dilluns, 30 d’octubre de 2006

A fresh start for Catalonia

Aquest era l’eslògan que Kerry-Edwards utilitzava en la recta final (les darreres dues setmanes) de la seva llarga campanya per a les presidencials als EEUU del 2004. Aquest era, un eslògan clarament destinat a la mobilització del electorat demòcrata. De similar forma, la segona setmana de la campanya a casa nostra s’ha caracteritzat per un gir en el mateix sentit, cap a la mobilització del electorat, gir visible en els espots d’aquesta setmana, per exemple, però també en els discursos dels candidats.

Aquests dies de campanya, amics i coneguts m’han preguntat sobre l’estil dels mítings d’en José Montilla. Més en concret, per la seva particular (i insòlita a Catalunya) posada en escena: sense l’omnipresent (i sovint, recarregat) faristol, sense escenari i amb només un micròfon per defensar les seves idees. Abans de passar a donar el meu punt de vista sobre aquest modus operandi, vull ressaltar la meva sorpresa davant aquestes preguntes, és a dir, l’interès (o curiositat) que havia despertat aquesta manera particular de fer els mítings, més encara, la fixació també per les formes en la campanya electoral.

Fins ara, estàvem acostumats a veure el candidat, a sobre d’un escenari, sovint acompanyat de joves (vestits tots igual, per evitar espontaneïtats indesitjades i no centrar l’atenció més del necessari), i sobretot, d’un faristol amb més o menys gadgets incorporats (l’últim dels quals, és l’ús d’una pantalla enlloc del clàssic rètol amb l’eslògan corresponent). L’auditori, salpicat de banderes, situat enfront del speaker, com qui va al cinema o a veure una obra de teatre (de fet, els mítings es fan als mateixos llocs on es representen obres de tot tipus).

Enfront d’això, el PSC ha apostat amb contundència (ja va fer les primeres proves durant la campanya del Referèndum del 18J) per una nova manera de fer mítings. El candidat, ja no està separat del auditori, està rodejat d’aquest. Amb només un micròfon (inalàmbric, és clar), es rodeja d’un grup més o menys nombrós de persones (entre 100 i 300), mentre fa el seu discurs (sovint més sectorial que no pas territorial), i fins i tot, contestar preguntes (preparades, és clar), per part del públic que l’envolta.

L’interacció i la proximitat amb el públic és doncs, molt més gran que amb el clàssic format. Es pretén així humanitzar el candidat, al mateix temps que transmetre una sensació de suport popular, al estar aquest rodejat de gent (de tot tipus, no només joves).

Ara bé, aquest format, té una altre avantatge, tant o més important per al PSC com les anteriors. Permet reduir la necessitat de mobilització dels militants, podent fer mítings amb un terç o la meitat del públic que requeriria un auditori convencional. Aquest element, lliga amb una de les claus sobre les que mai s’insistirà prou en les campanyes electorals, especialment aquesta, la capacitat de mobilització dels respectius electorats per part dels partits polítics.

Al llarg d’aquesta campanya, l’espectador més curiós haurà pogut comparar el grau d’afluència als mítings de les diferents forces polítiques, i molts d’ells, hauran extret les seves pròpies conclusions. Queda clara doncs, la utilitat d’aquest tipus de format.

Els socialistes doncs, han basat la seva campanya, en la totalitat dels actes sectorials i en bona part dels actes territorials, en aquesta nova manera de fer mítings. Això no vol dir però, que no facin l’habitual míting final, per cert, canviant a darrera hora la seva ubicació, finalment es farà al Palau Blaugrana, amb una capacitat molt inferior a la de l’espai on estava prevista inicialment la seva celebració.

Un altre dels elements innovadors de la campanya del PSC, tan simple com efectiu, és l’ús de tècniques personalitzades o especialitzades de fer campanya. Dit d’altra manera, el cartell (fotografia i eslògan) que hom pot veure al metro, és ben diferent del que hi ha penjat als fanals d’arreu del país, o a algunes ciutats respecte d’altres. Es tracta doncs, de crear missatges personalitzats per col·lectiu, augmentant així, l’efectivitat de la campanya, i per tant, del candidat sobre els diferents territoris/sectors.

Aquesta campanya ens ha servit, per veure elements innovadors en la manera de pensar les campanyes electorals, diferents maneres de convèncer l’electorat. Si són o no efectius (a la pràctica), ho veurem dimecres al vespre.
Publica un comentari a l'entrada