divendres, 14 de setembre del 2007

Bicing: una bona idea, una mala aplicació

Una de les iniciatives estrella del govern municipal, és el servei de lloguer públic de bicicletes o ‘bicing’, posat en marxa el passat 22 de març i que ja compta amb més de 85.000 abonats, superant totes les expectatives inicials de creixement. El sistema està dissenyat com un transport públic complementari a la xarxa de metro i autobús de la ciutat, amb la idea de poder fer els trajectes casa – metro/bus o bé els petits desplaçaments per la ciutat amb aquestes bicicletes llogades.

Així doncs, el lògic seria que els aparcaments es situessin de tal manera que complementin l’actual xarxa de transport públic, especialment allà on hi ha menys cobertura de bus i metro, però també per tal d’apropar la bicicleta allà on hi ha un gran número d’usuaris potencials (universitats i centres d’educació superior), o bé a les zones de la ciutat més còmodes per tal de circular amb bicicleta (franja marítima i Sant Martí). Ben al contrari però, observem com el districte de Les Corts no té cap aparcament, i pel que fa a Sant Martí, només n’hi ha 5, concentrats tots ells a la zona Ciutadella – Meridiana (cap però a la façana marítima del districte). No diguem ja la resta de districtes (fora del Eixample i Ciutat Vella), on el bicing, ni hi és ni se’l espera.

Un segon supòsit que sembla que hauria de complir el servei per tal de maximitzar-ne el seu ús, és l’equilibri entre número de bicicletes, aparcaments i usuaris del sistema. O el què és el mateix, evitar una saturació del servei, i que hi hagi suficient oferta per tothom. Doncs bé, si comparem Barcelona amb Lió, París, Rennes o Sevilla (les principals ciutats del sud d’Europa on s’ha implantat aquest sistema), Barcelona és la ciutat on hi ha menys bicicletes per habitant (1.070 barcelonins per cada bicicleta, 10 vegades més que París i més del doble de Sevilla) i és la ciutat on hi ha més habitants per cada aparcament instal·lat (16.056, 11 vegades més que París i 4 vegades més que Sevilla). Tot això fa que durant bona part del dia, 1/3 de les estacions no disposin de cap bicicleta i si hi afegim les que només disposen de 1 o 2 bicicletes lliures, la xifra s’eleva fins gairebé la meitat dels aparcaments (100). D’aquest grup de ciutats, Barcelona també és la única en la que el Bicing no funciona les 24h del dia, 7 dies de la setmana (a pesar que en el plec de condicions del Ajuntament sí que hi constava com a requisit per a l’empresa adjudicatària).

També sorprèn l’enorme cost per al Ajuntament d’aquest servei (1,6MEUR la seva implementació), a diferència d’altres ciutats, que han decidit finançar-ho a través de la instal·lació de marquesines publicitàries als aparcaments i per tant, amb cost 0 per a la hisenda municipal (diners que probablement no faran sinó retallar el pressupost del pla de la bicicleta de Barcelona). A tot això cal afegir-hi els retards (de vàries setmanes) en la tramitació de les targes magnètiques que permeten utilitzar el servei, així com l’ús de bicicletes poc adequades per a la conducció en ciutat i que no compleixen la normativa estatal en matèria de seguretat i il·luminació per a aquest servei.

El bicing és per tant una bona idea, que permet complementar el transport públic i cobrir millor l’oferta per als desplaçaments curts per la ciutat, amb una excel·lent resposta ciutadana però amb una gestió, previsió i capacitat de reacció nul·la per part del Ajuntament. Un servei que es va veure superat des del mateix moment de la seva implementació, que no ha vingut acompanyat d’un reforçament en la senyalització i ampliació dels carrils bici a la ciutat, no s’ha previst tampoc els problemes de seguretat derivats del temps d’aprenentatge de circular amb bicicleta per als nous usuaris ni s’ha fet front a l’enorme demanda que aquest ha generat.

A tot això, hi hem d’afegir l’entrada en vigor de la nova ordenança de regulació de la bicicleta, extraordinàriament restrictiva, reguladora i sancionadora, fins al extrem que ha provocat el desconcert entre els ciclistes de la ciutat. Encara no tenim però, cap ordenança que reguli els carrils bici, les seves característiques i les seves condicions de seguretat, amplitud i senyalització.

Des de la JNC hem liderat l’oposició al govern municipal pel que fa a la mobilitat en bicicleta per la nostra ciutat així com la pèssima implementació i gestió del servei bicing. Treballarem en tot un seguit d’iniciatives en els districtes i a les comissions municipals per tal de mostrar el nostre model alternatiu de mobilitat en bicicleta, fent d’aquest un transport segur, fiable i accessible a tota la ciutat i per a tothom.