dimarts, 19 de setembre de 2006

La campanya que ve

No exageraria gaire, qui afirmés avui que als catalans, ens queden menys de dues setmanes de tranquil·litat. I és que a finals d’aquest mes, començarà al 100% la precampanya, ara sí a nivell gràfico-publicitari, dels partits catalans per a les eleccions del 1 de novembre. Pel que fa als socialistes, la seva tradicional festa de la rosa els hi marcarà el timming en aquest crescendo progressiu de la seva campanya, que ja va arrencar al juny. Per part de CIU, amb la proclamació d’Artur Mas com a candidat en un multitudinari míting el dia 30, marcarà l’inici, a tot gas, de la campanya dels convergents, més que discreta fins ara.
Aquests dies, hem presenciat debats sobre si aquesta campanya, serà o no diferent a la resta, no només pel que fa als nous lideratges, programes i discursos, sinó també pel que al format respecta. I en aquest sentit, tot apunta a que la campanya que ara comença no serà gaire diferent a les campanyes anteriors. Si bé és cert que certs elements seran innovadors, tant l’agenda, el timming i el format no serà pas gaire diferent a les darreres eleccions del 2003.
El PSC és possiblement, el partit que més hagi innovat en la campanya en sí mateixa. Ja al 1999 primer, però sobretot al 2003, l’aparell del carrer Nicaragua va realitzar un important esforç (també pressupostari) per tal d'aconseguir un nou equip de publicistes, la seva principal avantatge (i inconvenient) era la seva frescor derivada de la inexperiència en les campanyes polítiques.
Una continuació en aquest trencament de les campanyes clàssiques ho hem vist aquests dies, amb la presentació, ara ja del segon eslògan, per part dels socialistes catalans “fets, no paraules”. Tot fa pensar doncs, que el dia 1 de novembre haurem pogut comptar entre 3 i 4 (més 4 que no pas 3 probablement) eslògans en els mitjans gràfics contractats per l’equip dirigit per José Zaragoza. Aprofito per recordar que part dels motius que han portat a l’aparell del partit a anticipar (i per tant, distribuir els recursos disponibles al llarg de tot l’estiu-tardor), ja van ser analitzats en un anterior article, i per tant, no insistiré sobre aquest tema.
El que ens espera per part del equip liderat per en David Madí, és tot una incògnita encara. De fet, la campanya de CIU és a hores d’ara, un dels secrets més ben guardats, símptoma de la importància atorgada a la mateixa des del carrer Còrsega. De totes maneres, sembla probable que una de les diferències respecte l’anterior campanya serà una aposta per una major proximitat, frescor i potenciació de la imatge juvenil del seu candidat, Artur Mas. Aquest va ser un aspecte criticat per part d’alguns analistes gràfics al 2003. Artur Mas tindrà l'avantatge de que tot i ser per molt poc el candidat més jove dels 5 grups parlamentaris amb representació al Parlament (resulta curiosa la similitud en les edats dels candidats, tots ells al voltant de la cinquantena), té una imatge molt més jove. Aquest serà doncs, un dels trets a explotar per part dels dissenyadors gràfics convergents. Ben aviat doncs, podrem veure un Artur Mas (descaradament) més proper al elector, si més no pel que als aspectes audiovisuals fan referència.
Els que puguin aprofitin doncs, aquests pocs dies de vacances que encara els hi quedin. Després, tot el país es submergirà en la campanya, segurament tant o més emocionant que la del 2003
Publica un comentari a l'entrada