Avui és el gran dia per a alguns, el dia fatídic per a altres, però sobretot un dia festiu més per a la resta. Sobre els resultats que es sabran aquest vespre planen moltes incògnites, els pactes post-electorals, els resultats, les majories, etc. Però com ja ve sent habitual des d’aquest bloc, insisteixo, segueixo insistint en la participació.
Un dels regals (particularitats) del President Maragall, va ser la convocatòria d’eleccions el dia 1 de novembre, el dimecres de tots sants. Hi ha un precedent, és cert, les eleccions al Parlament del 1980 es van celebrar en dijous. La participació llavors va ser del 61,34%, si bé fer comparacions resulta extremadament arriscat. Eren les primeres eleccions legislatives catalanes, on entre moltes altres curiositats, el PSA va obtenir 2 diputats.
Resulta complicat extreure conclusions del que implica celebrar eleccions entre setmana. I segurament avui observarem la suma de dos efectes que es contraposaran. No obstant això, és previsible un efecte desmobilitzador en l’electorat, això sí, difícilment quantificable.
A continuació doncs, convé preguntar-nos, qui resultarà (a priori) beneficiat i perjudicat d’aquesta desmobilització en els comicis que ara es celebren. En aquest sentit, totes les enquestes ens indiquen que un nivell de participació baix, afavoreix principalment a CIU, mentre que perjudica a ERC i especialment al PSC; els efectes sobre el PP són lleugerament positius mentre que a ICV són el contrari, en tot cas poc perceptibles a ambdós partits.
Una mobilització, que és afavorida pels mítings electorals, i més en general, les estratègies de mobilització, conscienciació i captació que han efectuat tots els partits polítics. Un bon termòmetre per mesurar aquest factor, és precisament, l’afluència als actes de campanya.
Demà, ens llevarem amb la frase “la gran guanyadora de les eleccions ha estat l’abstenció”, tot i que no formarà part del proper govern del país, en condicionarà la composició en bona mesura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada