dimarts, 11 de desembre de 2007

La nova llei electoral catalana comença el seu llarg camí

Avui el Conseller Puigcercós ha comparegut davant el Parlament, a petició pròpia, per tal d'explicar-nos el capteniment del govern (en el lèxic parlamentari) en referència a la Llei Electoral Catalana. Una compareixença que també havia de servir per marcar el tret de sortida a una ponència parlamentària a tal efecte.

Aquesta era una sessió molt esperada, en el sentit que es donava certa formalitat al procés de confecció d'una llei electoral per a Catalunya. Desgraciadament, la compareixença només ha servit per repassar l'informe d'experts sobre la llei electoral, així com refermar la voluntat del executiu en el sentit que abans de què s'acabi la legislatura, arribar al consens necessari (2/3) per tal de que aquesta sigui una realitat.

Sobre aquest tema, del meu màxim interès per cert, he escrit abastament al bloc Catalunya en xarxa però a mode de resum voldria destacar 3 articles (o un article en 3 parts, segons com es miri) (I), (II), (III) i (III bis).

Voldria però, fer 2 comentaris molt breus arran d'una afirmació que no per ser molt repetida és més certa: "durant 23 anys, CIU no ha tingut cap interès per fer una llei electoral catalana, que li convenia, i per tant, Catalunya no té llei electoral per culpa de CIU".

(1) L'Estatut d'Autonomia (on s'inclou la fórmula vigent actualment) es va el·laborar i consensuar l'any 1979, quan CIU ni tant sols existia. Molt menys encara va participar de l'actual fórmula electoral, i menys encara, va poder influir per tal de que la composició del Parlament la beneficiés. Aquesta fórmula electoral, va ser consensuada per la UCD i el PSC l'any 1979 en un context en que, insisteixo, CIU pràcticament ni existia.

I (2). Fins al Nou Estatut del 2006, per aprovar la Llei electoral, no calia cap tipus de majoria qualificada (ni 3/5 parts, ni 2/3, etc), per tant, amb una simple majoria absoluta al Parlament, es podia aprovar fàcilment aquesta llei electoral. Doncs bé, a pesar de que CIU va tenir 12 anys (3 legislatures seguides amb majoria absoluta), mai, mai, va ni tant sols proposar la seva reforma per a un benefici propi (quelcom lògic tenint en compte que tenia els vots més que necessaris per tombar un model electorat fet gairebé en contra seva).

En fi, 2 fets tan breus com contundents que desmunten una d'aquelles afirmacions que sentim tant sovint que gairebé digerim sense veure si és cert o no.
Publica un comentari a l'entrada