eleccions i altres? La resposta és ben clara: a les zones litorals, ciutats i cinturons industrials, i en definitiva, a les zones marcades per la forta presència d'electors d'esquerres i castellanoparlants.
Les explicacions sobre les que existeix un cert consens a nivell acadèmic ens indiquen com es tracta d'electors molt escassament interessats per la política catalana, així com la oferta pròpia de les eleccions autonòmiques, amb una escassa representació de les forces d'oposició al àmbit autonòmic, o dit d'altra manera, no catalanistes. En resum, es tracta d'electors que es mouen molt més en l'eix esquerra-dreta que no pas en l'eix nacional.
Publica un comentari a l'entrada