En aquestes setmanes de campanya, les declaracions dels líders polítics han estat plagades de referències a la dreta i a l'esquerra. Més encara, sobre la suposada modernitat o antiguitat de la dreta i l'esquerra, defensades des de les diferents opcions polítiques.
El debat, possiblement permanent, entre esquerra i dreta, reflexa un dels conflictes (clivelles) més actives i més permanents existents a la pràctica totalitat de les societats polítiques modernes (en el sentit de la complexitat i contemporaneïtat dels conflictes socials). Però, a què respon aquesta materialització del conflicte social més actiu a la nostra societat (entre classes)? Segons el parer de politòlegs, però també sociòlegs, utilitzem les etiquetes d'esquerra i dreta com un element de referència i ubicació col·lectiva, al mateix temps que ens permet la classificació dels diferents elements (subjectes a ser classificats ideològicament) del sistema polític. Es tracta doncs, de conceptes que permeten la auto-ubicació ideològica dels electors, per bé que per sí mateixos, i d'una manera aïllada, no gaudeixen de cap valor teòrico-normatiu.
Aquesta és una de les dreceres que els electors utilitzem per valorar les propostes polítiques. I quina millor drecera que aquesta quan hom està predisposat a l'acceptació de determinades iniciatives properes a l'esquerra (o a la dreta)? Resulta evident doncs, l'ús electoral de l'esquerra i la dreta, més encara donada la seva rellevància respecte la predisposició del elector a una o altra.
Aquesta és una reflexió sobre l'esquerra i la dreta de caire essencialment metodològic, i per tant, buidant de contingut (significat) a ambdós elements, que sota els ull d'un científic de la política, resulten elements merament orientatius sobre els quals s'articula la canalització (cap enfora) i la socialització (cap endins) dels valors polítics del ciutadà.
No vull perdre de vista però, el debat sobre la suposada modernitat o antiguitat de les idees polítiques (mal dites, com hem vist) d'esquerra o dreta. És difícil, més encara en campanya electoral, extreure conclusions teòriques dels discursos polítics, però, quin és el tret definitori, o que separa quelcom idea política moderna o antiga?
A partir dels anys 60 als EEUU, i 70's a Europa, el pensament polític conservador va convergir amb el liberalisme econòmic per aliar-se contra els valors socialdemòcrates-paternalistes omnipresents a Europa, però també als EEUU, després de la II Guerra Mundial. I el pèndol de les idees polítiques, ha expandit per tots els racons de les democràcies parlamentàries occidentals bona part d'aquells valors polítics que van fusionar-se ara fa 40 anys.
Més enllà d'on estigui el pèndol ara, el liberalisme (acompanyat del neo i del conservadurisme), ha aportat (contaminat per alguns) l'univers de les idees polítiques contemporànies. I és precisament en aquest sentit, que podem encabir-hi la distinció entre la suposada modernitat i/o antiguitat de les idees (o propostes) polítiques.
Es tracta doncs, de qualificar d'antigues aquelles propostes polítiques que tenen com a base les idees (o la teoria) polítiques anteriors a l'aparició d'aquesta conjunció ja mencionada i que no incorporen cap element d'aquesta a la proposta en qüestió. Per l'altra banda, es consideren modernes les proposicions polítiques que més enllà del seu caire ideològic, incorporen elements d'altres ideologies en el seu fonament, especialment liberals.
Més en general, la dreta moderna és aquella que incorpora elements de l'agenda socialdemòcrata o fins i tot post-materialista als seus plantejaments i al inrevés, l'esquerra antiga, és aquella que es fonamenta únicament en la seva pròpia doctrina.
D'aquí sorgeix precisament, el mix ideològic (i per tant, de noms a les noves? Ideologies) que estem experimentant. Liberalisme social, conservadurisme liberal/social, socialcristianisme, son només alguns dels exemples d'aquest mutu enriquiment dels darrers temps, particularment a partir dels anys 90.
Sembla que el pèndol ha canviat de sentit, veurem fins on ens porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada