dimarts, 12 de desembre de 2006

Els valors polítics, l'esquerra i la dreta

Dintre de l’àmbit de l’anàlisi (i predicció) del comportament electoral existeixen primàriament, dos grans blocs d’elements que cal tenir en compte. El primer fa referència a les relacions entre la posició social del individu (elector) i el seu comportament electoral (vot). El segon, analitza els lligams entre els valors polítics i el seu efecte sobre el vot. De ben segur que al lector li interessaran molt més les relacions que s’engloben dintre del primer bloc, com ara les relacions entre nivell de renda/ocupació/educació/ i el vot, o entre la religió/sexe/edat i en aquest sentit, lamento no satisfer les seves expectatives. I és que per tal de veure aquestes relacions (gairebé sempre diferents de les que a priori ens puguem formular), hi ha una eina extraordinàriament potent i alhora, senzilla com és la regressió estadística, que més enllà de la teoria al respecte (que la hi ha, no cal dir-ho), ens aporta una visió amb una precisió i claredat inimaginables del electorat al qual estem analitzant. Unes relacions que a més, varien força entre països i que per tant, només són vàlides per als casos concrets i acotats. És per això que en aquest espai pràcticament no he tocat aquest conjunt de relacions, per bé que qualsevol estudiant o investigador pot accedir a les regressions estadístiques que li permetran desxifrar aquell electorat.
Ara sí entrant en la matèria que aquí m’interessa, podem incloure dintre de la definició (tan ambigua i vaga que no hi ha consens acadèmic al respecte) de valors polítics com aquells elements de la cultura política, l’identificació política, l’actitud i l’opinió pública d’un determinat elector o grup d’electors. Però d’una manera més pràctica, els valors polítics són els principals elements de referència, suport i orientació que utilitzen els ciutadans (tots ells) per tal de processar, classificar i avaluar la informació política. És així com, davant una notícia amb contingut polític, l’individu la classifica, la compara amb els seus valors polítics i n’adopta una postura al respecte, d’aquí la seva importància. Els valors polítics ens aporten per tant, elements per jutjar que creiem que està “bé” i “malament”, al mateix temps que ens aporten el mapa conceptual i estructural sobre el qual processem tota la informació política.
Els principals mecanismes (o estadis, si es vol) d’adquisició d’aquests valors polítics els podem agrupar amb la socialització primària, els valors prepolítics, la mobilitat i la socialització secundària.
La socialització, fa referència al procés mitjançant el qual, l’individu conforma els seus valors al llarg de la vida i lògicament, la socialització primària és aquella part de la socialització que es dóna a la infantesa, en la primera etapa del aprenentatge del món social en el qual el ciutadà viu rodejat. La família juga en aquest estadi, un paper principal, essent el factor de socialització política més important (amb més influència) respecte l’individu. Aquesta transmissió dels valors polítics en el nucli familiar (i d’una manera molt forta, de pares a fills)/, es complementa amb les relacions dels infants entre sí, fins a tal punt que els nens, mantenen certs valors polítics molt abans de tenir opinions sobre els elements de debat polític i també molt abans de comprendre’n el seu significat.
Els valors prepolítics són el conjunt d’influències que el ciutadà rep a partir de qüestions fàcilment polititzables en especial: la integració social, la identitat nacional, la religiositat i la classe social subjectiva. Aquí cal diferenciar a més a més, entre la integració social (que influirà més respecte la decisió entre votar i no votar) respecte la resta, que incideixen molt més clarament sobre el sentit del vot.
La mobilitat (especialment la social), explicita com els canvis en la posició social (més que no pas sobre la geografia física) dels individus, repercuteixen sobre els valors polítics.
Finalment, la socialització secundària, inclou tres agents de socialització: la escola (article al respecte), els mitjans de comunicació i els companys / la xarxa social.
El principal i més conegut valor polític (reprenent la definició que enunciàvem al principi), és l’eix i més encara, els conceptes d’”esquerra” i “dreta”. El seu grau d’ús i omnipresència és tal que fins i tot s’ha arribat a desdibuixar el seu significat d’una manera difícilment més allunyada de la realitat, donant lloc a innumerables confusions i imprecisions al respecte. I és que “esquerra” i “dreta” (així com “centre”), són valors polítics única i exclusivament. És a dir, no són més que elements que ens serveixen de guia, referència, orientació i classificació dels inputs polítics que rebem. Ni l’”esquerra” ni la “dreta” són doncs, teories polítiques, pensaments, ni corrents polítiques, sinó referències que el ciutadà empra alhora de processar la informació.
És a partir d’aquests elements com, els analistes del comportament electoral, construeixen els seus models de predicció de vot, que descriuré molt resumidament en un proper article.
Publica un comentari a l'entrada