Queda poc menys d’un any per a les primeres eleccions primàries per a demòcrates (14 de gener) i republicans (21 de gener) a Iowa, en format de caucus (és a dir, només amb la participació dels militants dels respectius partits) tant per als republicans com per als demòcrates. Iowa i New Hampshire (el segon estat en l’ordre cronològic de les primàries) són estats força conservadors (especialment NH) fet que junt amb la rellevància mediàtica de les primeres eleccions primàries que es celebren en el llarg any electoral, condiciona enormement, no només les possibilitats dels candidats més extravagants sinó també, les seves estratègies.
Ahir, dequeia el primer demòcrata de la cursa presidencial, el governador d’Iowa, Tom Vilsack. Ell mateix reconeixia la dificultat de recaptar fons i per tant, de continuar el pols entre els seus rivals demòcrates. Tot això al mateix temps que la dreta cristiana estudia en una convenció a porta tancada a quin candidat donar suport, l’elecció està entre els republicans Sam Brownback (senador per Kansas) i Mike Huckabee (empresari baptista). En aquest sentit destaca el canvi del paper de la dreta cristiana respecte passades eleccions, especialment al 96 (quan donà total suport al candidat republicà Bob Dole) o al 2000 i 2004, amb George. W. Bush. Sembla que aquesta organització, abans omnipresent i capaç de mobilitzar exèrcits de voluntaris i centenars de milions de dòlars, ara tindrà un paper secundari a les presidencials del any que ve. Una dreta cristiana que en part s’ha autoaïllat al rebutjar i criticar feroçment als candidats republicans més ben posicionats, John McCain, Rudy Giuliani i Mitt Romney al considerar-los massa progressistes, especialment amb la recerca genètica i els drets dels homosexuals.
Una campanya, primària primer i presidencial després, apassionant, totalment oberta i sobretot, tremendament cara. Aquesta serà sense cap mena de dubte, la campanya política més cara de tota la història i on es calcula que cap candidat podrà sobreviure sense un mínim de 100 – 150 milions de dòlars, xifra que s’eleva fins als 300 per als 3-4 candidats amb més opcions per a cada partit. La recaptació tindrà més que mai, la clau del despatx oval, més fins i tot que les urnes. En total, més de 1.000 milions de dòlars gastats entre 2007 i 2008. Més enllà de les enquestes doncs, convé preguntar-nos quins estan sent els millorsrecaptadors (fundraisers) entre republicans i demòcrates. Per la banda demòcrata, l’absoluta guanyadora és Hillary Clinton, que ha sabut aprofitar a la perfecció, l’extensa xarxa de contactes acumulats amb la presidència del seu marit. També Barack Obama, especialment entre el món de Hollywood està mantenint el ritme d’aportacions. No succeeix el mateix en canvi, amb John Edwards, que tot i haver girat radicalment a l’esquerra respecte la seva campanya de fa quatre anys i el més que probable suport dels sindicats, tindrà serioses dificultats per arribar al superdimarts al màxim nivell. En el cas de John Edwards però, té en el seu favor el caràcter rural d’Iowa, on connecta molt bé amb el tarannà que el propi candidat s’ha construït (com a exemple, el seu peculiar i trencador vídeo d’anunci de la seva campanya) i que pot servir com a revulsiu en la seva campanya i de retruc, la recaptació.
Per la banda republicana, destaquen especialment Giuliani i Romney, que han sorprès per la seva tremenda capacitat recaptadora. També en el cas de McCain, que s’ha guanyat el suport dels principals contribuents texans, orfes amb la sortida del poder de George W. Bush.
Pel que fa a les enquestes (a nivell nacional), entre els demòcrates hi ha una clara victòria de Clinton (38-42% en les darreres enquestes publicades), que es manté amb una forquilla d’entre 15 i 22 punts respecte el segon candidat, Obama (entre 20 i 23%), i en tercer lloc, John Edwards (amb una franja d’entre el 6 i el 16%, amb un suport força reduït en el cas que entressin en la carrera Al Gore o el General Wesley Clark). El quart candidat més ben posicionat fins ara seria el governador de New Mexico, Bill Richardson, entre un 2 i un 5% de suport. Podem dir doncs que la resta de candidats (inclòs el mateix Richardson) són del tipus police oissue making agenda, és a dir, candidats que no es presenten per competir directament per la nominació, sinó per tal d’obligar als candidats amb més possibilitats a tractar els temes propis. (Sondejos a Iowa).
Entre els republicans, la competència està entre Giuliani (entre 32 i 40%), McCain (18-22%) i o bé Mitt Romney (7-10%) o bé Newt Gingrich (10-13%). En aquest sentit sorprèn que el fins fa una setmana més que probable tercer candidat amb més força, Mitt Romney, arran de la seva proclamació com a candidat ha perdut suport en favor del ex-speaker de la House of Representatives, Newt Gingrich. (Sondejos a Iowa). La cursa doncs, està més oberta que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada